Barcelona, barri a barri Atles viu dels 73 barris

Sarrià-Sant Gervasi · 22

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és un dels barris més extensos de Barcelona i un dels menys densos: un antic poble parroquial a la carena de Collserola, un cim amb parc d'atraccions, temple i torre de telecomunicacions, i un suburbi ferroviari a les Planes.[1][2][3][4][5]

El funicular de Vallvidrera puja 158 metres en menys de tres minuts i funciona com un ascensor: dins dels vehicles hi ha un polsador per demanar parada a l'estació intermèdia de la Carretera de les Aigües. Entre la ciutat compacta i el poble, el recorregut és curt, però el desnivell es nota.[6][7]

El barri agrupa els nuclis de Vallvidrera, el Tibidabo, la Font del Mont i les Planes, amb Can Rectoret, Mas Guimbau i Mas Sauró, i inclou l'enclavament de Santa Creu d'Olorda. Històricament Vallvidrera i les Planes pertanyien al terme de Sarrià, mentre que el Tibidabo era del de Sant Gervasi de Cassoles.[1]

Vallvidrera va ser municipi independent fins que el 1890 es va agregar a Sarrià, que el 1921 va passar a Barcelona. L'any 2010 les associacions de veïns i de comerciants van convocar una consulta no vinculant sobre la independència respecte de Barcelona; El 98,05 % dels votants hi va votar a favor, amb una participació del 40 %.[7][8]

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (barri 22) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: les Tres Torres, Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Sarrià.

D'on ve el nom

Etimologia: disputada[7][8][9]

Vallvidrera ve possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria. Es va pensar que el nom remetia al vidre, però Balari i Jovany va concloure que vitraria era el nom de la morella roquera, una herba de la qual la vall era plena; tot i això, a l'escut també hi ha dues copes de vidre.[7][8]

L'origen de Tibidabo és incert. Tibi dabo vol dir «et donaré» en llatí i és una expressió de l'evangeli de Mateu (4:9), quan el diable mostra a Jesús els reialmes del món des d'una muntanya molt alta. Abans la muntanya es deia Puigserola o Puig de l'Àliga.[9]

Abans del barri

L'església de Santa Maria de Vallvidrera apareix esmentada per primera vegada el 987, al testament d'un tal Moció que li donava una vinya. Al segle XIII va ser parròquia independent i el 1540 es va remodelar en gòtic tardà. El territori era poc poblat: el 1359 hi havia 21 llars i, a finals del segle XIX, només 38 cases.[8][7]

Cap al 1900 Vallvidrera va ser lloc d'estiueig de la burgesia barcelonina, amb torres i hotels. Es van obrir dues parròquies noves, una a les Planes i una altra vora el nucli modern, i el funicular i el tramvia elèctric van accelerar la decadència de l'antiga parròquia, abandonada el 1936.[8][7]

Com es van fer els carrers

El nucli de Vallvidrera s'estén sobre els colls de Vallvidrera (362 m) i de la Vinyassa (350 m), a la carena entre el Turó de la Vilana i el Tibidabo. A l'oest, cap al Vallès, baixen les Planes, Mas Guimbau, el Rectoret i Mas Sauró; a l'est, cap a Barcelona, el Peu del Funicular i la Font del Mont.[7]

Les Planes va néixer com a lloc d'estiueig, amb hotels, fonts i berenadors; el primer nucli urbanitzat és d'al voltant del 1900 i, a la segona meitat del segle XX, es va convertir en una barriada humil i sense ordre. No va tenir pla urbanístic fins al 1980. Avui hi ha l'estació de les Planes, de les línies S1 i S2 de FGC.[5]

Dates que el van canviar

  1. 987 primera menció de Santa Maria de Vallvidrera, al testament de Moció.[8][7]
  2. 1890 Vallvidrera deixa de ser municipi independent i s'agrega a Sarrià.[7][8]
  3. 1901 s'inaugura el parc d'atraccions del Tibidabo, amb el funicular i el Tramvia Blau.[2][3]
  4. 1902 mor Jacint Verdaguer a Vil·la Joana.[10][11]
  5. 1904 s'inaugura l'Observatori Fabra, a la falda del Tibidabo.[12]
  6. 1906 s'inaugura el funicular de Vallvidrera.[6][7]
  7. 1908 comença a circular el trenet elèctric de la Mina Grott; desapareix el 1916.[13][14]
  8. 1921 Sarrià, amb Vallvidrera, s'integra a Barcelona.[7][8]
  9. 1936 s'abandona l'antiga parròquia de Santa Maria de Vallvidrera.[8][7]
  10. 1980 s'aprova el primer pla d'actuació urbanística de les Planes.[5]
  11. 1992 s'inaugura la Torre de Collserola, de Norman Foster.[4]
  12. 2010 consulta no vinculant sobre la independència de Vallvidrera: 98,05% a favor.[7]
  13. 2021 el funicular del Tibidabo reobre com la Cuca de Llum.[2][3]

