Eixample · 10

Sant Antoni

Sant Antoni va créixer al voltant del mercat de ferro que Antoni Rovira i Trias va inaugurar el 1882 vora l'antiga muralla, i els seus carrers es refan ara com una superilla per a vianants.[1][2][3][4]

El Mercat de Sant Antoni és una creu grega de quatre cossos llargs amb estructura de ferro sobre 112 pilars de ferro colat, i la coberta es va refer amb ceràmica vidriada en la reforma.[1][2][5]

El nom del barri ve d'un convent de Sant Antoni Abat del segle XV, a tocar de la muralla, d'on sortia un dels camins més transitats de la ciutat. Quan es va aixecar el mercat de ferro, gairebé no hi havia cap casa al voltant; les parades que l'envoltaven es van consolidar com una gran fira i van donar personalitat al barri que es va formar al seu entorn.[6]

Sant Antoni (barri 10) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, el Fort Pienc, la Sagrada Família.

D'on ve el nom

Etimologia: segura[6]

El nom ve del convent de Sant Antoni Abat, aixecat al segle XV a tocar de la muralla de Barcelona. Del mateix indret sortia el camí de Fraga, un dels de més trànsit, que menava cap a la Creu Coberta abans d'entrar al poble de Sants.[6]

La Gran Via de les Corts Catalanes (de plaça d'Espanya a plaça de la Universitat), la ronda de Sant Antoni, la ronda de Sant Pau i l'avinguda del Paral·lel.[7]

Abans del barri

El mercat dels Encants, marginal i fora muralles, es remunta a mitjan segle XIII; cap al 1850 es va traslladar al carrer del Consolat.[6]

Quan Rovira i Trias va fer el gran mercat de ferro, entre 1872 i 1882, gairebé no hi havia cap casa al voltant i servia el barri obrer del Raval.[6]

Com es van fer els carrers

El Mercat de Sant Antoni ocupa tota una illa: una creu grega de quatre cossos longitudinals sobre 112 pilars de ferro colat, amb rajoles de ceràmica vidriada bicolor (granat i crema) i arcs decoratius de ferro.[1][2]

L'Exposició Internacional del 1929 va marcar la fesomia del barri: es van eliminar les barraques entre el Paral·lel i la Gran Via i es va urbanitzar l'avinguda de Mistral, un antic camí medieval de sortida de la ciutat que des del 1995 és només per a vianants.[6][7]

Dates que el van canviar

  1. Segle XV s'aixeca el convent de Sant Antoni Abat a tocar de la muralla; en pren el nom el barri.[6]
  2. 1882 S'inaugura el Mercat de Sant Antoni, projectat per Antoni Rovira i Trias, amb l'alcalde Rius i Taulet.[1][2]
  3. 1929 l'Exposició Internacional elimina les barraques entre el Paral·lel i la Gran Via i urbanitza l'avinguda de Mistral.[6]
  4. 1936 el mercat dominical de productes culturals de segona mà ja funciona al mercat.[1]
  5. 1995 l'avinguda de Mistral passa a ser exclusivament per a vianants.[7]
  6. 2009 el 10 d'octubre els paradistes passen a un mercat provisional i comença la reforma.[5][1]
  7. 2018 el 23 de maig reobre el Mercat de Sant Antoni renovat.[5][1]
  8. 2026 comencen les obres per fer permanent la superilla de Comte Borrell i Parlament; es preveia acabar-les el juny del 2027.[3][4]

Persones darrere els edificis

Antoni Rovira i Trias

Va projectar el Mercat de Sant Antoni, fet entre 1872 i 1882 en ferro i maó sobre una planta de creu grega. La rehabilitació del segle XXI es va adjudicar a l'estudi Ravetllat-Ribas el 19 de desembre de 2007.[1][2][5]

Institucions

Mercat de Sant Antoni

Reuneix tres mercats sota la mateixa coberta: el mercat d'alimentació, els Encants, que la reforma va portar a l'interior de l'edifici, i el mercat dominical de llibres i productes culturals, que es manté a la mateixa zona.[5][1]

Lluites que van deixar ciutat

Els botiguers i les obres de la superilla

Reivindicació: Quan van començar les obres, el juny del 2026, botiguers de Comte Borrell van dir a Betevé que no sabien com anirien les vendes i que els preocupava sobreviure un any d'obres; un altre va reconèixer que la pacificació havia millorat la zona.[3][4]

Resultat: Obres en curs; final previst el juny del 2027

El que encara es pot veure

Mercat de Sant Antoni

Edifici d'arquitectura de ferro del segle XIX, catalogat com a bé d'interès local. Sota el mercat hi ha restes arqueològiques del baluard de Sant Antoni, de les muralles de la ciutat, del segle XVII.[1][2][5]

