Directori de barris
Un atles públic dels 73 barris oficials: per què hi són, qui els ha fet, què s'ha esborrat i què canvia ara.
Baró de Viver
Sant Andreu · 58
Baró de Viver és un barri que ha hagut d’arxivar-se a si mateix perquè gairebé tot el seu primer paisatge residencial va ser substituït: cases barates de 1929, inundacions, annexió, metro, rondes, nous blocs i un mural que converteix memòria veïnal en espai públic.
Població: 2.668 (2026)
Can Baró
Horta-Guinardó · 34
Can Baró és un barri de vessant on una masia reconstruïda al segle XVII, pedreres, cases de periodistes, barraques, bateries antiaèries i blocs cooperatius comparteixen el mateix turó; les vistes espectaculars només tenen sentit si també es llegeix qui va construir, habitar i pujar aquesta pendent.
Població: 9.645 (2026)
Can Peguera
Nou Barris · 47
Can Peguera és una excepció urbana que no va sobreviure per casualitat: un conjunt de cases barates públiques construït entre 1929 i 1932 per reallotjar famílies procedents principalment de les barraques de Montjuïc, condemnat durant dècades a desaparèixer i consolidat gràcies a la resistència veïnal. La seva escala baixa conserva una història de política d’habitatge, estigma, cures i dret a romandre.
Població: 2.122 (2026)
Canyelles
Nou Barris · 49
Canyelles és l’últim gran polígon residencial construït a Barcelona abans de la democràcia: blocs al vessant, espais amplis entre edificis i un barri que va rebre habitatges abans que escoles, comerç, transport o equipaments. La seva forma és planificada; la seva vida urbana, en canvi, va haver de ser reclamada i construïda pels residents.
Població: 6.906 (2026)
Ciutat Meridiana
Nou Barris · 55
Ciutat Meridiana és una ciutat vertical planificada sobre un pendent que el projecte va subestimar: blocs, passarel·les, escales i ascensors que funcionen com una xarxa de transport quotidià, i una comunitat que ha hagut de convertir habitatge construït de pressa en barri complet.
Població: 11.493 (2026)
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Sant Martí · 69
Diagonal Mar és el lloc on l’avinguda Diagonal arriba al mar travessant un paisatge refet amb torres, centre comercial, parc, habitatge i platja. Sembla una peça acabada, però revela una negociació inacabada entre sòl industrial, promoció privada, espai públic, ecologia litoral i vida residencial.
Població: 13.771 (2026)
Horta
Horta-Guinardó · 43
Horta es pot llegir com un antic municipi que encara conserva una centralitat pròpia: una plaça que havia estat mercat, carrers formats sobre camins i torrents, cases amb pous i safareigs, i una xarxa comercial que no depèn del centre de Barcelona per tenir sentit. El barri no és un “poble dins la ciutat” congelat, sinó un territori rural, industrial i residencial que ha canviat moltes vegades sense perdre del tot la seva gramàtica.
Població: 31.116 (2026)
Hostafrancs
Sants-Montjuïc · 15
Hostafrancs va créixer on els camins de Barcelona, Sants i el Llobregat es trobaven: primer hostal i carretera, després mercat, fàbriques, habitatge obrer i comerç migrant; encara avui el barri funciona com una porta, però una porta també suporta tot el trànsit que travessa.
Població: 17.021 (2026)
Montbau
Horta-Guinardó · 40
Montbau és una hipòtesi urbanística construïda a escala real: blocs separats per espai verd, habitatge públic, equipaments i recorreguts de vianants projectats a finals dels anys cinquanta, seguits d’una segona fase que va augmentar densitat i va canviar la forma dels espais comuns. El barri permet veure com un pla modern es modifica, s’habita i envelleix.
Població: 5.353 (2026)
Navas
Sant Andreu · 63
Navas no és un antic poble convertit en barri, sinó una peça de ciutat densa formada entre camins vells, blocs de postguerra, la Meridiana i habitatge quotidià. La seva història es llegeix en els canvis d’escala: casetes, passatges, illes compactes i una urbanització oficial que prometia jardí però va allotjar sobretot funcionaris del règim.