Persones i vida col·lectiva

Jacint Verdaguer

Poeta de la Renaixença; malalt de tuberculosi, es va retirar el maig de 1902 a Vil·la Joana, casa de la família Miralles, i hi va morir el 10 de juny, 24 dies després. El seu enterrament va ser una de les mostres de dol públic més grans que ha viscut Barcelona.[10][11]

Salvador Andreu

Farmacèutic (el de les pastilles del Dr. Andreu) que va promoure el parc d'atraccions del Tibidabo, inaugurat el 1901 juntament amb el funicular i el Tramvia Blau.[2][3]

Josep Comas i Solà

Primer director de l'Observatori Fabra (inaugurat el 1904), on es van descobrir onze planetes menors i el cometa 32P/Comas Solà.[12]

Elisa Moragas i Badia

El 1972, amb un grup de pares i mestres, va crear a Vallvidrera l'escola Nabí, una escola catalana i progressista.[7]

Institucions

Funicular de Vallvidrera

Inaugurat el 1906 per unir la línia de Sarrià amb el poble de Vallvidrera; FGC l'explota des del 1979 i el va renovar del tot el 1998. Té tres estacions: Vallvidrera Inferior (a Peu del Funicular), Carretera de les Aigües i Vallvidrera Superior.[6][7]

Observatori Fabra

Observatori de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a 411 m d'altitud; es va construir entre el 1902 i el 1904 amb el llegat de Camil Fabra i és un dels observatoris més antics del món encara en funcionament. Bé cultural d'interès nacional des del 2014.[12]

Parc d'Atraccions Tibidabo

Parc fundat per Salvador Andreu i inaugurat el 29 d'octubre de 1901; el més antic dels Països Catalans i d'Espanya. L'Ajuntament n'és propietari des del 2000 i les atraccions originals estan catalogades com a bé cultural d'interès local.[2][3]

Torre de Collserola

Torre de telecomunicacions de Norman Foster al Turó de la Vilana, inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.[4]

Lluites que van deixar ciutat

Vallvidrera vota sobre la independència

Reivindicació: El 2010, després de discrepàncies sobre la gestió del barri, l'Associació de Veïns i l'Associació de Comerciants de Vallvidrera van convocar una consulta sobre la separació de Barcelona.[7]

Resultat: Va ser una consulta no vinculant: el 98,05 % dels votants hi va votar a favor, amb una participació del 40 %.[7]

Quedar-se fora del Pla de Barris

Reivindicació: Els veïns de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes volien formar part del Pla de Barris de Muntanya.[15]

Resultat: L'abril de 2025 es va anunciar que 6 dels 14 milions anirien a les Planes; l'Ajuntament va argumentar que els criteris són l'índex socioeconòmic i l'orografia singular de les Planes, i Vallvidrera i el Tibidabo en van quedar exclosos.[15]

El que encara es pot veure

Mina Grott

Túnel de gairebé un quilòmetre i mig entre el pantà de Vallvidrera i la part baixa del poble; la boca inferior, abandonada, és prop de l'estació inferior del funicular. El nom s'hauria inspirat en la gruta de la mort de l'òpera «Tristan und Isolde» de Wagner.[13][14]

Observatori Fabra

Edifici eclèctic premodernista amb un cos octogonal coronat per una cúpula giratòria de ferro que conté el telescopi; va rebre el 2014 el premi de lloc històric de l'European Physical Society pel descobriment, el 1907, de l'atmosfera de Tità.[12]

Santa Maria de Vallvidrera

Església parroquial d'una sola nau, absis poligonal i campanar quadrat, remodelada el 1540 en gòtic tardà. Va ser la parròquia del poble fins que es va abandonar el 1936.[8][7]

El que va desaparèixer

El trenet de la Mina Grott

El 13 de juny de 1908 va començar a circular pel túnel un trenet elèctric de via estreta per portar els barcelonins a la serra; va transportar prop de 40.000 persones i va desaparèixer el 1916, quan es va allargar la línia dels Ferrocarrils de Catalunya (algunes fonts diuen que es va aturar abans, el 1909, per pressions d'interessos competidors).[13][14]

L'antiga parròquia

El funicular i el tramvia elèctric van desplaçar el centre de vida del poble vell cap al nucli modern, i la parròquia de Santa Maria va ser abandonada el 1936.[8][7]

El barri avui

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes tenia 4.867 habitants el 2026, una densitat de 4,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 34.775 € el 2023, 1.132,9 hectàrees i un 18,9% de població amb nacionalitat no espanyola.

