Gràcia · 32
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova és la costura on una finca rural, bòbiles i indústria es van convertir en carrers; on la trama de Gràcia negocia amb el xamfrà de l’Eixample; i on una antiga fàbrica de seda, salvada per mobilització veïnal, encara ensenya com un barri fabrica els seus equipaments.
Poseu-vos davant de La Sedeta. L’edifici sembla una escola i un centre cívic perquè avui ho és, però la seva forma conserva la fàbrica tèxtil que ocupava l’illa. El nom popular ve de la seda. Mireu després el carrer: a pocs minuts, passatges estrets, xamfrans, carrers amples i canvis d’orientació revelen que no hi ha una sola Gràcia, sinó dues lògiques urbanes cosides.
El nom oficial uneix Camp d’en Grassot, sector format sobre una antiga propietat i el territori de Caputxins Vells, amb Gràcia Nova, expansió més regular cap a l’est. L’agrupació administrativa és recent, però les diferències físiques són antigues i visibles.
És un barri molt dens, residencial i comercial, travessat per Passeig de Sant Joan, Pi i Margall, Travessera i l’entorn de Joanic. La seva vida no depèn d’un monument dominant, sinó d’escoles, mercats propers, comerç, clubs, places petites i carrers que absorbeixen mobilitat metropolitana.
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (barri 32) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia.
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (barri 32) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia.
D'on ve el nom
El Camp d’en Grassot pren el nom d’Antoni de Grassot, propietari d’una finca al sector conegut com Caputxins Vells. Els seus hereus, Romà i Dolors de Grassot i Elies, impulsaren la urbanització cap a 1870. El topònim conserva així una història de propietat i parcel·lació, no un paisatge rural abstracte.
Gràcia Nova designa l’expansió que prolongava Gràcia amb carrers més regulars i edificació posterior. El nom administratiu compost es va consolidar en la reorganització de barris de 2006.
Entre la Vila de Gràcia, l'Eixample i el Baix Guinardó s'acosta.
Abans del barri
El territori era de camps, masos, camins, torrents i bòbiles que aprofitaven argiles i la demanda constructiva de la ciutat. Caputxins Vells recordava un antic establiment religiós i una geografia anterior a la urbanització intensiva.
La frontera entre el municipi de Gràcia i Barcelona passava prop d’aquí. Això va convertir el sector en marge i porta alhora: lloc per a activitats industrials, habitatge i connexions que cap administració explicava tota sola.
Com es van fer els carrers
La urbanització avançà per parcel·les i alineacions. Al Camp d’en Grassot sobreviuen passatges, cases baixes i carrers que no encaixen del tot en el mòdul Cerdà. A Gràcia Nova, xamfrans i eixos més amplis donen una regularitat aparent, però el relleu i els límits previs continuen deformant la malla.
Passeig de Sant Joan actua com a frontissa amb l’Eixample; Travessera i Pi i Margall distribueixen trànsit, comerç i transport. Els carrers menors mostren l’escala domèstica que els grans eixos poden ocultar.
Dates que el van canviar
- Abans del segle XIX: camps, masos, camins, bòbiles i el topònim Caputxins Vells.
- Cap a 1870: els hereus Grassot promouen la urbanització de la finca.
- 1880s: Propietaris i veïns exigeixen alineacions, serveis i eliminació de molèsties, tal com consta en les actes locals.
- 1899–1900: es construeix o entra en activitat el complex tèxtil conegut com La Sedeta; precisar fases.
- 1976: tanca la fàbrica.
- 1977–1978: mobilització “La Sedeta per al barri” i adquisició municipal.
- 1978–1983: rehabilitació progressiva com a escola i centre cívic.
- 2006: el barri compost adopta l’actual delimitació administrativa.
- Segle XXI: reurbanització d’eixos, habitatge car i pressió comercial reformulen la costura.
