Nou Barris · 47
Can Peguera
Can Peguera és una excepció urbana que no va sobreviure per casualitat: un conjunt de cases barates públiques construït entre 1929 i 1932 per reallotjar famílies procedents principalment de les barraques de Montjuïc, condemnat durant dècades a desaparèixer i consolidat gràcies a la resistència veïnal. La seva escala baixa conserva una història de política d’habitatge, estigma, cures i dret a romandre.[1][2]
Atureu-vos en un carrer on la porta de casa queda a pocs passos de la porta del davant. La distància curta pot semblar íntima, però també revela habitatges de només 40 o 60 metres quadrats, parets que necessiten manteniment i una vida quotidiana inevitablement compartida. Aquí la forma urbana converteix el veïnatge en recurs i, de vegades, en fricció.
Can Peguera és el més petit dels barris de Barcelona per població i un dels conjunts d’habitatge públic més singulars. Les fileres de cases d’una o dues plantes, carrers estrets i petites places trenquen amb els blocs del Turó de la Peira i altres urbanitzacions de Nou Barris.
El conjunt va néixer com a operació de reallotjament vinculada a la Barcelona de l’Exposició Internacional de 1929. La mateixa ciutat que volia presentar una imatge monumental va expulsar barraques visibles de Montjuïc i traslladà moltes famílies a la perifèria. Can Peguera conserva físicament aquesta contradicció.
Can Peguera (barri 47) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
D'on ve el nom
El nom ve de l’antiga masia o indret de Can Peguera. Peguera s’associa a la producció de pega, un adhesiu i material impermeabilitzant obtingut tradicionalment de resines, sovint de pi. La denominació territorial és anterior a les cases barates.[1][2]
Durant gran part del franquisme i després, el grup d’habitatges fou conegut oficialment com a Ramón Albó. Recuperar Can Peguera no és només substituir una etiqueta: reconnecta el conjunt amb la geografia local i separa la memòria dels residents de la nomenclatura imposada.[1][2]
Administrativament és un barri de Nou Barris entre el parc del Turó de la Peira i el parc Central de Nou Barris. El polígon oficial (2006) no esgota la vida quotidiana compartida amb el Turó.[1][2]
Abans del barri
Abans del barri hi havia la masia, terrenys rurals, pinedes, camins i activitats vinculades als vessants del Turó de la Peira. La història immediata del conjunt comença també a Montjuïc, on milers de persones vivien en barraques mentre Barcelona preparava l’Exposició de 1929.[1][2]
El reallotjament no va ser una simple millora lineal. Les famílies obtenien una casa d’obra i un contracte, però eren traslladades lluny de feina, xarxes i centralitat, a un sector amb serveis incomplets. La política resolia la visibilitat del barraquisme al centre alhora que produïa nova perifèria.[1][2]
Com es van fer els carrers
Entre 1929 i 1932 es van construir unes 650 cases segons el nomenclàtor municipal i els registres històrics. Eren cases adossades econòmiques, principalment de 40 i 60 m², amb accés directe al carrer, petits patis o espais exteriors i una densitat a diferència de les urbanitzacions posteriors.[1][2]
La construcció històrica i l’estoc actual són magnituds diferents: la documentació municipal de 2022 registra 616 habitatges públics de lloguer. Enderrocs, transformacions, equipaments i reorganitzacions expliquen la diferència respecte de les aproximadament 650 cases originals.[1][2]
Dates que el van canviar
- 1929–1932: construcció d’unes 650 cases barates per reallotjar sobretot famílies de barraques de Montjuïc.[1]
- Franquisme: consolidació del nom oficial Grup Ramón Albó i dècades d’estigma i manca d’inversió.[3]
- 1976: el Pla General Metropolità manté una lògica que permetia la desaparició del conjunt.[3]
- Dècades de 1980–2000: mobilització veïnal per serveis, manteniment i conservació de les cases.[3]
- 2015: una modificació urbanística desafecta i consolida el teixit residencial, tancant la perspectiva de demolició general.[4]
- 2022: acord i prova pilot de rehabilitació en vuit habitatges de l’illa Bellcaire–Darnius–Espinauga–Cistellet.
- 2025–2028: el Pla de Barris agrupa Can Peguera i el Turó de la Peira en un mateix àmbit de programa.
Persones i vida col·lectiva
Les primeres famílies aportaren experiències del barraquisme, oficis de construcció, indústria, venda ambulant, servei domèstic i cures. Les dones gestionaren habitatges petits, renda escassa, criança i xarxes d’ajuda mentre l’accés a mercats, escoles i transport era limitat.[1]
La proximitat de les portes i la continuïtat generacional afavoriren una cultura de carrer, però no s’ha de romantitzar: intimitat reduïda, humitats, envelliment i pobresa energètica també formen part de la vida. Les entitats veïnals transformaren aquests problemes en demandes comunes.[3]
Comissió de seguiment del Pla de Futur
Òrgan de seguiment veïnal del pla de futur del barri; part de l’acord de 2022 sobre la rehabilitació pilot.[3]
Persones darrere els edificis
Rehabilitació sense desplaçament
Les cases connecten arquitectes i agències amb els constructors i famílies que les van modificar, reparar i mantenir durant gairebé un segle. Una nova finestra, rampa o pati tancat pot arxivar una necessitat domèstica.