Població: 22.607 (2026)
Pedralbes
les Corts · 21
Pedralbes és molt més que jardins, palaus i carrers tranquils: és un paisatge de poder construït amb un monestir de dones, grans propietats, treball agrícola i domèstic, murs, escoles, campus i una topografia que converteix distància, privacitat i verd en recursos desiguals.
Població: 12.479 (2026)
Porta
Nou Barris · 45
Porta no és una “porta d’entrada” metafòrica a Barcelona. El nom conserva la memòria de Can Porta i d’un paisatge de masies, camps i camins absorbit per blocs, grans vies, comerç metropolità i equipaments. Llegir el barri bé significa passar de les finques supervivents a les places guanyades, i de les infraestructures que el travessen a les xarxes que el mantenen habitable.
Població: 31.199 (2026)
Provençals del Poblenou
Sant Martí · 71
Provençals del Poblenou és el lloc on la vella geografia de Sant Martí, la carretera de Pere IV, grans recintes fabrils i la transformació 22@ se superposen amb més claredat. No és una extensió anònima del Poblenou: conserva una escala productiva, uns buits i unes disputes pròpies.
Població: 22.076 (2026)
Sant Andreu
Sant Andreu · 60
Sant Andreu és una antiga capital municipal que encara ordena la vida al seu voltant: carrer major, plaça, mercat, parròquia, casetes obreres, fàbriques, cooperatives, Casa Bloc i un recinte industrial convertit el 2026 en museu del treball.
Població: 59.330 (2026)
Sant Antoni
Eixample · 10
Un mercat de ferro construït sobre la vora de les muralles que encara organitza menjar, roba, objectes usats, llibres, trobada i conflicte: Sant Antoni és una peça compacta de l’Eixample on la infraestructura comercial i la reforma del carrer han refet la identitat veïnal.
Població: 38.978 (2026)
Sant Genís dels Agudells
Horta-Guinardó · 39
Una parròquia consagrada l’any 931, un petit nucli rural, blocs construïts durant el gran creixement de postguerra i el bosc de Collserola conviuen en un barri que Barcelona sol mirar només de passada. Sant Genís dels Agudells és antic, però la major part del seu habitatge és modern; és verd, però la pendent, la Ronda i la distància als serveis converteixen el paisatge en infraestructura quotidiana.
Població: 7.890 (2026)
Sant Gervasi - Galvany
Sarrià-Sant Gervasi · 26
Sant Gervasi - Galvany és el Sant Gervasi compacte: un barri de mercat, habitatge dens, comerç, escoles, consultes i vida nocturna on la renda alta no elimina la dependència d’una infraestructura quotidiana sostinguda per paradistes i treballadores de serveis.
Població: 49.202 (2026)
Sant Gervasi - la Bonanova
Sarrià-Sant Gervasi · 25
Sant Gervasi - la Bonanova és un vessant fet de tres ciutats superposades: el vell nucli de Cassoles, les finques i torres d’estiueig, i un paisatge institucional de col·legis, convents, clíniques i equipaments científics que cada matí multiplica la població real del barri.
Població: 26.801 (2026)
Sant Martí de Provençals
Sant Martí · 72
Sant Martí de Provençals conserva, enmig d’un barri residencial molt dens, un dels nuclis més antics del pla de Barcelona: església, masies, camins i terres de conreu. La seva història no és un salt del món rural als blocs, sinó una llarga successió de parròquia, municipi, indústria, habitatge massiu, parc i equipaments culturals.
Població: 27.035 (2026)
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Ciutat Vella · 04
Tres teixits reunits en un sol barri administratiu: els carrers de tallers de Sant Pere, el convent convertit en mercat de Santa Caterina i la Ribera mercantil, amputada per la Ciutadella i avui sovint reduïda a la marca turística del Born.
Població: 22.989 (2026)
Sants
Sants-Montjuïc · 18
Sants va ser poble, municipi industrial, laboratori cooperatiu i nus ferroviari abans de convertir-se en un barri de Barcelona; encara avui es pot llegir la tensió entre una comunitat que fabrica centralitat des de baix i una estació que reorganitza el territori des de dalt.
