Directori de barris
Un atles públic dels 73 barris oficials: per què hi són, qui els ha fet, què s'ha esborrat i què canvia ara.
Baró de Viver
Sant Andreu · 58
Baró de Viver és un barri minúscul vora el Besòs: les seves primeres cases, les Cases Barates del 1929, van ser substituïdes per blocs i el veïnat va plasmar en un mural de 478 m2 la memòria del barri que encara es conservava.
Població: 2.668 (2026)
Can Baró
Horta-Guinardó · 34
Can Baró va néixer d'una masia amb la llinda de 1674 al vessant sud del turó de la Rovira, i els seus carrers en conserven les capes següents: les torres dels periodistes de 1918, les pedreres que van deixar esvorancs i les barraques que van durar fins al 1990.
Població: 9.645 (2026)
Can Peguera
Nou Barris · 47
Can Peguera és, segons l'Ajuntament, l'últim conjunt de cases barates de Barcelona que continua dempeus: unes 650 cases d'una planta aixecades entre 1929 i 1932 per reallotjar treballadors de les barraques de Montjuïc. El canvi de planejament del 2015 va evitar l'enderroc previst des del 1976.
Població: 2.122 (2026)
Canyelles
Nou Barris · 49
Canyelles és un polígon d'habitatges d'uns 65 blocs i torres, inaugurat el 1978 a Nou Barris al lloc de la barriada de barraques de la Guineueta Vella; la lluita veïnal va aconseguir que els seus habitants hi tinguessin casa nova.
Població: 6.906 (2026)
Ciutat Meridiana
Nou Barris · 55
Ciutat Meridiana és un barri de blocs aixecats des del 1963 en una vall de pendent pronunciat de Nou Barris, on els veïns han hagut de reclamar ambulatoris, escoles, mercat i fins i tot escales mecàniques per salvar-ne els desnivells.
Població: 11.493 (2026)
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Sant Martí · 69
Un barri amb dues etapes: unes cases de finals dels anys seixanta sobre antics camps i, des de principis dels anys 2000, un parc de Miralles i Tagliabue, un centre de convencions i torres d'habitatges vora el mar.
Població: 13.771 (2026)
Horta
Horta-Guinardó · 43
Horta va ser un municipi independent fins al 1904 i encara té un centre propi: una plaça que va començar com a mercat, un carrer de cases de bugaderes amb pous i safareigs, una masia convertida en biblioteca i un mercat pendent de reforma.
Població: 31.116 (2026)
Hostafrancs
Sants-Montjuïc · 15
Hostafrancs va créixer a la Creu Coberta, el camí d'entrada a Barcelona, on un carreter d'un poble de la Segarra va aixecar cap al 1839 un hostal que ha donat nom al barri; amb el mercat, el tramvia i les fàbriques, va ser una barriada obrera i menestral.
Població: 17.021 (2026)
Montbau
Horta-Guinardó · 40
Montbau és un polígon d'habitatges planificat el 1957 pel Patronat Municipal de l'Habitatge a la falda de Collserola i edificat en fases a partir del 1958 (la segona, des del 1961); la segona va doblar la densitat prevista, i a la part alta s'hi van afegir les casetes blanques.
Població: 5.353 (2026)
Navas
Sant Andreu · 63
Navas és el barri més recent del districte de Sant Andreu: es va oficialitzar el 2006 a banda i banda de la Meridiana, sobre antics terrenys del Clot i de la Sagrera, i avui es debat si ha de continuar dient-se Navas o passar a dir-se Torrent de la Guineu.
Població: 22.607 (2026)
Pedralbes
les Corts · 21
Pedralbes va néixer al voltant d'un monestir reial fundat el 1326 i al segle XX es va plantejar com la ciutat jardí dels Güell, entre els vessants de Collserola i la Diagonal.
Població: 12.479 (2026)
Porta
Nou Barris · 45
Porta deu el nom a Can Porta, una masia desapareguda, i va passar en un segle dels camps al voltant de dues masies a la plaça de Sóller, els blocs dels seixanta i els grans parcs del sud.
