Sant Martí
Sant Martí: de la Manchester catalana del Poblenou a les torres de Diagonal Mar i els polígons del Besòs.
L'antic municipi de Sant Martí de Provençals va acollir la concentració industrial més densa de Barcelona. La Vila Olímpica, el 22@, el front marítim del Fòrum i els polígons d’habitatge popular, amb les seves desigualtats, comparteixen avui el mateix districte. El districte agrupa 10 barris amb una població registrada conjunta d'aproximadament 252.625 habitants (padró 2026). La taula comparativa següent fa servir les mateixes definicions i anys per a tots els barris. Dins del districte, la renda, la densitat, el turisme i la història urbana poden variar d'un barri a l'altre. Compara'n les pàgines i consulta les fonts de cadascuna.

Plànol de Barcelona i els seus voltants cap al 1890, amb l'Eixample en expansió.
Wikimedia Commons · domini públic · font
Directori de barris
| Barri | Població (2026) | Densitat (hab/ha) · població 2026 ÷ superfície oficial 2021 | Renda disponible mitjana per persona a les seccions censals · darrer any disponible: 2023 |
|---|---|---|---|
| el Camp de l'Arpa del Clot | 39.535 | 533,5 | 24.664 € |
| el Clot | 26.907 | 386 | 24.470 € |
| el Parc i la Llacuna del Poblenou | 17.639 | 157,2 | 26.699 € |
| la Vila Olímpica del Poblenou | 9.293 | 100,5 | 36.618 € |
| el Poblenou | 34.736 | 221,7 | 27.093 € |
| Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou | 13.771 | 112,2 | 28.985 € |
| el Besòs i el Maresme | 30.695 | 253,9 | 16.908 € |
| Provençals del Poblenou | 22.076 | 203,3 | 23.093 € |
| Sant Martí de Provençals | 27.035 | 368,3 | 21.756 € |
| la Verneda i la Pau | 30.938 | 273,8 | 20.083 € |
- el Camp de l'Arpa del Clot — El Camp de l'Arpa del Clot es va començar a urbanitzar després del 1845 sense seguir el pla Cerdà: per això hi sobreviuen passatges del segle XIX, antigues fàbriques reconvertides i carrers de l'Eixample que s'acaben de cop al carrer de Rogent.
- el Clot — El Clot és un nucli antic de Sant Martí de Provençals, documentat el 1208 com a Clot de la Mel, que avui es llegeix al carrer del Clot, en un mercat de 1889, en una farinera convertida en centre cultural i en un parc fet sobre tallers ferroviaris.
- el Parc i la Llacuna del Poblenou — Un antic barri fabril del Poblenou on una filatura de maó, un museu del disseny i una torre d'uns 142 metres s'enfilen en un sol passeig, sobre terrenys transformats pel Pla 22@.
- la Vila Olímpica del Poblenou — La Vila Olímpica sembla un barri sorgit d'una sola vegada el 1992, però s'aixeca sobre Icària, un petit barri industrial d'unes quaranta empreses i 504 habitants que les excavadores van començar a arrasar el 3 d'agost de 1987.
- el Poblenou — El Poblenou va créixer al segle XIX com el districte industrial de Barcelona, el «Manchester català»; des del 2000 el pla 22@ transforma els seus terrenys fabrils, i la Rambla, Can Felipa i el cementiri hi continuen presents.
- Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou — Un barri amb dues etapes: unes cases de finals dels anys seixanta sobre antics camps i, des de principis dels anys 2000, un parc de Miralles i Tagliabue, un centre de convencions i torres d'habitatges vora el mar.
- el Besòs i el Maresme — Un barri de blocs d'habitatge dels anys cinquanta i seixanta a l'extrem nord-est de Barcelona, vora el Fòrum, on el maig del 2026 es va acordar un pla de 415 milions d'euros en deu anys per reparar fins a 4.000 habitatges.
- Provençals del Poblenou — Provençals del Poblenou és un barri delimitat el 2006 al llarg de l'antic eix industrial del carrer de Pere IV, on una fàbrica d'estampats de 1853, un taller de maquinària i un parc de Jean Nouvel s'alcen avui molt a prop, en la part del barri que pertany al sector 22@.
- Sant Martí de Provençals — Sant Martí de Provençals és el barri que conserva el vell centre parroquial del municipi que va cobrir bona part de l'est de Barcelona: una església en una plaça petita, masies i antics camps convertits en parc, tot envoltat d'habitatge dens.
- la Verneda i la Pau — La Verneda i la Pau és un barri de capes: camps i masies fins als anys cinquanta, després habitatge per als immigrants arribats, el polígon de la Pau inaugurat el 1966 i una plaça guanyada per a la ciutat als inicis de la democràcia municipal.