Nou Barris · 55

Ciutat Meridiana

Ciutat Meridiana és un barri de blocs aixecats des del 1963 en una vall de pendent pronunciat de Nou Barris, on els veïns han hagut de reclamar ambulatoris, escoles, mercat i fins i tot escales mecàniques per salvar-ne els desnivells.[1][2][3]

Sortiu del metro de Ciutat Meridiana, una andana a 50 metres sota terra, i fixeu-vos en el desnivell entre els carrers de les Agudes i dels Rasos de Peguera: arriba als 22 metres i les escales mecàniques hi van ser pensades per salvar-lo.[1][3][4]

Fins als anys seixanta aquests pendents costeruts eren terres de conreu de la quadra de Vallbona. A partir del 1963 un grup promotor, amb Joan Antoni Samaranch, els va urbanitzar amb grans blocs de pisos, sense els equipaments ni els serveis urbans més bàsics. Les primeres protestes veïnals van ser per les humitats dels pisos; després van venir els ambulatoris, les escoles i la salubritat dels carrers.[1][2]

El barri s'estén per una vall de pendent pronunciat del turó de Roquetes i limita amb Torre Baró, Vallbona i el municipi de Montcada i Reixac; els terrenys havien format part de l'antiga quadra de Vallbona, de Sant Andreu de Palomar.[2]

Ciutat Meridiana (barri 55) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun.

Abans del barri

Segons la història municipal del barri, un primer projecte preveia fer-hi un cementiri, però la humitat extrema no va permetre consagrar els terrenys als morts. Aquella humitat va tornar després als pisos.[1][2]

Com es van fer els carrers

El barri es va aixecar sense els serveis urbans bàsics i després es va anar completant: des del primer ajuntament democràtic s'hi han creat equipaments sanitaris, socioculturals i educatius, s'han renovat els carrers i s'han instal·lat escales mecàniques de tota mena per salvar els grans desnivells. L'estació de la L11, oberta el 2003, connecta la part alta del barri.[1][3][4]

La plaça Roja, el punt més baix del barri, es va construir amb els primers blocs a la segona meitat dels anys seixanta i és el lloc on els veïns acudeixen quan les coses no funcionen i on organitzen mercats, concerts i festivals; als voltants hi ha el centre mèdic, el centre cívic, la biblioteca i el mercat principal.[5]

Dates que el van canviar

  1. 1963 un grup promotor, amb Joan Antoni Samaranch, comença a urbanitzar amb grans blocs de pisos les terres de conreu de la quadra de Vallbona.[1][2]
  2. 1968 s'inaugura el Mercat Ciutat Meridiana, al carrer de Costabona.[6][7]
  3. 1971 els veïns organitzen un concurs de caça de rates per denunciar la insalubritat dels carrers.[1]
  4. 2003 s'obre la L11 i l'estació de Ciutat Meridiana.[4][1]
  5. 2015 veïns del carrer de les Agudes recullen signatures per demanar escales mecàniques.[8][3]
  6. 2020 novembre: s'anuncia l'estrena de les escales mecàniques de les Agudes i dels Rasos de Peguera, de 3,65 milions d'euros.[8][3][1]
  7. 2023 octubre: el Mercat Ciutat Meridiana, amb cinc parades en funcionament, acaba una reforma de 213.000 euros.[6][7]
  8. 2025 comença el Pla de Barris 2025-2028 a la Zona Nord; el 21 de juny s'inaugura el Casal de Joves de la Zona Nord.[9][10]

Persones i vida col·lectiva

Filiberto Bravo

President de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana; el 2017 explicava a VilaWeb que l'entitat havia aturat uns mil desnonaments, i el 2023 recordava a Tot Barcelona l'ús que els veïns feien de les piscines sota l'aqüeducte.[11]

Institucions

Estació de Ciutat Meridiana

Estació de la L11 oberta el 2003, amb l'andana a 50 metres de profunditat; connecta la part alta del barri.[4][1]

Centre Cívic Zona Nord

Centre públic del carrer de Vallcivera 14, amb una ludoteca i el Teatre Zona Nord.[12]

Mercat Ciutat Meridiana

Inaugurat el 1968 al carrer de Costabona 4-6 per proveir el barri nou; el 2023 es va reorganitzar amb una plaça central.[6][7]