El que va desaparèixer

Les barraques i el Paral·lel de les sales

Per a l'Exposició del 1929 es van eliminar les barraques entre el Paral·lel i la Gran Via. Del Paral·lel de l'època daurada, el Teatre Talia (1900) va tancar el 1987 i el local del Gran Price, on es feia des de boxa fins a mítings polítics, va ser enderrocat el 1973.[6]

El barri avui

Sant Antoni tenia 38.978 residents el 2026, una densitat de 484,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 26.589 € el 2023, una superfície de 80,4 hectàrees i un 29,0% de població amb nacionalitat no espanyola. La densitat i la centralitat fan que cada canvi de carrer o local tingui efectes molt visibles.[8][9]

Nacionalitat no espanyola (2026): 29%

El que està canviant

La superilla es fa permanent

La pacificació provisional de Comte Borrell i Parlament, vigent des del 2017, es converteix en un disseny definitiu: segons Betevé (26 de juny de 2026), les obres van començar aquell mes a Comte Borrell entre Manso i el Paral·lel i a Parlament entre Viladomat i la ronda de Sant Pau, i s'esperava que durarien un any, fins al juny del 2027. El creuament de tots dos carrers esdevindrà una plaça central amb més arbres, reg i enllumenat renovats i zones de joc. Alguns botiguers van dir a Betevé que temien un any de vendes incertes.[3][4]

El que les guies no diuen

El mercat dominical

El mercat dominical, de productes culturals de segona mà, funciona des del 1936; segons la Viquipèdia, durant el franquisme va ser important per vendre llibres censurats.[1]

Llegir-lo a peu

Inici: Sant Antoni (L2) · Final: Avinguda de Mistral[7]

Camí (sense aturades): 12 min · 930 m · Visita estimada (amb aturades): 40 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. Les obres de la superilla poden afectar el pas per Comte Borrell i Parlament. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

Sant Antoni (barri 10) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, el Fort Pienc, la Sagrada Família.

1
Mercat de Sant Antoni
Mercat de Sant Antoni, Carrer del Comte d'Urgell 1
Recorreu un dels quatre cossos llargs de la planta de creu grega i mireu els pilars de ferro colat i els arcs que sostenen la coberta.[1][2][5]
Rovira i Trias el va projectar i es va inaugurar el 1882; la reforma, iniciada el 2009, va reobrir-lo el 23 de maig de 2018 amb els Encants a dins i el mercat dominical del llibre a la mateixa zona.[1][2][5]
Coordenades
41.37863, 2.16205 · OpenStreetMap
2
Comte Borrell / Parlament
Carrer del Comte Borrell amb Carrer del Parlament
330 m · 4 min
Mireu cap a un costat i l'altre des del creuament dels dos carrers: és el punt que el projecte vol convertir en plaça central, amb obres en marxa des del juny del 2026.[3][4]
La pacificació provisional és del 2017; el projecte permanent preveu una segona fila d'arbres, panot a prop dels edificis, granit a l'antiga calçada i granit d'un altre color a les zones de càrrega i descàrrega.[3][4]
Coordenades
41.37710, 2.16330 · OpenStreetMap
3
Avinguda de Mistral
Avinguda de Mistral
600 m · 8 min
Recorreu-la de punta a punta: és un carrer recte només per a vianants, amb les illes del barri a banda i banda.[6][7]
Antic camí medieval de sortida de la ciutat, es va urbanitzar per a l'Exposició del 1929, quan van desaparèixer les barraques entre el Paral·lel i la Gran Via; des del 1995 és només per a vianants.[6][7]
Coordenades
41.37690, 2.15770 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia (2026). Mercat de Sant Antoni. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Ajuntament de Barcelona — Mercats (n.d.). Mercat de Sant Antoni. Consulta: 2026-10-09.
  3. [3] Betevé (2026-06-26). Inici de les obres de consolidació de la superilla de Sant Antoni, amb dubtes entre els comerciants. Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] 3Cat (2025-05-14). Fi de l'urbanisme tàctic a la superilla de Sant Antoni: així quedarà l'espai. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Ajuntament de Barcelona, Mercats (2026). Refurbishment Mercat de Sant Antoni. Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Ajuntament de Barcelona, Districte de l'Eixample (2026). Història de Sant Antoni. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Viquipèdia (2026). Sant Antoni (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Open Data BCN (2026). Padró municipal. Consulta: 2026-07-16.
  9. [9] CartoBCN (2006+). Límits de barris. Consulta: 2026-07-16.
  10. [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  12. [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades

Torna amunt