Població: 31.199 (2026)
Provençals del Poblenou
Sant Martí · 71
Provençals del Poblenou és un barri delimitat el 2006 al llarg de l'antic eix industrial del carrer de Pere IV, on una fàbrica d'estampats de 1853, un taller de maquinària i un parc de Jean Nouvel s'alcen avui molt a prop, en la part del barri que pertany al sector 22@.
Població: 22.076 (2026)
Sant Andreu
Sant Andreu · 60
Sant Andreu de Palomar va ser un poble amb municipi propi fins a l'agregació a Barcelona el 20 d'abril de 1897, i en conserva part del traçat antic: el carrer Gran, la plaça d'Orfila, el mercat, la Casa Bloc i el recinte tèxtil de la Fabra i Coats, on el maig de 2026 va obrir un museu del treball.
Població: 59.330 (2026)
Sant Antoni
Eixample · 10
Sant Antoni va créixer al voltant del mercat de ferro que Antoni Rovira i Trias va inaugurar el 1882 vora l'antiga muralla, i els seus carrers es refan ara com una superilla per a vianants.
Població: 38.978 (2026)
Sant Genís dels Agudells
Horta-Guinardó · 39
Sant Genís dels Agudells va néixer com una parròquia rural als peus de Collserola: l'església es va consagrar el 931 i al seu costat encara hi ha la rectoria, la masia de Can Safont i l'últim cementiri parroquial de Barcelona. A partir de la segona meitat del segle XX la vall que envolta el nucli antic es va urbanitzar molt per sobre del que el terreny admetia fàcilment.
Població: 7.890 (2026)
Sant Gervasi - Galvany
Sarrià-Sant Gervasi · 26
Sant Gervasi - Galvany és la part baixa i més densa de l'antic Sant Gervasi de Cassoles, edificada sobre el Camp d'en Galvany des del 1866 al voltant d'un mercat monumental de maó i ferro, i coneguda avui per les botigues i la vida nocturna.
Població: 49.202 (2026)
Sant Gervasi - la Bonanova
Sarrià-Sant Gervasi · 25
Sant Gervasi - la Bonanova és la part alta de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles: una església sobre una capella medieval, Bellesguard de Gaudí, un antic asil convertit en museu de la ciència i jardins de vil·la oberts al públic.
Població: 26.801 (2026)
Sant Martí de Provençals
Sant Martí · 72
Sant Martí de Provençals és el barri que conserva el vell centre parroquial del municipi que va cobrir bona part de l'est de Barcelona: una església en una plaça petita, masies i antics camps convertits en parc, tot envoltat d'habitatge dens.
Població: 27.035 (2026)
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Ciutat Vella · 04
Tres antics barris —la Ribera, Santa Caterina i Sant Pere— units en un sol barri administratiu dins la vella muralla, marcats per l'enderroc d'una part de la Ribera per construir la Ciutadella després de 1714.
Població: 22.989 (2026)
Sants
Sants-Montjuïc · 18
Sants, nucli de l'antic municipi de Santa Maria de Sants, va créixer entre la carretera de Sants i dues fàbriques de vapor, el Vapor Vell i l'Espanya Industrial; avui l'estació de Sants encara està en obres.
Població: 46.676 (2026)
Sants - Badal
Sants-Montjuïc · 17
Sants-Badal és l'extrem occidental del vell Sants: un barri molt dens que porta el nom d'una rambla oberta el 1885 pels germans Badal, a tocar de la riera Blanca, la frontera amb l'Hospitalet.
Població: 25.243 (2026)
Sarrià
Sarrià-Sant Gervasi · 23
Sarrià va ser un municipi independent fins al 4 de novembre del 1921, i el carrer Major, la plaça de Sarrià, l'església de Sant Vicenç, l'antiga casa de la vila i el mercat en conserven el nucli antic dins de Barcelona.
Població: 24.937 (2026)
Torre Baró
Nou Barris · 54
Torre Baró és un barri de muntanya de Nou Barris que deu el nom a una torre desapareguda, va néixer d'un projecte de ciutat jardí fracassat i va créixer des dels anys quaranta per autoconstrucció, fins que el 1978 una acció veïnal va portar-hi el bus 47.
