Horta-Guinardó · 34

Can Baró

Can Baró va néixer d'una masia amb la llinda de 1674 al vessant sud del turó de la Rovira, i els seus carrers en conserven les capes següents: les torres dels periodistes de 1918, les pedreres que van deixar esvorancs i les barraques que van durar fins al 1990.[1][2][3][4]

Comenceu a la plaça de Can Baró, al costat de la masia que dona nom al barri. A la llinda de pedra de la porta hi ha tallada la data de 1674, que es creu que és la de la reforma d'una casa més antiga; avui la masia és una escola.[1]

Can Baró s'estén pel vessant sud del turó de la Rovira fins a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. Té l'origen en una masia els propietaris de la qual van anar venent parts de la finca, i així es va urbanitzar el barri.[3]

Pertanyia a Sant Martí de Provençals, agregat a Barcelona el 1897. Les torres dels periodistes, les pedreres, els blocs cooperatius i les barraques hi van deixar capes ben diferents sobre un mateix pendent.[3][4]

Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.

D'on ve el nom

Etimologia: segura[1][2]

Can vol dir «casa d'en», i Baró és el títol nobiliari que li van donar els antics propietaris. Abans la torre es deia d'en Conill i, des de 1498, d'Aguilar; segons la Viquipèdia, el nom actual ve de Dalmau d'Ivorra, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, i el MUHBA diu que l'apel·latiu senyorial el van donar els barons de Sant Vicenç.[1][2]

Limita a l'est amb el Guinardó pel carrer de Francesc Alegre, al sud amb el Baix Guinardó a la plaça de la Font Castellana, i a l'oest amb la Salut a la plaça Sanllehy; al nord confronta amb el Carmel, al turó de la Rovira.[3][5]

Abans del barri

El primer propietari conegut de la torre, Bernat Conill, ja la tenia el 1390, i per això es deia torre d'en Conill. El 1498 la va comprar Joan Berenguer d'Aguilar, que va donar nom també a la muntanya, el puig d'Aguilar; el 1593 la va comprar Jeroni Vila.[1][2]

El 1737 l'hereu dels barons va vendre la finca al metge barceloní Francesc Sampere per 9.000 lliures. A mitjan segle XIX el vell nom del puig d'Aguilar ja havia deixat pas al de turó de la Rovira.[1][2]

Com es van fer els carrers

El 1918 va començar la urbanització dels terrenys de la masia. Per iniciativa de la Cooperativa de Periodistes es va construir una seixantena de torres, conegudes com el Barri dels Periodistes.[3][4]

Les pedreres, actives fins al 1967, van deixar grans esvorancs que trenquen el barri. El 1969 la Cooperativa Gracienca d'Habitatges va comprar el terreny d'una pedrera i hi va construir dos blocs amb 360 habitatges, i el 1991 el pont de Mühlberg va refer la continuïtat d'un carrer tallat per la pedrera.[3][4][6]

Dates que el van canviar

  1. 1390 Bernat Conill ja posseeix la torre que serà Can Baró, aleshores la torre d'en Conill.[1][2]
  2. 1498 Joan Berenguer d'Aguilar compra la torre, que passa a dir-se d'Aguilar, com la muntanya.[1][2]
  3. 1674 Data inscrita a la llinda de la porta de la masia, que es creu que correspon a una reforma.[1]
  4. 1737 L'hereu dels barons ven la finca al metge Francesc Sampere per 9.000 lliures.[1][2]
  5. 1918 Comença la urbanització dels terrenys de la masia; la Cooperativa de Periodistes hi construeix una seixantena de torres.[3][4]
  6. 1936–1939 Durant la Guerra Civil s'instal·len bateries antiaèries al cim del turó de la Rovira.[7][3]
  7. 1967–1969 Les pedreres de Can Baró deixen d'explotar-se el 1967; el 1969 la Cooperativa Gracienca d'Habitatges hi construeix dos blocs amb 360 habitatges.[3][4]
  8. 1990–1991 El 1990 s'enderroquen les últimes barraques del carrer de Francesc Alegre; el març de 1991 s'inaugura el pont de Mühlberg.[3][6][4]

Persones i vida col·lectiva

Barraquistes de Francesc Alegre

Cap a 1990 ja s'havien enderrocat les últimes de les més de 300 barraques de Francesc Alegre, sense aigua, llum ni clavegueram; els mateixos barraquistes havien reivindicat millores des de finals dels anys seixanta.[3]

Cooperativa de Periodistes

Va promoure a partir de 1918 una seixantena de torres als terrenys de la masia, el Barri dels Periodistes.[3][4]

Institucions

ACIS Artur Martorell

L'escola ocupa la masia de Can Baró, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

MUHBA Turó de la Rovira

Espai patrimonial del Museu d'Història de Barcelona amb restes d'una bateria antiaèria i traces del nucli barraquista, a Marià Labèrnia s/n.[7][3]

Lluites que van deixar ciutat

Les barraques de Francesc Alegre

Reivindicació: Més de 300 barraques sense aigua, llum ni clavegueram; els barraquistes van reclamar millores des de finals dels anys seixanta.[3]

