Barcelona, barri a barri Atles viu dels 73 barris
Menú

Ciutat Vella · 04

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Tres teixits reunits en un sol barri administratiu: els carrers de tallers de Sant Pere, el convent convertit en mercat de Santa Caterina i la Ribera mercantil, amputada per la Ciutadella i avui sovint reduïda a la marca turística del Born.[1]

Poseu-vos sota la coberta ondulant del Mercat de Santa Caterina i mireu en dues direccions. A dalt, la ceràmica acolorida de la reforma contemporània. Al voltant, parcel·les irregulars, buits i façanes tallades. L’objecte arquitectònic és espectacular; la ferida urbana que l’envolta explica molt més.

El nom llarg és una advertència contra les simplificacions. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera no són tres maneres de dir “Born”. Sant Pere va créixer al voltant del monestir, els oficis i els tallers; Santa Caterina conserva la memòria d’un convent enderrocat i d’un mercat que ha reorganitzat el seu entorn dues vegades; la Ribera va ser territori de mercaders, artesans i treball portuari abans que una part fos demolida per construir la Ciutadella després de 1714.

L’administració els va unir en un barri oficial el 2006, però la ciutat viscuda continua apareixent per peces. Canvien l’amplada dels carrers, els baixos, la relació amb Via Laietana, la densitat turística i la presència d’equipaments. El Pou de la Figuera, nascut del conflicte del Forat de la Vergonya, demostra que els buits no tenen un destí natural: poden convertir-se en aparcament, operació immobiliària o espai comunitari segons qui aconsegueixi decidir.

D'on ve el nom

El nom administratiu suma tres topònims històrics. Sant Pere prové del monestir i de la trama associada; Santa Caterina, del convent dominic i del mercat construït al mateix lloc; la Ribera, de la proximitat a l’antiga línia de mar i de la seva economia mercantil. “El Born” designa històricament un espai dins la Ribera i avui funciona també com a marca comercial. Fer-lo servir per a tot el barri esborra Sant Pere, Santa Caterina i les parts de la Ribera que no encaixen en la postal.[1]

Entre Via Laietana, el parc de la Ciutadella i el Gòtic. Les costures amb el Born comercial i amb Sant Pere industrial són visibles al carrer.[1]

Abans del barri

Abans del mercat de 1848 hi havia el convent de Santa Caterina. Abans de les terrasses del Born hi havia una Ribera d’habitatges, oficis, magatzems, palaus i rutes cap al port. Després de la derrota de 1714, entre 1714 i 1718, una part del teixit va ser enderrocada per construir la fortalesa borbònica de la Ciutadella i la seva esplanada de seguretat. A Sant Pere, l’aigua del Rec Comtal i la proximitat del centre van sostenir activitats artesanes i manufactureres que encara es poden llegir en alguns carrers i parcel·les.[1]

Com es van fer els carrers

No hi ha un pla únic. Els carrerons de Sant Pere segueixen propietats, recintes religiosos i economies de taller. A Santa Caterina, l’enderroc del convent va permetre el mercat cobert de 1848; la reforma d’EMBT entre 1997 i 2005 va conservar el mercat però va introduir una coberta de gran escala i una nova relació amb l’arqueologia i l’habitatge. A la Ribera, els carrers antics xoquen amb la vora recta de la Ciutadella i amb la tallada moderna de Via Laietana. El Pou de la Figuera és espai públic construït no només per planejament, sinó per mobilització.[1]

Dates que el van canviar

  1. 1714–1718: enderroc de part de la Ribera per construir la Ciutadella i la seva zona militar.[2]
  2. 1848: obre el Mercat de Santa Caterina al solar de l’antic convent, primer mercat cobert de Barcelona.[1]
  3. 1997–2005: concurs, projecte i execució de la reforma del mercat per EMBT, amb Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.[3][4]
  4. 2002: desallotjament al Forat de la Vergonya dins un conflicte llarg sobre l’ús i la gestió del buit urbà.[5]
  5. 2005: reobre el Mercat de Santa Caterina reformat.
  6. 2006: la divisió administrativa reuneix els tres teixits en el barri actual.
  7. 2025: s’anuncia l’adquisició municipal de l’Antic Teatre; cal mantenir separats anunci, compra formal, projecte d’ús i execució.

Persones i vida col·lectiva

Les confraries i els oficis van donar nom, ritme i economia als carrers de Sant Pere i la Ribera. Els comerciants i treballadors vinculats al port van fer de la Ribera una peça central de la ciutat preindustrial. Les organitzacions de memòria han disputat com s’expliquen 1714 i els enderrocs. Al Forat de la Vergonya, residents i col·lectius van convertir-se en actor urbanístic i van defensar un espai social i comunitari. A l’Antic Teatre, artistes, treballadors culturals i públics han sostingut un lloc independent en una zona sotmesa a gran pressió immobiliària.