Població: 3.236 (2026)
Vallbona
Nou Barris · 56
A Vallbona conviuen el Rec Comtal, els horts, les masies, les grans infraestructures i un barri petit on encara hi ha activitat agrícola.
Població: 1.440 (2026)
Vallcarca i els Penitents
Gràcia · 28
Vallcarca i els Penitents és un sol barri format per dos nuclis antics: el de la Farigola, sota un viaducte de formigó del 1923, i el sector dels Penitents, al vessant on vivien ermitans. Després d'anys aturat, el projecte de transformació urbanística que preveu habitatges, un parc i un dipòsit pluvial ha començat a avançar.
Població: 16.928 (2026)
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
Sarrià-Sant Gervasi · 22
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és un dels barris més extensos de Barcelona i un dels menys densos: un antic poble parroquial a la carena de Collserola, un cim amb parc d'atraccions, temple i torre de telecomunicacions, i un suburbi ferroviari a les Planes.
Població: 4.867 (2026)
Verdun
Nou Barris · 51
Verdun és un triangle de 23,7 hectàrees nascut de les Cases del Governador del 1952, aixecades de pressa per reallotjar barraquistes. El nom encara és objecte de debat: Verdun, per una batalla de la Primera Guerra Mundial, o Verdum, per un ocell.
Població: 13.507 (2026)
Vilapicina i la Torre Llobeta
Nou Barris · 44
El barri combina el topònim de Vilapicina, documentat des del segle X, amb els blocs de la Torre Llobeta, construïts a partir de 1948 al voltant d'una casa senyorial medieval. El passeig de Fabra i Puig en marca el límit nord.
Població: 26.478 (2026)
el Baix Guinardó
Horta-Guinardó · 33
El Baix Guinardó és el pendent baix del Guinardó, on un dipòsit d'aigua del segle XIX, unes casernes de cavalleria i el Cinturó de Ronda van agafar cadascun una part del territori, i on dos dels espais són avui parcs: el parc de les Aigües, obert el 1978 després d'anys de reivindicació veïnal, i els Jardins del Baix Guinardó, sobre part de les antigues casernes.
Població: 26.277 (2026)
el Barri Gòtic
Ciutat Vella · 02
El nucli romà i medieval de Barcelona, presentat al segle XX com un «Barri Gòtic» monumental: sota la pedra antiga hi ha Barcino, el Call, cases habitades, carrers esborrats per la Via Laietana i una imatge patrimonial que també és moderna.
Població: 27.312 (2026)
el Besòs i el Maresme
Sant Martí · 70
Un barri de blocs d'habitatge dels anys cinquanta i seixanta a l'extrem nord-est de Barcelona, vora el Fòrum, on el maig del 2026 es va acordar un pla de 415 milions d'euros en deu anys per reparar fins a 4.000 habitatges.
Població: 30.695 (2026)
el Bon Pastor
Sant Andreu · 59
El Bon Pastor va créixer al voltant de 784 cases barates d'una planta construïdes el 1929 vora el Besòs; una remodelació iniciada el 2002 les ha anat substituint per blocs de pisos, i un bloc de setze cases és avui museu.
Població: 15.871 (2026)
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
Gràcia · 32
El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova és el tros de l'antiga Gràcia que quedava entre la vila i l'Eixample de Cerdà, i el seu edifici més conegut, La Sedeta, és una fàbrica de llana i seda que el veïnat va salvar dels pisos el 1978 i que avui és escola, institut i centre cívic.
Població: 36.422 (2026)
el Camp de l'Arpa del Clot
Sant Martí · 64
El Camp de l'Arpa del Clot es va començar a urbanitzar després del 1845 sense seguir el pla Cerdà: per això hi sobreviuen passatges del segle XIX, antigues fàbriques reconvertides i carrers de l'Eixample que s'acaben de cop al carrer de Rogent.
Població: 39.535 (2026)
el Carmel
Horta-Guinardó · 37
El Carmel és un barri de turons que va créixer a trossos: barraques i cases autoconstruïdes sobre pedreres i desnivells, escales fent de carrers, i una associació de veïns (1972) que va arrencar serveis a les institucions; el 2005 un enfonsament del metro el va fer conegut a tota Catalunya.