Població: 46.676 (2026)
Sants - Badal
Sants-Montjuïc · 17
Sants-Badal sembla un barri sense monuments perquè la seva història està incrustada en allò ordinari: una densitat extrema, la frontera de la Riera Blanca, els carrers oberts sobre antics camps i molins, els rails que divideixen i una vida col·lectiva obligada a fabricar espai on gairebé no en quedava.
Població: 25.243 (2026)
Sarrià
Sarrià-Sant Gervasi · 23
Sarrià conserva el gest d’un poble dins Barcelona —carrer Major, plaça, mercat, parròquia i antiga casa consistorial—, però la seva aparença tranquil·la és el resultat d’una llarga negociació entre agricultura, artesania, ferrocarril, estiueig, annexió, escoles, habitatge car i una vida associativa que encara fabrica centralitat pròpia.
Població: 24.937 (2026)
Torre Baró
Nou Barris · 54
Torre Baró és una ciutat de muntanya construïda contra la gravetat i contra l’espera: cases aixecades progressivament, carrers oberts abans que arribessin tots els serveis, murs que sostenen parcel·les i una silueta de castell inacabat que ha acabat representant un barri molt més complex que la seva postal.
Població: 3.236 (2026)
Vallbona
Nou Barris · 56
Vallbona és la frontera productiva que Barcelona encara conserva: aigua corrent al Rec Comtal, horts, masies, infraestructures metropolitanes i un barri petit que ha sobreviscut entre plans d’urbanització, aïllament i treball agrícola real.
Població: 1.440 (2026)
Vallcarca i els Penitents
Gràcia · 28
Vallcarca i els Penitents és una vall on el planejament es pot veure a terra: cases que van créixer amb el pendent, un viaducte que salta el buit, solars oberts per dècades d’expropiació i enderroc, i equipaments comunitaris que intenten convertir una transformació imposada en ciutat habitable.
Població: 16.928 (2026)
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
Sarrià-Sant Gervasi · 22
Tres nuclis dispersos converteixen Collserola en ciutat habitada: Vallvidrera mira Barcelona des d’un antic poble de muntanya, el Tibidabo barreja temple, parc i telecomunicacions, i les Planes creix al voltant del ferrocarril entre pendents on el bosc és alhora casa, infraestructura i risc.
Població: 4.867 (2026)
Verdun
Nou Barris · 51
Verdun és un triangle de només 23,7 hectàrees on caben dues grans operacions d’habitatge franquista, una densitat extraordinària i una vida de carrer sostinguda per comerç i xarxes locals. El nom d’una batalla europea es va convertir aquí en adreça domèstica, però la història real és la de milers de famílies vivint i reparant habitatges produïts amb urgència.
Població: 13.507 (2026)
Vilapicina i la Torre Llobeta
Nou Barris · 44
Vilapicina i la Torre Llobeta és un barri compost: nom rural documentat des de l'edat mitjana, casa pairal reconvertida en centre cívic, pesats corredors metropolitans i límit administratiu que deixa part de l'antic nucli de Santa Eulàlia a través de Fabra i Puig. Aquesta costura importa més que una unitat històrica artificial.
Població: 26.478 (2026)
el Baix Guinardó
Horta-Guinardó · 33
El Baix Guinardó és una frontissa de pendent suau on l’aigua elevada cap a la ciutat, una caserna convertida en jardins, habitatge dens i la gravetat quotidiana de Sant Pau expliquen millor el barri que cap mirador: aquí la infraestructura desapareguda continua ordenant els carrers.
Població: 26.277 (2026)
el Barri Gòtic
Ciutat Vella · 02
El nucli romà i medieval de Barcelona, recompost al segle XX com un “Barri Gòtic” monumental: sota la pedra antiga hi ha Barcino, el Call, cases habitades, carrers esborrats per la Via Laietana i una imatge patrimonial que també és moderna.
