Sarrià-Sant Gervasi · 25
Sant Gervasi - la Bonanova
Sant Gervasi - la Bonanova és la part alta de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles: una església sobre una capella medieval, Bellesguard de Gaudí, un antic asil convertit en museu de la ciència i jardins de vil·la oberts al públic.[1]
Cinc parades ho mostren: una masia convertida en centre cívic, una església reconstruïda, un jardí de vil·la, un museu de la ciència i una casa de Gaudí. Són cinc usos diferents d'un mateix vessant al llarg de més de quatre segles.[2][3]
El barri ocupa la part alta i més antiga de Sant Gervasi de Cassoles, municipi independent fins que el 1897 es va annexionar a Barcelona. El nom uneix la capella dels sants Gervasi i Protasi, documentada el 987, amb la devoció posterior a la Mare de Déu de la Bonanova.[4][5][1]
Té dos sectors: el nucli original de Sant Gervasi i la Bonanova, que es va desenvolupar quan es va obrir cap al 1890 el camí que unia Sant Gervasi amb Sarrià.[1]
Sant Gervasi - la Bonanova (barri 25) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: les Tres Torres, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada · 33% disputada[5][1]
Sant Gervasi ve d'una capella rural dedicada als sants Gervasi i Protasi, germans màrtirs, documentada ja el 987.[5]
La Bonanova ve de la devoció popular a la Mare de Déu de la Bonanova, la «bona nova»; al segle XVIII aquesta devoció ja havia desplaçat la veneració dels sants Gervasi i Protasi.[1][5]
L'origen de Cassoles no és segur: s'ha proposat que vingui de «cases soles» (aïllades), de les bòbiles que feien cassoles o de «casules» (cases petites); Joan Coromines hi veia una «cassola» en el sentit de petita conca o gorg dels torrents de Collserola.[5]
El barri forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi. El centre és el nucli vell de Sant Gervasi de Cassoles, al voltant del carrer d'aquest nom; els sectors baixos d'aquell nucli passen a Sant Gervasi - Galvany.[4]
Abans del barri
El 987 es documenta la capella dels sants Gervasi i Protasi; el fogatge del 1359 només hi comptava set cases, i el 1789 el rector Gaietà Llaró descrivia masies disperses entre boscos i vinyes.[5]
El rei Martí I va comprar la torre de Bellesguard el 1408 i la va rebatejar amb aquest nom, «bella vista»; Gaudí hi va construir la casa actual entre el 1900 i el 1909, aprofitant restes del castell medieval.[6]
Com es van fer els carrers
El passeig de la Bonanova segueix un antic camí entre Sarrià i Horta; el 1864 la Diputació el va convertir en carretera, el 1870 s'hi va construir un pont sobre el torrent d'en Mandri i el traçat recte es va acabar a la dècada del 1890.[7]
El poble es va formar al voltant de l'església i del camí que hi duia, el carrer de Sant Gervasi de Cassoles; la població va passar de 376 habitants el 1842 a 7.032 el 1887.[4]
Dates que el van canviar
- 987 es documenta la capella dels sants Gervasi i Protasi.[5]
- 1245 l'església romànica de la Bonanova té categoria de parròquia.[3]
- 1408 el rei Martí I compra la torre i la rebateja Bellesguard.[6]
- 1897 Sant Gervasi de Cassoles s'annexiona a Barcelona.[4]
- 1900 coronació canònica de la Mare de Déu de la Bonanova (8 de setembre).[3]
- 1900–1909 Gaudí construeix Bellesguard.[6]
- 1918 Nicolau Maria Rubió i Tudurí dissenya el jardí de la Tamarita.[8][9]
- 1936–1962 la guerra devasta l'església de la Bonanova, que es reconstrueix entre el 1942 i el 1962.[3]
- 1981 / 2004 el Museu de la Ciència obre a l'antic asil i reobre com a CosmoCaixa.[10][11]
- 2007 Vil·la Florida obre com a centre cívic (31 de març).[2]
- 2026 un esvoranc de la L9 obliga a desallotjar vuit edificis (7 de juliol).[12]
Persones i vida col·lectiva
Institucions
Església de la Bonanova
Capella dels sants Gervasi i Protasi des del segle X, parròquia des del 1245 i església reconstruïda entre el 1942 i el 1962 a la Plaça Bonanova.[3]
Vil·la Florida
Masia amb torre del 1603, casa modernista des del 1904 i centre cívic des del 31 de març del 2007; des del 2014 hi ha la biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall.[2]
Lluites que van deixar ciutat
L'esvoranc de la L9 i la demanda dels veïns
Reivindicació: A data de 9 de setembre del 2026, els afectats per l'esvoranc preparaven una demanda col·lectiva contra la Generalitat i contra l'Ajuntament pel permís d'obres; hi participava aproximadament el 90% dels afectats.[13]
Resultat: Sense resolució publicada a 3 d'octubre del 2026.[13]
El que encara es pot veure
Torre Bellesguard
Casa de Gaudí del 1900–1909 sobre restes del castell medieval; planta quadrada de 15 per 15 metres, 19,5 metres d'alçada i una creu de quatre braços al capdamunt. Oberta al públic des del 2013.[6]
El que va desaparèixer
Torres del passeig de la Bonanova
El passeig de la Bonanova va tenir torres a banda i banda; entre els anys setanta i vuitanta del segle XX se'n va enderrocar al voltant del 40%.[7]
El barri avui
Sant Gervasi - la Bonanova tenia 26.801 habitants el 2026, una densitat de 120 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 43.217 € el 2023, 223,4 hectàrees i un 18,2% de població amb nacionalitat no espanyola. Les mitjanes altes no eliminen diferències d’edat, règim de tinença, dependència, treball de serveis ni vulnerabilitat davant les obres.
Nacionalitat no espanyola (2026): 18,2%
El que està canviant
El 7 de juliol del 2026 es va obrir un esvoranc durant les obres de la L9 del metro i es van haver de desallotjar vuit edificis amb 93 habitatges dels carrers de Sant Gervasi de Cassoles, Rubinstein i Teodora Lamadrid. Segons les notícies del 7 de setembre, alguns veïns ja havien tornat; els de Teodora Lamadrid 3 i Rubinstein 2 i 4 (18 habitatges i 7 locals) esperen fins a principis del 2027, després que el 31 de juliol es detectés una segona cavitat.[12]
A data de 9 de setembre del 2026 els afectats preparaven una demanda col·lectiva contra la Generalitat i contra l'Ajuntament. No hi ha cap resolució publicada a 3 d'octubre del 2026.[13]
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Sant Gervasi - la Bonanova. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Vil·la Florida. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Església dels Sants Gervasi i Protasi i de la Mare de Déu de la Bonanova. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Wikipedia (2026). Sant Gervasi de Cassoles. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Sant Gervasi de Cassoles. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Torre Bellesguard. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Viquipèdia (2026). Passeig de la Bonanova. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Viquipèdia (2026). Jardins de la Tamarita. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona (1996). Barcelona informació, no. 10 (Jan-Feb 1996), p. 14. Consulta: 2026-10-09.
- [10] Viquipèdia (2026). Museu de la Ciència de Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Viquipèdia (2026). CosmoCaixa Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [12] Tot Barcelona (2026-09-07). Dos mesos del socavón de la L9 en Sant Gervasi: «Es un viacrucis». Consulta: 2026-10-03.
- [13] Ara (2026-09-09). The neighbors of the L9 sinkhole will also sue the Barcelona City Council. Consulta: 2026-10-03.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 16 fonts consultades