Població: 33.799 (2026)
el Clot
Sant Martí · 65
El Clot és un nucli antic de Sant Martí de Provençals, documentat el 1208 com a Clot de la Mel, que avui es llegeix al carrer del Clot, en un mercat de 1889, en una farinera convertida en centre cultural i en un parc fet sobre tallers ferroviaris.
Població: 26.907 (2026)
el Coll
Gràcia · 29
El Coll va créixer a redós d'un santuari romànic en un coll entre turons. Avui s'hi troben una antiga editorial de còmics convertida en centre cívic, una finca de Jujol on es va trobar aigua amb traces de radi i un parc creat en una pedrera.
Població: 8.056 (2026)
el Congrés i els Indians
Sant Andreu · 62
El Congrés i els Indians uneix un polígon d'habitatges nascut arran del Congrés Eucarístic de 1952 i el barri dels Indians, on es van instal·lar alguns emigrants retornats d'Amèrica; l'edifici més singular és el Canòdrom.
Població: 15.254 (2026)
el Fort Pienc
Eixample · 05
Barri de l'Eixample nascut sobre una plana de camins i infraestructures fora de muralla: li dona nom un fort desaparegut, i una part dels antics terrenys ferroviaris acull avui un parc, un auditori i un teatre.
Població: 37.672 (2026)
el Guinardó
Horta-Guinardó · 35
El Guinardó pren el nom d'una masia situada sobre un turonet, el Mas Guinardó, les terres de la qual es van urbanitzar a partir del 1897 i, des dels anys seixanta, es van omplir de blocs de pisos al voltant d'un parc iniciat el 1916.
Població: 39.144 (2026)
el Parc i la Llacuna del Poblenou
Sant Martí · 66
Un antic barri fabril del Poblenou on una filatura de maó, un museu del disseny i una torre d'uns 142 metres s'enfilen en un sol passeig, sobre terrenys transformats pel Pla 22@.
Població: 17.639 (2026)
el Poble-sec
Sants-Montjuïc · 11
El Poble-sec va néixer a partir del 1858 al vessant nord de Montjuïc, fora del pla de l'Eixample, com a tres barriades obreres —la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran— sota els teatres del Paral·lel.
Població: 40.136 (2026)
el Poblenou
Sant Martí · 68
El Poblenou va créixer al segle XIX com el districte industrial de Barcelona, el «Manchester català»; des del 2000 el pla 22@ transforma els seus terrenys fabrils, i la Rambla, Can Felipa i el cementiri hi continuen presents.
Població: 34.736 (2026)
el Putxet i el Farró
Sarrià-Sant Gervasi · 27
El Putxet i el Farró són dos barris sota un sol nom: a dalt, un turó urbanitzat des del 1870 amb torres d'estiueig i un parc amb mirador; a baix, passatges de cases adossades, torres modernistes i una vil·la d'astrònom, separats per la ronda del General Mitre.
Població: 30.795 (2026)
el Raval
Ciutat Vella · 01
A ponent de la Rambla, el Raval és l’antic suburbi extramurs convertit en una de les parts més denses de Barcelona: convents i hospitals, tallers i habitatge obrer, migracions successives, grans institucions culturals i una disputa constant per l’habitatge i l’espai públic.
Població: 50.863 (2026)
el Turó de la Peira
Nou Barris · 46
El Turó de la Peira creix al voltant d'un turó de pinedes que va ser parc públic el 1936 i que els blocs dels anys cinquanta i seixanta van ocupar en part; l'esfondrament d'un edifici del carrer del Cadí el 1990 el va convertir en un dels barris de Barcelona més afectats per l'aluminosi.
Població: 17.378 (2026)
l'Antiga Esquerra de l'Eixample
Eixample · 08
L'Antiga Esquerra de l'Eixample és la part de ponent de l'Eixample que es va urbanitzar primer, i avui hi destaquen l'Hospital Clínic, l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i el Mercat del Ninot.
Població: 42.921 (2026)
la Barceloneta
Ciutat Vella · 03
Barri planificat el 1753 per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño sobre terrenys guanyats al mar: una quadrícula de 15 carrers paral·lels i 9 de transversals, amb cases baixes que durant el segle XIX es van ampliar en alçada i van guanyar nous pisos.
