Horta-Guinardó · 37
el Carmel
El Carmel és un barri de turons que va créixer a trossos: barraques i cases autoconstruïdes sobre pedreres i desnivells, escales fent de carrers, i una associació de veïns (1972) que va arrencar serveis a les institucions; el 2005 un enfonsament del metro el va fer conegut a tota Catalunya.[1][2]
Aturem-nos en una de les escales que fan de carrer i mirem on acaba el paviment i comença la roca. Moltes d'aquestes escales es van tallar a la pedra de velles pedreres durant els anys d'autoconstrucció.[1]
El Carmel s'estén per un turó de les estribacions de Collserola, amb molts desnivells i forts pendents als carrers. Fins al 1897 el territori era repartit entre quatre municipis, i fins als anys vint va conservar un caràcter marcadament rural.[1][3]
Després de la guerra hi van anar arribant immigrants d'altres parts d'Espanya, i el barri es va omplir de barraques i cases autoconstruïdes, sense clavegueram ni transport; la ciutat hi va arribar després, amb escales mecàniques, ascensors i el metro.[1]
el Carmel (barri 37) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
D'on ve el nom
El nom ve del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, ermita aixecada el 1864 al turó, que fins llavors s'havia dit turó d'en Móra i també és conegut com la Muntanya Pelada. «Carmel» ve de l'hebreu Karm-El, «vinya de Déu».[1][4]
Limita amb la Teixonera, la Clota, Horta, la Font d'en Fargues i Can Baró, i amb el Coll i la Salut, entre els turons del Carmel, la Creueta del Coll i la Rovira.[1]
Abans del barri
Al turó de la Rovira hi va haver un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i I aC. A principis del segle XIX la zona era rural, amb masies com Can Móra, Can Grau, Can Baró i Can Xirot, amb ametllers, garrofers, horts i vinyes, i també mines de ferro, pedreres i forns de calç.[1][3]
Entre 1900 i 1930 les grans finques es van parcel·lar i van néixer les primeres barriades de cases unifamiliars, sovint segones residències de la burgesia de Gràcia i Horta. La Muntanya Pelada era també lloc d'excursions i aplecs, amb el santuari com a punt de pelegrinatge.[1][3]
Com es van fer els carrers
Durant l'autoconstrucció, que va arribar fins al 1962-1964, algunes constructores van aixecar edificis sobre grans desnivells, amb escales tallades a la pedra de velles pedreres que feien de carrers. Fins a començaments dels anys quaranta no hi havia clavegueram i el transport públic no es va restituir fins al 1963.[1]
A partir dels anys seixanta els blocs de pisos van començar a substituir les cases unifamiliars. El mercat municipal del carrer de Llobregós es va obrir el 1964, el túnel de la Rovira el 1984 i les últimes barraques van caure el 1990. Escales mecàniques i ascensors han resolt després part de la mobilitat: el carrer de l'Alguer, per exemple, té des del 2010 un ascensor inclinat.[1]
Dates que el van canviar
- 1864 s'obre al culte l'ermita del Carmel al turó d'en Móra.[1][4]
- 1938 s'instal·len les bateries antiaèries al turó de la Rovira.[3][5]
- Anys quaranta–1964 barraques i autoconstrucció amb immigració d'altres parts d'Espanya; el transport públic torna el 1963.[1]
- 1964 s'obre el mercat municipal del carrer de Llobregós.[1]
- 1972 es funda l'Associació de Veïns del Carmel, nascuda del Centro Social del Carmelo.[1]
- 1984 s'inaugura el túnel de la Rovira, que va exigir expropiar habitatges d'uns 500 veïns.[1]
- 1990 s'enderroquen les últimes barraques.[1][3][5]
- 2003 s'inaugura la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.[1][6]
- 27 de gener del 2005 l'enfonsament per les obres de la L5 obliga a desallotjar més d'un miler de persones.[1][2]
- 30 de juliol del 2010 s'inaugura l'estació d'El Carmel de la L5.[1][2]
- 27 de març del 2011 s'inaugura l'espai patrimonial del Turó de la Rovira.[3][5]
- 2 de maig del 2023 el recinte de les bateries antiaèries comença a tancar de nit.[7][8][9][10][5]
- 20 de desembre del 2025 s'inauguren les escales mecàniques del passatge de la Mulassa.[11][12]
- Maig–juliol del 2026 el plenari aprova regular l'accés als búnquers (29 de maig) i es crea el Grup d'Impuls i Seguiment del Turó de la Rovira (6 de juliol).[7][8][9][10][5]
Persones i vida col·lectiva
Associació de Veïns del Carmel
Fundada el 1972 a partir del Centro Social del Carmelo, va fer campanya durant dècades per rescatar el barri de l'oblit institucional; el 1974 va organitzar l'exposició itinerant «El Carmelo ¡Ignorado!».[1]
Institucions
Biblioteca El Carmel - Juan Marsé
