Horta-Guinardó · 33
el Baix Guinardó
El Baix Guinardó és el pendent baix del Guinardó, on un dipòsit d'aigua del segle XIX, unes casernes de cavalleria i el Cinturó de Ronda van agafar cadascun una part del territori, i on dos dels espais són avui parcs: el parc de les Aigües, obert el 1978 després d'anys de reivindicació veïnal, i els Jardins del Baix Guinardó, sobre part de les antigues casernes.[1][2][3][4][5][6]
Entreu al parc de les Aigües per la plaça d'Alfons el Savi, 3. El parc es va obrir el 1978 sobre la coberta de dos grans dipòsits d'aigua; a la reixa de la porta lateral que dona a la ronda del Guinardó s'hi pot llegir encara la data de 1870.[1][2][3][4][5]
El Baix Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó. Gran part del territori pertanyia a Sant Martí de Provençals, annexat a Barcelona el 1897, però històricament era més proper a la vila de Gràcia.[1]
Les primeres urbanitzacions es van fer a mitjan segle XIX als terrenys del torrent de Lligalbé, entre el carrer de Lepant i la Travessera de Gràcia. El carrer de Bergnes de Casas es considera el més antic del barri.[1]
el Baix Guinardó (barri 33) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
D'on ve el nom
Etimologia: segura[7]
El Baix Guinardó és la part baixa del Guinardó. El nom del Guinardó ve del Mas Guinardó, una de les masies d'aquests terrenys, que va donar nom al barri.[7]
Limita a l'oest pel carrer de Sardenya amb el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, al sud pel carrer de Sant Antoni Maria Claret amb la Sagrada Família, a l'est pel carrer de Cartagena amb el Guinardó, i al nord amb Can Baró per l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i la plaça de la Font Castellana.[1]
Abans del barri
Abans de la urbanització era una zona agrícola de muntanya i, més tard, de petites torretes d'estiueig.[1][2][3]
El 1869 la Societat General d'Aigües de Barcelona va expropiar uns 15.000 m² de Can Baró per fer-hi un dipòsit alimentat amb aigua del pantà de Dosrius, prop d'Argentona; es va inaugurar el 1871. Des de principis del segle XX el Ram de Guerra va comprar terrenys, sobretot horts, per instal·lar-hi un regiment de cavalleria, i el 1923 l'Ajuntament va obrir el carrer de Lepant per completar les casernes.[1][2][3]
Com es van fer els carrers
Dos fets van marcar el territori: l'arribada de la Societat General d'Aigües, que va expropiar part dels terrenys per als dipòsits, i el Cinturó de Ronda, que travessava el barri pel mig i en va condicionar la urbanització. Aquesta es va fer sobretot a partir dels anys cinquanta, a l'entorn de la plaça d'Alfons X el Savi.[1]
Dates que el van canviar
- 1869–1871 La Societat General d'Aigües de Barcelona expropia terrenys de Can Baró per a un dipòsit amb aigua de Dosrius; s'inaugura el 1871.[1][2][3]
- 1890 El mestre d'obres Enric Figueres projecta la casa de les Altures.[4]
- 1923 S'obre el carrer de Lepant i es completen les casernes de cavalleria de Girona.[1][2][3]
- 1974–1978 Els veïns reclamen que la casa i els jardins de la companyia d'aigües siguin un parc públic; el parc de les Aigües obre el 1978.[4][1][5]
- Anys vuitanta i noranta Les casernes de Girona es desafecten els anys vuitanta i passen a propietat municipal els noranta.[3][6]
- 1989 La casa de les Altures obre com a seu del districte d'Horta-Guinardó, a inicis d'any.[4]
- 2011 S'enderroca el pas elevat del Cinturó de Ronda.[1]
- Octubre de 2017 L'Ajuntament aprova rebatejar els Jardins del Príncep de Girona com a Jardins del Baix Guinardó.[8]
Persones i vida col·lectiva
Institucions
Casa de les Altures
Seu del districte d'Horta-Guinardó des d'inicis del 1989, a la ronda del Guinardó; la va projectar el 1890 Enric Figueres per a l'enginyer director de la Societat General d'Aigües.[4]
Lluites que van deixar ciutat
Un parc públic al lloc dels dipòsits
Reivindicació: Des de principis dels anys setanta els veïns, amb l'Associació de Veïns Joan Maragall, van reclamar que el conjunt de la casa i els jardins de la companyia d'aigües es convertís en parc públic.[4][1][5]
Resultat: L'Ajuntament va adquirir la propietat i el parc de les Aigües va obrir el 1978; el 1984 va comprar també el palauet, seu del districte des de 1989.[4][1][5]
El que encara es pot veure
Casa de les Altures
Palauet neomudèjar catalogat com a bé cultural d'interès local; el portal d'accés està cobert per una galeria porxada i a la part alta corre una altra galeria. El nom ve dels motors que elevaven l'aigua fins al dipòsit.[4]
El que va desaparèixer
Les casernes de Girona
El conjunt de cavalleria dels carrers de Lepant i la Travessera de Gràcia ja no existeix com a tal: només se'n va conservar un edifici al carrer de Lepant, i la resta de l'illa s'ha destinat a una escola, un aparcament i els jardins.[3][6]
El pas elevat del Cinturó de Ronda
El 2011 es va enderrocar el pas elevat que travessava el barri.[1]
El barri avui
El Baix Guinardó tenia 26.277 habitants el 2026, una densitat de 467,6 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 25.237 € el 2023, 56,2 hectàrees i un 21,3% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 21,3%
El que està canviant
El març de 2026 l'Ajuntament va anunciar que transformaria un solar en desús del carrer de Lepant 430, entre els carrers de Padilla i de Lepant, en un espai verd de més de 3.000 m² amb zones d'estada i mobiliari urbà, conservant l'antic mur de pedra del camí de la Llegua. Les obres estaven previstes a partir del segon trimestre de 2026 i no se n'ha publicat la data de final.[9]
El que les guies no diuen
Una data a la reixa
A la reixa de la porta lateral del parc de les Aigües que dona a la ronda del Guinardó es llegeix 1870, un any abans que s'inaugurés el dipòsit: segons la Viquipèdia, probablement recorda l'inici del projecte.[1][2][3]
Un nom reial retirat del mapa
L'octubre de 2017 l'Ajuntament va aprovar canviar el nom dels Jardins del Príncep de Girona pel de Jardins del Baix Guinardó, a petició del veïnat. Entre les quatre propostes recollides hi havia Parc de la República i Parc del Llac.[8]
Llegir-lo a peu
Inici: Alfons X (L4) · Final: Jardins del Baix Guinardó[3][6]
Camí (sense aturades): 10 min · 760 m · Visita estimada (amb aturades): 40 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents marcats. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Baix Guinardó (barri 33) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). El Baix Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Parc de les Aigües (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Casernes de Girona. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Casa de les Altures. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona (n.d.). El parc de les Aigües (Parcs i jardins). Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Jardins del Baix Guinardó (Parcs i jardins). Consulta: 2026-10-03.
- [7] Viquipèdia (2026). El Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona, Servei de Premsa (2017-10-26). Barcelona rebateja els Jardins del Príncep de Girona amb el nom de Jardins del Baix Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Metrópoli Abierta (2026-03-25). Ni La Sagrera ni Poblenou: el barri de Barcelona que transformarà un solar en desús en un parc verd de més de 3.000 m2. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades