Gràcia · 29
el Coll
El Coll va créixer a redós d'un santuari romànic en un coll entre turons. Avui s'hi troben una antiga editorial de còmics convertida en centre cívic, una finca de Jujol on es va trobar aigua amb traces de radi i un parc creat en una pedrera.[1][2][3][4]
Baixeu a l'estació El Coll | La Teixonera i comproveu quant triga a arribar al carrer: té l'ascensor més llarg de la xarxa de metro, de 63 metres. Després aneu al parc de la Creueta del Coll i mireu la paret de la pedrera: dos buits —un pou de metro i una cavitat de pedrera— expliquen el barri millor que una foto del Park Güell.[5][2][4]
El Coll és un barri petit i costerut a l'extrem nord-oriental de Gràcia, entre el turó del Coll i el del Carmel. Fins al 1904 va ser part del municipi d'Horta, i el seu primer nucli va néixer al voltant del santuari de la Mare de Déu del Coll.[1][2]
Al llarg del segle XX hi han deixat empremta una editorial de còmics, una font d'aigua radial, una pedrera i, més tard, un parc obert amb una escultura de Chillida. El Park Güell és a prop, però el Coll té història pròpia.[2][3][1][6][4]
el Coll (barri 29) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, la Salut, la Vila de Gràcia, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
D'on ve el nom
El Coll pren el nom del santuari de Nostra Senyora del Coll, també dit de Font-rúbia (una font d'aigües ferruginoses o vermelles). El santuari s'alça al coll natural entre els turons del Coll i del Carmel, i coll vol dir precisament això: un pas entre dues elevacions.[1][2]
El Coll és al cap nord-oriental del districte de Gràcia, a la vall que formen el turó del Coll i el turó del Carmel, a banda i banda del curs alt de l'antiga riera de la Farigola.[1]
Abans del barri
El santuari és una petita església d'origen romànic, ja esmentada en documents d'agost del 1098 com a Santa Maria de Font-rúbia; va acollir un monestir dependent de Sant Cugat. Després de la desamortització del 1835 va quedar abandonat fins que el 1928 es va reobrir al culte amb els Missioners dels Sagrats Cors. Es va cremar a l'inici de la Guerra Civil; la imatge de la Mare de Déu, amagada, es va tornar a col·locar el 24 d'octubre del 1948, i poc després l'església va esdevenir parròquia.[2]
Fins al 1904 el Coll formava part del municipi de Sant Joan d'Horta. El nucli urbà va néixer a redós del santuari, amb masies, més tard cases senyorials; segons la Viquipèdia, els primers carrers urbanitzats són de la dècada del 1860, en terres del baró de la Barre de Flandes.[2][1]
Com es van fer els carrers
Qualsevol desplaçament al Coll, fins i tot per comprar un paquet de sal, vol dir pujar i baixar; les escales mecàniques, les baranes i els transports públics han millorat l'accessibilitat per als qui hi viuen.[2][1]
El turó del Coll fa 245 metres i es coneixia com el turó d'en Falcó. Al llarg del passeig de la Mare de Déu del Coll es van edificar entre els segles XIX i XX torres d'especial bellesa, algunes de Josep Maria Jujol, com la Casa Sansalvador, la casa dels Metges o Villa Conxita i la Torre Queralt (carrer de la Pineda 1, del 1917).[2][1]
Dates que el van canviar
- 1098 documents d'agost esmenten l'església de Santa Maria de Font-rúbia, el futur santuari del Coll.[2]
- 1835 la desamortització deixa el santuari abandonat fins al 1928.[2]
- 1904 Sant Joan d'Horta, i amb ell el Coll, s'annexa a Barcelona.[2][1]
- 1909 Antoni Sansalvador encarrega a Josep Maria Jujol la finca del passeig de la Mare de Déu del Coll.[2][1][6]
- 1910 Joan Bruguera Teixidó funda El Gato Negro, l'origen de l'editorial Bruguera.[2][3]
- 1915 es crea la Societat d'Aigua Radial a la finca Sansalvador.[2][1][6]
- 1928 el santuari es reobre al culte amb els Missioners dels Sagrats Cors.[2]
- 1931 s'inaugura el Casal Català Republicà del Coll en un casalot del santuari.[2]
- 1948 la imatge de la Mare de Déu del Coll torna a l'església, que poc després esdevé parròquia.[2]
- 1958 Mortadelo y Filemón apareixen a les pàgines de Pulgarcito, de Bruguera.[2][3]
- 1986 tanca l'editorial Bruguera.[2][3]
- 1987 s'inaugura el parc de la Creueta del Coll sobre la pedrera.[2][4]
- 2009 acaben les obres de recuperació de la finca Sansalvador.[2][1][6]
- 2010 s'obre l'estació El Coll | La Teixonera de la L5.[5]
- 2025 l'Ajuntament presenta el pla per renaturalitzar el parc dels Tres Turons.[7][1]
Persones i vida col·lectiva
Josep Maria Jujol
Arquitecte de la Casa Sansalvador, la casa dels Metges o Villa Conxita i la Torre Queralt, tres edificis modernistes del barri.[2][1][6]
Salvador Sansalvador
Metge que va fer excavar el pou de la finca, va crear la Societat d'Aigua Radial i va ser el primer president del Casal Català Republicà del Coll.[2][1][6]
Institucions
El Coll - La Bruguera (Centre Cívic)
L'editorial Bruguera va néixer el 1910 amb el nom d'El Gato Negro, fundada per Joan Bruguera Teixidó; el 1921 va crear el setmanari Pulgarcito i el 1940 va prendre el nom de Bruguera. Mortadelo y Filemón, de Francisco Ibáñez, van néixer el 20 de gener del 1958 a les seves pàgines. L'editorial va tancar el 1986; molts veïns hi havien treballat, i l'edifici és avui el Centre Cívic El Coll - La Bruguera, equipament públic.[2][3]