Biblioteca municipal del carrer de la Murtra 135, oberta el 2003 i dedicada a l'escriptor Juan Marsé, que va retratar el Carmel dels anys cinquanta a «Últimas tardes con Teresa».[1][6]
Mercat del Carmel
Mercat municipal del carrer de Llobregós, obert el 1964, una de les escasses actuacions municipals de l'època.[1]
Lluites que van deixar ciutat
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
Les barraques dels Canons
Prop de 600 barraques es van repartir al voltant del turó de la Rovira (Raimon Casellas, Francisco Alegre i els Canons); les dels Canons s'aprofitaven dels pavellons de la bateria i van durar fins al 1990.[3][5]
El cinema Popular
L'eixamplament del carrer de Llobregós va comportar l'expropiació de 500 famílies i la desaparició de l'únic cinema del barri, el Popular.[1]
El barri avui
El 2026 el Carmel tenia 33.799 habitants, una densitat de 359,6 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 18.280 € el 2023, 94 hectàrees i un 22,9% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,9%
El que està canviant
Les bateries antiaèries del turó de la Rovira, conegudes com els búnquers del Carmel, tanquen de nit des del 2 de maig del 2023 (9-19.30 h a l'estiu, fins a les 17.30 h a l'hivern), darrere d'una tanca de dos metres que va costar 1,6 milions d'euros. El 29 de maig del 2026 el plenari va aprovar regular-ne l'accés amb gestió del Museu d'Història, sense concretar-ne la fórmula; el 6 de juliol l'Ajuntament va crear el Grup d'Impuls i Seguiment del Turó de la Rovira, amb més Guàrdia Urbana, senyalització i un projecte de renaturalització, i càmeres previstes per al 2027. El veïnat dubta que n'hi hagi prou. A l'octubre del 2026 no hem trobat cap sistema d'accés per padró ja en funcionament.[7][8][9][10][5]
El 20 de desembre del 2025 es van inaugurar dues escales mecàniques reversibles al passatge de la Mulassa (2,2 milions d'euros, 14 metres de desnivell), part del Pla de Barris del Carmel 2025-2028, d'uns 10 milions d'euros, que preveu també escales als carrers del Doctor Bové i Gran Vista i un ascensor entre el carrer del Portell i el camí de Can Móra.[11][12]
Al solar de l'esvoranc del 2005, al passatge de Calafell 6, hi ha ara un edifici d'Incasòl de 15 habitatges de lloguer assequible, adjudicats per sorteig (termini el 18 de novembre del 2025). La plaça de davant, segons informava Betevé el 2024, és més petita que la provisional, té el terra pavimentat i no té nom definitiu.[13][14]
El que les guies no diuen
Llegir-lo a peu
Inici: El Carmel (L5) · Final: Bateries antiaèries del Turó de la Rovira[3][5]
Camí (sense aturades): 31 min · 2340 m · Visita estimada (amb aturades): 78 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Carmel (barri 37) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). El Carmel. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Betevé (2025-01-26). Es compleixen 20 anys de l'esvoranc al barri del Carmel. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Turó de la Rovira. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Betevé (n.d.). L'ermita del Carmel. Consulta: 2026-10-09.
- [5] Museu d'Història de Barcelona (Ajuntament) (2026). Turó de la Rovira. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Biblioteques de Barcelona (2026). Biblioteca El Carmel - Juan Marsé. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Betevé (2023-04-24). Els búnquers del Carmel, tancats cada vespre des del 2 de maig. Consulta: 2026-10-03.
- [8] TOT Barcelona (2026-05-29). Barcelona regularà l'accés als búnquers del Carmel. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Betevé (2026-07-06). Grup per gestionar el turó de la Rovira i evitar-hi l'incivisme. Consulta: 2026-10-03.
- [10] TOT Barcelona (2026-07-06). Veïns del Carmel lluiten contra el turisme massiu als búnquers. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Servei de Premsa (2025-12-20). Entren en servei les noves escales mecàniques del passatge de la Mulassa. Consulta: 2026-10-03.
- [12] Betevé (2025-05-27). El Pla de barris del Carmel invertirà 10 M € fins al 2028. Consulta: 2026-10-03.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Habitatge (2025). Comença el procés d'adjudicació de 15 habitatges de lloguer assequible a Horta-Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
- [14] Betevé (2024-04-30). La plaça de l'esvoranc pren forma amb el nou bloc de pisos. Consulta: 2026-10-03.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [17] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 17 fonts consultades