Eixample · 07

la Dreta de l'Eixample

La Dreta de l'Eixample és el sector central de l'Eixample de Cerdà, on la burgesia barcelonina es va fer construir edificis modernistes al voltant del Passeig de Gràcia, i deu el nom a la seva posició a la dreta del ferrocarril de Sarrià que baixava pel Carrer de Balmes.[1][2][3][4]

A la cantonada del Passeig de Gràcia amb el Carrer del Consell de Cent hi ha tres edificis d'arquitectes rivals, un al costat de l'altre, i les seves façanes van donar nom a l'illa: la Illa de la Discòrdia. A uns quants carrers d'allà, el Passatge Permanyer guarda una filera de cases baixes amb pati al davant, bastides on el pla de Cerdà preveia un interior verd.[5][6][3]

La Dreta ocupa la part central de l'Eixample, i l'Ajuntament la descriu com el barri de la burgesia que va portar el modernisme a casa seva i com el sector on va començar el projecte Cerdà. Hi passa el Passeig de Gràcia, amb la Illa de la Discòrdia, i també hi ha la seu del districte, al Carrer d'Aragó 311.[3][4]

Entre el 1860 i el 1890 l'entorn del passeig era un nucli de xalets i grans mansions amb jardí. Les ordenances del 1891 van permetre construir més volum i van relaxar les regles de façana, i així va resultar rendible enderrocar molts xalets i aixecar-hi cases de pisos, mentre el comerç anava seguint la burgesia cap al passeig.[5]

la Dreta de l'Eixample (barri 07) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.

D'on ve el nom

Etimologia: segura[1][2]

El nom ve de la posició del sector dins l'Eixample: era a la dreta del ferrocarril de Sarrià a Barcelona que baixava pel Carrer de Balmes i que després es va soterrar. És la derivació que dona la Viquipèdia en català, l'article de la qual demana més referències; la Wikipedia en anglès només diu que el barri queda a l'est (la «dreta») del Carrer de Balmes.[1][2]

Abasta l'àrea de l'Eixample situada aproximadament entre el Passeig de Sant Joan o el Carrer de Nàpols per una banda i el Carrer de Balmes per l'altra, i limita amb la Sagrada Família, el Fort Pienc, l'Antiga Esquerra de l'Eixample i els districtes de Gràcia i Ciutat Vella.[1]

Com es van fer els carrers

El pla de Cerdà tallava els angles de les illes en xamfrans, permetia edificar només un o dos costats de cada illa i deixava la resta com a jardí, i limitava les cases a tres pisos (16 m) i poca fondària: Cerdà pensava que la salut depenia de viure en cases ben il·luminades i envoltades de l'aire dels jardins.[3]

El Passatge Permanyer mostra què va passar amb aquells jardins. El 1864 una societat va fer urbanitzar la major part d'una illa amb casetes «a l'anglesa», cadascuna amb un pati al davant, i aquella tipologia va fer edificable l'interior que el pla havia reservat a zona verda. Ho va fer Jeroni Granell i Barrera; el passatge porta el nom del jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyet (1817-1864), i alguns dels edificis originals s'han substituït o s'han desvirtuat amb remuntes.[6][3]

Dates que el van canviar

  1. 1864 la societat El Ensanche y Mejora de Barcelona encarrega a Jeroni Granell i Barrera les cases del Passatge Permanyer.[6][3]
  2. 1887-1888 es construeix el mercat de la Concepció, d'Antoni Rovira i Trias.[7]
  3. 1891 unes noves ordenances augmenten l'edificabilitat i relaxen les regles de façana.[5]
  4. 1902 s'obre un baixador de tren a la cruïlla del carrer d'Aragó amb el passeig de Gràcia.[5]
  5. 1904-1906 Antoni Gaudí reforma la casa Batlló per a Josep Batlló i Casanovas.[8]
  6. 1905-1906 el passeig de Gràcia s'empedra i els tramvies passen a les calçades laterals.[5]
  7. 1985 la Torre de les Aigües esdevé el primer interior d'illa obert a l'Eixample.[4]
  8. 1990 obre la Fundació Antoni Tàpies a l'antiga editorial Montaner i Simon.[9][10]
  9. 2005 la casa Batlló entra al Patrimoni de la Humanitat.[8]
  10. 2023-2025 els tribunals decideixen sobre l'eix verd de Consell de Cent.[11][12][13]

Persones i vida col·lectiva

Josep Batlló i Casanovas

Industrial tèxtil que va comprar la finca del passeig de Gràcia 43 el 1903 amb la seva esposa Amàlia Godó i Belaunzaran i en va encarregar la reforma a Gaudí.[8]

Francesc Permanyer i Tuyet

Jurisconsult (1817-1864) que dona nom al passatge; va morir el mateix any en què es va encarregar la urbanització.[6][3]

Antoni Rovira i Trias

Arquitecte del mercat de la Concepció, bastit entre el 1887 i el 1888.[7]

Antoni Tàpies

Pintor (1923-2012) que va fundar la fundació el 1984 i hi va donar bona part de la col·lecció; l'edifici va obrir el 1990.[9][10]

Institucions

Mercat de la Concepció

Mercat cobert de planta basilical, amb una nau central de 20 m d'amplada i 13,45 m d'alçada sobre pilars de fosa, bastit el 1887-1888 i reformat a fons el 1996-1998.[7]

Museu Tàpies

Museu i centre cultural al carrer d'Aragó 255, dedicat a l'obra d'Antoni Tàpies; abans Fundació Antoni Tàpies, es va instal·lar a l'antiga editorial Montaner i Simon.[9][10]

Torre de les Aigües

Primer interior d'illa obert a l'Eixample (1985); la seva piscina d'estiu, l'anomenada platja de l'Eixample, va tancar el 2018-2019.[4]

El que encara es pot veure

Illa de la Discòrdia

Cinc edificis reformats al passeig de Gràcia: Lleó i Morera, Mulleras, Amatller, Delfina Bonet i Batlló. La casa Amatller és bé cultural d'interès nacional i la casa Batlló, a més, Patrimoni de la Humanitat.[5]

Passatge Permanyer

Carreró d'interior d'illa catalogat com a bé cultural d'interès local, amb cases baixes de façana simètrica i pati al davant.[6][3]

El que va desaparèixer

Xalets i botigues del passeig de Gràcia

Xalets i mansions com els de Sama, Robert, Marianao i Marcet bordejaven el passeig; la decoració de Gaudí de la farmàcia Gibert i del bar Torino ha desaparegut.[5]

El barri avui

La Dreta de l'Eixample tenia 45.464 residents el 2026, una densitat de 214,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana per secció censal de 35.332 € el 2023, una superfície de 212,0 hectàrees i un 33,2 % de residents de nacionalitat no espanyola.[14][15][16][17]

Nacionalitat no espanyola (2026): 33,2%

El que està canviant

Consell de Cent: l'eix verd als tribunals (a l'octubre del 2026)

L'Ajuntament va reformar el Carrer del Consell de Cent com a eix verd. El setembre del 2023 un jutjat de Barcelona, a instància de l'associació de comerços Barcelona Oberta, va ordenar tornar el tram entre Casanova i Bruc a l'estat anterior, perquè considerava que les obres modificaven en la pràctica el Pla General Metropolità. El TSJC va desestimar el recurs de l'Ajuntament el març del 2025 i el consistori va anunciar un nou recurs. Un altre jutjat, en canvi, va avalar l'octubre del 2024 la reurbanització de la cruïlla amb Girona. No hem trobat cap notícia posterior que doni resposta definitiva a l'últim recurs.[11][12][13]

El que les guies no diuen

Un concurs que es reflecteix en una vinyeta

El 1905 L'Esquella de la Torratxa va publicar una vinyeta on un senyor burgès, preguntat per qui li farà la casa (Domènech, Gaudí o Puig i Cadafalch), respon: el que surti premiat al concurs. Era el premi anual de l'Ajuntament als edificis artístics, convocat de 1899 a 1906.[5]

Un mitjó de gairebé 3 metres

A la terrassa del Museu Tàpies hi ha Mitjó, la versió reduïda d'una escultura de 18 m proposada el 1991 per a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc (MNAC), que el patronat del museu va rebutjar.[9][10]

Llegir-lo a peu

Inici: Passeig de Gràcia (L2/L3/L4) · Final: Mercat de la Concepció[7]

Camí (sense aturades): 16 min · 1230 m · Visita estimada (amb aturades): 54 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

la Dreta de l'Eixample (barri 07) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.

