les Corts · 21
Pedralbes
Pedralbes va néixer al voltant d'un monestir reial fundat el 1326 i al segle XX es va plantejar com la ciutat jardí dels Güell, entre els vessants de Collserola i la Diagonal.[1][2][3]
Poseu-vos davant del monestir i mireu la pedra clara dels murs. El 15 de febrer de 2025 en van marxar les tres últimes clarisses, després de gairebé set segles de vida monàstica contínua. Després passegeu fins als Pavellons Güell: Gaudí va dissenyar la portera i les cavallerisses d'una finca que va acabar sent el Palau Reial.[1][2][4][5]
Pedralbes ocupa el vessant baix de Collserola, al districte de les Corts, i fins al 1984 havia format part de Sarrià. Reuneix el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el Palau Reial amb els seus jardins, els Pavellons Güell de Gaudí i part del campus universitari de la Diagonal.[3]
La Viquipèdia el descriu com la zona residencial de més alt nivell de Barcelona, amb cases amb jardí i edificis d'apartaments de luxe.[3]
Pedralbes (barri 21) ressaltat. Altres barris de les Corts: les Corts, la Maternitat i Sant Ramon.
D'on ve el nom
Etimologia: segura[3]
El nom ve de Petras Albas, «pedres blanques», una forma documentada des del 986.[3]
El barri va agafar el nom del monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat el 1326.[1][2]
Cap a Sarrià, les Corts i els contraforts de Collserola.
Abans del barri
Al segle XIV la reina Elisenda de Montcada i Jaume II van fundar el monestir: les obres van començar el 26 de març de 1326 i l'església es va consagrar el 3 de maig de 1327. La reina vídua s'hi va traslladar el 1327.[1][2]
Cinc segles després, el 1859, Joan Güell i Ferrer va comprar la masia de Can Custó, que el seu fill Eusebi Güell va ampliar fins a formar la Finca Güell.[6]
Com es van fer els carrers
La ciutat jardí que els Güell van promoure al segle XX va ser, segons la Viquipèdia en català, un fracàs relatiu. Avui la zona és de cases amb jardí i edificis d'apartaments de luxe.[3]
La Creu de Pedralbes marca el creuament de l'avinguda de Pedralbes amb l'avinguda d'Esplugues, i el Campus Universitari de la Diagonal es va construir entre el 1958 i el 1996.[3]
Dates que el van canviar
- 26 de març de 1326: comencen les obres del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
- 3 de maig de 1327: es consagra l'església del monestir.
- 1859: Joan Güell i Ferrer compra la masia de Can Custó, origen de la Finca Güell.
- 1884–1887: Gaudí projecta els pavellons i la porta del drac de la Finca Güell.
- Maig de 1924: la comissió cedeix el Palau Reial a l'Ajuntament, que el lliura a Alfons XIII el 12 de maig.
- 1949: parts del monestir s'obren al públic.
- 2010: el Palau Reial acull la seu permanent de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània.
- 2022: l'Ajuntament cedeix el Palau de Pedralbes i els jardins a la Generalitat.
- 15 de febrer de 2025: les tres últimes clarisses deixen el monestir.
Persones i vida col·lectiva
Persones darrere els edificis
Pavellons Güell
Gaudí va projectar la porteria, les cavallerisses i el picador de la Finca Güell entre el 1884 i el 1887, amb maó, ceràmica vidrada i cúpules hiperbòliques.[5]
Palau Reial de Pedralbes
Francesc de Paula Nebot va substituir Eusebi Bona al capdavant de les obres del palau el 1922. És un edifici noucentista de columnes toscanes i arcs de mig punt amb medallons.[6]
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
Mantenir les clarisses a Pedralbes
Reivindicació: Una petició a Change.org per mantenir les clarisses a Barcelona havia reunit més de 960 signatures abans de la seva marxa. L'orde de clausura exigeix almenys cinc monges per monestir, i a Pedralbes en quedaven tres.[4]
Resultat: Les tres monges van marxar el 15 de febrer de 2025.[4][2]
El que encara es pot veure
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes
L'oratori conserva pintures de Ferrer Bassa del 1346, i el sepulcre de dues cares d'Elisenda és entre l'església i el claustre.[1][2]
Pavellons i portes de la Finca Güell
Els pavellons nord i les portes van ser declarats monument historicoartístic el 24 de juliol de 1969; la porta del drac, de ferro i amb ulls de vidre, evoca el guardià del Jardí de les Hespèrides.[5]
El barri avui
Pedralbes tenia 12.479 habitants el 2026, una densitat de 46,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 46.631 € el 2023, 268,5 hectàrees i un 22,2% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,2%
El que està canviant
El monestir sense comunitat (febrer del 2025)
El 15 de febrer de 2025 les tres últimes clarisses van marxar a Vilobí d'Onyar; l'edifici és de l'Ajuntament. Quan van marxar, l'arquebisbat i l'Ajuntament van dir que el monument continuaria obert al públic. Cal consultar l'horari i els espais oberts abans de visitar-lo (estat a l'octubre del 2026).[4][2]
Casa Àsia als jardins del Palau Reial
Les obres de rehabilitació dels pavellons 3 i 4 dels jardins del Palau Reial per a la nova seu de Casa Àsia van començar el juny del 2025, amb 13 mesos previstos i uns 6 milions d'euros. El 17 d'agost del 2026 el Ministeri d'Afers Exteriors va dir que eren en l'última fase i que les instal·lacions començarien a funcionar a final d'any.[9][10]
El Palau de Pedralbes, segona seu de la Generalitat
L'Ajuntament va cedir el palau i els jardins a la Generalitat el 2022. El novembre del 2025 la Generalitat va convocar un concurs per a una rehabilitació integral que el converteixi en segona seu institucional; el Govern preveu redactar el projecte el 2027 i començar les obres a partir de l'estiu del 2028.[7][8][6]
Llegir-lo a peu
Inici: Monestir de Pedralbes · Final: Palau Reial de Pedralbes
Camí (sense aturades): 22 min · 1660 m · Visita estimada (amb aturades): 57 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. Els horaris de visita són els de cada institució i poden canviar. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Pedralbes (barri 21) ressaltat. Altres barris de les Corts: les Corts, la Maternitat i Sant Ramon.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Gran Enciclopèdia Catalana (2026). Pedralbes. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Pedralbes. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Catalan News (2025-01-26). Poor Clares nuns leave Pedralbes monastery after 700 years. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Pavellons i Portes de la Finca Güell. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Palau Reial de Pedralbes. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Bonart (2025-11-07). The Government will promote the comprehensive rehabilitation of the Palau de Pedralbes. Consulta: 2026-10-03.
- [8] NacióDigital (2022-02-08). El Palau de Pedralbes es convertirà en la segona seu de la Generalitat. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Casa Asia (2025-06-11). Empiezan las obras de rehabilitación de la nueva sede de Casa Asia en Pedralbes. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ministerio de Asuntos Exteriores (2026-08-17). Albares visita las obras de la nueva sede de Casa Asia en Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 13 fonts consultades