Sant Martí · 66
el Parc i la Llacuna del Poblenou
El Parc i la Llacuna del Poblenou uneix dos noms, diverses vores i una de les transformacions urbanes més intenses de Barcelona. Sota campus, oficines, museus i torres hi ha una plana humida drenada, fàbriques, tallers, habitatge obrer i una lluita encara oberta sobre qui pot continuar vivint i treballant al 22@.
Poseu-vos davant de Ca l’Aranyó i mireu simultàniament el maó, la xemeneia, l’estructura universitària i els edificis nous del voltant. El conjunt no és una fàbrica salvada del passat: és una màquina tèxtil convertida en campus dins un districte que ha substituït gran part del seu sòl productiu.
El barri administratiu definit l'any 2006 combina el sector del Parc, connectat amb Ciutadella, l'Estació del Nord i les Glòries, amb la Llacuna, connectat amb la geografia humida i un eix del Poblenou industrial. No és una simple unitat històrica: hi conviuen habitatges, fàbriques reutilitzades, urbanitzacions, campus, oficines, cultura, oci nocturn i infraestructures.
A finals del segle XIX, Poblenou era conegut com el “Manchester català” per la concentració industrial. Des de l’aprovació del 22@ l’any 2000, aquesta zona ha estat un laboratori de canvi d’ús: indústria cap a activitats intensives en coneixement, habitatge, hotels, universitat i serveis. La pregunta no és només què s’ha construït, sinó quina indústria i cultura han pogut romandre, quants habitatges assequibles s’han lliurat i qui suporta el cost de la transformació.
el Parc i la Llacuna del Poblenou (barri 66) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
el Parc i la Llacuna del Poblenou (barri 66) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
D'on ve el nom
Llacuna fa referència a terres baixes i humides de la plana costanera amb saturació estacional d'aigua abans del drenatge. Sobreviu al carrer de la Llacuna, sense implicar un llac permanent.
Parc és una denominació administrativa vinculada a la proximitat del parc de la Ciutadella i a sectors històricament llegits en relació amb aquesta gran peça, l’Estació del Nord i Glòries. No tot el parc de la Ciutadella és dins el barri. El nom compost és una sutura municipal, no una identitat homogènia antiga.
Entre la Vila Olímpica, el nucli del Poblenou, Glòries i els accessos a la Diagonal.
Abans del barri
Abans de les fàbriques hi havia llacunes estacionals, terres humides, drenatges, hortes, prats, masies i camins de la plana de Sant Martí. Aigua, sorra i proximitat del mar condicionaven cultius i assentaments.
La industrialització va aprofitar terrenys amplis, aigua, ferrocarril, port i distància del centre emmurallat. Tèxtil, metal·lúrgia, alimentació, química, magatzems i tallers van convertir la plana en paisatge productiu. Habitatges i comerç creixien entre recintes industrials, sovint amb contaminació i serveis insuficients.
Com es van fer els carrers
La quadrícula Cerdà es va projectar sobre un territori industrial que no sempre la seguia. Grans fàbriques ocupaven diverses parcel·les, passatges i carrers acabaven en recintes, i Pere IV conservava el traçat d’un camí més antic. Carrer de la Llacuna i els eixos cap a Glòries articulaven producció, mercaderies i habitatge.
El pla 22@ de 2000 va canviar la qualificació industrial 22a per un règim que permetia activitats 22@, equipaments i transformació. El resultat ha estat una nova quadrícula de torres, oficines, campus i espais públics, però també façanes industrials conservades com a pell, desplaçament de tallers i solars que esperen desenvolupament. La modificació MPGM 22@2022, en vigor des del juny de 2022, va substituir el marc anterior i declarà objectius de més habitatge assequible, protecció del teixit tradicional, activitat productiva compatible i infraestructura verda. Aquests objectius s’han de mesurar en resultats, no repetir com a realitat consumada.
Dates que el van canviar
- Època preindustrial: Els aiguamolls, el drenatge, el conreu i les rutes configuren el paisatge preindustrial documentat en mapes històrics.
- Segle XIX: industrialització accelerada de Poblenou i extensió ferroviària.
- 1872–1877: El projecte, l'estructura anglesa i la posada en marxa de Ca l'Aranyó es va desenvolupar en diferents fases.
- 1897: annexió de Sant Martí de Provençals a Barcelona.
- Mitjan segle XX: continuïtat fabril, habitatge i ampliació d’infraestructures.
- 1986: tancament de Ca l’Aranyó; inici de degradació posterior.
- 1990s: desindustrialització i aparició de tallers, estudis, oci i usos provisionals en naus.
- 2000: aprovació del pla 22@ original.
- 2006: definició del barri administratiu i consolidació del campus de Comunicació de la UPF en fases; verificar obertures.
- 2009: obertura del Museu Can Framis en una antiga fàbrica rehabilitada.
- 7 de juny de 2022: entrada en vigor del MPGM 22@2022, que substitueix el marc de 2000.
- 2026: La transformació continua activa; els plans, els habitatges i els parcs es troben en fases diferents de proposta, construcció i lliurament.
Persones i vida col·lectiva
La zona va ser feta per obrers i obreres tèxtils, metal·lúrgics, químics, carreters, ferroviaris, magatzemistes, botiguers i famílies que vivien entre fàbriques. La desindustrialització hi va portar artistes, músics, dissenyadors, tallers, sales de concert i usos informals abans que el 22@ els convertís en marca urbana.
