Horta-Guinardó
Horta-Guinardó: valls d’horta, turons d'autoconstrucció i grans equipaments a la Vall d'Hebron.
Des de la vall de regadiu d’Horta fins al barri del Carmel, construït en gran part pels seus veïns, i el polígon planificat de Montbau, aquest districte mostra com Barcelona va créixer pels vessants. L’esfondrament del metro del Carmel (2005) encara forma part de la memòria del barri. El districte agrupa 11 barris amb una població registrada conjunta d'aproximadament 183.006 habitants (padró 2026). La taula comparativa següent fa servir les mateixes definicions i anys per a tots els barris. Dins del districte, la renda, la densitat, el turisme i la història urbana poden variar d'un barri a l'altre. Compara'n les pàgines i consulta les fonts de cadascuna.
Directori de barris
| Barri | Població (2026) | Densitat (hab/ha) · població 2026 ÷ superfície oficial 2021 | Renda disponible mitjana per persona a les seccions censals · darrer any disponible: 2023 |
|---|---|---|---|
| el Baix Guinardó | 26.277 | 467,6 | 25.237 € |
| Can Baró | 9.645 | 251,2 | 23.797 € |
| el Guinardó | 39.144 | 299 | 24.270 € |
| la Font d'en Fargues | 9.845 | 149,8 | 29.694 € |
| el Carmel | 33.799 | 359,6 | 18.280 € |
| la Teixonera | 12.727 | 376,5 | 20.277 € |
| Sant Genís dels Agudells | 7.890 | 46,9 | 20.527 € |
| Montbau | 5.353 | 26 | 22.919 € |
| la Vall d'Hebron | 6.087 | 81,7 | 25.743 € |
| la Clota | 1.123 | 63,1 | 24.289 € |
| Horta | 31.116 | 101,4 | 23.912 € |
- el Baix Guinardó — El Baix Guinardó és el pendent baix del Guinardó, on un dipòsit d'aigua del segle XIX, unes casernes de cavalleria i el Cinturó de Ronda van agafar cadascun una part del territori, i on dos dels espais són avui parcs: el parc de les Aigües, obert el 1978 després d'anys de reivindicació veïnal, i els Jardins del Baix Guinardó, sobre part de les antigues casernes.
- Can Baró — Can Baró va néixer d'una masia amb la llinda de 1674 al vessant sud del turó de la Rovira, i els seus carrers en conserven les capes següents: les torres dels periodistes de 1918, les pedreres que van deixar esvorancs i les barraques que van durar fins al 1990.
- el Guinardó — El Guinardó pren el nom d'una masia situada sobre un turonet, el Mas Guinardó, les terres de la qual es van urbanitzar a partir del 1897 i, des dels anys seixanta, es van omplir de blocs de pisos al voltant d'un parc iniciat el 1916.
- la Font d'en Fargues — La Font d'en Fargues és un barri situat en un vessant i pren el nom d'una font que els propietaris de Can Fargues van arranjar amb una gruta i un quiosc. La zona es va urbanitzar amb torres a partir del 1912; la masia, bastida al voltant d'una torre dels segles XI-XII, és avui una escola municipal de música.
- el Carmel — El Carmel és un barri de turons que va créixer a trossos: barraques i cases autoconstruïdes sobre pedreres i desnivells, escales fent de carrers, i una associació de veïns (1972) que va arrencar serveis a les institucions; el 2005 un enfonsament del metro el va fer conegut a tota Catalunya.
- la Teixonera — La Teixonera no deu el nom a cap teixó, sinó a una persona: el sabater Joaquim Taxonera i Cassà, que va comprar els terrenys, hi va obtenir el 1902 el permís d'urbanització i hi va impulsar una colònia de torretes amb jardí, aixecada entre el 1915 i el 1930.
- Sant Genís dels Agudells — Sant Genís dels Agudells va néixer com una parròquia rural als peus de Collserola: l'església es va consagrar el 931 i al seu costat encara hi ha la rectoria, la masia de Can Safont i l'últim cementiri parroquial de Barcelona. A partir de la segona meitat del segle XX la vall que envolta el nucli antic es va urbanitzar molt per sobre del que el terreny admetia fàcilment.
- Montbau — Montbau és un polígon d'habitatges planificat el 1957 pel Patronat Municipal de l'Habitatge a la falda de Collserola i edificat en fases a partir del 1958 (la segona, des del 1961); la segona va doblar la densitat prevista, i a la part alta s'hi van afegir les casetes blanques.
- la Vall d'Hebron — La Vall d'Hebron és una de les quatre àrees olímpiques de 1992 als turons del nord de Barcelona: un polígon d'habitatges començat el 1968, ampliat per als Jocs amb terrenys esportius, el Pavelló de la República i una capsa de mistos gegant.
- la Clota — La Clota és un dels nuclis més antics del districte d'Horta-Guinardó: una fondalada de cases baixes, tallers i horts, envoltada per les grans vies i ara a punt de rebre un parc, habitatge públic i un centre de salut.
- Horta — Horta va ser un municipi independent fins al 1904 i encara té un centre propi: una plaça que va començar com a mercat, un carrer de cases de bugaderes amb pous i safareigs, una masia convertida en biblioteca i un mercat pendent de reforma.