Sant Andreu · 57
la Trinitat Vella
La Trinitat Vella és un barri obrer nascut als anys cinquanta entre vinyes, presó i vies de comunicació: l'aigua de Montcada, el Nus de la Trinitat i la Meridiana l'han envoltat sense deixar de ser-hi veïns.[1]
Comenceu per on arribava l'aigua de Barcelona: l'estació d'elevació de la Casa de l'Aigua bombava l'aigua dels pous de Montcada cap al dipòsit de la Trinitat Nova fins al 1989. Tot el que l'envolta (la Meridiana, el Nus i la urbanització de la vora del Besòs) va arribar després.[2]
La Trinitat Vella és al nord-est de Barcelona, al districte de Sant Andreu. Els seus límits actuals són el Besòs, la Meridiana, la carretera de Ribes i el passeig de Santa Coloma. Abans de ser barri era un extrem allunyat del municipi independent de Sant Andreu de Palomar, conegut com el Coll de Finestrelles.
Entre el 1952 i el 1954 les vinyes van deixar lloc a blocs d'habitatges i la part més alta es va convertir en presó. Poc després, les noves vies de circulació van separar la Trinitat en dos barris, la Trinitat Nova i la Trinitat Vella.
la Trinitat Vella (barri 57) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: Baró de Viver, el Bon Pastor, Sant Andreu, la Sagrera, el Congrés i els Indians, Navas.
Abans del barri
L'any 1413 es va aixecar la capella de la Trinitat, que va durar fins que la van cremar a la Guerra del Francès; cap al 1445 s'hi van posar les forques jurisdiccionals de Barcelona. Era una zona molt deserta: vinyes a la part alta, que van durar fins als anys cinquanta, i pocs masos, el més conegut Can Cagamantes.
Com es van fer els carrers
El barri va créixer als anys cinquanta amb blocs d'habitatges i, a la part alta, una presó. El tren del nord va desaparèixer el 1960, la prolongació de la Meridiana es va inaugurar el 1961 i el 1986 hi va arribar el metro; el 1992 es va obrir el Nus de la Trinitat, la confluència de les rondes.
Dins del cercle del Nus hi ha el Parc Nou de la Trinitat (1989-1992), que Joan Roig i Duran i Enric Batlle van projectar com a espai verd de compensació per les vies de comunicació del voltant.
Dates que el van canviar
- 1413: s'aixeca la capella de la Trinitat, que va durar fins a la Guerra del Francès.[1]
- 1915-1919: Aigües de Montcada construeix la Casa de l'Aigua, que va funcionar fins al 1989.[2]
- 1952-1954: les vinyes deixen lloc a blocs d'habitatges i la part alta es converteix en presó.[1]
- 1960-1961: desapareix el tren del nord i s'inaugura la prolongació de la Meridiana.[1]
- 1986: arriba el metro a la Trinitat Vella.[3]
- 1992: s'obre el Nus de la Trinitat, confluència de les rondes.[1]
- Gener del 2009: comença l'enderroc d'una part de la presó, després de traslladar els interns a la Roca del Vallès.[3]
- 22 de març del 2018: s'obre al públic el conjunt de la Casa de l'Aigua.[2]
- Finals de juny del 2026: l'Ajuntament aprova el projecte de deconstrucció de la presó.[4]
Persones i vida col·lectiva
Institucions
Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero
Biblioteca pública del barri, tancada per obres de l'1 de setembre de 2026 al gener de 2027.[7]
MUHBA Casa de l'Aigua
Estació d'elevació a la Trinitat Vella i dipòsit a la Trinitat Nova, units per una galeria; s'hi entra pel carrer de Garbí 2.[2]
Lluites que van deixar ciutat
Tancar la presó i fer-hi habitatge
Reivindicació: L'alcalde Jaume Collboni va descriure el projecte de buidar la presó i reurbanitzar-la com un projecte «reivindicat pels veïns des de fa anys».[4]
Resultat: L'acord de 2021 entre l'Ajuntament i la Generalitat preveia traslladar les presons de la Trinitat Vella i Wad-Ras a la Zona Franca; el juny del 2026 es va aprovar el projecte de deconstrucció.[4]
El que encara es pot veure
MUHBA Casa de l'Aigua
Estació d'elevació de 1915-1919 que bombava l'aigua de Montcada fins a la Trinitat Nova; va funcionar fins al 1989.[2]
Parc Nou de la Trinitat
Parc de 1989-1992 dins del Nus de la Trinitat, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[8]
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 la Trinitat Vella tenia 11.307 habitants, una densitat de 139,9 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 15.413 € el 2023, 80,8 hectàrees i un 32,1% de població amb nacionalitat no espanyola.
Més de seixanta anys després de néixer el barri, està previst desmuntar la presó de la part alta per fer-hi habitatge protegit; vegeu «El que està canviant».
Nacionalitat no espanyola (2026): 32,1%
El que està canviant
Presó (a l'octubre del 2026). A finals de juny del 2026 l'Ajuntament va aprovar el projecte de deconstrucció de la presó, amb 2 milions d'euros, segons Metrópoli Abierta (8 de juliol de 2026). El solar ha d'acollir habitatge protegit: 221 pisos en total comptant els blocs ja començats. Cap font consultada indica l'inici efectiu de l'enderroc.
Biblioteca. La Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero (carrer de Galícia 16) és tancada per obres de l'1 de setembre de 2026 al gener de 2027.
Pla de Barris 2025-2028 (presentat el juny del 2025). Destina 14,5 milions d'euros a la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver, amb la segona fase del Passadís de Trinitat Vella, un pla director del Parc de la Trinitat Vella, la pacificació del carrer de Palafrugell i la millora de la pista del CEM Trinitat Vella. Cap font consultada indica l'estat d'execució a l'octubre del 2026.
El que les guies no diuen
La Casa de l'Aigua té dues meitats
L'estació d'elevació és a la Trinitat Vella, però les exposicions s'hi visiten entrant per la Trinitat Nova (carrer de Garbí 2), i una galeria soterrada uneix els dos extrems.[2]
Llegir-lo a peu
Inici: Trinitat Vella (L1) · Final: MUHBA Casa de l'Aigua
Camí (sense aturades): 18 min · 1320 m · Visita estimada (amb aturades): 42 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Trinitat Vella (barri 57) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: Baró de Viver, el Bon Pastor, Sant Andreu, la Sagrera, el Congrés i els Indians, Navas.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu (2026-03-31). Història de la Trinitat Vella. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) (2026-07-31). MUHBA Casa de l'Aigua. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Enciclopèdia.cat (2026). la Trinitat Vella. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Rubén Pacheco (Metrópoli Abierta) (2026-07-08). Barcelona avança en l'enderrocament de la presó de Trinitat Vella. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Trinitat Vella. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona (2026). Centre Cívic Trinitat Vella. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Biblioteques de Barcelona (2026). Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Viquipèdia (inventari IPAC) (2026). Parc Nou de la Trinitat. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 11 fonts consultades