Els residents ara comparteixen la zona amb estudiants, acadèmics, personal d'oficina, neteja, seguretat, missatgeria, hostaleria, treballadors culturals i de la construcció. La població diürna supera àmpliament la població residencial en alguns llocs, i les arribades al matí, les sortides nocturnes i la capacitat de romandre revelen diferents relacions amb el barri.
Veïns de tota la vida
Mediar ambdues èpoques
Persones darrere els edificis
Ca l’Aranyó va ser encarregada per Claudi Arañó i construïda sota la direcció del mestre d’obres Josep Marimón i Cot, amb estructura i maquinària angleses. Però també eren telers, treballadors, disciplina, energia, manteniment i successió familiar empresarial. La singular combinació d’estructura metàl·lica importada i volta catalana és inseparable del procés de producció.
Darrere els campus, museus i oficines hi ha equips de rehabilitació, però també personal de neteja i manteniment, estudiants endeutats, vigilants, treballadors de plataformes i antics usuaris expulsats. Un edifici industrial rehabilitat pot conservar estructura i perdre ecosistema productiu.
Institucions
El campus del Poblenou de la UPF a Ca l'Aranyó, Can Framis, Disseny Hub i Glòries, escoles, atenció primària, espais culturals, cooperatives i comerços formen una xarxa heterogènia que recorre els límits del barri.
Els espais musicals són institucions econòmiques i culturals, però també llocs de treball, horaris nocturns i fonts de conflicte residencial. El treball, l'accés i la seva relació amb el carrer formen part del seu paper.
Universitats/llocs tecnològics
Coneixement
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: Les lluites han defensat habitatge, patrimoni industrial, tallers, cultura, escoles, zones verdes i continuïtat veïnal. Han denunciat expropiacions, especulació, buits d’equipaments i una transformació que produïa oficines més ràpid que habitatge assequible.
Resultat: Crítica i ajust constants
El debat 22@ no és “tecnologia contra nostàlgia”
Reivindicació: El debat del 22@ no és tecnologia versus nostàlgia. Es refereix al sòl, l'elevació, l'ús mixt, la producció urbana, l'habitatge protegit i la permanència, mesurat a través d'habitatges acabats, l'activitat retinguda i les persones desplaçades.
Resultat: alt pressió
El que encara es pot veure
Ca l’Aranyó conserva maó, xemeneia, columnes de ferro i voltes. Can Framis conserva volum industrial. Altres coberts, xemeneies, passatges i murs sobreviuen entre oficines i solars.
Llegiu també vores buides, cantonades inactives, retenció de façanes i salts bruscos entre habitatges antics i edificis corporatius. La discontinuïtat és una evidència.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer aiguamolls, drenatge visible, fàbriques, maquinària, tallers, habitatges, bars de treballadors i xarxes de proveïdors. També es van desplaçar els usos artístics i artesans de transició.
Una xemeneia no preserva un ecosistema. Registra la superfície productiva, els llocs de treball, els lloguers i els usos perduts en cada operació.
El barri avui
El 2026 el Parc i la Llacuna del Poblenou tenia 17.639 habitants, una densitat de 157,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 26.699 € el 2023, 112,2 hectàrees i un 31,2% de població amb nacionalitat no espanyola.
La densitat residencial relativament baixa és enganyosa a causa dels grans llocs d'activitat i la població diürna. Veïns, treballadors i estudiants ocupen diferents geografies, així com habitatges, oficines, hotels, terrenys buits, ingressos i calor.
Nacionalitat no espanyola (2026): 31,2%
El que està canviant
Continuen actius urbanisme, habitatge, oficines, equipaments, Glòries i solars urbanitzables. El marc de 2022 preveu habitatge i protecció, però una disposició no és una clau lliurada. Potencial, aprovat, en construcció i ocupat són estats diferents.
La resta de la indústria i la cultura, els lloguers comercials, l'ombra, el moviment, l'energia, el soroll i l'ús de la planta baixa continuen canviant. Un districte del coneixement depèn d'una mà d'obra material substancial.
El que les guies no diuen
Les guies celebren l'arquitectura industrial i les empreses tecnològiques, però ometen el desplaçament, la terra, el treball precari i la diferència entre preservar un edifici i preservar una economia. Presenten el 22@ com un resultat coherent més que com una successió de plans incomplets.
També confonen el Poblenou social, el barri administratiu i el 22@
També confonen el Poblenou social, el barri administratiu i el districte urbanístic del 22@. Aquestes se superposen sense coincidir.
Llegir-lo a peu
Inici: Glòries / Llacuna (L4) · Final: Seqüències de parc
Camí (sense aturades): 14 min · 1080 m · Visita estimada (amb aturades): 49 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Parc i la Llacuna del Poblenou (barri 66) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
el Parc i la Llacuna del Poblenou (barri 66) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona / Fabra i Coats Fàbrica de Creació (n.d.). Fabra i Coats — fàbrica i reutilització cultural. Tipus: industrial_heritage. Localització: fabra-coats. Consulta: 2026-07-17.
- [8] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [10] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [12] PAH (n.d.). Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Tipus: civil_society. Localització: pah. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Historiografia de l'habitatge / Ajuntament de Barcelona (1929). Cases barates de Barcelona (política d'habitatge social interwar). Tipus: housing_history. Localització: cases-barates. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [15] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 15 fonts consultades