Horta-Guinardó · 34
Can Baró
Can Baró és un barri de vessant on una masia reconstruïda al segle XVII, pedreres, cases de periodistes, barraques, bateries antiaèries i blocs cooperatius comparteixen el mateix turó; les vistes espectaculars només tenen sentit si també es llegeix qui va construir, habitar i pujar aquesta pendent.
Comenceu a la plaça de Can Baró, davant la masia, no al mirador. La llinda de 1674 registra una reconstrucció d’un edifici anterior associat per la recerca local als danys del setge de 1652. Des d’allà pugeu lentament: cada canvi de casa baixa a bloc, de carrer asfaltat a escala i de pedrera a plaça explica una política d’habitatge diferent.
Can Baró s’estén entre Ronda del Guinardó i el Turó de la Rovira. La seva forma és vertical i fragmentària: una finca antiga, urbanitzacions de cases petites, autoconstrucció, grans promocions, pedreres i espais de defensa o memòria.
La postal contemporània del turó pot ocultar el barri que hi arriba cada dia amb compra, cotxet, mobilitat reduïda o torn de feina. Aquí la distància es mesura en desnivell, escales, ascensors, freqüència d’autobús i ombra.
Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
D'on ve el nom
Can significa casa o finca. Baró s’ha relacionat amb la propietat nobiliària del segle XVIII i amb Ramon Fèlix d’Ivorra i Salvà, baró de Cervelló, que va vendre la finca el 1737 segons recerca local. No s’ha de simplificar com si “Baró” fos necessàriament un cognom familiar continu.
La masia i la propietat van donar nom al territori. Cal reconstruir la cadena de propietaris amb protocols notarials i patrimoni abans de convertir l’etimologia en una frase definitiva.
Entre Guinardó s'acosta Carmel i carrers de turó.
Abans del barri
El turó conserva una història molt anterior a la urbanització moderna. Les intervencions arqueològiques han identificat restes d’ocupació ibèrica al sector del Turó de la Rovira i les pedreres. Després, camps, vinya, boscos i la finca de Can Baró organitzaren el vessant.
L’aigua era un recurs local i una dificultat. La Font de Can Baró està documentada almenys al segle XVIII segons estudis del barri. La topografia determinava camins, murs, cultius i localització de les cases.
Com es van fer els carrers
No hi ha una sola operació urbanística. Algunes àrees es parcel·laren amb cases petites i jardí; altres es construïren de manera autogestionada o informal; pedreres reblertes reberen blocs; i les vies principals van arribar després o tallaren teixits ja habitats.
Les Cases dels Periodistes, iniciades al voltant de 1918 en diversos sectors dels turons, portaren una versió de ciutat jardí per a classes mitjanes. Els sis blocs de Font Castellana, ocupats des de 1971, aportaren 338 habitatges cooperatius o socials sobre terrenys de pedrera. La diferència entre aquestes formes es pot llegir a peu.
Dates que el van canviar
- Antiguitat: ocupació ibèrica al Turó de la Rovira; precisar jaciments i cronologia.
- 1652: l’edifici precedent de la masia hauria patit danys durant el setge; atribució local a verificar.
- 1674: data de reconstrucció inscrita a la llinda de Can Baró.
- 1737: venda de la finca pel baró de Cervelló; confirmar document notarial.
- 1918 endavant: Cases dels Periodistes i altres urbanitzacions de cases amb jardí.
- 1937: instal·lació de bateria antiaèria al Turó de la Rovira.
- Postguerra: creixement de nuclis de barraques com Los Cañones, Raimon Casellas i Francesc Alegre.
- 1971: ocupació progressiva dels blocs cooperatius de Font Castellana.
- Anys 1980–1990: reallotjament i desaparició de les darreres barraques; fixar dates per nucli.
- Segle XXI: museïtzació parcial del turó i fortes tensions per afluència, accés i habitatge.
