Barcelona, barri a barri Atles viu dels 73 barris

Sant Martí · 66

el Parc i la Llacuna del Poblenou

Un antic barri fabril del Poblenou on una filatura de maó, un museu del disseny i una torre d'uns 142 metres s'enfilen en un sol passeig, sobre terrenys transformats pel Pla 22@.[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10][11]

Atureu-vos a la cantonada dels carrers de Tànger i de la Llacuna i busqueu la tanca de maó vist i la xemeneia troncocònica de Ca l'Aranyó. Acabada el 1874 com a fàbrica tèxtil, va tancar el 1984 i avui és un campus universitari.[1][2][3][4]

El Parc i la Llacuna del Poblenou és un barri administratiu des del 2006 i té dues zones diferenciades: el veïnat del Parc i l'entorn de la plaça de les Glòries Catalanes.[12]

Els seus terrenys pertanyen a l'antic cinturó industrial del Poblenou. Des del Pla 22@ del 2000, el sòl industrial s'ha anat convertint en una barreja d'empreses, universitats, cultura i habitatge.[11]

el Parc i la Llacuna del Poblenou (barri 66) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.

D'on ve el nom

Etimologia: segura[12]

El nom compost és una etiqueta administrativa, no un topònim antic. Segons la Viquipèdia, els nuclis originals es van formar al voltant de diversos parcs —el de l'Estació del Nord i el de la Ciutadella— i de la Llacuna, la via que unia el nucli del Poblenou amb el Clot.[12]

Malgrat el nom, cap d'aquests parcs no queda dins del barri. La part més propera als parcs de vegades es considerava Fort Pius, nom que algunes entitats de la zona encara fan servir.[12]

Des del 2006 el barri queda entre la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de la Llacuna, de Pere IV, d'Àvila, de Llull, de Wellington, de Pujades, de Roger de Flor i dels Almogàvers, i l'avinguda Meridiana fins a la plaça de les Glòries Catalanes.[12]

Abans del barri

El 1800 el solar on avui hi ha Ca l'Aranyó era un prat de blanqueig que una família propietària va vendre a un fabricant. El 1872 Claudi Aranyó va comprar-hi els terrenys i va encarregar una fàbrica de filatura i teixits.[1][2][3][4]

Com es van fer els carrers

Ca l'Aranyó combina dos estils: l'anglès, en la imatge exterior i els elements estructurals —obra de maó, finestres de mansarda, peces de fosa prefabricades i encavallades d'acer—, i el català, en la tècnica constructiva. El conjunt té una tanca de maó vist i una xemeneia troncocònica.[1][2][3][4]

El Pla 22@ del 2000 va voler transformar 200 hectàrees de sòl industrial de Sant Martí. La modificació del pla metropolità aprovada definitivament el 31 de maig del 2022 proposa 7.800 habitatges nous, un 80% dels quals protegits, i fer d'un de cada tres carrers un eix verd.[11]

Dates que el van canviar

  1. 1872–1874 Claudi Aranyó compra els terrenys (1872) i la fàbrica tèxtil s'acaba el 1874, amb plànols i maquinària d'una firma britànica.[1][2][3][4]
  2. 1984 L'empresa Aranyó i Cia SA tanca la fàbrica.[1][2][3][4]
  3. 2000 S'aprova el Pla 22@ per transformar 200 hectàrees de sòl industrial del Poblenou i del seu entorn.[11]
  4. 2003 Ca l'Aranyó es cedeix a la Universitat Pompeu Fabra (dret de superfície).[1][2][3][4]
  5. 2006 Es fixen els límits actuals del barri.[12]
  6. 27 d'abril de 2009 S'inaugura el Museu Can Framis en una antiga fàbrica de llana.[13][14]
  7. 14 de desembre de 2014 S'inaugura el Museu del Disseny de Barcelona a l'edifici Disseny Hub, a la plaça de les Glòries.[5][6][7]
  8. 31 de maig de 2022 S'aprova definitivament la modificació del pla metropolità per a un 22@ més inclusiu i sostenible.[11]

Persones i vida col·lectiva

Claudi Aranyó

Fabricant tèxtil que va comprar els terrenys el 1872 i va encarregar la fàbrica, acabada el 1874; l'empresa Aranyó i Cia SA la va tancar el 1984.[1][2][3][4]

Jordi Badia (BAAS Arquitectura)

Va dirigir la reforma de Can Framis: va rehabilitar dues de les tres naus i en va substituir la tercera per una de nova que unifica el conjunt. La reforma va rebre el 2010 el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme.[13][14]

Institucions

Universitat Pompeu Fabra, Campus del Poblenou

El campus ocupa Ca l'Aranyó, al carrer de Roc Boronat 138, des que el 2003 es va cedir l'antiga fàbrica a la universitat, que hi va començar les classes el 2009.[1][2][3][4]

Museu del Disseny de Barcelona

Obert el 14 de desembre del 2014 a la plaça de les Glòries Catalanes 37-38, reuneix quatre col·leccions anteriors i té més de 70.000 objectes.[5][6][7]

Museu Can Framis

Museu de pintura catalana contemporània de la Fundació Vila Casas, al carrer de Roc Boronat 116-126, amb una col·lecció que va dels anys seixanta a l'actualitat.[13][14]

El que encara es pot veure

Ca l'Aranyó

Protegida com a bé cultural d'interès local; es conserven l'edifici principal, la tanca de maó vist i la xemeneia troncocònica.[1][2][3][4]

El barri avui

El 2026 el Parc i la Llacuna del Poblenou tenia 17.639 habitants, una densitat de 157,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 26.699 € el 2023, 112,2 hectàrees i un 31,2% de població amb nacionalitat no espanyola.

