Gràcia · 32
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova és el tros de l'antiga Gràcia que quedava entre la vila i l'Eixample de Cerdà, i el seu edifici més conegut, La Sedeta, és una fàbrica de llana i seda que el veïnat va salvar dels pisos el 1978 i que avui és escola, institut i centre cívic.[1]
Poseu-vos davant de La Sedeta, al carrer de Sicília 321. L'illa de maó acull ara una escola, un institut i un centre cívic, però es va començar a construir el 1900 com a fàbrica Pujol i Casacuberta, i les primeres dotze màquines de filar seda, instal·lades el 1919, li van donar el nom popular de la Sedeta, que encara conserva.[1]
El nom oficial uneix dues coses. El Camp d'en Grassot és l'antic camp i possessió de la família Grassot a l'extrem de Gràcia, i Gràcia Nova és l'eix comercial propi del barri. Gairebé tot el territori era de la vila de Gràcia; només una petita porció pertanyia a Sant Martí de Provençals.[1][2]
L'historiador local Josep Maria Contel el divideix en dues grans zones: els terrenys de la gran finca de Cal Comte i les terres de la possessió d'en Grassot. La segona és la que queda entre el nucli antic de Gràcia i la urbanització en illes d'estil eixample.[1]
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (barri 32) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia.
D'on ve el nom
El Camp d'en Grassot vol dir «el camp d'en Grassot»: Jeroni Grassot, principal propietari d'aquestes terres, les va urbanitzar a partir del 1860 seguint el traçat del pla Cerdà.[2][1]
El barri té com a límits, entre altres, els carrers de Rosselló, Sardenya, Camèlies, l'Escorial, la Travessera de Gràcia, Bailèn i el passeig de Sant Joan. A la part alta, els carrers de l'Escorial, Camèlies, Sardenya i Pi i Margall concentren l'activitat comercial, amb l'eix propi conegut com a Gràcia Nova.[2]
Abans del barri
Abans dels carrers hi havia masies i rajoleries. El Camp d'en Grassot va reunir masies com Can Sagristà, Can Bartra, Can Sagués, Bell-Lloch, Can Brichfeus, Can Mariné, Can del Riu i Can Calvet, i rajoleries i bòbiles com les de Rovira, March, Serra i Carbonell o El Castellet. El Torrent Mariner, que ara seguiria el carrer del mateix nom i el passatge de Llavallol, feia de límit entre Gràcia i Sant Martí de Provençals.[1]
Per sobre de la Travessera de Gràcia hi havia la gran finca agrícola i d'estiueig de Cal Comte, d'uns 100.000 m². A finals del segle XIX els descendents del comte la van vendre a l'industrial Jeroni Juncadella i Casanoves, i al segle XX va anar perdent terrenys per les urbanitzacions.[1]
Com es van fer els carrers
El territori va seguir en part el patró de l'Eixample de Cerdà, amb carrers amples però sense interiors d'illa. La plaça de Joanic ve del 1876, quan els hereus de la família Joanich van parcel·lar la finca en 236 solars; l'Ajuntament de Gràcia en va aprovar el projecte definitiu el 1877.[1]
Dos fets van marcar la part alta. L'obertura dels carrers de l'Escorial i de Pi i Margall sobre la finca de Cal Comte, i l'arribada del passeig de Sant Joan a la Travessera de Gràcia el febrer de 1930, després d'anys de tires i arronses pels enderrocs de cases, van obrir una ruta important entre el mar i la muntanya.[1]
Dates que el van canviar
- 1860 Els propietaris del Camp d'en Grassot comencen a urbanitzar els terrenys seguint el pla Cerdà.[2][1]
- 1876–1877 Els hereus de Joanich parcel·len la finca en 236 solars; l'Ajuntament de Gràcia n'aprova el projecte definitiu el 1877 i en surt la plaça de Joanic.[1]
- 1900 Comença la construcció de la fàbrica Pujol i Casacuberta, la futura Sedeta.[1]
- 1919 La fàbrica incorpora les primeres 12 màquines de filar seda, que li donen el nom popular.[1]
- Febrer de 1930 El passeig de Sant Joan s'obre fins a la Travessera de Gràcia.[1]
- 1940 L'1 de desembre el Club Esportiu Europa inaugura el seu camp de Sardenya.[3][4]
- 1975–1978 La Sedeta tanca el 1975; després de la mobilització veïnal, l'Ajuntament compra el conjunt el 10 de novembre de 1978 per 150 milions de pessetes.[1]
- 1982–1985 S'inauguren l'escola (1982), l'institut (1983) i, el 25 de maig de 1985, el Centre Cívic La Sedeta.[1][5][6]
- 1995 L'Ajuntament inaugura el 4 de maig el Nou Sardenya, l'estadi reconstruït del CE Europa.[3][4]
Persones i vida col·lectiva
Associacions de veïns de la Sagrada Família i del Camp d'en Grassot
Quan la fàbrica va tancar i els propietaris la van vendre per fer-hi pisos, les associacions de veïns de la Sagrada Família i del Camp d'en Grassot van encapçalar la mobilització per convertir-la en equipaments.[1]
Institucions
La Sedeta (Centre Cívic)
Inaugurat el 25 de maig de 1985 al carrer de Sicília 321, ocupa l'ala original de l'antiga fàbrica; la meitat nord-oest del pati d'illa és d'ús públic, en dues terrasses amb un amfiteatre, i l'altra meitat és escolar.[1][5][6]