Organitzacions de memòria

1714 i política de memòria urbana

Veïnat del Forat de la Vergonya

Actor col·lectiu de la lluita per l’espai públic que va donar lloc al Casal Pou de la Figuera.[3][4]

Persones darrere els edificis

Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, des d’EMBT, van concebre la reforma del Mercat de Santa Caterina com una coberta que sobrevola un teixit fragmentat. Miralles va morir abans de l’acabament; Tagliabue va continuar l’obra. L’autoria, però, no acaba en l’arquitecte: paradistes, arqueòlegs, residents, promotors públics i treballadors de la construcció van negociar el funcionament d’un mercat viu durant una intervenció llarga i complexa.[1]

Benedetta Tagliabue

Coautora EMBT de la reforma de Santa Caterina, client Foment de Ciutat Vella.[1]

Institucions

Avinguda de Francesc Cambó / Santa Caterina

El Mercat de Santa Caterina és alhora infraestructura alimentària, monument contemporani i lloc arqueològic. El Casal de Barri Pou de la Figuera materialitza el resultat d’una lluita per l’espai comunitari i la gestió veïnal. L’Antic Teatre és una infraestructura cultural independent que el municipi va anunciar que adquiriria el 2025. El Born Centre de Cultura i Memòria conserva les restes de la ciutat enderrocada i institucionalitza el relat sobre 1714. La vora del parc de la Ciutadella recorda el pas de fortalesa militar a paisatge públic. El Palau de la Música, a la costura de Sant Pere, atrau fluxos culturals sense resumir la vida dels carrers adjacents.[2][1]

Pou de la Figuera / Forat de la Vergonya

Casal de barri nascut de la lluita del Forat; gestió comunitària.[4]

Antic Teatre

Carrer Verdaguer i Callís 12

Espai cultural independent; adquisició municipal anunciada el 2025.[5]

Santa Caterina market

Mercat d'alimentació amb s. XXI. sostre

El Born CCM

Centre d'arqueologia i memòria

Vora del parc de la Ciutadella

s. XIX paisatge públic

Palau de la Música (influència propera)

Imant cultural modernista a la vora de Sant Pere

Lluites que van deixar ciutat

Reivindicació: Al Forat de la Vergonya, els residents van rebutjar que un espai produït per enderrocs i degradació planificada acabés resolt sense ells, com a aparcament o operació aliena a les necessitats locals. El desallotjament de 2002 no va tancar el conflicte. La negociació posterior i el Casal Pou de la Figuera mostren un resultat parcial però material: espai públic d’ús social i una institució comunitària.[3][4]

Resultat: Desallotjament el 2002 i llarga negociació; el Casal de Barri Pou de la Figuera es presenta com a resultat de la lluita.[3][4]

Reivindicació: A la Ribera, la tensió entre turisme i residència es tradueix en substitució comercial, soroll, terrasses i dificultat d’accés a l’habitatge. La memòria de 1714 també és un camp de disputa: derrota, repressió, enderroc i arqueologia poden convertir-se en relat nacional, producte cultural o instrument per entendre la violència urbanística. Cal mostrar aquestes capes sense reduir-les a una sola interpretació.

Resultat: En curs

Memòria de 1714

Reivindicació: Com presentar la derrota i les demolicions

Resultat: Institucionalitzat al Born CCM

El que encara es pot veure

Santa Caterina

La coberta de Santa Caterina i les restes arqueològiques de l’entorn fan visibles convent, mercat i reforma. El Pou de la Figuera mostra un buit transformat per lluita col·lectiva. Al Born CCM, el traçat de cases i carrers sota l’antic mercat conserva una part de la Ribera enderrocada. A Sant Pere, l’amplada dels portals, els baixos profunds i alguns noms de carrer recorden economies de taller. La diferència entre una placeta d’ús veïnal i un carrer dominat per terrasses es pot llegir en pocs minuts.[2][1]

Pou de la Figuera

Santa Caterina

Plaça de la lluita del Forat i seu del casal de barri.[4]

El que va desaparèixer

Va desaparèixer el convent de Santa Caterina, substituït pel mercat de 1848. Van desaparèixer illes senceres de la Ribera sota la Ciutadella i la seva esplanada. Molts tallers industrials i artesans van tancar o es van convertir en habitatges, botigues i espais de consum. També s’han perdut comerços quotidians i continuïtats residencials sota la pressió de la marca Born. L’arqueologia conserva planta i pedra, però no pot restituir les comunitats expulsades.[2]

Illes de la Ribera enderrocades per la Ciutadella (1714–18)

Part de la Ribera mercant va desaparèixer per construir la fortalesa borbònica; el Born arqueològic en conserva memòria.[1]

Illes de la Ribera sota la Ciutadella

Esborrat militar

Tallers industrials

Lofts i botigues reconvertides

El barri avui

El barri tenia 22.989 residents registrats el 2026 i una proporció del 50% amb nacionalitat no espanyola. Aquesta diversitat conviu amb una geografia molt desigual de visitants: alguns carrers de la Ribera concentren turisme global, mentre parts de Sant Pere i Santa Caterina mantenen circuits de mercat, escola, equipament i habitatge. Tractar-ho tot com “el Born” produeix una lectura tan còmoda com falsa.[1]

