Sant Martí · 64
el Camp de l'Arpa del Clot
El Camp de l'Arpa del Clot es va començar a urbanitzar després del 1845 sense seguir el pla Cerdà: per això hi sobreviuen passatges del segle XIX, antigues fàbriques reconvertides i carrers de l'Eixample que s'acaben de cop al carrer de Rogent.[1][2][3][4]
Al carrer de Rogent s'acaba la regularitat de l'Eixample: Còrsega, Rosselló i Provença s’hi acaben perquè el barri es va resistir al pla Cerdà.[1]
El Camp de l'Arpa formava part del barri de Muntanya de Sant Martí de Provençals, annexionat a Barcelona el 1897. El 2006 va rebre el nom actual, el Camp de l'Arpa del Clot.[1]
Al segle XIX hi van arribar farineres, adoberies i indústries tèxtils i químiques, i a finals de segle ja era un centre industrial i obrer. D'aquella vida en va sortir un teixit associatiu que encara dura.[1]
el Camp de l'Arpa del Clot (barri 64) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[1]
El nom antic era Camp de l'Arca. Probablement ve d'un dolmen: el 1037 el Cartulari de Sant Cugat cita «ad ipsa archa» per fixar uns límits de propietat. L'«arpa» musical seria una deformació d'«arca».[1]
El vincle amb un dolmen és una probabilitat, no una certesa. «Del Clot» s'hi va afegir quan el barri va rebre el nom actual el 2006.[1]
El barri queda entre l'avinguda Meridiana, el carrer d'Aragó i els carrers del Dos de Maig, de Sant Antoni Maria Claret i de Navas de Tolosa. La Meridiana, oberta sobre l'antiga via del tren, és la línia divisòria principal amb el Clot.[1]
Abans del barri
Abans de la ciutat obrera, el territori era el Camp de l'Arca, citat el 1037 en un document del Cartulari de Sant Cugat. Formava part de l'antic barri de Muntanya de Sant Martí de Provençals.[1]
Com es van fer els carrers
La urbanització va començar després del 1845 i no va seguir el pla Cerdà, de manera que s'hi conserva una trama de carrers ben diferent de la quadrícula de l'Eixample. Còrsega, Rosselló i Provença s’acaben a l’altura de Rogent.[1]
Conviuen un habitatge auster d'obrers i un altre d'estil Eixample. Els passatges del segle XIX, com els del Sospir, del Trinxant i del Pistó, en són els racons més antics.[1]
Dates que el van canviar
- 1037 El Cartulari de Sant Cugat cita «ad ipsa archa» en una confrontació de límits.[1]
- 1845 Comença la urbanització del Camp de l'Arpa, al marge del pla Cerdà.[1]
- 1877 Es funda el Foment Martinenc com a Ateneu Popular per als obrers.[5]
- 1897 Sant Martí de Provençals és annexionat a Barcelona.[1]
- 1970 S'obre l'estació de Camp de l'Arpa, de la L5.[6]
- 2006 El barri rep el nom actual, el Camp de l'Arpa del Clot.[1]
- 2012 L'antiga fàbrica d'Alchemika es reconverteix en biblioteca i altres equipaments.[2][3][4]
- 2024 El 20 de desembre el Ple aprova definitivament la protecció de 839 parcel·les.[7][8]
Persones i vida col·lectiva
Foment Martinenc
Entitat fundada el 1877 per fomentar l'educació entre els obrers; avui organitza activitats esportives, culturals i d'esplai, amb seccions d'escacs, excursionisme, dansa i teatre.[5]
AVV del Clot-Camp de l'Arpa
Entitat veïnal que el 2024 va celebrar amb reserves l'aprovació del pla de protecció del patrimoni del Clot i el Camp de l'Arpa.[7]
Institucions
Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert
Biblioteca municipal al carrer de la Indústria 295, dins del complex Alchemika, una antiga fàbrica reconvertida per fases a partir del 2012.[2][3][4]
Foment Martinenc
Entitat de lleure amb seccions d'escacs, excursionisme, dansa (Esbart Sant Jordi) i teatre (Abraxas Teatre); Medalla d'Honor de Barcelona el 2012.[5]
Lluites que van deixar ciutat
Protegir el teixit antic
Reivindicació: Les entitats veïnals del Clot i el Camp de l'Arpa van reclamar un planejament que preservés el patrimoni i la identitat dels dos barris.[7]
Resultat: El desembre del 2024 el Ple va protegir 839 parcel·les; les entitats ho van celebrar, però van lamentar un pla menys ambiciós del previst.[7][8]
El que encara es pot veure
Passatges del segle XIX
Passatges com els del Sospir, del Trinxant i del Pistó conserven la subdivisió anterior al pla Cerdà i són, segons la Viquipèdia, autèntics racons supervivents del segle XIX.[1]
Alchemika
De l'antiga fàbrica de Francesc Mitjans es va conservar la façana, amb els buits verticals oberts perquè la biblioteca es vegi des del carrer.[2][3][4]
Escola d'Arts i Oficis
Edifici modernista de l'antiga escola, avui seu de l'IES Zafra.[1]
El que va desaparèixer
La via del tren i l'estació del Clot
L'estació, avui completament soterrada, i la via van donar pas a l'avinguda Meridiana, que va esdevenir la divisòria amb el Clot; on era l'antiga estació de RENFE hi ha el Parc del Clot.[1]
El barri avui
El 2026 el Camp de l’Arpa del Clot tenia 39.535 habitants, una densitat de 533,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 24.664 € el 2023, 74,1 hectàrees i un 25,3% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 25,3%
El que està canviant
Protecció del patrimoni (aprovada el desembre del 2024)
El 20 de desembre del 2024 el Ple de Barcelona va aprovar definitivament la modificació del Pla General Metropolità que protegeix 839 parcel·les del Clot i el Camp de l'Arpa, una de cada tres. Preveu uns 500 habitatges protegits nous, 1.700 m² més de verd i més de 7.000 m² de sòl per a equipaments. Aleshores faltava encara la validació de la subcomissió d'urbanisme de la Generalitat.[7][8]
El que les guies no diuen
Carrers que moren a Rogent
Còrsega, Rosselló i Provença, que a l'Eixample van en línia recta, s'aturen a l'altura del carrer de Rogent perquè el barri es va resistir al pla Cerdà.[1]
Llegir-lo a peu
Inici: Camp de l'Arpa (L5) · Final: Foment Martinenc
Camí (sense aturades): 10 min · 730 m · Visita estimada (amb aturades): 34 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Camp de l'Arpa del Clot (barri 64) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). El Camp de l'Arpa del Clot. Consulta: 2026-10-03.
- [2] PublicSpace (CCCB) (2014). “Alchemika” Complex of Municipal Facilities. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Ajuntament de Barcelona (Biblioteques de Barcelona) (2026). Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Diputació de Barcelona (n.d.). Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert (record). Consulta: 2026-10-09.
- [5] Viquipèdia (2026). Foment Martinenc. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Estació de Camp de l'Arpa. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Tot Barcelona (Gabriel González) (2024-12-20). Barcelona protegeix el patrimoni d'una de cada tres finques del Clot. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona (Decidim) (2022-09-21). MPGM per a la millora urbanística i ambiental dels barris d'El Camp de l'Arpa i El Clot. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 11 fonts consultades