1
Casa Batlló
Casa Batlló, Passeig de Gràcia 43
Camineu per la vorera des de la cantonada del Carrer del Consell de Cent fins a la casa Batlló i observeu com canvia la façana d'un edifici al següent, a la mateixa illa.[5][8]
Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner), Casa Amatller (Puig i Cadafalch) i Casa Batlló (Gaudí) formen la Illa de la Discòrdia; el nom juga amb el mite grec de la poma de la discòrdia i amb la rivalitat dels arquitectes, i la premsa satírica el va popularitzar. Gaudí va reformar la casa Batlló a partir del 1904 per a l'industrial tèxtil Josep Batlló i Casanovas.[5][8]
Coordenades
41.39154, 2.16470 · OpenStreetMap
2
Museu Tàpies
Museu Tàpies, Carrer d'Aragó 255
120 m · 2 min
Alceu la vista cap al coronament de la façana: hi ha l'escultura Núvol i cadira, d'Antoni Tàpies, sobre l'antic edifici de l'editorial.[9][10]
L'edifici va ser la seu de l'editorial Montaner i Simon. Tàpies va fundar la fundació el 1984; l'edifici va obrir el juny del 1990 després d'una reforma de Roser Amadó i Lluís Domènech i Girbau, i el 2010 va reobrir després d'una segona remodelació; avui es diu Museu Tàpies.[9][10]
Coordenades
41.39162, 2.16366 · OpenStreetMap
3
Passatge Permanyer
Passatge Permanyer, Carrer de Pau Claris 114
570 m · 8 min
Fixeu-vos en el pati davant de cada casa, travessat per un pontet amb graons, i en el número de cada casa, situat al parapet, que és l'únic element que canvia d'una casa a l'altra.[6][3]
Aquestes casetes «a l'anglesa» són de 1864 i van ocupar l'interior d'una illa que el pla de Cerdà reservava a zona verda. El passatge porta el nom del jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyet; alguns edificis originals s'han substituït o s'han desvirtuat amb remuntes.[6][3]
Coordenades
41.39243, 2.16864 · OpenStreetMap
4
Mercat de la Concepció
Mercat de la Concepció, Carrer d'Aragó 311 bis
530 m · 7 min
Observeu les tres façanes de doble vessant del Carrer de València i del Carrer d'Aragó, que mostren l'estructura de tres naus de l'interior, i la coberta de teules vidrades en ziga-zaga.[7]
Antoni Rovira i Trias el va projectar i es va bastir entre el 1887 i el 1888, amb 84 pilars de fosa i estructura de La Maquinista Terrestre i Marítima; entre el 1996 i el 1998 es va reformar a fons, amb un soterrani nou per a aparcament.[7]
Coordenades
41.39588, 2.16863 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia (2026). Dreta de l'Eixample. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Wikipedia (2026). Dreta de l'Eixample. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Ajuntament de Barcelona (2026). El districte i els seus barris (L'Eixample). Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] Ajuntament de Barcelona (2026). La Dreta de l'Eixample (L'Eixample). Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Viquipèdia (2026). Illa de la Discòrdia. Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Viquipèdia (2026). Passatge Permanyer. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Viquipèdia (2026). Mercat de la Concepció. Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Viquipèdia (2026). Casa Batlló. Consulta: 2026-10-03.
  9. [9] Viquipèdia (2026). Fundació Antoni Tàpies (Museu Tàpies). Consulta: 2026-10-03.
  10. [10] Fundació Antoni Tàpies (n.d.). Mitjó (collection record). Consulta: 2026-10-09.
  11. [11] 3Cat Info (2023-09-07). La justícia ordena desmantellar l'eix verd del Consell de Cent de Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
  12. [12] Nació Digital (2025-03-15). El TSJC confirma la sentència contra l'eix verd del Consell de Cent. Consulta: 2026-10-03.
  13. [13] Línia Eixample / ACN (2024-10-01). La justícia avala l'eix verd de Consell de Cent amb Girona. Consulta: 2026-10-03.
  14. [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  15. [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  16. [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
  17. [17] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 17 fonts consultades

Torna amunt