Població: 27.312 (2026)
el Besòs i el Maresme
Sant Martí · 70
El Besòs i el Maresme és un barri d’habitatge massiu, migració, indústria, escola, associacionisme i frontera metropolitana. Entre els polígons de mitjan segle XX i el Fòrum s’hi concentra una història de ciutat construïda ràpid, completada pels residents i ara sotmesa a una regeneració material de gran escala.
Població: 30.695 (2026)
el Bon Pastor
Sant Andreu · 59
El Bon Pastor és una història de ciutat explicada a escala domèstica: 781 cases petites construïdes el 1929, una frontera municipal, fàbriques i riu, nou dècades de vida veïnal, un reallotjament conflictiu i quatre cases convertides en museu perquè la substitució no es confongui amb l’oblit.
Població: 15.871 (2026)
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
Gràcia · 32
El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova és la costura on una finca rural, bòbiles i indústria es van convertir en carrers; on la trama de Gràcia negocia amb el xamfrà de l’Eixample; i on una antiga fàbrica de seda, salvada per mobilització veïnal, encara ensenya com un barri fabrica els seus equipaments.
Població: 36.422 (2026)
el Camp de l'Arpa del Clot
Sant Martí · 64
El Camp de l’Arpa del Clot conserva una ciutat que va començar a urbanitzar-se abans que el pla Cerdà arribés fins aquí: camins torts, passatges estrets, cases modestes, fàbriques reutilitzades i una frontera dura amb la Meridiana. Fins i tot el nom és una correcció pendent: abans de l’arpa hi havia probablement una arca de pedra.
Població: 39.535 (2026)
el Carmel
Horta-Guinardó · 37
El Carmel és una ciutat de pendent construïda abans que arribessin molts dels serveis que una ciutat dona per descomptats: habitatges aixecats o ampliats per les famílies, murs que aguanten el terreny, escales convertides en carrers i una vida associativa que va obligar l’administració a reconèixer el barri. El sot de 2005 va fer visible de cop una història molt més llarga de risc, obra pública i desigualtat.
Població: 33.799 (2026)
el Clot
Sant Martí · 65
El Clot és un antic nucli de Sant Martí format en una plana baixa d’aigua, camins, mercat i treball industrial. Encara es pot llegir com una ciutat completa: carrer major, plaça, habitatge, cooperativisme, farineres i un parc construït amb les restes dels tallers ferroviaris.
Població: 26.907 (2026)
el Coll
Gràcia · 29
El Coll és un pas de muntanya convertit en barri: un teixit compacte i costerut entre Vallcarca, la Teixonera i Park Güell, fet amb habitatge popular, pedreres, cases singulars, una editorial de còmics, un parc excavat en roca i un metro tan profund que l’ascensor forma part del trajecte.
Població: 8.056 (2026)
el Congrés i els Indians
Sant Andreu · 62
El Congrés i els Indians uneix dos barris fets en moments i llenguatges diferents: un polígon d’habitatge impulsat per l’Església després del Congrés Eucarístic de 1952 i un teixit anterior de cases i carrers associat a la memòria dels retornats d’Amèrica.
Població: 15.254 (2026)
el Fort Pienc
Eixample · 05
L’Eixample oriental on la quadrícula de Cerdà troba memòries militars, vies de tren, una antiga estació, equipaments culturals i una plaça cívica interior: un barri dens que sembla regular al mapa però que ha estat modelat per grans infraestructures.
Població: 37.672 (2026)
el Guinardó
Horta-Guinardó · 35
El Guinardó és un barri construït dues vegades: primer amb cases i jardins sobre finques urbanitzades a finals del segle XIX, després amb blocs, mercat, escoles, salut i equipaments; el parc monumentalitza l’aigua i el pendent, però l’avinguda Mare de Déu de Montserrat explica la ciutat quotidiana.
Població: 39.144 (2026)
el Parc i la Llacuna del Poblenou
Sant Martí · 66
El Parc i la Llacuna del Poblenou uneix dos noms, diverses vores i una de les transformacions urbanes més intenses de Barcelona. Sota campus, oficines, museus i torres hi ha una plana humida drenada, fàbriques, tallers, habitatge obrer i una lluita encara oberta sobre qui pot continuar vivint i treballant al 22@.