Persones i vida col·lectiva
Pagesos, picapedrers, paletes, famílies de barraques, cooperativistes, periodistes, treballadors de serveis i noves migracions han habitat capes diferents del vessant. Les famílies que autoconstruïren no esperaren una ciutat acabada: van crear casa, camí, xarxa i reivindicació alhora.
Les associacions van reclamar aigua, clavegueram, asfalt, transport, escoles i reallotjament digne. Avui continuen treballant sobre accessibilitat, habitatge, convivència amb visitants i futur dels Tres Turons.
Persones darrere els edificis
La masia connecta els arrendataris i la mà d'obra agrícola amb el seu ús educatiu actual i l'alumnat.
Els blocs de Font Castellana no són només arquitectura massiva. Cooperativistes de la Graciense de Viviendas, famílies adjudicatàries, constructors i xarxes comunitàries van convertir la promoció en barri. Al turó, soldats, personal de defensa passiva i després famílies barraquistes ocuparen la mateixa infraestructura amb finalitats oposades.
Institucions
La plaça i la masia de Can Baró funcionen com a centralitat històrica. Centres educatius, equipaments de barri, transport de bus i espais comunitaris sostenen la vida en pendent.
El Turó de la Rovira és alhora jaciment, paisatge, patrimoni de guerra, memòria del barraquisme i destí visitat. MUHBA i ciutat han de gestionar aquestes capes sense reduir-les a plataforma panoràmica.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: El barraquisme no s’ha de narrar només com a precarietat ni com a fotografia pintoresca. Inclou autoconstrucció, xarxes de suport, discriminació, manca deliberada de serveis i lluites per reallotjament. Cal distingir cada nucli i evitar atribuir la mateixa cronologia a tots.
Resultat: Some ciutat programmes
Reivindicació: El planejament dels Tres Turons, les expropiacions, la conservació d’habitatge, la pressió turística al mirador i l’accessibilitat vertical continuen oberts. Les restriccions horàries o tancaments del turó són dades volàtils: publicar sempre amb data oficial.
Resultat:
El que encara es pot veure
El mas, murs, cases baixes, jardins, escales i carrerons mostren abans Can Baró. Font Castellana introdueix una altra escala; Els talls de roca revelen la geologia de la pedrera.
Al Turó queden estructures de bateries i rastres interpretats de la vida del barraquisme. La celebrada vista també era una posició de defensa i una llar per a famílies sense habitatge formal.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer els conreus, les pedreres actives, les restes d'aigua, les cases autoconstruïdes i els barraquismes. Els records, les xarxes familiars i l'accés desigual no ho van fer.
Blocs i carreteres van interrompre la continuïtat paisatgística; la vegetació també pot amagar restes sense cura.
El barri avui
Can Baró tenia 9.645 habitants el 2026, una densitat de 251,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.797 € el 2023, 38,4 hectàrees i un 22,1% de població amb nacionalitat no espanyola.
La mitjana de densitat enganya perquè la població es concentra entre pendents, equipaments i espais no residencials. L’accessibilitat, la mida de l’habitatge i la proximitat al transport distribueixen oportunitats dins de pocs carrers.
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,1%
El que està canviant
Les cases petites es renoven o es substitueixen; el preu de les vistes pressiona sobre el teixit fet a través de la necessitat i la cooperació. La calor, la sequera i el risc d'incendi dificulten el pendent.
La direcció del Turó, els projectes de Tres Turons, els ascensors, els autobusos i els projectes d'habitatges han d'indicar si estan proposats, aprovats, en construcció o oberts.
El que les guies no diuen
Les guies van als “búnquers”. Ometen que són restes d'una bateria, i esborren masia, pedreres, cooperatives, barraques i pujada quotidiana.
La vista reuneix guerra, exclusió, memòria obrera i consum turístic
La vista aplega guerra, exclusió, memòria obrera i consum turístic.
Llegir-lo a peu
Inici: Nucli de Can Baró · Final: Font Castellana
Camí (sense aturades): 15 min · 1130 m · Visita estimada (amb aturades): 45 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [12] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 12 fonts consultades