Nou Barris · 47
Can Peguera
Can Peguera és, segons l'Ajuntament, l'últim conjunt de cases barates de Barcelona que continua dempeus: unes 650 cases d'una planta aixecades entre 1929 i 1932 per reallotjar treballadors de les barraques de Montjuïc. El canvi de planejament del 2015 va evitar l'enderroc previst des del 1976.[1][2][3][4]
Passegeu pel carrer de Vila-seca i compteu els jardins del davant: les cases són d'una sola planta i, segons l'Ajuntament, fan 40 o 60 metres quadrats. El carrer té uns 524 metres entre el carrer de Travau i el de Capsec.[1][3][4][5]
Can Peguera és un barri petit de Nou Barris, al peu del vessant nord del turó de la Peira, entre el parc del Turó de la Peira i el parc Central de Nou Barris. Les seves cases d'una planta formen un dels quatre grups de cases barates que el Patronat Municipal de l'Habitatge va construir coincidint amb l'Exposició Internacional de 1929, per reubicar treballadors que vivien en barraques a Montjuïc.[2][3][5]
Dels quatre grups, Eduardo Aunós (Sants-Montjuïc) i Baró de Viver (Sant Andreu) ja havien estat substituïts per blocs quan l'Ajuntament va escriure la seva pàgina d'història, i el de Bon Pastor era en procés de substitució; això deixava Can Peguera com el darrer testimoni viu d'aquest tipus d'edificació a Barcelona.[2]
Can Peguera (barri 47) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
D'on ve el nom
El nom ve de la pega que es fabricava en les pinedes que envoltaven l'antic mas de Can Peguera, segons la pàgina d'història del districte de Nou Barris.[2]
Durant molts anys el conjunt es va conèixer com a Ramon Albó; segons la Viquipèdia, l'Ajuntament va recuperar el nom de Can Peguera el 1998 a petició dels veïns.[2][5]
Can Peguera és entre el parc del Turó de la Peira i el parc Central de Nou Barris, i limita amb el Turó de la Peira, la Guineueta i Horta.[3][5]
Abans del barri
Els terrenys eren les terres de conreu de l'antic mas de Can Peguera, enmig de pinedes. El 28 de març de 1928 la marquesa de Castellbell en va vendre 10,47 hectàrees per un milió i mig de pessetes, i l'any següent s'hi va construir el polígon d'habitatges que es va dir Ramon Albó.[5][2]
Com es van fer els carrers
El nomenclàtor compta unes 650 casetes de planta baixa amb jardí frontal, aixecades entre el 1929 i el 1932. La Viquipèdia en atribueix el projecte a l'arquitecte Xavier Turull i hi afegeix 116 cases de 60 m² al passeig d'Urrutia el 1947 i un bloc de 31 habitatges al solar del mas el 1949.[1][5]
Les xifres actuals depenen de la data i de la font: la premsa de l'acord del 2015 parlava de 657 habitatges i l'Ajuntament en comptava 616 de lloguer públic, de 40 i 60 m², el 2022.[3][4]
Dates que el van canviar
- 1928: la marquesa de Castellbell ven 10,47 hectàrees de terres de conreu on s'edificarà el polígon.[5][2]
- 1929–1932: unes 650 cases barates d'una planta per reubicar treballadors de les barraques de Montjuïc.[1][2]
- 1945: els carrers, numerats fins aleshores, reben noms de pobles de Girona i Tarragona.[5][1]
- 1976: el Pla General Metropolità preveu l'enderroc de les cases.[3][4]
- 1998: l'Ajuntament canvia el nom de Ramon Albó pel de Can Peguera, a petició dels veïns.[2][5]
- 28 de gener de 2015: un acord, després de quatre anys de procés participatiu, desafecta 657 habitatges de la previsió d'enderroc.[3][4]
- 2 de novembre de 2022: acord amb el veïnat per a una prova pilot de rehabilitació en vuit cases.[3][6]
- 7 de maig de 2025: presentació del Pla de Barris 2025-2028 per al Turó de la Peira i Can Peguera.[7][8]
Persones i vida col·lectiva
Persones darrere els edificis
Xavier Turull
Segons la Viquipèdia, l'arquitecte Xavier Turull va projectar les cases del polígon Ramon Albó, acabades el 1931.[5]
Institucions
IMHAB
L'IMHAB, l'organisme municipal d'habitatge, es reuneix cada dos mesos amb l'associació de veïns per fer el seguiment de les cases buides i de la rehabilitació.[10]
Consell de Barri de Can Peguera
Espai de participació del districte; la sessió de l'11 de desembre de 2024 va tractar l'estat del Pla de Futur i de l'escola bressol de la masia de Can Carreras.[10]
Lluites que van deixar ciutat
La lluita per no desaparèixer
Reivindicació: El Pla General Metropolità de 1976 preveia l'enderroc de les cases. Després de quatre anys de procés participatiu, el 28 de gener de 2015 un acord en va desafectar 657 habitatges; el president de l'associació de veïns va dir que el barri quedava protegit de l'enderroc però que el veïnat en volia un de digne.[3][4]
La iniciativa de les 900 signatures (maig de 2024)