Pilot de rehabilitació de 2022
El pilot de 2022 va vincular la millora energètica a la permanència dels residents i a la conservació de la tipologia.
Institucions
L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació gestiona l’estoc públic i té una responsabilitat territorial excepcional: propietat, manteniment, lloguer, rehabilitació i relació amb residents coincideixen. Entitats, espais comunitaris, escoles properes, salut i serveis de Nou Barris completen el suport.[1]
El Pla de Barris 2025–2028 estableix el marc de programa compartit amb el Turó de la Peira; cada actuació conserva la seva data i fase pròpies.[3]
Associació de veïns
Organització veïnal del barri de cases barates: serveis, preservació i vida col·lectiva.
Petits espais cívics
Locals i espais comunitaris a l’escala de les casetes.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La lluita més llarga ha estat pel dret a no desaparèixer. La qualificació urbanística de 1976 mantingué durant dècades la incertesa, desincentivà inversió i convertí el manteniment en negociació. La consolidació de 2015 és resultat de persistència veïnal, estudis i decisió pública.[3]
Reivindicació: Avui la lluita és conservar sense museïtzar: rehabilitar teulades, façanes, instal·lacions i accessibilitat; adaptar cases petites a famílies i envelliment; protegir lloguer públic; i evitar que la singularitat es converteixi en reclam turístic o excusa per desplaçar residents.
Serveis en un barri petit
Reivindicació: Accés a escola i salut a l’escala del barri.
El que encara es pot veure
Es conserven fileres de cases baixes, portes directes, petites places, patis, variacions domèstiques, noms de carrers i la relació visual amb Turó. La repetició aparent revela dècades d'adaptació a poca distància.[1][2]
El bloc Bellcaire–Darnius–Espinauga–Cistellet documenta el pilot de rehabilitació a través del que es va provar, es va completar i després es va ampliar a altres llocs.[3]
El que va desaparèixer
La masia de Can Peguera, el paisatge rural, algunes cases originals i els barraquismes físics de Montjuïc d'on provenien molts veïns van desaparèixer. Ramón Albó també ha retrocedit, tot i que persisteix als arxius i a la memòria generacional.[1]
No esborreu l'estigma sense documentar-lo. “Les cases barates” era una categoria administrativa i una classificació de persones; els veïns el van reelaborar, però la seva jerarquia urbana continua sent història.[3]
Alguns detalls originals de les cases
Modificat pels veïns al llarg del temps (tancaments, annexos, materials).
El barri avui
El 2026 Can Peguera tenia 2.122 habitants, una densitat de 178,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 15.994 € el 2023, 11,9 hectàrees i un 10,2% de població amb nacionalitat no espanyola.[1][2]
La població petita no significa necessitat petita. L’envelliment dels habitatges i residents, la renda baixa i la titularitat pública fan que cada decisió de manteniment tingui efectes directes sobre seguretat, factures, salut i continuïtat comunitària.[1][2]
Nacionalitat no espanyola (2026): 10,2%
El que està canviant
Prova pilot de rehabilitació (2022)
El projecte pilot de rehabilitació de 2022, el Pla de barris 2025-2028 i els programes d'habitatge poden canviar d'estat ràpidament. Cada bloc o grup pot estar en fase d'estudi, pilot, projecte, construcció o d'intervenció acabada. Els anuncis d'ampliació es diferencien pel nombre d'habitatges, horari, pressupost, efectes de lloguer i condicions temporals de reallotjament. La "regeneració" sense aquests fets és inadequada.[3]
Pla de Barris 2025–2028 (Turó–Can Peguera)
Pla únic per al Turó de la Peira i Can Peguera: renovació del parc, fases II i III del Balcó d’Equipaments, rehabilitació de finques i programes educatius i comunitaris. Estat: anunci i priorització municipals de maig de 2025; no és un balanç d’obres acabades.[4]
El que les guies no diuen
Les guies ometen que Can Peguera és principalment un habitatge de lloguer públic i que la seva forma conservada va ser el resultat de la resistència a l'enderrocament previst. També confonen l'escala baixa amb la comoditat automàtica.
El seu valor públic no és que s'assembla a un poble. Es pregunta si una ciutat pot rehabilitar habitatges socials històrics, retenir els residents i millorar el rendiment sense mercantilitzar la distinció.
Població petita, teixit dens en història
Pocs habitants al padró, però una de les memòries d’habitatge més específiques de la ciutat.
Llegir-lo a peu
Inici: Metro L4 / autobusos a Via Júlia–Turó de la Peira (accés pel parc o carrers del barri) · Final: Límit barri amb el parc del Turó de la Peira
Camí (sense aturades): 9 min · 710 m · Visita estimada (amb aturades): 39 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Geometria del recorregut revisada: 2026-07-17
Can Peguera (barri 47) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Districte de Nou Barris (n.d.). Història de Can Peguera. Consulta: 2026-07-16.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Nomenclàtor (n.d.). Carrer de Vila-seca. Consulta: 2026-07-16.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Districte de Nou Barris (2022-11-02). Acord amb el veïnat per començar la rehabilitació de les cases barates de Can Peguera. Consulta: 2026-07-16.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Districte de Nou Barris (2025-05-08). El Pla de Barris 2025-2028 impulsa la revitalització del Turó de la Peira i de Can Peguera. Consulta: 2026-07-16.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 16 de juliol de 2026 · 7 fonts consultades