Club Esportiu Europa
Juga al Nou Sardenya, entre els carrers de Sardenya, Camèlies i Pau Alsina. El camp es va inaugurar l'1 de desembre de 1940, es va enderrocar el 1992 i el nou estadi va obrir el 4 de maig de 1995. El club va ser un dels deu equips fundadors de la Lliga espanyola.[3][4]
Claretians de Gràcia
Els claretians es van instal·lar al carrer de Sant Antoni Maria Claret el 1860 i hi van obrir una escola el curs 1871-1872. El Santuari del Cor de Maria, cremat el 1909 quan encara s'estava construint, es va inaugurar el 21 de juny de 1913.[1]
Lluites que van deixar ciutat
Salvar La Sedeta
Reivindicació: Els propietaris volien pisos al solar de la fàbrica; les associacions de veïns van respondre amb lemes com «No més pisos» i «Volem equipaments», van enderrocar la tanca de la constructora i van ocupar i netejar espais per fer-hi activitats.[1]
Resultat: L'Ajuntament va comprar la fàbrica per 150 milions de pessetes (acord signat el 10 de novembre de 1978); s'hi van obrir una escola, un institut, un centre cívic i una plaça pública.[1]
El que encara es pot veure
La Sedeta
Catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C) i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: façanes de maó vist amb arcs escarsers sobre pilastres amples i, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, una cornisa de dents de serra.[5]
Font d'Hèrcules
Considerada la font ornamental més antiga de la ciutat que continua en servei; Salvador Gurri la va dissenyar i Josep Moret la va tallar, i fou inaugurada el 1802 al passeig de l'Esplanada abans de traslladar-se a la cruïlla del passeig de Sant Joan amb el carrer de Còrsega.[1]
El que va desaparèixer
Rajoleries i masies
Les rajoleries de Rovira, March, Serra i Carbonell, la bòbila El Castellet i masies com Can Sagristà o Can Bartra han desaparegut; en el seu lloc hi ha edificis d'habitatges i altres negocis.[1]
El fumeral de La Sedeta
El 26 de maig de 1978, enmig de la mobilització veïnal, una excavadora va enderrocar el fumeral de la fàbrica davant dels veïns.[1]
El barri avui
El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova tenia 36.422 habitants el 2026, una densitat de 559,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 28.596 € el 2023, 65,0 hectàrees i un 23,5% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 23,5%
El que està canviant
A data d'octubre de 2026, segons Metrópoli Abierta (6 de juny de 2026), el districte ha presentat el projecte executiu de reforma dels Jardins de Caterina Albert, entre els carrers de Rosselló, Sicília i Nàpols: més ombra amb tendals, noves taules de ping-pong i de futbolí, jocs infantils renovats i obres de reparació i impermeabilització de l'aparcament soterrat. El pressupost és d'1,6 milions d'euros per al jardí i d'1,3 per a l'aparcament; les obres han de començar el primer trimestre de 2027 i no s'ha anunciat data de final.[7]
El que les guies no diuen
Un refugi antiaeri sota la plaça de Joanic
Els veïns el van excavar a 7,25 metres de profunditat, amb 148,88 metres de galeries; es va tancar el maig de 1939 i no va tornar a sortir a la llum fins al setembre de 2001, quan una màquina de la constructora, amb un aparcament soterrat en projecte, va colpejar un lloc indicat pel Taller d'Història de Gràcia i en va deixar una entrada al descobert.[1]
La pel·lícula de la festa major de 1935
Francisco Rojo, veí del passatge d'Alió, va rodar el 1935 una pel·lícula de 9,5 mm de la Festa Major de Gràcia. La cinta, d'uns 20 minuts, va quedar amagada en unes golfes i es va recuperar el 2017.[1]
Llegir-lo a peu
Inici: Joanic (L4) · Final: Font d'Hèrcules[1]
Camí (sense aturades): 11 min · 790 m · Visita estimada (amb aturades): 43 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (barri 32) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Josep Maria Contel Ruiz, Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis (n.d.). Itineraris per Gràcia 8. El Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, un territori entre l'eixample i la vila. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Camp d'en Grassot i Gràcia Nova. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Nou Sardenya. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Club Esportiu Europa (Barcelona.cat, Conèixer Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). La Sedeta. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona, Centres cívics (2024). Centre Cívic La Sedeta, normativa de cessió d'espais. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Metrópoli Abierta (2026-06-06). Barcelona reformarà un parc de Gràcia amb més ombra i noves taules de ping-pong: inclou millores a l'aparcament. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 10 fonts consultades