Reivindicació: El maig de 2024 el veïnat va portar la rehabilitació integral al plenari de Nou Barris, on tots els grups van votar a favor de demanar el calendari del Pla de Futur. L'associació denunciava que el procés estava aturat, que vuit famílies esperaven saber quan havien de marxar de casa i que el refugi antiaeri del barri continuava pendent de rehabilitar.[9]
El que encara es pot veure
Carrer de Vila-seca
El carrer de Vila-seca s'estén uns 524 metres amb casetes de planta baixa i jardí frontal; el nomenclàtor les presenta com l'últim vestigi dels barris de cases barates.[1]
El que va desaparèixer
El mas de Can Peguera
La Viquipèdia descriu l'antiga masia com a desapareguda; el 1949 el Patronat Municipal de l'Habitatge va construir un bloc de 31 habitatges al seu solar.[5]
El barri avui
El 2026 Can Peguera tenia 2.122 habitants, una densitat de 178,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 15.994 € el 2023, 11,9 hectàrees i un 10,2% de població amb nacionalitat no espanyola.[13][14][15][16]
Nacionalitat no espanyola (2026): 10,2%
El que està canviant
Prova pilot de rehabilitació: vuit cases (octubre de 2026)
El novembre de 2022 l'Ajuntament va acordar amb el veïnat una prova pilot en vuit cases d'uns 60 m² de l'illa delimitada pels carrers de Bellcaire, Darnius, Espinauga i Cistellet, amb un pressupost de gairebé un milió d'euros. El darrer document municipal que hem pogut llegir, les actes del Consell de Barri de l'11 de desembre de 2024, encara la donava en preparació: comunicació del Grup motor prevista per a l'abril de 2025 i edifici d'estada temporal no abans del 2028. No hem trobat cap document públic que confirmi que les obres hagin començat.[3][6][17][10]
Pla de Barris 2025-2028 (anunciat el maig de 2025)
El 7 de maig de 2025 l'Ajuntament va presentar la tercera edició del Pla de Barris com un pla únic per al Turó de la Peira i Can Peguera, amb un pressupost superior als 10 milions d'euros. Entre els projectes hi ha la reforma del Parc del Turó de la Peira i les fases II i III del Balcó d'Equipaments de Can Peguera; la fase I va millorar l'accés al casal de barri. Són anuncis de programa, no informes d'execució: no hem pogut confirmar en quin estat és cada obra a l'octubre de 2026.[7][8][9][10]
El que les guies no diuen
Un de quatre
Barcelona va construir quatre grups de cases barates per a l'Exposició de 1929: Ramon Albó (Can Peguera), Eduardo Aunós, Baró de Viver i Bon Pastor. L'Ajuntament presenta Can Peguera com el darrer testimoni viu d'aquest tipus de construcció.[2]
Llegir-lo a peu
Inici: Metro L4 Via Júlia · Final: Església de Sant Francesc Xavier[5][12]
Camí (sense aturades): 9 min · 660 m · Visita estimada (amb aturades): 43 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Can Peguera (barri 47) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Nomenclàtor (n.d.). Carrer de Vila-seca. Consulta: 2026-07-16.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Districte de Nou Barris (n.d.). Història de Can Peguera. Consulta: 2026-07-16.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Districte de Nou Barris (2022-11-02). Acord amb el veïnat per començar la rehabilitació de les cases barates de Can Peguera. Consulta: 2026-07-16.
- [4] betevé (2015-01-28). Acord per desafectar 657 habitatges de les cases barates de Can Peguera, a Nou Barris. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2024). Can Peguera (barri de Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [6] betevé (2022-10-31). Primer pas per rehabilitar les cases barates del barri de Can Peguera. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona, Servei de Premsa (2025-05-07). Pla de Barris del Turó de la Peira i Can Peguera 2025-2028. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Districte de Nou Barris (2025-05-08). El Pla de Barris 2025-2028 impulsa la revitalització del Turó de la Peira i de Can Peguera. Consulta: 2026-07-16.
- [9] betevé (2024-05-20). Èxit de la iniciativa ciutadana al ple de Nou Barris per rehabilitar integralment Can Peguera. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Districte de Nou Barris (2024-12-11). Consell de Barri de Can Peguera: resum dels punts de l'ordre del dia i acords (11 de desembre de 2024). Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona (2026). Casal de Barri La Cosa Nostra (fitxa d'equipament). Consulta: 2026-10-03.
- [12] Ajuntament de Barcelona (2026). Arxiu Parroquial, Parròquia de Sant Francesc Xavier (fitxa). Consulta: 2026-10-03.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
- [17] betevé (2023-04-25). Les cases de Can Peguera començaran a rehabilitar-se el 2024. Consulta: 2026-10-03.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 17 fonts consultades