Ciutat Vella · 04
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Tres antics barris —la Ribera, Santa Caterina i Sant Pere— units en un sol barri administratiu dins la vella muralla, marcats per l'enderroc d'una part de la Ribera per construir la Ciutadella després de 1714.[1][2]
Al Mercat de Santa Caterina, alceu els ulls: la coberta ondulant està recoberta per un mosaic ceràmic de 4.200 m² amb els colors de les fruites i les verdures, i darrere seu es conserven les façanes neoclàssiques del mercat de 1848.[3]
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és un barri administratiu dins del perímetre de l'antiga muralla medieval i moderna. Limita al nord amb el passeig de Lluís Companys i el Parc de la Ciutadella, al sud amb la Via Laietana, a llevant amb la Barceloneta i a ponent amb l'Eixample.[1]
El formen tres antics barris: la Ribera, que antigament es deia Vilanova del Mar, Santa Caterina i Sant Pere. Els dos últims conserven encara l'estructura medieval, i el Rec Comtal travessava abans el territori. Després del setge de 1713-1714, la construcció de la Ciutadella va comportar l'enderroc d'una part de la Ribera.[1][2]
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (barri 04) ressaltat. Altres barris de Ciutat Vella: el Raval, el Barri Gòtic, la Barceloneta.
Abans del barri
El convent de Santa Caterina, desamortitzat, es va enderrocar el 1837 i al seu solar es va aixecar el mercat de 1848. Abans, durant el setge de 1713-1714, milers de bombardejos van castigar Sant Pere i el «quarter de Mar», l'actual Ribera; després de la capitulació es va construir la Ciutadella, i l'àrea enderrocada per a la fortalesa i l'esplanada va ser de 295.705 m².[3][2]
Com es van fer els carrers
Sant Pere i Santa Caterina mantenen l'estructura medieval; a la Ribera, a part de Santa Maria del Mar, hi ha el Born, al voltant del passeig del Born. El Mercat del Born, edifici de ferro de Josep Fontserè obert el 1876, va tancar el 1971 i avui cobreix el jaciment: a sota hi ha més de 8.000 m² de carrers i cases anteriors a la Ciutadella.[1][4][5][2]
El Mercat de Santa Caterina, inaugurat el 1848, va conservar les façanes neoclàssiques quan l'estudi EMBT el va remodelar; la reforma es va inaugurar el 10 de maig del 2005.[3]
Dates que el van canviar
- 1713–1714 el setge de Barcelona castiga Sant Pere i el «quarter de Mar»; després de la capitulació es decideix construir la Ciutadella.[2]
- 1837 s'enderroca el convent de Santa Caterina, desamortitzat.[3]
- 1848 s'inaugura el Mercat de Santa Caterina, el 15 d'agost.[3]
- 1876 s'obre el Mercat del Born, de Josep Fontserè.[4][5]
- 1971 tanca el Mercat del Born.[4][5]
- 1997 comencen les expropiacions i els enderrocs que deixen el solar del Forat de la Vergonya.[6]
- 2002 desallotjament violent del Forat de la Vergonya.[6]
- 2005 s'inaugura el Mercat de Santa Caterina remodelat per EMBT, el 10 de maig.[3]
- 2013 s'inaugura El Born Centre de Cultura i Memòria, el 9 de setembre.[4][5]
- 2025 El Born es fusiona amb el Museu d'Història de Barcelona; l'Ajuntament aprova els fons per expropiar el local de l'Antic Teatre.[4][5][7]
Persones i vida col·lectiva
Joris Prosper van Verboom
Enginyer militar a qui es va encarregar la Ciutadella, una fortalesa pentagonal de grans dimensions després del setge de 1714.[2]
Josep Fontserè
Autor del Mercat del Born, edifici d'arquitectura del ferro que es va obrir el 1876.[4][5]
Enric Miralles i Benedetta Tagliabue
Arquitectes de l'estudi EMBT, autors de la remodelació del Mercat de Santa Caterina inaugurada el 2005.[3]
Semolina Tomic
Dirigeix l'Antic Teatre i la companyia que el gestiona des del 2003; reclama un conveni d'activitat amb l'Ajuntament.[8][9]
Veïns i col·lectius del Forat de la Vergonya
Des del 2000 van adequar el solar i van lluitar contra el pàrquing previst; la font construïda pels veïns encara hi és.[6]
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
El Forat de la Vergonya
Reivindicació: El veïnat i els col·lectius van refusar que el solar obert pels enderrocs de 1997 acabés com a pàrquing i pisos, i el van ocupar i adequar des del 2000.[6]