Persones i vida col·lectiva
Treballadores tèxtils, paletes, rajolers, comerciants, docents, famílies i clubs han sostingut el barri. La Sedeta permet tornar les dones i els oficis fabrils a una història que sovint només parla de propietaris i arquitectes.
La campanya per salvar el recinte industrial va transformar una pèrdua laboral en escola i centre cívic. Entitats, associacions de famílies, esport local i xarxes comercials continuen produint centralitat sense necessitat d’una gran plaça turística.
Persones darrere els edificis
La Sedeta no és només maó recuperat. Cal documentar la firma Pujol i Casacuberta, les ampliacions, la maquinària, les treballadores de llana i seda i la negociació municipal que va fer possible el reús.
El Nou Sardenya i el Club Esportiu Europa aporten una altra biografia col·lectiva: jugadors, sòcies, entrenadors, voluntaris i afició fan del futbol una institució de barri. Verifiqueu límits i cronologia abans d’integrar-lo definitivament.
Institucions
La Sedeta reuneix escola, pati, centre cívic i activitat associativa en una antiga fàbrica. És una lliçó de reutilització amb retorn social mesurable.
Joanic, les escoles, els equipaments esportius, els eixos comercials i els mercats dels barris veïns formen una xarxa quotidiana. El barri depèn també de metro i busos que el connecten amb una escala molt més gran.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La lluita més clara és la de La Sedeta: impedir la substitució total del complex i obtenir equipaments. Però la història inclou disputes anteriors per carrers, higiene, bòbiles, clavegueram i serveis.
Resultat: Negociació administrativa/cultural
Reivindicació: Avui les tensions se centren en l’habitatge, el reemplaçament de cases baixes, el trànsit dels grans eixos, la manca d’ombra i l’equilibri entre pacificació i accés. Les reformes de Pi i Margall i altres carrers s’han d’avaluar amb dades de mobilitat, comerç i calor, no només amb fotografies de projecte.
Resultat:
El que encara es pot veure
La Sedeta conserva volum industrial, maó i estructura. El passatge d’Alió i els carrers menors mostren cases baixes, interiors i diferents alineacions. Els xamfrans cap a Sant Joan marquen l'arribada de la lògica de l'Eixample.
La mutació entre teixits és el principal monument del barri.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer els camps de Grassot, les maons, les masies, la fàbrica activa i moltes cases modestes. Els caputxins vells perviuen principalment com a llengua històrica.
L'antiga frontera municipal també va desaparèixer; sense ell la zona sembla una extensió indiferenciada de districtes adjacents.
El barri avui
El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova tenia 36.422 habitants el 2026, una densitat de 559,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 28.596 € el 2023, 65,0 hectàrees i un 23,5% de població amb nacionalitat no espanyola.
La densitat és una de les dades decisives: poc territori, molta població i grans fluxos als eixos. L’espai escolar, les voreres, els patis, els arbres i els interiors d’illa són infraestructures de salut.
Nacionalitat no espanyola (2026): 23,5%
El que està canviant
Les cases es renoven i es revaloren; les cases baixes i els locals petits són vulnerables. Les artèries guanyen espais per a vianants, bicicletes i verds, mentre que el trànsit i la càrrega es desplacen a altres llocs.
Obres, usos La Sedeta, Pi i Margall, instal·lacions i preus han de portar dates de revisió visibles.
El que les guies no diuen
Les guies passen cap a Sagrada Família o Vila. Ometen la costura, les rajoleres, el treball tèxtil femení, la mobilització per la Sedeta i la frontera municipal.
Patrimoni aquí significa convertir pèrdua productiva a escola, pati i capacitat col·lectiva.
Llegir-lo a peu
Inici: Joanic (L4) · Final: Gràcia Nova
Camí (sense aturades): 10 min · 730 m · Visita estimada (amb aturades): 44 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (barri 32) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia.
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (barri 32) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [12] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 12 fonts consultades