Escola Mare de Déu del Coll
En un dels casalots del santuari es va inaugurar el 22 de setembre del 1931 el Casal Català Republicà del Coll, amb cafè, teatre i pista de tennis; Salvador Sansalvador en va ser el primer president. El santuari acollia des del 1928 una escola humil dels Missioners dels Sagrats Cors, que després de la guerra va esdevenir l'Escola Parroquial i avui és l'escola Mare de Déu del Coll, que ha incorporat el casalot i el teatre.[2]
Estació El Coll | La Teixonera
L'estació El Coll | La Teixonera de la L5 es va obrir el 30 de juliol del 2010; el seu ascensor, de 63 metres, és el més llarg de la xarxa de metro.[5]
Festa Major del Coll
La Festa Major del Coll se celebra al juny, habitualment el segon i el tercer cap de setmana.[1]
Lluites que van deixar ciutat
Recuperar la finca Sansalvador
Reivindicació: Durant els anys 2000 l'Associació de Veïns i el Grup d'Estudis del Coll-Vallcarca van pressionar l'Ajuntament perquè recuperés la finca.[2][1][6]
Resultat: Les obres van acabar el 2009 i avui és la seu del Taller d'Història de Gràcia, que en cuida les visites.[2][1][6]
Un parc, no un camp de futbol, a la pedrera
Reivindicació: Quan la pedrera va tancar, el 1976 van sorgir per iniciativa ciutadana diversos projectes; Parcs i Jardins proposava un jardí ornamental i es va pensar en un camp de futbol.[2][4]
Resultat: El 1981 es va decidir fer-hi el parc, que es va inaugurar el 1987.[2][4]
El que encara es pot veure
Santuari de la Mare de Déu del Coll
El santuari és una petita església d'origen romànic, ja esmentada en documents d'agost del 1098 com a Santa Maria de Font-rúbia; va acollir un monestir dependent de Sant Cugat. Després de la desamortització del 1835 va quedar abandonat fins que el 1928 es va reobrir al culte amb els Missioners dels Sagrats Cors. Es va cremar a l'inici de la Guerra Civil; la imatge de la Mare de Déu, amagada, es va tornar a col·locar el 24 d'octubre del 1948, i poc després l'església va esdevenir parròquia.[2]
Finca Sansalvador
El 1909 Antoni Sansalvador va encarregar a Josep Maria Jujol el mur, l'entrada pel passeig de la Mare de Déu del Coll 79, un pavelló per al porter i una casa a la part alta d'un terreny molt costerut. El seu germà Salvador hi va obrir un pou de prop de 40 metres on es va trobar aigua amb traces de radi i el 1915 va crear la Societat d'Aigua Radial; el pou es va assecar. Després de pressions de l'Associació de Veïns i del Grup d'Estudis del Coll-Vallcarca, l'Ajuntament en va acabar la recuperació el 2009 i avui és la seu del Taller d'Història de Gràcia.[2][1][6]
Parc de la Creueta del Coll
La pedrera del turó del Coll va tancar a l'inici dels anys setanta i va deixar un gran forat. Després de propostes ciutadanes el 1976 i la decisió del 1981 de no fer-hi un camp de futbol, el parc de la Creueta del Coll es va inaugurar el 1987 amb projecte de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. Al peu del cingle, sobre l'estany que a l'estiu fa de piscina, penja l'escultura de formigó Elogi de l'aigua d'Eduardo Chillida, de més de 50 tones, sostinguda per quatre cables d'acer.[2][4]
El que va desaparèixer
El barri avui
El Coll tenia 8.056 habitants el 2026, una densitat de 228,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.822 € el 2023, 35,3 hectàrees i un 23,3% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 23,3%
El que està canviant
Tres Turons (a data d'octubre del 2026): el pla de renaturalització presentat el juliol del 2025 preveu 4,3 milions d'euros per als camins, l'aigua de pluja i la vegetació del parc, que s'estén pels turons del Carmel, de la Rovira i del Coll; no s'ha trobat cap anunci posterior d'inici d'obres.[7][1]
Llegir-lo a peu
Inici: El Coll | La Teixonera (L5) · Final: Parc de la Creueta del Coll[2][4]
Camí (sense aturades): 17 min · 1300 m · Visita estimada (amb aturades): 65 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els cinc punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Coll (barri 29) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, la Salut, la Vila de Gràcia, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). El Coll (barri). Consulta: 2026-10-03.
- [2] Josep Maria Contel Ruiz (Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis), Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia (2022). Itineraris per Gràcia 6. Del santuari del Coll a Vallcarca, passat i present d'un territori. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Ajuntament de Barcelona (2026). Centre Cívic El Coll - La Bruguera. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Parc de la Creueta del Coll. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Wikipedia (2026). El Coll | La Teixonera (Barcelona Metro). Consulta: 2026-10-03.
- [6] OpenStreetMap contributors (2026). Finca Sansalvador and Beat Almató metro entrance (Nominatim/Overpass records). Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona, Districte d'Horta-Guinardó (2025-07-10). Un pla per renaturalitzar el parc dels Tres Turons. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 10 fonts consultades