les Corts · 20
la Maternitat i Sant Ramon
Un barri batejat per una institució de cura i una parròquia reuneix pavellons maternals, memòria de dones i infants, blocs residencials, universitat i un dels estadis més coneguts del món; el seu paisatge explica com Barcelona va posar assistència, disciplina i espectacle sobre l’antiga plana rural.
Entreu al recinte de la Maternitat i mireu la distància entre pavellons, jardins i camins. L’arquitectura separava funcions, edats, malalties i cossos segons ideals higiènics del final del segle XIX. Després sortiu cap al Camp Nou. En pocs minuts, el silenci institucional es converteix en escala massiva, obres, comerç i fluxos de partit. La pista és la convivència de dues màquines urbanes: una creada per acollir, classificar i medicalitzar la vulnerabilitat; l’altra, per concentrar públic, identitat i capital al voltant del futbol. Entre totes dues hi viu un barri residencial sovint eclipsat pels seus grans recintes.
La Maternitat i Sant Ramon és un barri compost. La primera meitat del nom prové de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, institució assistencial creada el 1853 al carrer de Ramelleres i traslladada progressivament a un gran complex de les Corts des del final del segle XIX. La segona remet al sector de Sant Ramon, crescut al voltant de la parròquia, habitatge i carrers propers a Collblanc.
Al barri hi conviuen els pavellons i jardins de la Maternitat, el cementiri de les Corts, instal·lacions universitàries i esportives, grans conjunts residencials, Torre Melina i Can Bacardí, el Camp Nou i una frontera urbana porosa amb l’Hospitalet. No és només “el barri del Barça”: el futbol ocupa una peça enorme dins una geografia de cura, habitatge, mort, educació i mobilitat.
la Maternitat i Sant Ramon (barri 20) ressaltat. Altres barris de Les Corts: les Corts, Pedralbes.
la Maternitat i Sant Ramon (barri 20) ressaltat. Altres barris de Les Corts: les Corts, Pedralbes.
D'on ve el nom
La Maternitat no és un topònim antic, sinó el nom d’una institució. Designava una política provincial d’assistència a mares pobres, criatures abandonades i infants sota tutela. El mot pot sonar protector, però la història inclou també estigma, control, separació, mortalitat, treball femení i transformació mèdica.
Sant Ramon deriva de la parròquia de Sant Ramon Nonat, construïda el 1924 i dedicada al sant tradicionalment invocat en relació amb el part. La coincidència entre un sant vinculat al naixement i una institució maternal reforça la identitat nominal, però les dues parts del barri tenen trajectòries urbanes diferents.
Entre les Corts, els accessos de Pedralbes i el sector de l'estadi.
Abans del barri
Abans dels grans recintes, aquesta era una plana de masies, vinya, cereals, horts i camins entre les Corts, Sants, Collblanc i Pedralbes. Can Bacardí, Torre Melina i altres finques donen encara noms a sectors i equipaments. L’espai obert i relativament barat va permetre instal·lar institucions que necessitaven molta superfície.
La decisió d’allunyar la Maternitat del centre dens de Barcelona responia als ideals higiènics de ventilació, llum, separació i jardí. També desplaçava la pobresa i l’abandonament fora de la ciutat visible. La geografia assistencial era alhora sanitària i moral.
Com es van fer els carrers
Els grans recintes van ordenar el territori abans que una malla urbana contínua. La Maternitat, el cementiri, les instal·lacions esportives i després l’estadi van actuar com a superilles tancades o semitancades. Els carrers residencials van omplir els intersticis i connectar les Corts amb Collblanc i l’Hospitalet.
Avinguda de Madrid, Travessera de les Corts, Riera Blanca, Arístides Maillol i l’entorn de la Diagonal defineixen fluxos diferents. El resultat és un barri on la distància en línia recta enganya: murs, accessos, controls, obres i horaris obliguen a rodejar. La permeabilitat és una qüestió política, no només de disseny.
Dates que el van canviar
- 1853: es crea la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits al carrer de Ramelleres.
- 1884: comença a configurar-se el nou complex a l’antiga finca de mas Cavaller, a les Corts.
- 1890–1893: s’inicien els pavellons de Lactància, Desmamats, malalties infeccioses i bugaderia; les fases i autories posteriors s’han de documentar edifici per edifici.
- 1924: es construeix la parròquia de Sant Ramon Nonat.
- Primera meitat del segle XX: creix l’habitatge i es consoliden equipaments assistencials, funeraris i esportius.
- 24 de setembre de 1957: s’inaugura el Camp Nou.
- 1982: l’estadi i l’entorn s’adapten per al Mundial, reforçant la seva escala metropolitana.
- Finals del segle XX: part del recinte de la Maternitat assumeix nous usos administratius, educatius i culturals.
- Dècades de 2010–2020: S'impulsen l'Espai Barça i la remodelació integral del complex esportiu en fases successives.
- 2025–2026: Les obres continuen transformant accessos, recorreguts i calendari d'ús del complex.
Persones i vida col·lectiva
La història de la Maternitat està feta de dones que hi van parir o deixar criatures, infants abandonats o tutelats, dides, monges, infermeres, metges, auxiliars, cuineres, bugaderes i personal de manteniment. Els expedients institucionals tendeixen a convertir-los en categories, però també documenten condicions i experiències.
Sant Ramon i els sectors residencials van créixer amb famílies obreres i migrants, comerç de proximitat, parròquia, escoles i associacions. El Camp Nou afegeix una comunitat intermitent de socis, aficionats, venedors, personal de seguretat, neteja, restauració i transport. La vida col·lectiva no és només l’espectacle, sinó la feina que el fa possible i les rutines dels dies sense partit.
Persones darrere els edificis
Els pavellons pertanyen a diverses fases, arquitectes, professionals sanitaris i administradors. La forma codifica idees canviants sobre contagi, creixement, classificació i vigilància.
Camp Nou està associat a presidents, arquitectes, jugadors i grans moments, però també a milers de treballadors de construcció i operació. La seva implantació va afectar un territori amb habitatge precari i barris de barraques; expliqueu aquesta capa amb fonts específiques i sense convertir-la en anècdota.
Institucions
El recinte de la Maternitat continua sent la gran institució cívica del barri, avui amb serveis de la Diputació, equipaments, escoles, arxius i jardins oberts en determinats horaris. Els usos actuals conviuen amb els originals, i l'accés varia entre espais públics, restringits i visitables.
Camp Nou i el conjunt del FC Barcelona són la institució global. El cementiri de les Corts, la parròquia de Sant Ramon, facultats, escoles, centres sanitaris i instal·lacions esportives completen un paisatge institucional extraordinàriament dens. Els residents viuen entre grans organismes que prenen decisions a escales superiors al barri.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La primera lluita és per la dignitat dins l’assistència. Les reformes mèdiques van reduir alguns riscos, però l’atenció institucional també imposava normes, separacions i estigmes. Cal evitar tant la celebració acrítica de la caritat com una condemna simplista que ignori les alternatives disponibles en cada època.
Resultat: Mesures de gestió
Reivindicació: La segona és per l’espai i l’habitatge. La construcció i expansió dels grans recintes, inclòs l’estadi, van ocupar sòl i modificar assentaments preexistents. Més recentment, les obres d’Espai Barça han reobert debats sobre soroll, mobilitat, comerç, espai públic, arbrat, accessos i retorns per al veïnat.
Resultat: Debat obert sobre l'accés
Reivindicació: La tercera és la frontera amb l’Hospitalet. Riera Blanca és límit administratiu, però les xarxes de transport, comerç, escola i família el travessen. Una política pensada només des d’un municipi pot desplaçar problemes a l’altre.
Resultat:
El que encara es pot veure
Pavellons, jardins, porxos, murs i eixos revelen el pas del benestar de masses a la medicina especialitzada. Les diferències arquitectòniques mostren diferents fases i idees.
Sant Ramon conserva parròquia, carrers residencials i comerços. El cementiri és un gran paisatge de memòria. El Camp Nou domina sempre que l'estat de construcció ho permet, però Can Bacardí, Torre Melina i espais intermedis demostren que el barri no va començar amb l'estadi.
El que va desaparèixer
Masies, camps, camins, habitatges precaris i molta continuïtat física amb Collblanc van desaparèixer. Les pràctiques de benestar van canviar o van desaparèixer, així com molts registres de la vida quotidiana i les veus de dones i nens institucionalitzats.
En el futbol, les grades, les portes, les instal·lacions i els negocis canvien amb cada reurbanització. No descrigui el Camp Nou pre-construcció com a present, ni una imatge del projecte com a acabat.
El barri avui
La Maternitat i Sant Ramon tenia 24.622 habitants el 2026, una densitat de 128,6 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 29.377 € el 2023, 191,5 hectàrees i un 19,4% de població amb nacionalitat no espanyola. La baixa densitat relativa s’explica en part pels grans recintes i no significa abundància homogènia d’espai domèstic.
El barri funciona de manera diferent segons l’hora: vida residencial i escolar els dies ordinaris; flux massiu durant partits, visites i obres; circulació quotidiana de treballadors d’institucions. Cal mostrar aquesta temporalitat.
Nacionalitat no espanyola (2026): 19,4%
El que està canviant
Què està canviant
Impactes de la reconstrucció de l'estadi; Actualitzacions del campus de salut.
El que les guies no diuen
Les guies arriben al Camp Nou i marxen. Deixen fora una de les geografies assistencials més importants de Barcelona, les dones i infants que hi van viure, el cementiri, Sant Ramon i els sectors residencials que absorbeixen l’impacte de l’estadi.
També deixen fora el treball invisible: neteja, seguretat, jardineria, manteniment, cures, restauració i mobilitat. El barri mundialment conegut depèn de feines quotidianes rarament fotografiades.
Llegir-lo a peu
Inici: Entorn de Palau Reial / Collblanc · Final: Recinte de la Maternitat
Camí (sense aturades): 10 min · 740 m · Visita estimada (amb aturades): 10 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Maternitat i Sant Ramon (barri 20) ressaltat. Altres barris de Les Corts: les Corts, Pedralbes.
la Maternitat i Sant Ramon (barri 20) ressaltat. Altres barris de Les Corts: les Corts, Pedralbes.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — CartoBCN (2006+). Unitats administratives de la ciutat de Barcelona — límits de barris. Tipus: cartography. Localització: cartobcn-barris. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona (2006). Nova divisió territorial de Barcelona en districtes i barris. Tipus: municipal_reference. Localització: divisio-2006. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [8] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [9] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [11] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [12] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 13 fonts consultades