Població: 17.639 (2026)
el Poble-sec
Sants-Montjuïc · 11
Un barri obrer que s’enfila entre els teatres del Paral·lel i la roca de Montjuïc, fet de carrers estrets, immigracions successives, fàbriques, refugis, escales i associacions: la ciutat popular a la frontissa entre espectacle, treball i muntanya.
Població: 40.136 (2026)
el Poblenou
Sant Martí · 68
El Poblenou va ser horta, aiguamoll, barri obrer, “Manchester català”, platja industrial i laboratori de reutilització fabril abans de convertir-se en marca creativa. La seva força no és una sola època, sinó la convivència conflictiva entre Rambla, habitatge popular, fàbriques, cementiri, tallers, artistes, tecnologia i vida veïnal.
Població: 34.736 (2026)
el Putxet i el Farró
Sarrià-Sant Gervasi · 27
El Putxet i el Farró són dos barris dins d’un nom administratiu: a dalt, una muntanya urbanitzada amb torres, blocs i un parc panoràmic; a baix, places, passatges i cases menudes cosides al voltant de Saragossa. La ronda del General Mitre n’és alhora frontera, tall i connector.
Població: 30.795 (2026)
el Raval
Ciutat Vella · 01
A ponent de la Rambla, el Raval és l’antic suburbi extramurs convertit en una de les parts més denses de Barcelona: convents i hospitals, tallers i habitatge obrer, migracions successives, grans institucions culturals i una disputa constant per l’habitatge i l’espai públic.
Població: 50.863 (2026)
el Turó de la Peira
Nou Barris · 46
El Turó de la Peira és un barri de gran densitat construït sobre un relleu que havia estat finca i parc, marcat per habitatge accelerat, dècades d’organització veïnal i el trauma de l’aluminosi. La història no acaba amb l’esfondrament de 1990: continua en rehabilitacions, enderrocs, reconstruccions, equipaments i la pregunta de qui paga el manteniment d’una ciutat edificada de pressa.
Població: 17.378 (2026)
l'Antiga Esquerra de l'Eixample
Eixample · 08
Una part de l’Eixample on la graella residencial es converteix cada dia en campus mèdic, mercat, escola, consulta, espai queer, carrer comercial i casa: un barri definit tant per qui hi viu com per les multituds que hi arriben per curar-se, estudiar o treballar.
Població: 42.921 (2026)
la Barceloneta
Ciutat Vella · 03
Una ciutat marítima planificada al segle XVIII sobre la vora militar i portuària de Barcelona: cases estretes, treball pesquer i metal·lúrgic, mercat i vida cooperativa, comprimides avui entre l’habitatge quotidià i l’economia global de platja.
Població: 14.665 (2026)
la Bordeta
Sants-Montjuïc · 16
La Bordeta va créixer entre carretera, canal, fàbriques i habitatge obrer; avui Can Batlló mostra una cosa rara a Barcelona: un recinte industrial que no només es converteix en parc o promoció, sinó també en espai produït, negociat i gestionat des del barri.
Població: 21.153 (2026)
la Clota
Horta-Guinardó · 42
La Clota és una depressió verda que ha sobreviscut dins Barcelona no perquè el temps s’hi aturés, sinó perquè dècades de planejament incomplet, treball agrícola i resistència veïnal van frenar una transformació total. Horts, cases baixes, tallers i camins estrets conviuen ara amb projectes de parc, habitatge i equipaments que poden conservar-ne l’estructura o esborrar-la.
Població: 1.123 (2026)
la Dreta de l'Eixample
Eixample · 07
La part de l’Eixample que la burgesia va convertir en aparador, però també un barri de passatges baixos, mercats, porteries, oficines, escoles i interiors d’illa: la quadrícula de Cerdà llegida com una màquina de prestigi, negoci i vida quotidiana.