Associació de Veïns de Ciutat Meridiana

Associació veïnal del barri; segons el seu president, el 2017 havia aturat uns mil desnonaments.[11]

Lluites que van deixar ciutat

Humitats, ambulatoris i escoles

Reivindicació: Les primeres protestes van ser per les humitats dels pisos; després es van reclamar ambulatoris, escoles i salubritat als carrers, com va mostrar el concurs de caça de rates del 1971.[1]

Resultat: Des del primer ajuntament democràtic s'han creat equipaments sanitaris, socioculturals i educatius i s'han renovat els carrers.[1][3]

Escales mecàniques a les Agudes

Reivindicació: El 2015 veïns del carrer de les Agudes, la part més alta del barri, recollien signatures per demanar escales mecàniques.[8][3]

Resultat: El novembre del 2020 es va informar que les escales de les Agudes i dels Rasos de Peguera, de 3,65 milions d'euros, s'estrenarien aviat.[8][3]

Aturar desnonaments

Reivindicació: En els anys de la crisi l'Associació de Veïns va organitzar els veïns perquè fessin presència pacífica a la porta dels habitatges amenaçats de desnonament.[11]

Resultat: El 2017 el seu president deia que l'entitat n'havia aturat uns mil; és una xifra de l'associació, no una dada oficial.[11]

El que encara es pot veure

Aqüeducte del Vallès

Catalogat com a bé cultural d'interès local, té sis arcades de mig punt amb dos tipus de pilars alternats; el canal, acabat el 1875, va funcionar fins a mitjans dels anys cinquanta.[13][14]

Plaça Roja de la Ciutat Meridiana

Construïda amb els primers blocs, el nom ve de les reunions veïnals que el règim vigilava i que van donar fama de «rojos» als veïns; avui és plaça de mercats, concerts i festivals.[5]

El que va desaparèixer

Les piscines de l'aqüeducte

Les piscines als peus de l'aqüeducte, conegudes com la platja de Ciutat Meridiana, van ser un lloc de trobada fins que es van tancar cap a mitjans dels noranta per deixadesa i es van desmantellar.[13][14]

El barri avui

El 2026 Ciutat Meridiana tenia 11.493 habitants, una densitat de 304,9 persones per hectàrea, una renda mitjana per secció censal de 13.355 € el 2023, 37,7 hectàrees i un 30,5% de nacionalitat no espanyola.[15][16][17][18]

Nacionalitat no espanyola (2026): 30,5%

El que està canviant

Estat a l'octubre del 2026, segons els documents més recents que s'han pogut consultar. Ciutat Meridiana forma part de la Zona Nord, amb Torre Baró i Vallbona, del Pla de Barris 2025-2028. Segons VilaWeb del 25 de març del 2025, el pla preveu rehabilitar cinc centres educatius públics de la zona, que aquell curs van esdevenir instituts-escola; el 21 de juny del 2025 es va inaugurar el Casal de Joves de la Zona Nord, a l'avinguda d'Escolapi Càncer, amb mig milió d'euros del Pla de Barris.[9][10]

Al Mercat Ciutat Meridiana, l'octubre del 2023 només hi quedaven cinc parades en funcionament, i l'Institut Municipal de Mercats hi va invertir 213.000 euros per reorganitzar-lo, amb una plaça central en lloc d'una illa de parades buides; l'objectiu declarat era arribar a nou o deu establiments.[6][7]

El que les guies no diuen

Una estació a 50 metres

L'andana de la L11 és a 50 metres de profunditat: s'hi baixa amb ascensors ràpids o per una escala de 264 graons, i entre el 2003 i el 2008 va ser l'estació més fonda del metro de Barcelona.[4][1]

Un cementiri que no va ser

Un primer projecte preveia un cementiri en aquests terrenys, però la humitat extrema no va permetre consagrar-los als morts; després hi van pujar els blocs de pisos.[1][2]

Llegir-lo a peu

Inici: Aqüeducte del Vallès[13][14] · Final: Mercat Ciutat Meridiana[6][7]

Camí (sense aturades): 14 min · 1070 m · Visita estimada (amb aturades): 56 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els cinc punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té desnivells forts. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

Ciutat Meridiana (barri 55) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun.

