Nou Barris
Nou Barris: tretze barris de perifèria, polígons, autoconstrucció i lluites per serveis bàsics.
Creat com a districte per donar visibilitat política als barris populars del nord, Nou Barris conté cases barates (Can Peguera), turons d'autoconstrucció (Roquetes, Torre Baró), polígons de crisi (Ciutat Meridiana) i agricultura residual (Vallbona). És imprescindible en qualsevol atles honest de Barcelona. El districte agrupa 13 barris amb una població registrada conjunta d'aproximadament 183.280 habitants (padró 2026). La taula comparativa següent fa servir les mateixes definicions i anys per a tots els barris. Les desigualtats internes — renda, densitat, turisme, història d'autoconstrucció o d'eixample — es llegeixen millor barri a barri. Cada barri té pàgina pròpia amb les seves fonts.
Directori de barris
| Barri | Població | Densitat | Renda (mitjana de seccions) |
|---|---|---|---|
| Vilapicina i la Torre Llobeta | 26.478 | 469,5 | 22.272 |
| Porta | 31.199 | 372,7 | 20.201 |
| el Turó de la Peira | 17.378 | 490,9 | 17.500 |
| Can Peguera | 2.122 | 178,3 | 15.994 |
| la Guineueta | 15.624 | 255,3 | 22.188 |
| Canyelles | 6.906 | 87,4 | 21.187 |
| les Roquetes | 17.595 | 273,6 | 15.717 |
| Verdun | 13.507 | 569,9 | 16.925 |
| la Prosperitat | 28.174 | 476,7 | 18.709 |
| la Trinitat Nova | 8.128 | 140,9 | 15.295 |
| Torre Baró | 3.236 | 18,6 | 14.872 |
| Ciutat Meridiana | 11.493 | 304,9 | 13.355 |
| Vallbona | 1.440 | 23,5 | 15.483 |
- Vilapicina i la Torre Llobeta — Vilapicina i la Torre Llobeta és un barri compost: nom rural documentat des de l'edat mitjana, casa pairal reconvertida en centre cívic, pesats corredors metropolitans i límit administratiu que deixa part de l'antic nucli de Santa Eulàlia a través de Fabra i Puig. Aquesta costura importa més que una unitat històrica artificial.
- Porta — Porta no és una “porta d’entrada” metafòrica a Barcelona. El nom conserva la memòria de Can Porta i d’un paisatge de masies, camps i camins absorbit per blocs, grans vies, comerç metropolità i equipaments. Llegir el barri bé significa passar de les finques supervivents a les places guanyades, i de les infraestructures que el travessen a les xarxes que el mantenen habitable.
- el Turó de la Peira — El Turó de la Peira és un barri de gran densitat construït sobre un relleu que havia estat finca i parc, marcat per habitatge accelerat, dècades d’organització veïnal i el trauma de l’aluminosi. La història no acaba amb l’esfondrament de 1990: continua en rehabilitacions, enderrocs, reconstruccions, equipaments i la pregunta de qui paga el manteniment d’una ciutat edificada de pressa.
- Can Peguera — Can Peguera és una excepció urbana que no va sobreviure per casualitat: un conjunt de cases barates públiques construït entre 1929 i 1932 per reallotjar famílies procedents principalment de les barraques de Montjuïc, condemnat durant dècades a desaparèixer i consolidat gràcies a la resistència veïnal. La seva escala baixa conserva una història de política d’habitatge, estigma, cures i dret a romandre.
- la Guineueta — La Guineueta és un barri de final dels anys seixanta construït sobre camps i al voltant d’un torrent, però el seu nom és més antic que els blocs: ve de Can Guineueta, una masia desapareguda. El parc, Ca n’Ensenya, les escoles i els grans equipaments de la vora permeten llegir com un polígon residencial va obtenir centralitat, memòria i espai públic.
- Canyelles — Canyelles és l’últim gran polígon residencial construït a Barcelona abans de la democràcia: blocs al vessant, espais amplis entre edificis i un barri que va rebre habitatges abans que escoles, comerç, transport o equipaments. La seva forma és planificada; la seva vida urbana, en canvi, va haver de ser reclamada i construïda pels residents.
- les Roquetes — Les Roquetes és un barri fet contra la pendent i contra l’espera institucional. Cases aixecades per famílies, carrers oberts sobre roca, clavegueres construïdes en diumenge i dècades de lluita per aigua, asfalt, transport i equipaments converteixen el vessant en un arxiu físic d’urbanisme popular.
- Verdun — Verdun és un triangle de només 23,7 hectàrees on caben dues grans operacions d’habitatge franquista, una densitat extraordinària i una vida de carrer sostinguda per comerç i xarxes locals. El nom d’una batalla europea es va convertir aquí en adreça domèstica, però la història real és la de milers de famílies vivint i reparant habitatges produïts amb urgència.
- la Prosperitat — La Prosperitat és un dels barris més densos i associativament potents de Barcelona: una trama de cases i blocs omplerta en poques dècades, amb places i equipaments conquerits abans de ser programats. El seu nom optimista no és un eslògan franquista genèric, sinó la petjada d’una cooperativa i d’un petit nucli residencial anterior al gran creixement.
- la Trinitat Nova — La Trinitat Nova és un barri construït dues vegades: primer, entre 1953 i 1963, com a habitatge públic ràpid per a una ciutat en creixement; després, des de finals dels noranta, mitjançant una remodelació que substituí blocs amb patologies i intentà mantenir la comunitat durant anys de trasllats, enderrocs i obra.
- Torre Baró — Torre Baró és una ciutat de muntanya construïda contra la gravetat i contra l’espera: cases aixecades progressivament, carrers oberts abans que arribessin tots els serveis, murs que sostenen parcel·les i una silueta de castell inacabat que ha acabat representant un barri molt més complex que la seva postal.
- Ciutat Meridiana — Ciutat Meridiana és una ciutat vertical planificada sobre un pendent que el projecte va subestimar: blocs, passarel·les, escales i ascensors que funcionen com una xarxa de transport quotidià, i una comunitat que ha hagut de convertir habitatge construït de pressa en barri complet.
- Vallbona — Vallbona és la frontera productiva que Barcelona encara conserva: aigua corrent al Rec Comtal, horts, masies, infraestructures metropolitanes i un barri petit que ha sobreviscut entre plans d’urbanització, aïllament i treball agrícola real.