Sant Martí · 64
el Camp de l'Arpa del Clot
El Camp de l’Arpa del Clot conserva una ciutat que va començar a urbanitzar-se abans que el pla Cerdà arribés fins aquí: camins torts, passatges estrets, cases modestes, fàbriques reutilitzades i una frontera dura amb la Meridiana. Fins i tot el nom és una correcció pendent: abans de l’arpa hi havia probablement una arca de pedra.
Camineu per Rogent fins que la regularitat de l’Eixample deixa de ser segura. Entreu en un passatge curt i observeu com les façanes, les alineacions i l’amplada canvien en pocs metres. Aquest desajust no és desordre: és la ciutat anterior a Cerdà encara negociant amb la quadrícula.
El Camp de l’Arpa és una part històrica de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, avui unida administrativament al nom del Clot. El barri es va formar amb camins rurals, parcel·lacions de mitjan segle XIX, tallers, fàbriques i habitatge obrer. Quan l’Eixample es va estendre, no va trobar terra buida, sinó carrers i propietats que obligaren a deformar la retícula.
La Meridiana va reforçar més tard la separació amb el Clot. A l’altre costat, l’Hospital de Sant Pau genera una enorme població diürna. Entre totes dues infraestructures hi ha una vida residencial intensa, associacions centenàries i peces industrials reconvertides que expliquen millor el barri que la idea d’un apèndix del centre.
el Camp de l'Arpa del Clot (barri 64) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
el Camp de l'Arpa del Clot (barri 64) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
D'on ve el nom
La interpretació literal camp de l’arpa és atractiva, però probablement errònia. La forma antiga documentada és Camp de l’Arca. Una menció de 1037, ad ipsa archa, ha estat relacionada amb una arca o caixa de pedra, potser un monument funerari, fita o estructura de pedra. El significat exacte no està resolt i no s’ha de presentar una hipòtesi com a certesa.
Amb el temps, la pronúncia i l’escriptura haurien convertit Arca en Arpa. El complement del Clot situa el barri dins una geografia social compartida amb el nucli veí. La pàgina pública ha de corregir qualsevol explicació basada en un instrument musical i conservar la història del canvi lingüístic.
Entre les aproximacions de Navas, Clot, Sagrada Família i sistemes de Sagrera.
Abans del barri
Abans dels carrers hi havia camps, vinyes, hortes, torrents, masies i camins cap a Horta, Sant Andreu, el Clot i Barcelona. El territori depenia de Sant Martí de Provençals i combinava agricultura amb activitats que necessitaven espai i aigua.
La proximitat de Barcelona i de les vies de comunicació va afavorir bòbiles, tallers i instal·lacions industrials. La transició no fou instantània: durant dècades van coexistir parcel·les agrícoles, petites cases, fàbriques i solars.
Com es van fer els carrers
La urbanització s’accelera aproximadament a partir de 1845, abans de l’aprovació del pla Cerdà. Propietaris parcel·laren finques amb carrers estrets i passatges adaptats a camins i límits. Quan la quadrícula de l’Eixample arribà, alguns eixos s’interromperen, es desviaren o canviaren d’amplada.
Rogent funciona com a carrer comercial i costura amb el Clot. Passatges com els que sobreviuen entre Independència, Freser, Trinxant i la Meridiana revelen la parcel·lació primerenca. La densificació posterior va substituir moltes casetes per blocs, però no va poder regularitzar completament el traçat.
Dates que el van canviar
- 1037: La forma ad ipsa archa apareix a la història toponímica documentada.
- Segles XVIII–XIX: camps, masies, camins i primeres activitats industrials.
- Cap a 1845: inici o acceleració de parcel·lacions urbanes anteriors al pla Cerdà.
- 1859: aprovació del pla Cerdà; aplicació parcial i deformada sobre una trama ja existent.
- Finals del XIX–primer terç del XX: fàbriques, tallers i habitatge obrer densifiquen el sector.
- 1897: annexió de Sant Martí de Provençals a Barcelona.
- 1950s–1960s: obertura de la Meridiana i nova fractura física amb el Clot.
- 1980s–2000s: tancament d’indústries, reivindicació d’equipaments i reutilització d’antics recintes.
- 2012: La biblioteca Caterina Albert obre al complex Alchemika com a part d'un desenvolupament per fases.
- 2006: definició administrativa actual amb el nom Camp de l’Arpa del Clot.
Persones i vida col·lectiva
Pagesos, obrers tèxtils, químics, metal·lúrgics i de bòbila, botiguers, llogaters i migracions successives van construir el barri. Les dones apareixen sovint invisibilitzades entre treball fabril, costura a domicili, comerç, neteja i cures.
