Sant Andreu · 63
Navas
Navas és el barri més recent del districte de Sant Andreu: es va oficialitzar el 2006 a banda i banda de la Meridiana, sobre antics terrenys del Clot i de la Sagrera, i avui es debat si ha de continuar dient-se Navas o passar a dir-se Torrent de la Guineu.[1][2][3][4][5]
A la plaça de Ferran Reyes, centre del barri, l'església de Sant Joan Bosco que la presideix té una coberta que l'Ajuntament destaca per original. A pocs carrers, el carrer del Torrent de la Guineu recorda el torrent que travessava el barri abans de la Meridiana.[1][6][3]
Navas és el barri més recent del districte. Ocupa part dels antics territoris del Clot i de la Sagrera, a banda i banda de l'avinguda Meridiana, i el carrer de las Navas de Tolosa n'és la via central.[1][2]
Que sigui jove no vol dir que no tingui història: el passatge d'Aloi conserva les cases de 1878, les Cases del Governador són de 1944 i la voluntat del veïnat, agrupat en la seva associació, va ser decisiva perquè Navas es consolidés com a barri diferenciat de la Sagrera.[7][1][2]
Navas (barri 63) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor, Sant Andreu, la Sagrera, el Congrés i els Indians.
D'on ve el nom
El nom ve del carrer de las Navas de Tolosa, dedicat a la batalla de 1212. El carrer existeix des del 1879, quan l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals va decidir de posar noms de gestes militars espanyoles a alguns carrers.[3][4][5]
Del carrer va passar a l'estació de metro, oberta el 1953, i des de finals dels anys setanta el territori és conegut com a Navas; el nom es va oficialitzar el 2006, amb els 73 barris actuals. El canvi de nom que avui es debat buscava inicialment eliminar-ne el caràcter bèl·lic.[3][4][5][1]
Navas s'estén a banda i banda de l'avinguda Meridiana. El carrer de las Navas de Tolosa el separa del Camp de l'Arpa del Clot (la vorera sud és d'aquest altre barri) i el carrer de Felip II fa de límit amb la Sagrera.[4][1]
Abans del barri
Els terrenys eren part de les àrees històriques del Clot i de la Sagrera. El carrer de Bofarull, sota l'actual Meridiana i avui en part per a vianants, era un dels antics eixos principals de la Sagrera.[1][2]
Una família de rajolers, els Aloy, va urbanitzar una finca el 1877 i va obrir tres passatges. Abans de les Cases del Governador (1944), el solar on s'aixequen era una bòvila.[7][1]
Com es van fer els carrers
Una part del barri conserva la trama de l'eixample Cerdà. L'altra són les Cases del Governador: tres illes i tres illes petites, edificades sobre una antiga bòvila per l'Obra Sindical del Hogar el 1944 i inaugurades pel governador Correa Veglison, de qui prenen el nom popular.[1]
La plaça de Ferran Reyes, sobre la Meridiana, és el centre del barri, presidida per l'església de Sant Joan Bosco. La remodelació de la Meridiana i de la plaça d'Islàndia ha renovat la imatge del barri.[1][6]
Dates que el van canviar
- 1878 Pere Aloy construeix les 11 cases del passatge d'Aloi.[7]
- 1879 L'Ajuntament de Sant Martí de Provençals dona el nom de las Navas de Tolosa al carrer.[3][4][5]
- 1944 L'Obra Sindical del Hogar edifica les Cases del Governador sobre una antiga bòvila.[1]
- 1953 S'obre l'estació de metro de Navas.[3][5][1]
- 2006 Navas passa a ser barri oficial, amb la divisió actual de 73 barris.[3][4][5]
- 2025 El 5 de març el plenari del districte aprova iniciar els tràmits per canviar el nom del barri.[2][4]
- 2026 Al juny es constitueix el grup impulsor del procés participatiu sobre el nom.[3][2][4]
Persones i vida col·lectiva
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
Ser un barri propi
Reivindicació: El veïnat, agrupat en la seva associació, va lluitar perquè Navas deixés de ser una part de la Sagrera.[1][2]
Salvar el passatge d'Aloi
Reivindicació: Les cases porten gairebé cinquanta anys afectades per una reserva urbanística; segons la consellera de Junts Ximena Gadea, això impedeix rehabilitar-les o accedir a ajuts. L'associació de veïns demanava preservar el conjunt de les 11 cases.[7]
Resultat: El 14 de maig del 2025 el plenari del districte va votar per unanimitat iniciar-ne la desafectació.[7]
El que encara es pot veure
Passatge d'Aloi
Onze cases de 1878 —sis de grans i cinc de petites— a tocar del passeig de Maragall, obra de Pere Aloy en una finca urbanitzada pel seu pare, el rajoler Jaume Aloy.[7]
Cases del Governador
Conjunt de tres illes i tres illes petites de l'Obra Sindical del Hogar, de 1944, sobre una antiga bòvila.[1]
El que va desaparèixer
El mas dels Aloy
Amb l'obertura del carrer de Sant Antoni Maria Claret van caure algunes cases del passatge del Porvenir, i el mas de la família Aloy va desaparèixer als anys noranta.[7]
El barri avui
El 2026 Navas tenia 22.607 habitants, una densitat de 533,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.517 € el 2023, 42,4 hectàrees i un 20,6% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 20,6%
El que està canviant
El nom del barri, en debat (octubre del 2026)
L'Ajuntament ha convocat el procés participatiu A Navas, parlem del nom del barri, del 15 de novembre del 2026 al 31 de gener del 2027, amb tres debats (centre cívic, CEM Espronceda i casal de gent gran) i dues rutes pel barri. Les opcions són Torrent de la Guineu, Torrent de la Guineu-Navas o mantenir Navas. Si no hi ha acord, una consulta no es podria fer abans de les eleccions municipals del 23 de maig del 2027.[3][2][4]
Les cases del passatge d'Aloi (maig del 2025)
El 14 de maig del 2025 el plenari del districte va votar per unanimitat que el govern municipal iniciï la modificació del Pla General Metropolità que desafecti les 11 cases, sotmeses des del 1976 a una reserva urbanística.[7]
El que les guies no diuen
Un torrent sota l'avinguda
El torrent de la Guineu naixia a la font del Cuento, al Guinardó, i creuava Navas pel passatge d'Artemís, el carrer del Torrent de la Guineu i la Meridiana fins a la llacuna del Poblenou.[3]
Llegir-lo a peu
Inici: Maragall (L4/L5) · Final: Navas (L1)
Camí (sense aturades): 15 min · 1160 m · Visita estimada (amb aturades): 45 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Navas (barri 63) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor, Sant Andreu, la Sagrera, el Congrés i els Indians.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona (Districte de Sant Andreu) (2026). Història de Navas. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Tot Barcelona (Jordi Subirana) (2026-07-27). Navas engega un procés participatiu pel canvi de nom amb posicions veïnals oposades. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Tot Barcelona (Jordi Subirana) (2026-09-30). Verdun i Navas, dos barris barcelonins que poden canviar de nom. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Barri de Navas. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Estació de Navas. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona (Guia de Barcelona) (2026). Parròquia de Sant Joan Bosco. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Tot Barcelona (Jordi Subirana) (2025-05-17). Barcelona salvarà les cases centenàries del passatge d'Aloi de Navas. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 10 fonts consultades