1
Aqüeducte del Vallès
Carrer del Brull
Compteu les sis arcades de mig punt i observeu que els pilars alternen un tipus ample amb pilastra i un de molt estret.[13][14]
Va dur aigua del Vallès a Barcelona (les obres van acabar el 1875) i va funcionar fins a mitjans dels anys cinquanta; a sota hi havia les piscines que els veïns anomenaven la platja de Ciutat Meridiana.[13][14]
Coordenades
41.45886, 2.17392 · OpenStreetMap
2
Estació de Ciutat Meridiana
Carrer del Pedraforca
330 m · 4 min
Observeu el vestíbul de l'estació: l'andana és a 50 metres sota terra i només s'hi arriba amb ascensors ràpids o per una escala de 264 graons.[4][1]
Va obrir el 2003 amb la L11 i fins al 2008 va ser l'estació més fonda del metro de Barcelona; l'Ajuntament destaca que connecta la part alta del barri.[4][1]
Coordenades
41.46078, 2.17460 · OpenStreetMap
3
Centre Cívic Zona Nord
Carrer de Vallcivera 14
400 m · 5 min
Busqueu al centre cívic les dues sales que s'hi anuncien, la ludoteca i el Teatre Zona Nord, i observeu quants serveis del barri queden a pocs passos.[12]
És un centre públic al carrer de Vallcivera 14; als voltants de la plaça Roja hi ha també el centre mèdic, la biblioteca i el mercat principal.[12][5]
Coordenades
41.46056, 2.17802 · OpenStreetMap
4
Plaça Roja de la Ciutat Meridiana
Plaça Roja de la Ciutat Meridiana
190 m · 3 min
Mireu el porxo de l'angle sud de la plaça, que forma un segon nivell elevat, i penseu que aquest és el punt més baix del barri.[5]
Es va construir amb els primers blocs, a la segona meitat dels anys seixanta; el nom ve de les reunions veïnals que el règim vigilava, i avui hi tenen lloc mercats, concerts i festivals.[5]
Coordenades
41.46149, 2.17895 · OpenStreetMap
5
Mercat Ciutat Meridiana
Carrer de Costabona 4-6
150 m · 2 min
Cerqueu a l'interior l'espai obert del centre, on abans hi havia una illa de parades buides.[6][7]
Es va inaugurar el 1968 per proveir el barri nou; el 2023, amb només cinc parades en funcionament, es va reformar per 213.000 euros per atreure nous paradistes.[6][7]
Coordenades
41.46168, 2.17796 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Districte de Nou Barris, Ajuntament de Barcelona (2017). Història de Ciutat Meridiana. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Viquipèdia (2026). Ciutat Meridiana. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] betevé (2020-11-18). Arriben les escales mecàniques als carrers de les Agudes i dels Rasos de Peguera (18 November 2020). Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] Viquipèdia (2026). Estació de Ciutat Meridiana. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Viquipèdia (2026). Plaça Roja de la Ciutat Meridiana. Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Institut Municipal de Mercats de Barcelona (2026). Mercat Ciutat Meridiana. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] betevé (2023-10-03). Inversió de 200.000 euros per reflotar el Mercat de Ciutat Meridiana (3 October 2023). Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] NacióDigital (2015-07-19). Ciutat Meridiana, la lluita incansable per una vida digna (19 July 2015). Consulta: 2026-10-03.
  9. [9] VilaWeb (2025-03-25). Barcelona desplega el pla de barris amb 315 actuacions previstes fins al 2028 (25 March 2025). Consulta: 2026-10-03.
  10. [10] Districte de Nou Barris, Ajuntament de Barcelona (2025-07-21). Informe del Regidor, plenari ordinari del 21 de juliol del 2025. Consulta: 2026-10-03.
  11. [11] VilaWeb (2017-06-29). Ciutat Meridiana, no passaran (29 June 2017). Consulta: 2026-10-03.
  12. [12] Barcelona Cultura, Ajuntament de Barcelona (2026). Centre Cívic Zona Nord. Consulta: 2026-10-03.
  13. [13] Viquipèdia (2026). Aqüeducte del Vallès. Consulta: 2026-10-03.
  14. [14] Tot Barcelona (2023-08-24). La piscina desapareguda: una història del desmembrament de Ciutat Meridiana (24 August 2023). Consulta: 2026-10-03.
  15. [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  16. [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  17. [17] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
  18. [18] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 18 fonts consultades

Torna amunt