Horta-Guinardó · 34
Can Baró
Can Baró va néixer d'una masia amb la llinda de 1674 al vessant sud del turó de la Rovira, i els seus carrers en conserven les capes següents: les torres dels periodistes de 1918, les pedreres que van deixar esvorancs i les barraques que van durar fins al 1990.[1][2][3][4]
Comenceu a la plaça de Can Baró, al costat de la masia que dona nom al barri. A la llinda de pedra de la porta hi ha tallada la data de 1674, que es creu que és la de la reforma d'una casa més antiga; avui la masia és una escola.[1]
Can Baró s'estén pel vessant sud del turó de la Rovira fins a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. Té l'origen en una masia els propietaris de la qual van anar venent parts de la finca, i així es va urbanitzar el barri.[3]
Pertanyia a Sant Martí de Provençals, agregat a Barcelona el 1897. Les torres dels periodistes, les pedreres, els blocs cooperatius i les barraques hi van deixar capes ben diferents sobre un mateix pendent.[3][4]
Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
D'on ve el nom
Can vol dir «casa d'en», i Baró és el títol nobiliari que li van donar els antics propietaris. Abans la torre es deia d'en Conill i, des de 1498, d'Aguilar; segons la Viquipèdia, el nom actual ve de Dalmau d'Ivorra, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, i el MUHBA diu que l'apel·latiu senyorial el van donar els barons de Sant Vicenç.[1][2]
Limita a l'est amb el Guinardó pel carrer de Francesc Alegre, al sud amb el Baix Guinardó a la plaça de la Font Castellana, i a l'oest amb la Salut a la plaça Sanllehy; al nord confronta amb el Carmel, al turó de la Rovira.[3][5]
Abans del barri
El primer propietari conegut de la torre, Bernat Conill, ja la tenia el 1390, i per això es deia torre d'en Conill. El 1498 la va comprar Joan Berenguer d'Aguilar, que va donar nom també a la muntanya, el puig d'Aguilar; el 1593 la va comprar Jeroni Vila.[1][2]
El 1737 l'hereu dels barons va vendre la finca al metge barceloní Francesc Sampere per 9.000 lliures. A mitjan segle XIX el vell nom del puig d'Aguilar ja havia deixat pas al de turó de la Rovira.[1][2]
Com es van fer els carrers
El 1918 va començar la urbanització dels terrenys de la masia. Per iniciativa de la Cooperativa de Periodistes es va construir una seixantena de torres, conegudes com el Barri dels Periodistes.[3][4]
Les pedreres, actives fins al 1967, van deixar grans esvorancs que trenquen el barri. El 1969 la Cooperativa Gracienca d'Habitatges va comprar el terreny d'una pedrera i hi va construir dos blocs amb 360 habitatges, i el 1991 el pont de Mühlberg va refer la continuïtat d'un carrer tallat per la pedrera.[3][4][6]
Dates que el van canviar
- 1390 Bernat Conill ja posseeix la torre que serà Can Baró, aleshores la torre d'en Conill.[1][2]
- 1498 Joan Berenguer d'Aguilar compra la torre, que passa a dir-se d'Aguilar, com la muntanya.[1][2]
- 1674 Data inscrita a la llinda de la porta de la masia, que es creu que correspon a una reforma.[1]
- 1737 L'hereu dels barons ven la finca al metge Francesc Sampere per 9.000 lliures.[1][2]
- 1918 Comença la urbanització dels terrenys de la masia; la Cooperativa de Periodistes hi construeix una seixantena de torres.[3][4]
- 1936–1939 Durant la Guerra Civil s'instal·len bateries antiaèries al cim del turó de la Rovira.[7][3]
- 1967–1969 Les pedreres de Can Baró deixen d'explotar-se el 1967; el 1969 la Cooperativa Gracienca d'Habitatges hi construeix dos blocs amb 360 habitatges.[3][4]
- 1990–1991 El 1990 s'enderroquen les últimes barraques del carrer de Francesc Alegre; el març de 1991 s'inaugura el pont de Mühlberg.[3][6][4]
Persones i vida col·lectiva
Barraquistes de Francesc Alegre
Cap a 1990 ja s'havien enderrocat les últimes de les més de 300 barraques de Francesc Alegre, sense aigua, llum ni clavegueram; els mateixos barraquistes havien reivindicat millores des de finals dels anys seixanta.[3]
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
Les barraques de Francesc Alegre
Reivindicació: Més de 300 barraques sense aigua, llum ni clavegueram; els barraquistes van reclamar millores des de finals dels anys seixanta.[3]
Resultat: La lluita va durar fins al 1990, quan van ser enderrocades les últimes barraques del carrer de Francesc Alegre.[3]
Les pedreres
Reivindicació: Els veïns van denunciar durant anys l'explotació de les pedreres, sobretot a través de l'Agrupación de propietarios del monte Carmelo.[4]
Resultat: Un informe municipal del 1931 va constatar l'explotació il·legal, però les pedreres de Can Baró van continuar fins al 1967.[4]
El que encara es pot veure
Masia de Can Baró
Catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C); porta la data de 1674 a la llinda de pedra i un rellotge de sol a la façana.[1]
El que va desaparèixer
El barri avui
Can Baró tenia 9.645 habitants el 2026, una densitat de 251,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.797 € el 2023, 38,4 hectàrees i un 22,1% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,1%
El que està canviant
El juliol de 2025 el districte d'Horta-Guinardó va presentar un pla per renaturalitzar el parc dels Tres Turons (turó del Carmel, turó de la Rovira i turó del Coll), situat majoritàriament al Carmel: reordenar els camins, gestionar l'aigua de pluja contra l'erosió i plantar vegetació autòctona, amb una inversió prevista de 4,3 milions d'euros. L'anunci parlava de redactar els projectes executius i no donava dates d'obres.[8]
El que les guies no diuen
Llegir-lo a peu
Inici: Alfons X (L4) · Final: MUHBA Turó de la Rovira[7][3]
Camí (sense aturades): 11 min · 830 m · Visita estimada (amb aturades): 37 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents molt marcats. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Can Baró (barri 34) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Can Baró (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [2] Jesús Burgueño, MUHBA (2026). Fites, creus i noms de lloc. Els termes de Barcelona i dels municipis agregats. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Barri de Can Baró. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Pedreres de Can Baró. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026). Barris (administrative units layer); adjacency computed by the editors from the boundary polygons. Consulta: 2026-10-09.
- [6] Viquipèdia (2026). Pont de Mühlberg. Consulta: 2026-10-03.
- [7] MUHBA, Museu d'Història de Barcelona (2024). La primera balconada (itinerari) and school visit 'Barcelona al límit'. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona, Districte d'Horta-Guinardó (2025-07-10). Un pla per renaturalitzar el parc dels Tres Turons. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 11 fonts consultades