Població: 45.464 (2026)
la Font d'en Fargues
Horta-Guinardó · 36
La Font d’en Fargues és una ciutat jardí nascuda al voltant d’una font, una finca i un projecte de 1912: torres, pendents i carrers tranquils semblen privats, però el Casal, les cooperatives de periodistes i les campanyes per Can Fargues mostren una història d’organització col·lectiva.
Població: 9.845 (2026)
la Font de la Guatlla
Sants-Montjuïc · 14
En menys de trenta hectàrees, la Font de la Guatlla comprimeix una font desapareguda, camps i fàbriques, habitatge obrer, una ciutat jardí inacabada, un bloc de 240 pisos i la vora monumental de Montjuïc: el barri es llegeix en els canvis bruscos d’escala.
Població: 10.869 (2026)
la Guineueta
Nou Barris · 48
La Guineueta és un barri de final dels anys seixanta construït sobre camps i al voltant d’un torrent, però el seu nom és més antic que els blocs: ve de Can Guineueta, una masia desapareguda. El parc, Ca n’Ensenya, les escoles i els grans equipaments de la vora permeten llegir com un polígon residencial va obtenir centralitat, memòria i espai públic.
Població: 15.624 (2026)
la Marina de Port
Sants-Montjuïc · 13
La Marina de Port no és un únic barri obrer al costat del port, sinó un mosaic de nuclis nascuts entre camps, fàbriques, habitatge d’empresa, reallotjaments i grans infraestructures; per llegir-lo cal seguir les distàncies entre peces, no buscar un centre monumental.
Població: 31.768 (2026)
la Marina del Prat Vermell
Sants-Montjuïc · 12
Una nova ciutat s’aixeca sobre prats drenats, camps d’indianes, colònies fabrils, habitatge obrer, magatzems i logística: la Marina del Prat Vermell és el lloc on Barcelona pot veure, gairebé illa per illa, com es fabrica un barri i qui assumeix el cost de la transformació.
Població: 3.174 (2026)
la Maternitat i Sant Ramon
les Corts · 20
Un barri batejat per una institució de cura i una parròquia reuneix pavellons maternals, memòria de dones i infants, blocs residencials, universitat i un dels estadis més coneguts del món; el seu paisatge explica com Barcelona va posar assistència, disciplina i espectacle sobre l’antiga plana rural.
Població: 24.622 (2026)
la Nova Esquerra de l'Eixample
Eixample · 09
L’Eixample occidental on una fàbrica es va convertir en campus, una presó en espai de memòria i un escorxador en parc: una quadrícula més tardana i densa, modelada per indústria, educació, control, ferrocarril i habitatge.
Població: 59.117 (2026)
la Prosperitat
Nou Barris · 52
La Prosperitat és un dels barris més densos i associativament potents de Barcelona: una trama de cases i blocs omplerta en poques dècades, amb places i equipaments conquerits abans de ser programats. El seu nom optimista no és un eslògan franquista genèric, sinó la petjada d’una cooperativa i d’un petit nucli residencial anterior al gran creixement.
Població: 28.174 (2026)
la Sagrada Família
Eixample · 06
Un barri de l’Eixample batejat pel monument que l’ha mantingut en obres durant generacions: la Sagrada Família s’alça dins una ciutat residencial de mercat, escoles, comerç i habitatge, mentre el perímetre turístic transforma carrers que abans formaven part del Poblet.
Població: 53.201 (2026)
la Sagrera
Sant Andreu · 61
La Sagrera és un antic espai sagrat convertit en corredor de pas, nucli industrial i barri residencial que fa dècades que viu al costat d’una estació promesa. Per entendre’l, cal mirar més enllà de les grues: plaça porticada, carrer antic, fàbriques, habitatge i vida col·lectiva.
Població: 31.247 (2026)
la Salut
Gràcia · 30
La Salut és el barri que continua quan s’acaba la postal de Park Güell: una muntanya residencial amb capelles, escoles, habitatges, escales i carrers pressionats per un parc mundial que va néixer com una urbanització privada fallida i avui també és camí quotidià del veïnat.
