Horta-Guinardó · 35

el Guinardó

El Guinardó pren el nom d'una masia situada sobre un turonet, el Mas Guinardó, les terres de la qual es van urbanitzar a partir del 1897 i, des dels anys seixanta, es van omplir de blocs de pisos al voltant d'un parc iniciat el 1916.[1][2][3]

El Mas Guinardó encara s'alça sobre el turonet on es va construir, a la plaça de Salvador Riera. La Viquipèdia recorda que les obres del 2007-2011 per al Casal d'Entitats hi van afegir cossos nous al darrere que n'amaguen el turó: gireu al voltant de la casa i comproveu quant en queda.[2][1][4][5]

El Guinardó s'estén pels vessants orientals de la Muntanya Pelada, dins els antics municipis de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, als límits amb Horta i Gràcia.[1]

Als anys seixanta l'edificació en blocs de pisos va elevar extraordinàriament la densitat i va deixar pocs espais verds, concentrats sobretot al Parc del Guinardó.[1][3]

el Guinardó (barri 35) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.

D'on ve el nom

Etimologia: segura[1][2]

Guinardó ve del Mas Guinardó, la masia que va donar nom al barri. Una llegenda popular, difosa per la tradició i per algun historiador, la relaciona amb el bandoler Perot Rocaguinarda; la Viquipèdia la presenta com a llegenda, no com a fet documentat.[1][2]

El passeig de Maragall, obert el 1911, fa de límit amb l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar; la ronda del Guinardó i l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, oberta el 1913 i que comunica amb Gràcia, són les vies principals.[1]

Abans del barri

Durant molts segles l'indret va ser agrícola, sobretot de vinya; la fil·loxera del 1881 va arruïnar els cultius i les terres van quedar mig abandonades. Hi havia també pedreres, al sector de l'actual Can Baró, i pasturatges.[1][2][3]

Entre els masos hi havia el Mas Guinardó: els primers documents, de finals del segle XIV, parlen d'un colomar sobre el turonet del Cogoll. El mas Viladomat era un altre dels que ocupaven el pendent.[1][2][3]

Com es van fer els carrers

El 1894 Salvador Riera va comprar el Mas Guinardó. El projecte d'urbanització, del mestre d'obres Pere Bosch i Cardellach, es va aprovar el 19 de febrer del 1897 juntament amb el del mas Viladomat. Riera va convertir la masia en hotel el 1904, sense èxit, i el 1906 va passar a ser seu de l'Associació de Propietaris del Guinardó.[2][1]

Als anys trenta moltes famílies vivien ja en caseta amb hortet, i fins als cinquanta el barri va continuar sent de pagesos i menestrals. Després la febre de la construcció en va canviar la fesomia: als seixanta els blocs de pisos van elevar la densitat i van afavorir l'arribada d'immigrants. El barri continua sense indústria.[1]

Dates que el van canviar

  1. Finals del segle XIV els primers documents del Mas Guinardó parlen d'un colomar sobre el turonet del Cogoll.[1][2][3]
  2. 1881 la fil·loxera arruïna els cultius de vinya del pendent.[1][2][3]
  3. 1894 Salvador Riera compra el Mas Guinardó.[2][1]
  4. 19 de febrer del 1897 s'aprova el projecte d'urbanització del Mas Guinardó i del mas Viladomat.[2][1]
  5. 1904–1906 el Mas Guinardó és hotel sense èxit (1904) i seu de l'Associació de Propietaris del Guinardó (1906).[2][1]
  6. 1911 i 1913 s'obren el passeig de Maragall (1911) i l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat (1913).[1]
  7. 1916 comença la construcció del Parc del Guinardó, segons el projecte de Forestier.[3]
  8. 1954 s'inaugura el Mercat del Guinardó.[6][7]
  9. 1982 obre el Centre Cívic del Guinardó, el primer d'aquest tipus a Barcelona.[1]
  10. 1985–2011 l'Ajuntament adquireix el Mas Guinardó (1985) i s'hi inaugura el Casal d'Entitats (2011).[2][4][5]
  11. 2014 s'acaba la reforma del Mercat del Guinardó.[6][7]
  12. Juny del 2025 comencen les obres de la Torre Garcini.[8]

Institucions

Casal d'Entitats Mas Guinardó

Equipament municipal de la masia, a la plaça de Salvador Riera 2, inaugurat el 2011 després que l'Ajuntament adquirís l'edifici el 1985.[2][4][5]

Mercat del Guinardó

Mercat municipal inaugurat el 1954 al carrer de Teodor Llorente 10; la reforma, acabada el 2014, el va integrar en un bloc amb un centre d'atenció primària, un centre juvenil, una residència de gent gran i una escola bressol.[6][7]

Parc del Guinardó

Parc d'unes 16 hectàrees, començat el 1916 segons el projecte de Forestier i dut a terme per Rubió i Tudurí, un dels primers parcs municipals de la ciutat.[3]

Lluites que van deixar ciutat

Torre Garcini

Reivindicació: El veïnat feia temps que reclamava rehabilitar la masia de Can Garcini i obrir-ne els jardins.[8]

Resultat: L'Ajuntament va iniciar les obres el juny del 2025; el casal de persones grans s'espera a principis del 2027.[8]

