el Raval

Manuel Vázquez Montalbán i Terenci Moix van escriure des d’una memòria interior del barri, no des d’un decorat turístic. Joan Colom va fixar una imatge poderosa de la vida al carrer, però la seva fotografia clandestina també obliga a preguntar qui mira i qui és mirat. La memòria de la rumba catalana al carrer de la Cera, les entitats migrants, les escoles, els comerciants i la Plataforma CAP Raval Nord Digne expliquen un barri produït col·lectivament.^[5]

Terenci Moix

Va néixer al carrer de Ponent —avui Joaquín Costa— en una família de menestrals del Raval, segons la biografia de l'AELC. El barri hi apareix com a memòria de classe i de carrer, no com a decorat turístic.^[11][12]

Joan Colom

Va fotografiar el Raval i la vida de carrer de Ciutat Vella des de finals dels anys 1950. El MNAC el presenta com a fotògraf del carrer i conserva obres com «El Raval (Barcelona)». La fotografia clandestina de carrer planteja un desequilibri de poder entre qui mira i qui és mirat; cal llegir l'arxiu amb aquesta precaució.^[13][14]

Plataforma CAP Raval Nord Digne

Organització veïnal per un CAP digne i per l’ús de la Capella de la Misericòrdia com a equipament sanitari.^[8][9][10]

Memòria de la rumba al carrer de la Cera

El registre BCNROC «Els primers rumberos» documenta el mural commemoratiu al carrer de la Cera; no substitueix biografies individuals completes.^[15]

Antoni Gaudí i Eusebi Güell expliquen la relació entre arquitectura, patronatge i riquesa industrial al Palau Güell. Richard Meier va introduir una peça blanca i abstracta al teixit dens de la plaça dels Àngels. Però el Raval també l’han construït generacions d’obra anònima: paletes, artesans, llogaters, treballadores de cures i comunitats que han adaptat els baixos i els interiors d’illa.^[4]

Eusebi Güell

Mecenes que va encarregar el Palau Güell.^[4]

Richard Meier

Arquitecte de l'edifici del MACBA (1990–1995).^[7]

L’antic Hospital de la Santa Creu i la Biblioteca de Catalunya mostren com un recinte de cura es transforma en infraestructura cultural. El CCCB reutilitza la Casa de Caritat; el MACBA va convertir la plaça dels Àngels en un centre cultural global i en un espai de conflicte local. El Palau Güell, Sant Pau del Camp, les Drassanes i la Filmoteca permeten llegir, respectivament, el patronatge burgès, el passat rural, la relació amb el port i la nova centralitat cultural.^[3]

MACBA

Museu d’art contemporani; edifici Meier a la plaça dels Àngels (1991–1995).^[7]

CCCB

Centre de cultura contemporània a l'antiga Casa de Caritat; obert el 1994.^[6]

Palau Güell

Monument a Nou de la Rambla associat a Gaudí i Eusebi Güell.^[4]

2018–2019 (acord documentat el 2019).

Reivindicació: La disputa per la Capella de la Misericòrdia no era una abstracció sobre “cultura o salut”: el veïnat i els professionals reclamaven espai per ampliar un CAP saturat, mentre el MACBA el volia per créixer. El resultat de 2019 va reconèixer la demanda sanitària, però l’estat material de les obres s’ha de descriure sempre amb documents datats.^[8][9][10]

Resultat: La crònica de 3Cat (2019) afirma que el CAP Raval Nord, i no el MACBA, es quedava la Misericòrdia com volien els veïns; la FAVB documenta l’assemblea de la plataforma. L’estat actual d’obres i ús cal contrastar-lo amb documents posteriors datats.^[8][9][10]

Anys 2020 (aprovació de pla i projectes de reurbanització).

Reivindicació: A la plaça dels Àngels, l’ampliació del museu i la reurbanització enfronten visions incompatibles sobre l’ús de l’espai públic. La connexió entre els jardins Rubió i Lluch i la plaça de la Gardunya, i les càmeres de regulació d’accés, també s’han d’explicar com a processos concrets, no com una promesa genèrica de “millora”.^[16][17][18]

Resultat: L'Ajuntament anuncia l'aprovació definitiva del pla urbanístic d'ampliació; el Pla de Barris publica la fitxa de reurbanització de la plaça; la FAVB publica la posició de frenar el MACBA. No es pot reduir a «el debat continua»: les posicions són oposades i documentades.^[16][17][18]

Es poden llegir els angles del recinte emmurallat, les grans dimensions de l’antic hospital, els patis i claustres, la pedra romànica de Sant Pau del Camp, les façanes estretes d’habitatge popular, els baixos de taller i el contrast entre el MACBA i el teixit antic. El mural dels primers rumberos al carrer de la Cera fa visible una història musical que rarament entra en els relats monumentals.^[4]

MACBA (edifici Meier)

Edifici de Richard Meier a la plaça dels Àngels (1991–1995).^[7]

Complex històric; seu de la BC des de 1939.^[3]

CCCB

Casa de Caritat reutilitzada; obert el 1994.^[6]

Van desaparèixer horts i parcel·les conventuals, molts tallers, habitatges enderrocats per obrir la Rambla del Raval i la funció hospitalària aguda de Santa Creu. També s’han perdut comerços i formes d’habitar sota la pressió immobiliària. L’absència no sempre deixa una ruïna: de vegades queda en una amplada de carrer massa nova, en una façana tallada o en un canvi brusc d’escala.^[1]

Illes enderrocades per a la Rambla del Raval

Habitatge i parcel·les demolits per obrir l’avinguda de finals del segle XX.^[1]

Funció hospitalària aguda a la Santa Creu

L'assistència hospitalària va deixar el complex; resten usos de biblioteca i cultura (BC des de 1939).^[3]

Plaça dels Àngels, CAP Raval Nord i ampliació del MACBA

Després de l'ocupació de la Capella de la Misericòrdia el 2019 i de l'acord que destinava l'espai al CAP Raval Nord, l'Ajuntament ha aprovat el pla urbanístic d'ampliació del MACBA i el Pla de Barris documenta la reurbanització de la plaça dels Àngels. Organitzacions veïnals, recollides per la FAVB, s'hi oposen per la pèrdua o reassignació d'espai públic. Estat: pla aprovat. Darrera consulta de fonts: 16 de juliol de 2026.^{[8][9][10][16][17][18]}

Connexió Jardins Rubió i Lluch – plaça de la Gardunya

El 17 d'abril de 2025 el servei de premsa de l'Ajuntament va anunciar un nou pas del projecte de connexió entre els jardins Rubió i Lluch i la plaça de la Gardunya. Això documenta un avanç administratiu o de projecte; no estableix per si sol que les obres hagin començat o acabat. Cal contrastar qualsevol exposició pública posterior (p. ex. identificador 1BD2026_139 a la Seu Electrònica) amb la data d'accés.^[19]

Regulació d'accés de vehicles al Raval

El servei de mobilitat municipal va anunciar l'inici de la instal·lació de nou càmeres de regulació d'accés de vehicles al Raval. El repositori BCNROC conserva documentació relacionada amb handle 11703/148160.^[20][21]

El Raval no és una història lineal de degradació i “renaixement”. Les institucions culturals no van arribar a un buit, i la diversitat no és una atracció. Mireu les parets mitgeres, els patis escolars, les cues del CAP, els comerços que canvien de llengua al llarg del dia i la manera com una plaça funciona diferent al matí, a la sortida de l’escola i de nit.^[1]

Mural dels primers rumberos

Carrer de la Cera: registre BCNROC del mural commemoratiu.^[15]