Gràcia
Gràcia: la vila de les places, els turons d'autoconstrucció i el Park Güell.
Gràcia va ser una vila industrial-residencial independent agregada el 1897. La Vila manté una vida pública basada en places; els barris de turó afegeixen autoconstrucció i turisme de parc. La pressió d'habitatge al nucli és de les més fortes de la ciutat. El districte agrupa 5 barris amb una població registrada conjunta d'aproximadament 126.830 habitants (padró 2026). La taula comparativa següent fa servir les mateixes definicions i anys per a tots els barris. Les desigualtats internes — renda, densitat, turisme, història d'autoconstrucció o d'eixample — es llegeixen millor barri a barri. Cada barri té pàgina pròpia amb les seves fonts.
Directori de barris
| Barri | Població | Densitat | Renda (mitjana de seccions) |
|---|---|---|---|
| Vallcarca i els Penitents | 16.928 | 135,3 | 30.944 |
| el Coll | 8.056 | 228,2 | 23.822 |
| la Salut | 13.947 | 215,2 | 29.059 |
| la Vila de Gràcia | 51.477 | 389,7 | 28.444 |
| el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova | 36.422 | 559,5 | 28.596 |
- Vallcarca i els Penitents — Vallcarca i els Penitents és una vall on el planejament es pot veure a terra: cases que van créixer amb el pendent, un viaducte que salta el buit, solars oberts per dècades d’expropiació i enderroc, i equipaments comunitaris que intenten convertir una transformació imposada en ciutat habitable.
- el Coll — El Coll és un pas de muntanya convertit en barri: un teixit compacte i costerut entre Vallcarca, la Teixonera i Park Güell, fet amb habitatge popular, pedreres, cases singulars, una editorial de còmics, un parc excavat en roca i un metro tan profund que l’ascensor forma part del trajecte.
- la Salut — La Salut és el barri que continua quan s’acaba la postal de Park Güell: una muntanya residencial amb capelles, escoles, habitatges, escales i carrers pressionats per un parc mundial que va néixer com una urbanització privada fallida i avui també és camí quotidià del veïnat.
- la Vila de Gràcia — La Vila de Gràcia és una antiga ciutat dins la ciutat: places que funcionen com sales d’estar col·lectives, carrers anteriors a l’Eixample, mercats, cooperatives i festes sostingudes per veïns, tot sota una pressió immobiliària, turística i nocturna que converteix l’èxit del barri en una disputa quotidiana.
- el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova — El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova és la costura on una finca rural, bòbiles i indústria es van convertir en carrers; on la trama de Gràcia negocia amb el xamfrà de l’Eixample; i on una antiga fàbrica de seda, salvada per mobilització veïnal, encara ensenya com un barri fabrica els seus equipaments.