Sant Andreu · 58
Baró de Viver
Baró de Viver és un barri minúscul vora el Besòs: les seves primeres cases, les Cases Barates del 1929, van ser substituïdes per blocs i el veïnat va plasmar en un mural de 478 m2 la memòria del barri que encara es conservava.[1][2][3][4]
Comenceu pel Mural de la Memòria, sobre la pantalla acústica del passeig de Santa Coloma: explica amb imatges i textos la història del barri des del 1929 fins al Nus de la Trinitat.[1][2]
Baró de Viver va néixer com un dels quatre conjunts de Cases Barates aixecats a Barcelona a finals dels anys vint. El 1928 el Patronato de la Habitación va comprar uns terrenys a la riba del Besòs, aleshores a Santa Coloma de Gramenet, per reallotjar les persones de les barraques que quedaven a Montjuïc arran de l'Exposició Internacional del 1929.
El barri d'avui és sobretot una segona ciutat: les cases baixes van desaparèixer i els blocs les van substituir; entre el 1982 i el 1992 es van construir les rondes i el Nus de la Trinitat, i el 1997-1999 es va recuperar ambientalment la llera del Besòs.
Baró de Viver (barri 58) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: la Trinitat Vella, el Bon Pastor, Sant Andreu, la Sagrera, el Congrés i els Indians, Navas.
D'on ve el nom
El nom ret homenatge a Darius Rumeu i Freixa, segon baró de Viver i alcalde de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930). És, doncs, un nom polític i no un topònim antic ni geogràfic.
Durant la Segona República el conjunt es va dir Pi i Margall, i el franquisme va tornar a imposar el nom antic.
Baró de Viver és un dels barris més petits de Barcelona, al districte de Sant Andreu, tancat per les rondes i el Nus de la Trinitat, un corredor ferroviari, un polígon industrial i el Besòs.[2][3]
Abans del barri
Abans del 1929 eren terrenys baixos a la riba del Besòs, de la marquesa de Castellvell i del terme de Santa Coloma de Gramenet. Els va comprar el Patronato de la Habitación el 1928, fora de la ciutat consolidada.
Com es van fer els carrers
El primer conjunt tenia 344 habitatges unifamiliars en 5,22 ha, de dos tipus (58,6 m2 i 43 m2), aïllats entre el Besòs, els tallers de la Renfe i el polígon industrial. Des del 1959 s'hi van afegir blocs per a famílies de les barraques del Somorrostro.
El PERI exposat el 1985 va substituir les cases barates pel grup Gran Salón (1989, Emili Donato): un gran bloc semitancat en forma d'U al voltant d'un saló urbà obert. El 2011 la Rambla Ciutat d'Asunción i el mural van donar al barri nou un centre i una memòria.
Dates que el van canviar
- 1928: el Patronato de la Habitación compra 52.218,52 m2 a la riba del Besòs a la marquesa de Castellvell.[3][4]
- 1929: s'aixeca el conjunt de 344 cases barates de Baró de Viver.[3][2]
- 1943: riuada del Besòs, recollida després al mural de la memòria.[1][2]
- 1945: el barri s'annexa a Barcelona.[1][2]
- 1959: es lliuren els primers pisos dels nous blocs a famílies de les barraques del Somorrostro.[2][3]
- 1983: la L1 del metro arriba a Baró de Viver.[2][1]
- 1985-1989: el PERI substitueix les cases barates pel grup Gran Salón.[2][3][4]
- 11 de febrer del 2011: s'inaugura el Mural de la Memòria.[1][2]
- 27 de març del 2011: s'inaugura la Rambla Ciutat d'Asunción, amb un monument a les cases barates en un extrem.[2]
Persones i vida col·lectiva
Darius Rumeu i Freixa
Segon baró de Viver i alcalde de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera; el barri porta el seu títol.[4][3]
Emili Donato
Arquitecte del grup d'habitatges Gran Salón (1989), que va substituir les cases barates.[2][3][4]
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
Fer del record una obra pública
Reivindicació: El 2004 un grup de joves del barri es va preguntar què podien fer per millorar-lo i donar-li visibilitat; d'aquí va sortir un procés participatiu coordinat pel grup Polis de la Universitat de Barcelona.[1][2]
Resultat: El 2011 es van inaugurar el Mural de la Memòria (11 de febrer) i la Rambla Ciutat d'Asunción amb el monument a les cases barates (27 de març).[1][2]
El PERI de 1985 pactat amb el veïnat
Reivindicació: Per la pressió del barri, el PERI va recollir condicions acordades amb els veïns: no massificar, limitar l'alçada i incorporar zones verdes i equipaments.[2][3][4]
Resultat: El resultat va ser el Gran Salón (1989), que els residents van acabar valorant negativament pels problemes de convivència i seguretat.[2][3][4]
El que encara es pot veure
Mural de la Memòria de Baró de Viver
Mural de 478 m2 sobre la pantalla acústica, fet amb la participació del veïnat; mostra la fundació del 1929, la riuada del 1943, l'annexió del 1945, el metro del 1983 i el Nus de la Trinitat.[1][2]
Rambla Ciutat d'Asunción
Rambla inaugurada el 27 de març del 2011, amb un monument a les cases barates en un extrem.[2]
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 Baró de Viver tenia 2.668 habitants, una densitat de 116 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 15.242 € el 2023, 23,0 hectàrees i un 18,4% de població amb nacionalitat no espanyola.
Amb una població tan petita, unes quantes desenes de persones poden fer variar els percentatges de manera apreciable.
Nacionalitat no espanyola (2026): 18,4%
El que està canviant
Pla de Barris 2025-2028 (presentat el juny del 2025). L'Ajuntament hi destina 14,5 milions d'euros per a la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver. Per a Baró de Viver, la nota de premsa manté el suport pedagògic a l'Escola Baró de Viver i preveu millorar la biblioteca i obrir-la en horari extraescolar. Cap font consultada indica l'estat d'execució a l'octubre del 2026.
El que les guies no diuen
Llegir-lo a peu
Inici: Baró de Viver (L1) · Final: Centre Cívic Baró de Viver
Camí (sense aturades): 6 min · 440 m · Visita estimada (amb aturades): 30 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Baró de Viver (barri 58) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: la Trinitat Vella, el Bon Pastor, Sant Andreu, la Sagrera, el Congrés i els Indians, Navas.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona (Meet Barcelona) (2026). Baró de Viver memorial mural. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Vidal, Salas, Viegas, Esparza i Padilla (Athenea Digital) (2012). El mural de la memoria y la Rambla Ciutat d'Asunción del barrio de Baró de Viver (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [3] Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu (2026-03-31). Història de Baró de Viver. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Baró de Viver. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona (Guia de Barcelona) (2026). Centre Cívic Baró de Viver. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona, Servei de Premsa (2025-06-14). Pla de Barris de la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver 2025-2028. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 9 fonts consultades