Població: 13.947 (2026)
la Teixonera
Horta-Guinardó · 38
La Teixonera no és un topònim de fauna, sinó una urbanització amb autor: Joaquim Taxonera va parcel·lar l’antiga finca de Can Grau i hi va impulsar, des de 1915, una colònia d’estiueig. Aquella trama de parcel·les, pous i jardins es va densificar fins a convertir-se en un dels barris més compactes de la muntanya, encaixat entre pendents i grans infraestructures.
Població: 12.727 (2026)
la Trinitat Nova
Nou Barris · 53
La Trinitat Nova és un barri construït dues vegades: primer, entre 1953 i 1963, com a habitatge públic ràpid per a una ciutat en creixement; després, des de finals dels noranta, mitjançant una remodelació que substituí blocs amb patologies i intentà mantenir la comunitat durant anys de trasllats, enderrocs i obra.
Població: 8.128 (2026)
la Trinitat Vella
Sant Andreu · 57
La Trinitat Vella és una porta de Barcelona obligada a conviure amb tot allò que la ciutat fa passar per una porta: aigua, ferrocarril, autopistes, presó, mobilitat i arribades. Entre aquestes infraestructures, el barri ha produït centralitat pròpia.
Població: 11.307 (2026)
la Vall d'Hebron
Horta-Guinardó · 41
La Vall d’Hebron és una vall d’institucions: un monestir desaparegut, un hospital inaugurat sota el franquisme, campus de recerca, habitatges i recintes esportius construïts per als Jocs de 1992. La població resident és petita, però cada dia hi arriben milers de pacients, familiars, professionals, estudiants i esportistes.
Població: 6.087 (2026)
la Verneda i la Pau
Sant Martí · 73
La Verneda i la Pau és un barri fet de capes que encara es poden distingir: camps i recs, fàbriques, polígons d'habitatge, cooperatives, blocs reconstruïts i equipaments conquerits. Els seus dos noms uneixen un paisatge d'aigua i arbres amb una consigna del franquisme que el veïnat va acabar resignificant.
Població: 30.938 (2026)
la Vila Olímpica del Poblenou
Sant Martí · 67
La Vila Olímpica sembla un barri nascut de cop el 1992, però el seu sòl conté una història anterior de fàbriques, vies, platges de treball i habitatge obrer. Llegir-la bé exigeix veure alhora la ciutat olímpica planificada, el paisatge industrial eliminat i la vida quotidiana que ha convertit allotjaments temporals en barri permanent.
Població: 9.293 (2026)
la Vila de Gràcia
Gràcia · 31
La Vila de Gràcia és una antiga ciutat dins la ciutat: places que funcionen com sales d’estar col·lectives, carrers anteriors a l’Eixample, mercats, cooperatives i festes sostingudes per veïns, tot sota una pressió immobiliària, turística i nocturna que converteix l’èxit del barri en una disputa quotidiana.
Població: 51.477 (2026)
les Corts
les Corts · 19
Les Corts va passar de plana de masies a municipi, barri industrial i centre d’oficines sense perdre del tot el seu nucli de poble; per entendre’l cal mirar alhora les cases baixes de la Concòrdia, les traces del vell estadi, les grans peces de la Diagonal i les absències deixades per la Colònia Castells.
Població: 46.672 (2026)
les Roquetes
Nou Barris · 50
Les Roquetes és un barri fet contra la pendent i contra l’espera institucional. Cases aixecades per famílies, carrers oberts sobre roca, clavegueres construïdes en diumenge i dècades de lluita per aigua, asfalt, transport i equipaments converteixen el vessant en un arxiu físic d’urbanisme popular.
Població: 17.595 (2026)
les Tres Torres
Sarrià-Sant Gervasi · 24
Les Tres Torres va néixer quan tres cases van donar un nom nou a l’antiga finca de Nena Cases; després, el tren, les torres amb jardí, les clíniques i els blocs d’alt nivell van fabricar un barri residencial on la privacitat és molt visible i la vida col·lectiva s’ha de buscar al mercat, la biblioteca, l’estació i les memòries d’allò que ja no hi és.
Població: 16.341 (2026)