Relats i assajos
Les rieres oblidades sota els carrers
Barcelona sembla una ciutat seca. El pendent, els noms dels carrers i alguns murs expliquen una altra història: sota l’asfalt encara hi ha una ciutat feta per l’aigua.…
Cases barates: habitatge provisional que va durar un segle
Quatre conjunts aixecats a la perifèria el 1929 expliquen com una solució barata i transitòria es converteix en barri, llar i camp de batalla pel dret a quedar-s’hi.…
Els pobles que Barcelona va absorbir
Gràcia, Sants, Sant Andreu, Sant Martí, Horta i Sarrià no eren barris esperant Barcelona. Eren municipis amb carrers, governs i institucions propis.…
La ciutat industrial i el que en queda
Una xemeneia no és una fàbrica. Per entendre la Barcelona industrial cal tornar a connectar murs i naus amb energia, transport, habitatge, contaminació i treball.…
La Barcelona autoconstruïda
A les vores i als pendents, molts habitants no només van construir casa seva: van obrir carrers, portar serveis i convertir assentaments precaris en una reclamació de ciutadania.…
La ciutat construïda costa amunt
El pendent no és paisatge de fons: decideix quant costa caminar, portar una compra, arribar a l’escola, fer passar un autobús o ser vist per l’administració.…
Fàbriques convertides en parcs, escoles i centres culturals
Una fàbrica pot sobreviure com a edifici i desaparèixer com a món. La qüestió decisiva és qui entra després, amb quins usos i sota quina propietat.…
Calor, ombra i l’estiu desigual
La temperatura es mesura en graus. La protecció es mesura en finestres que poden obrir-se, arbres que ja fan ombra, nits que refreden i refugis als quals es pot arribar.…
La Guerra Civil escrita al paisatge
La guerra no sobreviu en un únic monument, sinó en refugis sota places i cases, bateries als turons, façanes reparades, arxius familiars i buits que cal aprendre a llegir.…
La transformació olímpica i el seu llegat desigual
Els Jocs del 1992 no van construir una ciutat nova en quinze dies. Van accelerar carreteres, platges, habitatges i projectes que van repartir accés, valor i pèrdua de manera desigu…
Barcelona abans de Cerdà
Abans de la quadrícula no hi havia buit. Al pla ja hi havia camins, camps, recs, fàbriques, pobles, propietats i una franja militar que impedia construir al voltant de les muralles…
La ciutat més enllà de l’Eixample
La quadrícula és la imatge internacional de Barcelona, però la major part de les històries dels barris responen a altres gramàtiques: poble, fàbrica, pendent, polígon, port i riu.…
Fer i refer el litoral
La línia on Barcelona troba el mar s’ha mogut una vegada i una altra. Sediments, molls, ferrocarrils, barraques, fàbriques, platges i projectes han fabricat moltes costes diferents…
Vies, carreteres i rius que van dividir barris
Les línies que connecten la metròpoli poden partir el carrer. A cada gran infraestructura, la mobilitat d’alguns es converteix en soroll, desviament i frontera per als altres.…
La ciutat obrera, cooperativa i anarquista
El poder obrer de Barcelona no es va fabricar només a les grans vagues. Necessitava cooperatives, ateneus, escoles, sindicats, impremtes, bars i carrers on la vida col·lectiva pogu…
Urbanitzar sota el franquisme
La Barcelona de postguerra va créixer amb blocs, polígons, autoconstrucció i especulació, però sovint sense escoles, transport, clavegueram o representació democràtica. Els barris …
Mida de l’habitatge, lloguer i sobreocupació
El preu d’un pis no diu quantes persones han de compartir-lo, quina part del sou absorbeix ni si una habitació ha acabat convertida en mercat. La crisi de l’habitatge té una geogra…
Migracions des de la resta d’Espanya
La Barcelona del segle XX no només va rebre població: va ser construïda físicament, cuidada i transformada per persones arribades d’Andalusia, Múrcia, Extremadura, Galícia, Aragó i…
Les noves geografies migrants de Barcelona
Les migracions recents no dibuixen enclavaments immòbils. Dibuixen xarxes entre habitació, feina, escola, culte, botiga, remeses i transport — geografies que travessen els límits d…
El soroll i la geografia del descans
El soroll no és només una magnitud acústica. És una distribució desigual del dret a dormir, parlar, obrir una finestra i recuperar-se de la feina.…
Històries gitanes de Barcelona
La presència gitana a Barcelona no és una nota de folklore ni una categoria de problema. Forma part del treball, la música, els mercats, les famílies, l’organització i la memòria d…
Gentrificació sense tòpics: què mostra l’evidència
Una cafeteria nova no prova gentrificació, i un lloguer alt no n’explica el mecanisme. Cal seguir habitatge, tinença, ingressos, comerç, turisme, inversió i desplaçament — i observ…
La pressió turística més enllà del centre
El turisme no s’atura a la Rambla. Segueix icones, miradors, platges, congressos, rutes d’autocar i plataformes digitals, produint pressions diferents en barris molt diferents.…
Els mercats alimentaris com a infraestructura de barri
Un mercat no és només una coberta plena de parades. És una xarxa de proveïment, confiança, preus, feina, residus, horaris i carrers que pot sostenir la vida quotidiana o convertir-…
Premsa de barri i contraarxius
Un butlletí ciclostilat podia anunciar una escola inexistent, un autobús reclamat o una demolició imminent anys abans que el conflicte entrés en un expedient oficial. Els barris ta…
Les dones que van fer els barris de Barcelona
La ciutat no va ser feta només per alcaldes, arquitectes i industrials. També la van construir dones que van treballar, cuidar, ensenyar, organitzar vagues, reclamar serveis i cons…
Barcelona queer més enllà del centre
La història queer de Barcelona no cap en un únic eix de bars i clubs. També es fa en centres cívics, xarxes de cura, grups juvenils, espais de memòria i trajectes quotidians pels b…
Camps de futbol, clubs i identitat local
Abans que un club representi una ciutat al món, un equip pot representar una escola, una fàbrica, una parròquia o quatre carrers. El futbol local converteix terreny, colors i rutin…
Els cementiris i les històries que conserven
Un cementiri és una ciutat de noms, oficis, classes, llengües i absències. El que conserva no és només la mort dels individus, sinó la manera com una societat va decidir recordar-l…
Els llocs desapareguts dels barris
Una fàbrica, un cinema, una barraca, un camp de futbol o una masia poden desaparèixer sense que el lloc quedi buit. La parcel·la, el nom i els trajectes continuen portant la forma …
La Barcelona que no es va construir
Els projectes rebutjats, cancel·lats o incomplets no són una galeria de fantasies. Mostren quines ciutats eren possibles, qui les defensava i quina Barcelona va acabar guanyant.…
La vida social de les places
Una plaça no és només una forma buida entre façanes. És un horari, una negociació i una infraestructura quotidiana que decideix qui pot jugar, descansar, vendre, protestar o quedar…
Barcelona de nit: on desapareix la ciutat diürna
Quan tanquen les persianes, la ciutat no s’atura: canvia de mans. Neteja, mercats, cures, transport, oci i descans produeixen una geografia nocturna que el mapa diürn gairebé no mo…
Els límits oficials i els barris que reconeix la gent
La línia administrativa ordena dades i serveis. La identitat del barri es forma amb mercats, pendents, parròquies, antics municipis, noms petits i trajectes que sovint travessen aq…
Costures: on es troben dos barris
La vora d’un barri no és sempre un marge. Pot ser un carrer compartit, una infraestructura que separa, una escola que uneix o una franja on dues històries continuen visibles alhora…