Entitats com el Foment Martinenc, l’Orfeó Martinenc, cooperatives, ateneus, escoles, parròquies i associacions veïnals formen una geografia que travessa el límit administratiu amb el Clot. Cal identificar la seu exacta de cada institució, però també explicar que la vida associativa no respectava polígons creats el 2006.
Persones darrere els edificis
Darrere les antigues fàbriques hi ha propietaris i arquitectes, però també torns, accidents, aprenentatge, conflictivitat laboral, treball femení i contaminació. Al recinte conegut com Alchemika, la història de la fàbrica tèxtil Bonaventura Costa i Font i els usos industrials posteriors s’ha de connectar amb qui hi treballava.
La biblioteca actual existeix gràcies a personal públic, bibliotecàries, usuaris i mobilització per equipaments. La reconversió no es resumeix en conservar una façana: importa quina memòria queda, quina desapareix i qui pot usar el nou espai.
Institucions
Biblioteca Camp de l’Arpa–Caterina Albert, l’entorn d’Alchemika, Foment Martinenc, Orfeó Martinenc, escoles, CAP, parròquies i comerç de Rogent formen el sistema cívic. L’Hospital de Sant Pau és una institució de frontera que modifica mobilitat, lloguer, restauració i usos diürns.
L'accés, l'ús actual, les comunitats i la posició en relació amb el límit són importants al costat de les fites.
Proximitat als sistemes de mercat de Clot
Menjar
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: El veïnat ha reclamat equipaments en antics recintes industrials, zones verdes, escoles, salut, pacificació de carrers, preservació de passatges, habitatge i reducció de l’impacte de la Meridiana. La recuperació d’Alchemika és part d’aquesta història de convertir sòl productiu tancat en ús públic.
Resultat: Reclamacions de tipus superilla incremental
Reivindicació: També hi ha conflicte al voltant de densificació i patrimoni domèstic. Protegir una casa o passatge sense protegir llogaters pot conservar forma i expulsar comunitat; el seguiment ha d’incloure rendes i desplaçament.
Resultat:
El que encara es pot veure
La col·lisió entre quadrícula i teixit anterior segueix sent visible: amplades canviants, cantonades inesperades, passatges, cases estretes i façanes desalineades. Rogent mostra centralitat local; Alchemika conserva fragments industrials.
La Meridiana afegeix una infraestructura ràpida al costat d'un teixit a escala caminant. El barri és llegible per contrast, no per uniformitat.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer camps, maó, fàbriques, cases baixes, patis i passadissos. L'enderroc i l'emplenament van eliminar les formes domèstiques que explicaven els orígens de la zona.
El nom més antic també desapareix quan es repeteix la fantasia de l'arpa. Corregir l'etimologia preserva el patrimoni immaterial.
El barri avui
El 2026 el Camp de l’Arpa del Clot tenia 39.535 habitants, una densitat de 533,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 24.664 € el 2023, 74,1 hectàrees i un 25,3% de població amb nacionalitat no espanyola.
La densitat és extrema i augmenta el valor de cada plaça, biblioteca, passatge i vorera. Les mitjanes han de separar l’entorn de Sant Pau, Rogent, Meridiana i els sectors de passatges per entendre habitatge, edat, mobilitat i calor.
Nacionalitat no espanyola (2026): 25,3%
El que està canviant
Comerç al detall, lloguers, pressió turística prop de Sant Pau, edificis envellits i la Meridiana estan canviant. La rehabilitació amb o sense desplaçament, l'accés sense esglaons, l'allotjament turístic i la pèrdua de comerços diaris en revelen els efectes.
Els projectes de carrer tenen diferents efectes sobre l'ombra, el soroll, l'aire, l'autonomia dels nens i la continuïtat de la marxa. Els anuncis no s'han completat canvi.
El que les guies no diuen
Els guies porten els visitants a Sant Pau i travessen la zona sense explicar la quadrícula trencada. Aquella irregularitat és un arxiu de titularitat, traçats i urbanització abans de Cerdà.
També ometen el treball industrial i associatiu. El Camp de l'Arpa no és una zona intermedia sinó una altra manera de fer Barcelona.
Llegir-lo a peu
Inici: Camp de l'Arpa (L5) · Final: cap a Clot
Camí (sense aturades): 9 min · 660 m · Visita estimada (amb aturades): 39 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Camp de l'Arpa del Clot (barri 64) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
el Camp de l'Arpa del Clot (barri 64) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [12] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 12 fonts consultades