El que encara es pot veure

Mas Guinardó

Masia amb elements d'interès, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC30249); les excavacions de les obres van identificar-hi diverses fases constructives, des del colomar medieval fins a l'hotel del 1904.[2][1][4][5]

Parc del Guinardó

Bé integrant del patrimoni cultural català (IPAC51066): canals i murets de pedra que fan baixar l'aigua en cascades, la Font del Cuento amb llinda del 1739 i l'escultura del Nen de la Rutlla (1961).[3]

El que va desaparèixer

Les vinyes del pendent

Durant segles el pendent va ser sobretot vinya. La fil·loxera del 1881 va arruïnar els cultius i només van quedar alguns garrofers i roures a la part més obaga; el bosc de pins del parc és de repoblació posterior, iniciada cap als anys seixanta.[1][2][3]

El barri avui

El Guinardó tenia 39.144 habitants el 2026, una densitat de 299,0 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 24.270 € el 2023, 130,9 hectàrees i un 21,5% de població amb nacionalitat no espanyola.

Nacionalitat no espanyola (2026): 21,5%

El que està canviant

La Torre Garcini, la masia del segle XVIII del carrer del Xiprer 40, s'està convertint en casal de persones grans: l'Ajuntament va iniciar les obres el juny del 2025, amb 4 milions d'euros i una durada d'uns 19 mesos, i els jardins s'obriran al públic. Segons el darrer calendari oficial que hem trobat, acabaran a principis del 2027 (a l'octubre del 2026 no hem localitzat cap actualització posterior).[8]

El juny del 2024 Betevé informava que la reforma del passatge de Llívia, de 450 metres entre la plaça del Guinardó i la Torre Garcini, es faria amb plataforma única i 2,8 milions d'euros, però no començaria fins a finals del 2027 com a mínim, un cop transformada la Torre Garcini; no hem trobat cap actualització posterior.[9]

Llegir-lo a peu

Inici: Guinardó | Hospital de Sant Pau (L4) · Final: Font del Cuento (Parc del Guinardó)[3]

Camí (sense aturades): 13 min · 1000 m · Visita estimada (amb aturades): 51 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

el Guinardó (barri 35) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau.

1
Mercat del Guinardó
Mercat del Guinardó, Carrer de Teodor Llorente 10
Busqueu la torre del mercat antic, conservada a la cruïlla del passatge de Llívia amb el carrer de l'Oblit, i la nau nova que l'envolta.[6][7]
El mercat de 1954 va substituir un mercat a l'aire lliure; la reforma, acabada el 2014, el va integrar en un bloc amb centre de salut, centre juvenil, residència de gent gran i escola bressol, i la torre antiga acull ara les oficines.[6][7]
Coordenades
41.41905, 2.17904 · OpenStreetMap
2
Mas Guinardó
Mas Guinardó, Plaça de Salvador Riera 2
480 m · 6 min
Rodegeu la masia i compareu la part que s'alça sobre el turonet amb els cossos nous afegits al darrere en les obres del 2007-2011.[2][1][4][5]
L'excavació de les obres va mostrar-hi un colomar medieval, una masia del segle XVII ampliada al XIX i l'hotel del 1904; l'Ajuntament la va comprar el 1985 i el casal es va inaugurar el 2011.[2][1][4][5]
Coordenades
41.41845, 2.17475 · OpenStreetMap
3
Plaça del Nen de la Rutlla
Plaça del Nen de la Rutlla
320 m · 4 min
Busqueu l'escultura del Nen de la Rutlla a la placeta que fa d'entrada al parc.[3]
L'escultura és de Joaquim Ros i Bofarull (1961) i la placeta, de Joaquim Maria Casamor i d'Espona; el parc es va començar el 1916 amb el projecte de Forestier i es va remodelar el 1977.[3]
Coordenades
41.41879, 2.17164 · OpenStreetMap
4
Font del Cuento
Font del Cuento, Parc del Guinardó
200 m · 3 min
Busqueu l'any 1739 gravat a la llinda de la Font del Cuento.[3][1][2]
La font és gairebé dos segles anterior al parc, que es va fer sobre terres que durant molt de temps havien estat vinya.[3][1][2]
Coordenades
41.41943, 2.17019 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia (2026). El Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Viquipèdia (2026). Mas Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Viquipèdia (2026). Parc del Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] Ajuntament de Barcelona — Memòria democràtica (2026). Casal Mas Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Districte d'Horta-Guinardó (2011). Pla de futur del Guinardó (April 2011). Consulta: 2026-10-09.
  6. [6] Ajuntament de Barcelona — Mercats de Barcelona (2026). Mercat del Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Ajuntament de Barcelona — Mercats de Barcelona (2026). Refurbishment of the Mercat del Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Ajuntament de Barcelona — Servei de Premsa (2025-06-29). Comencen les obres de rehabilitació de la Torre Garcini per ubicar-hi un casal de persones grans per al barri del Guinardó. Consulta: 2026-10-03.
  9. [9] Betevé (2024-06-21). Passatge de Llívia, eix de vianants. Consulta: 2026-10-03.
  10. [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  12. [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades

Torna amunt