Resultat: Després del desallotjament de 2002 i del procés participatiu de 2004, es va frenar el pàrquing i l'espai va esdevenir zona verda, tot i que els sectors més implicats en la lluita en van criticar els resultats.[6]
L'Antic Teatre i el lloguer
Reivindicació: La propietat de l'edifici havia informat que apujaria el lloguer un 500% quan acabés el contracte, el gener del 2027; el teatre i l'oposició van reclamar que l'Ajuntament el comprés.[10][7][8][9]
Resultat: El 2025 l'Ajuntament va aprovar els fons per expropiar-lo; el gener de 2026 l'expropiació encara no era efectiva.[10][7][8][9]
El que encara es pot veure
Mercat de Santa Caterina
Catalogat a l'IPAC amb les façanes neoclàssiques de 1848 i la coberta ceràmica de 4.200 m² de la reforma del 2005.[3]
Jaciment del Born
Més de 8.000 m² de trama urbana medieval i moderna sota el Mercat del Born, declarats bé cultural d'interès nacional el 2006.[2]
Santa Maria del Mar
Basílica gòtica construïda com a mostra del poder econòmic dels habitants del nou barri de la Ribera.[1]
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 el barri tenia 22.989 residents registrats, un 50% dels quals de nacionalitat no espanyola.[11][12]
Nacionalitat no espanyola (2026): 50%
El que està canviant
Antic Teatre: expropiació en curs (última notícia de gener de 2026)
El 29 de maig de 2025 l'Ajuntament va aprovar 1.064.281,70 euros per iniciar l'expropiació del local del carrer de Verdaguer i Callís 12, on hi ha l'Antic Teatre, per convertir-lo en equipament cultural municipal. El 14 de gener de 2026 el consistori va dir que preveia formalitzar-la durant l'any i que encara no era efectiva; el model de gestió s'ha de definir després. Al tombant d'octubre de 2026 no hi ha cap notícia posterior que en confirmi la culminació.[7][8][9]
El que les guies no diuen
Una ciutat sota un mercat
Sota el Mercat del Born hi ha més de 8.000 m² de carrers i cases anteriors a la Ciutadella, en la zona on el 1714 es van produir els últims combats dins la ciutat.[2]
Un mosaic de fruites i verdures
El mosaic ceràmic de la coberta del Mercat de Santa Caterina fa 4.200 m² i té els colors de les fruites i les verdures.[3]
Un avet a la font
A la plaça del Pou de la Figuera es conserva la font que van construir els veïns, on es veu el símbol de l'avet que van plantar durant la lluita.[6]
Llegir-lo a peu
Inici: Metro L1/L4 Urquinaona · Final: El Born. Museu d'Història de Barcelona[4][5]
Camí (sense aturades): 16 min · 1200 m · Visita estimada (amb aturades): 54 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (barri 04) ressaltat. Altres barris de Ciutat Vella: el Raval, el Barri Gòtic, la Barceloneta.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Jaciment del Born. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (a partir de l'IPAC 42617) (2026). Mercat de Santa Caterina. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Mercat del Born. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). El Born Centre de Cultura i Memòria. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Horitzó Socialista / neighbourhood memory (2024-04-01). Vint anys de la lluita pel Forat de la Vergonya. Consulta: 2026-07-16.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Servei de Premsa (2025-06-02). L’Ajuntament adquirirà el local del carrer Verdaguer i Callís, 12 (Antic Teatre). Consulta: 2026-07-16.
- [8] Metrópoli Abierta (2026-01-14). Barcelona fija 2026 como el año clave para culminar la expropiación del Antic Teatre. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ara (2026-01-14). Semolina Tomic: «Since the PSC has taken power, grassroots culture has been dismantled». Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ara (2024-01-16). El futur de l'Antic Teatre, pendent de l'expropiació. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026). Padró municipal. Consulta: 2026-07-16.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026). Nacionalitat. Consulta: 2026-07-16.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 15 fonts consultades