Població: 14.665 (2026)
la Bordeta
Sants-Montjuïc · 16
La Bordeta va néixer d'un hostal vora la riera Blanca i va créixer al voltant de Can Batlló, una fàbrica de cotó oberta el 1880 i tancada als anys seixanta, el Bloc 11 de la qual autogestionen avui els veïns.
Població: 21.153 (2026)
la Clota
Horta-Guinardó · 42
La Clota és un dels nuclis més antics del districte d'Horta-Guinardó: una fondalada de cases baixes, tallers i horts, envoltada per les grans vies i ara a punt de rebre un parc, habitatge públic i un centre de salut.
Població: 1.123 (2026)
la Dreta de l'Eixample
Eixample · 07
La Dreta de l'Eixample és el sector central de l'Eixample de Cerdà, on la burgesia barcelonina es va fer construir edificis modernistes al voltant del Passeig de Gràcia, i deu el nom a la seva posició a la dreta del ferrocarril de Sarrià que baixava pel Carrer de Balmes.
Població: 45.464 (2026)
la Font d'en Fargues
Horta-Guinardó · 36
La Font d'en Fargues és un barri situat en un vessant i pren el nom d'una font que els propietaris de Can Fargues van arranjar amb una gruta i un quiosc. La zona es va urbanitzar amb torres a partir del 1912; la masia, bastida al voltant d'una torre dels segles XI-XII, és avui una escola municipal de música.
Població: 9.845 (2026)
la Font de la Guatlla
Sants-Montjuïc · 14
La Font de la Guatlla és un barri petit al peu de Montjuïc que porta el nom d'una font que ja no raja, i al seu voltant s'hi apleguen una fàbrica modernista, torretes cooperatives de treballadors municipals i blocs de pisos de lloguer a la Gran Via.
Població: 10.869 (2026)
la Guineueta
Nou Barris · 48
La Guineueta pren el nom d'una masia desapareguda, Can Guineueta; es va edificar als anys seixanta en dues zones separades pel passeig de Valldaura, i el veïnat va guanyar el parc de la Guineueta el 1971, mentre que el parc Central de Nou Barris va créixer sobre els terrenys de l'antic hospital mental.
Població: 15.624 (2026)
la Marina de Port
Sants-Montjuïc · 13
La Marina de Port no és un sol barri obrer al costat del port, sinó un mosaic de nuclis —el Port del castell medieval, Can Clos, el Polvorí, Sant Cristòfol de la SEAT— lligats pel passeig de la Zona Franca.
Població: 31.768 (2026)
la Marina del Prat Vermell
Sants-Montjuïc · 12
La Marina del Prat Vermell pren el nom dels camps on s'eixugaven les robes tenyides de les fàbriques d'indianes, i és avui una de les principals zones de creixement d'habitatge de Barcelona, amb prop de 12.000 habitatges previstos sobre sòl que fou industrial.
Població: 3.174 (2026)
la Maternitat i Sant Ramon
les Corts · 20
La Maternitat i Sant Ramon pren el nom d'una casa provincial de maternitat i expòsits i d'una parròquia, i reuneix en un sol barri, vora el límit amb l'Hospitalet, els pavellons de la Maternitat, el Cementiri de les Corts i el Spotify Camp Nou.
Població: 24.622 (2026)
la Nova Esquerra de l'Eixample
Eixample · 09
La Nova Esquerra de l'Eixample és la part més nova de l'Esquerra de l'Eixample, on la quadrícula va absorbir una fàbrica de cotó, una presó, un escorxador i una plaça de toros, i on avui hi ha una escola industrial, un parc i un centre comercial.
Població: 59.117 (2026)
la Prosperitat
Nou Barris · 52
La Prosperitat és un barri dens de 59 hectàrees que va créixer a partir del 1957 amb immigració, blocs i pocs equipaments, i que va guanyar plaça a plaça el que li faltava: el 1976 la primera plaça, el 1986 la d'Àngel Pestaña, el 1988 el Casal de Barri.
Població: 28.174 (2026)
la Sagrada Família
Eixample · 06
La Sagrada Família és el barri de l'Eixample que porta el nom del temple de Gaudí, aixecat sobre els camps i les cases baixes de l'antic Poblet i encara en obres el 2026.