Resultat: La lluita va durar fins al 1990, quan van ser enderrocades les últimes barraques del carrer de Francesc Alegre.[3]

Les pedreres

Reivindicació: Els veïns van denunciar durant anys l'explotació de les pedreres, sobretot a través de l'Agrupación de propietarios del monte Carmelo.[4]

Resultat: Un informe municipal del 1931 va constatar l'explotació il·legal, però les pedreres de Can Baró van continuar fins al 1967.[4]

El que encara es pot veure

Masia de Can Baró

Catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C); porta la data de 1674 a la llinda de pedra i un rellotge de sol a la façana.[1]

MUHBA Turó de la Rovira

Conserva restes d'una bateria antiaèria de la Guerra Civil i traces del nucli barraquista, dos usos successius del mateix cim.[7][3]

El que va desaparèixer

Les pedreres en actiu

Les pedreres de Can Baró es van explotar fins al 1967; ja no s'hi extreu pedra, però en queden els esvorancs.[3][4]

Les barraques

Les zones de Los Cañones, Raimon Casellas i Francesc Alegre van durar fins als anys vuitanta, i les últimes barraques es van enderrocar el 1990.[3]

El barri avui

Can Baró tenia 9.645 habitants el 2026, una densitat de 251,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.797 € el 2023, 38,4 hectàrees i un 22,1% de població amb nacionalitat no espanyola.

Nacionalitat no espanyola (2026): 22,1%

El que està canviant

El juliol de 2025 el districte d'Horta-Guinardó va presentar un pla per renaturalitzar el parc dels Tres Turons (turó del Carmel, turó de la Rovira i turó del Coll), situat majoritàriament al Carmel: reordenar els camins, gestionar l'aigua de pluja contra l'erosió i plantar vegetació autòctona, amb una inversió prevista de 4,3 milions d'euros. L'anunci parlava de redactar els projectes executius i no donava dates d'obres.[8]

El que les guies no diuen

Un pont aixecat en una setmana

El pont de Mühlberg, d'uns 70 metres, va tornar el 1991 la continuïtat al carrer de Mühlberg, que la pedrera havia fet desaparèixer; l'estructura metàl·lica es va aixecar en una sola setmana.[6][4]

Un nom que n'amaga d'anteriors

Abans de ser Can Baró, la torre es deia d'en Conill i després d'Aguilar, i la muntanya era el puig d'Aguilar abans de ser el turó de la Rovira.[1][2]

Llegir-lo a peu

Inici: Alfons X (L4) · Final: MUHBA Turó de la Rovira[7][3]

Camí (sense aturades): 11 min · 830 m · Visita estimada (amb aturades): 37 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents molt marcats. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.

1
Masia de Can Baró
Masia de Can Baró, Plaça de Can Baró
Busqueu a la llinda de pedra de la porta la data de 1674 i, a la façana, el rellotge de sol que consigna el catàleg de patrimoni.[1][2]
Abans torre d'en Conill i després d'Aguilar, la finca va prendre el nom de Can Baró dels barons de Sant Vicenç; el 1737 l'hereu dels barons la va vendre al metge Francesc Sampere. Avui és l'escola ACIS Artur Martorell.[1][2]
Coordenades
41.41643, 2.16252 · OpenStreetMap
2
Pont de Mühlberg
Pont de Mühlberg, Carrer de Mühlberg
460 m · 6 min
Creueu el pont d'estructura metàl·lica, d'uns 70 metres, i mireu a sota el buit que va deixar la pedrera.[6][4]
El març de 1991 es va aixecar en una setmana, obra de l'arquitecte municipal Ignasi de Lecea, per refer la continuïtat del carrer de Mühlberg tallat per la pedrera.[6][4]
Coordenades
41.41864, 2.16189 · OpenStreetMap
3
MUHBA Turó de la Rovira
Carrer de Marià Labèrnia s/n
370 m · 5 min
Busqueu a dalt del turó les restes de la bateria antiaèria i les traces de les barraques, i després mireu la ciutat des del mateix punt on es va muntar la defensa.[7][3]
El Museu d'Història de Barcelona hi conserva les restes d'una bateria antiaèria de la Guerra Civil i traces del nucli barraquista; s'hi accedeix pel carrer de Marià Labèrnia s/n.[7][3]
Coordenades
41.41948, 2.16238 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia (2026). Can Baró (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Jesús Burgueño, MUHBA (2026). Fites, creus i noms de lloc. Els termes de Barcelona i dels municipis agregats. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Viquipèdia (2026). Barri de Can Baró. Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] Viquipèdia (2026). Pedreres de Can Baró. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026). Barris (administrative units layer); adjacency computed by the editors from the boundary polygons. Consulta: 2026-10-09.
  6. [6] Viquipèdia (2026). Pont de Mühlberg. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] MUHBA, Museu d'Història de Barcelona (2024). La primera balconada (itinerari) and school visit 'Barcelona al límit'. Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Ajuntament de Barcelona, Districte d'Horta-Guinardó (2025-07-10). Un pla per renaturalitzar el parc dels Tres Turons. Consulta: 2026-10-03.
  9. [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  10. [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 11 fonts consultades

Torna amunt