Nacionalitat no espanyola (2026): 18,9%

El que està canviant

Des del 12 de març de 2026 l'accés al medi natural de tot el Parc Natural de la Serra de Collserola és tancat per la pesta porcina africana. El 10 d'agost el Parc va confirmar que les restriccions es mantenien sense excepcions i que els miradors continuaven tancats; el 9 de setembre es va informar que la reobertura no arribaria abans de finals d'any (a l'octubre de 2026).[16][17]

El maig de 2026 el districte llistava als barris de muntanya 13 trams de carrers asfaltats a les Planes, dins el Pla de Barris de Muntanya (6 milions per a les Planes, amb Vallvidrera i el Tibidabo exclosos), panells informatius lluminosos previstos a Vallvidrera i al Tibidabo, unes escales mecàniques previstes a la plaça de Vallvidrera, tres estudis de mobilitat i l'aprovació de l'ampliació de la Biblioteca Josep Miracle. Al començament d'octubre de 2026 FGC va acabar les obres d'accessibilitat de l'estació de Vallvidrera Superior, amb un nou accés al carrer de les Alberes.[18][15][19]

El que les guies no diuen

Abans que la muntanya es digués Tibidabo

Durant un temps es va creure que Vallvidrera volia dir «vall de vidre». L'historiador Balari i Jovany va concloure que vitraria era la morella roquera; l'escut, però, conserva dues copes de vidre.[7][8]

El Tibidabo es deia Puig de l'Àliga

Abans de rebre el nom de Tibidabo, la muntanya es deia Puigserola o Puig de l'Àliga, del llatí Podium Aquilae, per la gran vista que oferia.[9]

Llegir-lo a peu

Inici: Peu del Funicular (FGC)[6] · Final: Vil·la Joana[10][11]

Camí (sense aturades): 18 min · 1310 m · Visita estimada (amb aturades): 46 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents pronunciats. A l'octubre de 2026 l'accés al medi natural del Parc de Collserola continua restringit per la pesta porcina africana. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.[16][17]

Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (barri 22) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: les Tres Torres, Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Sarrià.

1
Estació Vallvidrera Superior
Vallvidrera Superior, Carrer de les Alberes
Fixeu-vos en les portes d'andana i en el polsador de parada, com el d'un ascensor: el funicular és totalment automàtic i salva 158 m de desnivell en menys de tres minuts.[6][7][19]
Es va inaugurar el 24 d'octubre de 1906 per unir la línia de Sarrià amb el poble de Vallvidrera, quan encara no formaven un continu urbà. A principis d'octubre de 2026 FGC va acabar aquí els nous accessos, un d'ells al carrer de les Alberes i un altre d'exclusiu per a persones amb mobilitat reduïda.[6][7][19]
Coordenades
41.41410, 2.10582 · OpenStreetMap
2
Plaça de Vallvidrera
Plaça de Vallvidrera
210 m · 3 min
Mireu cap a la plaça de Pep Ventura, on han d'arribar les escales mecàniques previstes des d'aquesta plaça, i feu-vos una idea del desnivell que hauran de salvar.[8][7][18][15]
El nucli modern de Vallvidrera va créixer des de finals del segle XIX com a lloc d'estiueig; el funicular i el tramvia el van fer més important que el poble vell. Les escales mecàniques entre aquesta plaça i la de Pep Ventura figuraven el maig de 2026 entre les obres previstes pel districte.[8][7][18][15]
Coordenades
41.41309, 2.10463 · OpenStreetMap
3
Vil·la Joana
Vil·la Joana, Carretera de l'Església 104
1100 m · 15 min
Busqueu el rellotge de la façana principal, afegit quan l'antiga masia es va reformar al segle XIX com a residència.[10][11]
Jacint Verdaguer, malalt de tuberculosi, es va retirar aquí el maig de 1902 i hi va morir el 10 de juny. Entre el 1921 i el 1973 la casa va ser escola; el 1963 es van dedicar algunes sales al poeta i avui és un espai del MUHBA.[10][11]
Coordenades
41.41978, 2.09981 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Funicular del Tibidabo. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Parc d'Atraccions Tibidabo. Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Torre de Collserola. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Les Planes (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Funicular de Vallvidrera. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Vallvidrera. Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Enciclopèdia Catalana (2026). Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona), a Catalunya romànica. Consulta: 2026-10-03.
  9. [9] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Tibidabo. Consulta: 2026-10-03.
  10. [10] MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (2026). Vil·la Joana. Consulta: 2026-10-03.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona — Meet Barcelona (2026). Vil·la Joana, Museu-Casa Verdaguer. Consulta: 2026-10-03.
  12. [12] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Observatori Fabra. Consulta: 2026-10-03.
  13. [13] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Mina Grott. Consulta: 2026-10-03.
  14. [14] Ajuntament de Barcelona (2007). Sarrià - Sant Gervasi (October 2007), p. 4. Consulta: 2026-10-09.
  15. [15] El Jardí (2025-04-11). Les Planes rebrà 6 milions d'euros de l'Ajuntament per millores en l'espai públic. Consulta: 2026-10-03.
  16. [16] Parc Natural de la Serra de Collserola (2026). Avisos. Consulta: 2026-10-03.
  17. [17] Catalunyapress (2026-09-09). Collserola continuarà tancada almenys fins a finals d'any després d'un nou repunt de pesta porcina. Consulta: 2026-10-03.
  18. [18] Línia Sarrià (2026-05-04). L'Ajuntament de Barcelona inverteix més que mai a Sarrià-Sant Gervasi. Consulta: 2026-10-03.
  19. [19] La Torre del Palau (2026-10-03). FGC estrena nous accessos a l'estació de Vallvidrera Superior. Consulta: 2026-10-03.
  20. [20] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  21. [21] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  22. [22] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 22 fonts consultades

Torna amunt