Nacionalitat no espanyola (2026): 50%

El que està canviant

Adquisició de l’Antic Teatre (anunci 2025)

A Antic Teatre, una adquisició anunciada, una compra acabada, un programa d'instal·lacions i obres reals són estats diferents. Els usos al Pou de la Figuera, el canvi comercial al Born i les intervencions al voltant del mercat o Via Laietana també es desenvolupen per etapes datades. La transformació subjacent és la competència entre la ciutat quotidiana, les economies culturals i de visitants, l'habitatge i la memòria institucionalitzada.[5]

El que les guies no diuen

“El Born” no és el nom de tot. La coberta del mercat no s’entén sense el convent desaparegut, l’arqueologia i els anys d’obra. El Pou de la Figuera no és una plaça que l’administració simplement “va crear”, sinó el resultat d’un conflicte. I la Ribera de 1714 no és només un jaciment: va ser una ciutat viva que es va haver d’enderrocar perquè una fortalesa pogués dominar Barcelona.[1]

Tres noms, un codi

Fusió administrativa vs identitats viscudes

Arqueologia del mercat

Urbanisme que presenta la seva pròpia destrucció

Els colors de Santa Caterina

El sostre modern marca la continuïtat de la infraestructura alimentària

Llegir-lo a peu

Inici: Metro L4 Jaume I / Urquinaona · Final: Antic Teatre (Verdaguer i Callís 12)

Camí (sense aturades): 9 min · 700 m · Visita estimada (amb aturades): 9 min

La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

1
Mercat de Santa Caterina
Mercat de Santa Caterina
mireu primer la coberta d’EMBT i després les vores irregulars; llegiu conjuntament convent, mercat de 1848, arqueologia i reforma de 2005[1]
1848 primer mercat cobert; 2005 reforma EMBT.[2][1]
41.38624, 2.17848
2
Pou de la Figuera / Forat de la Vergonya
Carrer del Pou de la Figuera 14
tram: 230 m · 3 min
un espai públic que no es pot explicar sense el desallotjament de 2002, la mobilització i la gestió comunitària[4]
Espai guanyat per la lluita del Forat (desallotjament 2002 en la memòria de la mobilització).[3][4]
41.38760, 2.18020
3
Antic Teatre
Carrer de Verdaguer i Callís 12
tram: 470 m · 6 min
les restes fan visible la Ribera anterior a la fortalesa i la magnitud de l’esborrament de 1714–18. Durant el recorregut, demaneu al lector que identifiqui el moment exacte en què canvien els baixos de taller de Sant Pere pels usos turístics de la Ribera: la frontera viscuda no coincideix amb una línia neta. ---[5]
Adquisició municipal anunciada el 2 de juny de 2025 com a equipament cultural.[5]
41.38714, 2.17590

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Miralles Tagliabue EMBT (2005). Santa Caterina Market renovation. Tipus: institutional_page. Localització: competition 1997; client Foment de Ciutat Vella; DATE 2005 STATUS Built; market + housing + public space. Consulta: 2026-07-16.
  2. [2] Generalitat de Catalunya — Cultural Heritage (n.d.). Market of Santa Caterina. Tipus: heritage_site. Localització: opened 1848 first covered market; roof standout since 2005. Consulta: 2026-07-16.
  3. [3] Horitzó Socialista / neighbourhood memory (2024-04-01). Vint anys de la lluita pel Forat de la Vergonya. Tipus: news_report. Localització: lluita del Forat; desallotjament 2002; Pou de la Figuera. Consulta: 2026-07-16.
  4. [4] Meet Barcelona (n.d.). Casal de Barri Pou de la Figuera. Tipus: institutional_page. Localització: Casal nascut de la lluita del Forat de la Vergonya; espai d’ús social i gestió comunitària. Consulta: 2026-07-16.
  5. [5] Ajuntament de Barcelona — Servei de Premsa (2025-06-02). L’Ajuntament adquirirà el local del carrer Verdaguer i Callís, 12 (Antic Teatre). Tipus: municipal_press. Localització: adquisició anunciada 02/06/2025; Verdaguer i Callís 12; Antic Teatre; nou equipament cultural. Consulta: 2026-07-16.
  6. [6] Ajuntament de Barcelona — CartoBCN (2006+). Unitats administratives de la ciutat de Barcelona — límits de barris. Tipus: cartography. Localització: cartobcn-barris. Consulta: 2026-07-17.
  7. [7] Ajuntament de Barcelona (2006). Nova divisió territorial de Barcelona en districtes i barris. Tipus: municipal_reference. Localització: divisio-2006. Consulta: 2026-07-17.
  8. [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
  9. [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
  10. [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
  12. [12] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
  13. [13] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
  14. [14] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
  15. [15] El Born CCM / Ajuntament de Barcelona (n.d.). El Born Centre de Cultura i Memòria — jaciment 1714. Tipus: museum. Consulta: 2026-07-16.
  16. [16] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
  17. [17] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
  18. [18] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
  19. [19] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 19 fonts consultades

Torna amunt