Població: 53.201 (2026)
la Sagrera
Sant Andreu · 61
La Sagrera va néixer com a recinte protegit al voltant d’una església parroquial, va créixer com a barri industrial i avui s’estén vora una estació d’alta velocitat on ja circulen trens però que encara no s’ha obert als viatgers.
Població: 31.247 (2026)
la Salut
Gràcia · 30
La Salut és un barri residencial amb capelles, escoles, cases, escales i carrers. Porta el nom d'una capella del 1864 i comparteix vessant amb el projecte de ciutat jardí que no va arribar a consolidar-se com a zona residencial. Avui el Park Güell rep milions de visites l'any.
Població: 13.947 (2026)
la Teixonera
Horta-Guinardó · 38
La Teixonera no deu el nom a cap teixó, sinó a una persona: el sabater Joaquim Taxonera i Cassà, que va comprar els terrenys, hi va obtenir el 1902 el permís d'urbanització i hi va impulsar una colònia de torretes amb jardí, aixecada entre el 1915 i el 1930.
Població: 12.727 (2026)
la Trinitat Nova
Nou Barris · 53
La Trinitat Nova va néixer als anys cinquanta com a polígon d'habitatge públic sobre terrenys agrícoles a la vora de Barcelona, i des del 2001 els seus blocs amb aluminosi s'han anat substituint per fases.
Població: 8.128 (2026)
la Trinitat Vella
Sant Andreu · 57
La Trinitat Vella és un barri obrer nascut als anys cinquanta entre vinyes, presó i vies de comunicació: l'aigua de Montcada, el Nus de la Trinitat i la Meridiana l'han envoltat sense deixar de ser-hi veïns.
Població: 11.307 (2026)
la Vall d'Hebron
Horta-Guinardó · 41
La Vall d'Hebron és una de les quatre àrees olímpiques de 1992 als turons del nord de Barcelona: un polígon d'habitatges començat el 1968, ampliat per als Jocs amb terrenys esportius, el Pavelló de la República i una capsa de mistos gegant.
Població: 6.087 (2026)
la Verneda i la Pau
Sant Martí · 73
La Verneda i la Pau és un barri de capes: camps i masies fins als anys cinquanta, després habitatge per als immigrants arribats, el polígon de la Pau inaugurat el 1966 i una plaça guanyada per a la ciutat als inicis de la democràcia municipal.
Població: 30.938 (2026)
la Vila Olímpica del Poblenou
Sant Martí · 67
La Vila Olímpica sembla un barri sorgit d'una sola vegada el 1992, però s'aixeca sobre Icària, un petit barri industrial d'unes quaranta empreses i 504 habitants que les excavadores van començar a arrasar el 3 d'agost de 1987.
Població: 9.293 (2026)
la Vila de Gràcia
Gràcia · 31
La Vila de Gràcia va ser un municipi independent del 1850 al 1897, i el campanar de la plaça de la Vila, les places i els mercats encara en porten la memòria.
Població: 51.477 (2026)
les Corts
les Corts · 19
Les Corts va ser un poble de masies que el 1836 es va separar de Sarrià i el 1897 va ser agregat a Barcelona; avui encara conserva l'ajuntament de 1884, una masia del segle XVIII i la façana d'una cristalleria, i el parc ocupa els terrenys d'una colònia obrera.
Població: 46.672 (2026)
les Roquetes
Nou Barris · 50
Les Roquetes és un barri de vessant que els mateixos veïns van ajudar a bastir: als anys cinquanta van aixecar cases en terrenys sense serveis, el 1963 van pagar la llum als carrers i el 1964 van fer ells mateixos el clavegueram, els diumenges.
Població: 17.595 (2026)
les Tres Torres
Sarrià-Sant Gervasi · 24
Les Tres Torres porta el nom de tres cases senyorials bastides entre el 1901 i el 1903 sobre la finca de la Nena Casas; avui encara hi ha una escola de Gaudí, la casa d'un escultor convertida en biblioteca, un mercat i el solar de l'estadi de Sarrià.
Població: 16.341 (2026)