Sarrià-Sant Gervasi · 23
Sarrià
Sarrià va ser un municipi independent fins al 4 de novembre del 1921, i el carrer Major, la plaça de Sarrià, l'església de Sant Vicenç, l'antiga casa de la vila i el mercat en conserven el nucli antic dins de Barcelona.[1][2][3]
Un refrany resumeix el vell Sarrià: «vents, torrents, torres i convents». Sortiu de l'estació de Sarrià dels FGC i baixeu fins al mercat: en pocs minuts passeu per la plaça de Sarrià, l'església de Sant Vicenç i l'antiga casa de la vila, tots tres a tocar del carrer Major.[4]
El barri actual conté el nucli principal de l'antic municipi de Sant Vicenç de Sarrià, l'últim dels antics municipis del pla annexionat a Barcelona, el 1921. «Sarrià» pot voler dir el nucli, el barri, l'antic municipi o una identitat més àmplia.[1][2]
Després de la reorganització municipal del 1984, Sarrià forma part del districte de Sarrià-Sant Gervasi.[2][4]
Sarrià (barri 23) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: les Tres Torres, Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.
Els límits
Cap a Pedralbes, els sectors de Sant Gervasi i els contraforts de Collserola.
Abans del barri
Sarrià és esmentat per primer cop el 986, dins el territori de Barcelona. L'església de Sant Vicenç es va consagrar el 1147 i el 1267 Jaume I va concedir al lloc el dret a tenir un batlle municipal, tot i que el govern municipal no es va desenvolupar de debò fins al segle XV.[2][4]
Com es van fer els carrers
El carrer Major era l'eix principal del poble antic, i al seu voltant es va formar una classe de comerciants lligats a la construcció. La plaça de Sarrià hi acull l'església de Sant Vicenç, i el mercat va substituir el mercat a l'aire lliure que s'hi feia.[3][5]
El ferrocarril de Barcelona a Sarrià es va obrir el 1863, i entre el 1887 i el 1920 la població del municipi va créixer unes dues vegades i mitja, de 4.630 a 11.534 habitants.[2]
Dates que el van canviar
- 986: Sarrià és esmentat per primer cop dins el territori de Barcelona.
- 1147: es consagra el temple romànic de Sant Vicenç.
- 1267: Jaume I concedeix a Sarrià el dret a tenir un batlle municipal.
- 1781–1816: s'autoritza i s'acaba l'església neoclàssica de Sant Vicenç.
- 1863: s'obre el ferrocarril de Barcelona a Sarrià.
- 1895–1896: es construeix i s'inaugura la Casa de la Vila, de Francesc Mariné i Martorell.
- 23 de desembre de 1911: s'inaugura el Mercat de Sarrià.
- 4 de novembre de 1921: Sarrià és annexionat a Barcelona.
- 1936–1940: l'interior de Sant Vicenç es crema el 1936 i es restaura el 1940.
Persones i vida col·lectiva
Institucions
Casa de la Vila de Sarrià
Antic ajuntament de Sarrià, a la plaça del Consell de la Vila; avui acull la seu del districte de Sarrià-Sant Gervasi.[6][4]
Mercat de Sarrià
Mercat de ferro i maó inaugurat el 1911, amb entrades pel passeig de la Reina Elisenda de Montcada, el carrer de Pere Tarrés i el carrer del Pare Miquel de Sarrià.[5]
Església de Sant Vicenç de Sarrià
Església parroquial de la plaça de Sarrià, documentada des del segle X; l'edifici actual és neoclàssic.[7]
Lluites que van deixar ciutat
L'oposició a l'annexió del 1921
Reivindicació: Sarrià volia seguir sent un municipi independent. Segons Betevé, l'annexió va topar amb una forta oposició veïnal, sobretot de les comunitats religioses, que temien integrar-se en una ciutat amb tensions socials.[1][2]
Resultat: Sarrià va ser annexionat el 4 de novembre del 1921.[1][2]
El que encara es pot veure
Església de Sant Vicenç de Sarrià
Temple romànic consagrat el 1147 i reconstruït en estil gòtic; l'edifici actual és neoclàssic, de tres naus, obra de Josep Mas i Dordal, i el 1936 en va cremar l'interior.[7]
Mercat de Sarrià
Edifici modernista de cavalls d'acer sobre pilars de fosa, amb façanes de maó vist, de Calvet i Coquillat; es va restaurar el 2007.[5]
El barri avui
Sarrià tenia 24.937 habitants el 2026, una densitat de 81,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 41.589 € el 2023, 304,7 hectàrees i un 17,8% de població amb nacionalitat no espanyola. Les xifres situen el barri entre els de renda alta, però no descriuen les diferències entre nucli, grans finques, llogaters, treballadors i població diürna.
Nacionalitat no espanyola (2026): 17,8%
El que està canviant
Voreres més amples i una plaça al carrer del Riu de l'Or
Les obres per pacificar el carrer del Riu de l'Or, entre el carrer de Manuel de Falla i el de Francesc Carbonell, van començar el febrer del 2026, amb un pressupost de 840.521 euros i vuit mesos de durada. Ampliaran les voreres, hi afegiran verd i zones de descans i crearan una plaça al final del carrer, mantenint l'accés als aparcaments i als edificis. S'esperava acabar-les l'octubre del 2026.[8]
Llegir-lo a peu
Inici: Sarrià (FGC) · Final: Pastisseria Foix, Carrer Major de Sarrià
Camí (sense aturades): 6 min · 420 m · Visita estimada (amb aturades): 38 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Sarrià (barri 23) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: les Tres Torres, Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Betevé (2021). L'annexió de Sarrià a Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Gran Enciclopèdia Catalana (2026). Sarrià. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Carrer Major de Sarrià. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Sarrià (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Mercat de Sarrià. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Casa de la Vila de Sarrià. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Viquipèdia (2026). Església de Sant Vicenç de Sarrià. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Metrópoli Abierta (2026-02-19). Barcelona inicia la pacificació d'un carrer a Sarrià: vuit mesos d'obres per eliminar els cotxes. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 11 fonts consultades