Nacionalitat no espanyola (2026): 31,2%

El que està canviant

El marc del 2022 proposa 7.800 habitatges nous (un 80% protegits) i un de cada tres carrers convertit en eix verd; són propostes del pla, no habitatges ja lliurats.[11]

El 9 de setembre del 2026 la transformació de la plaça de les Glòries va ser anunciada com una de les cinc finalistes del Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà; el guanyador es coneixerà el 15 d'octubre. El maig del 2026 va començar l'enderrocament de 37 finques al nord-oest de la plaça, al carrer del Consell de Cent, per ampliar el parc de les Glòries fins als 30.000 m2.[15][16]

Prop de la plaça, les obres de desdoblament del Trambesòs i d'urbanització de la Gran Via continuen fins a la primavera del 2027; des de l'11 de setembre del 2026 la calçada del costat muntanya de la Diagonal entre Llacuna i Badajoz torna a estar oberta al trànsit.[17]

El que les guies no diuen

Un museu per sota del carrer

El jardí de Can Framis queda un metre i mig per sota del nivell del carrer perquè l'edifici és anterior al pla de reforma.[13][14]

Llegir-lo a peu

Inici: Glòries (L1) · Final: Museu Can Framis[13][14]

Camí (sense aturades): 12 min · 890 m · Visita estimada (amb aturades): 52 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

el Parc i la Llacuna del Poblenou (barri 66) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.

1
Museu del Disseny de Barcelona
Plaça de les Glòries Catalanes 37-38
Rodegeu el llac artificial que envolta la base de l'edifici i alceu la vista cap al prisma de tres plantes tallat al biaix que s'alça sobre la plaça.[5][6][7]
Una part de l'edifici és subterrània. Es va inaugurar el 14 de desembre del 2014 i reuneix quatre col·leccions anteriors, amb més de 70.000 objectes.[5][6][7]
Coordenades
41.40257, 2.18800 · OpenStreetMap
2
Torre Glòries
Avinguda Diagonal 209-211
230 m · 3 min
Mireu la façana de la torre: una retícula de plaques de vidre de colors sobre la closca de formigó que arriba a uns 142 metres.[8][9][10]
Construïda entre el 1999 i el 2005 com a seu d'una empresa (la Torre Agbar), té dues estructures ovals encaixades. Després de la venda del 2013 es va plantejar convertir-la en hotel, però la moratòria hotelera del 2017 en va mantenir l'ús d'oficines.[8][9][10]
Coordenades
41.40349, 2.18952 · OpenStreetMap
3
Ca l'Aranyó (Universitat Pompeu Fabra)
Carrer de Roc Boronat 138
470 m · 6 min
Busqueu la tanca de maó vist que tanca el recinte i la xemeneia troncocònica que s'alça a l'interior; l'edifici principal és prop de la cantonada de Tànger amb la Llacuna.[1][2][3][4]
Fàbrica tèxtil acabada el 1874 amb plànols i maquinària d'una firma britànica, va tancar el 1984. Des del 2009 forma part del campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra.[1][2][3][4]
Coordenades
41.40396, 2.19376 · OpenStreetMap
4
Museu Can Framis
Carrer de Roc Boronat 116-126
180 m · 2 min
Fixeu-vos en les parets pintades de gris que deixen veure maó, pedra i les cicatrius de finestres antigues, i en el jardí, que queda per sota del nivell del carrer.[13][14]
Antiga fàbrica de llana, es va inaugurar com a museu el 27 d'abril del 2009 després d'una reforma de Jordi Badia (BAAS). Hi ha pintura catalana contemporània dels anys seixanta ençà.[13][14]
Coordenades
41.40291, 2.19495 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia (2026). Ca l'Aranyó. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] OpenStreetMap contributors (Nominatim) (2026). Universitat Pompeu Fabra–Campus del Poblenou, Carrer de Roc Boronat 138. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Sindicatura de Comptes de Catalunya (2006). Report 12/2006 (Universitat Pompeu Fabra). Consulta: 2026-10-09.
  4. [4] Universitat Pompeu Fabra (2009). UPF 25 anys: 2009. Consulta: 2026-10-09.
  5. [5] Viquipèdia (2026). Disseny Hub Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Ajuntament de Barcelona (2026). Museu del Disseny de Barcelona: informació pràctica. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Viquipèdia (2026). Museu del Disseny de Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Viquipèdia (2026). Torre Glòries. Consulta: 2026-10-03.
  9. [9] Ateliers Jean Nouvel (n.d.). Tour Agbar. Consulta: 2026-10-09.
  10. [10] Barcelona Turisme (n.d.). Torre Glòries. Consulta: 2026-10-09.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona (2022). MpPGM 22@: Un Poblenou més inclusiu, sostenible i productiu. Consulta: 2026-10-03.
  12. [12] Viquipèdia (2026). El Parc i la Llacuna del Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
  13. [13] Viquipèdia (2026). Museu Can Framis. Consulta: 2026-10-03.
  14. [14] Fundació Vila Casas (2026). Can Framis, Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
  15. [15] Metròpoli Abierta (2026-09-09). La nova plaça de les Glòries de Barcelona, finalista a un premi europeu. Consulta: 2026-10-03.
  16. [16] Barcelona Secreta (2026-05-14). Adiós a las «casas hermanas» modernistas de Consell de Cent: se derribarán para ampliar el parque de Glòries. Consulta: 2026-10-03.
  17. [17] Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Martí (2026-09-10). La línia T4 de tramvia recupera la normalitat el 14 de setembre. Consulta: 2026-10-03.
  18. [18] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  19. [19] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  20. [20] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 20 fonts consultades

Torna amunt