Sarrià-Sant Gervasi · 27

el Putxet i el Farró

El Putxet i el Farró són dos barris sota un sol nom: a dalt, un turó urbanitzat des del 1870 amb torres d'estiueig i un parc amb mirador; a baix, passatges de cases adossades, torres modernistes i una vil·la d'astrònom, separats per la ronda del General Mitre.[1][2]

Quatre parades recorren els dos mons: el parc del cim, una casa modernista que una immobiliària va voler enderrocar, un passatge de cases adossades i la casa on un astrònom va descobrir un asteroide.[2][3][4][5]

El barri el formen el Putxet, al nord, i el Farró, al sud; és delimitat per l'avinguda de la República Argentina, la plaça de Lesseps, l'avinguda de la Riera de Cassoles, la Via Augusta, el carrer de Balmes i el passeig de Sant Gervasi, i té un nom no normatiu, «el Putget i el Farró», que encara es veu escrit.[1]

El Putxet és una petita muntanya entre Sarrià - Sant Gervasi i Vallcarca i els Penitents, on hi havia hagut una capella al segle XVII; no va ser fins al 1870 que s'hi van començar a construir torres per a la burgesia barcelonina. El Farró és el sector per sota de la ronda del General Mitre, al voltant dels carrers de Saragossa i de Vallirana.[1]

el Putxet i el Farró (barri 27) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: les Tres Torres, Sant Gervasi - la Bonanova, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.

D'on ve el nom

Etimologia: segura[1]

El Farró rep el nom de Silvestre Farró, que a principis del segle XIX hi va construir les primeres cases.[1]

Els límits són l'avinguda de la República Argentina, la plaça de Lesseps, l'avinguda de la Riera de Cassoles, la Via Augusta, el carrer de Balmes (plaça Molina) i el passeig de Sant Gervasi; el 1879 el Putxet formava, amb la Bonanova i Lledó, l'antic terme de Sant Gervasi.[1]

Abans del barri

Al cim del turó hi havia una capella del segle XVII; els terrenys del parc actual pertanyien a la Torre Espanya, de la família Morató, i el 1917 la zona va entrar en un pla de preservació d'espais verds.[5]

El Putxet va néixer com a nucli d'estiueig; amb el ferrocarril de Sarrià a Barcelona, el metro i els tramvies, com el que passava pel carrer de Saragossa, es va convertir en lloc de residència habitual.[1]

Com es van fer els carrers

Al Farró destaquen les cases baixes amb patis interiors i els passatges de cases adossades, com el de Sant Felip o el de Mulet, sovint al voltant de torres d'estil colonial o modernista fetes per a l'estiueig; algunes s'han substituït per pisos, però encara en queden.[1]

La ronda del General Mitre es va obrir als anys setanta: una immobiliària va voler comprar la Casa Tosquella per enderrocar-la, i l'enderroc de la finca veïna va afectar l'edifici i li va fer perdre part del jardí.[2]

Dates que el van canviar

  1. Segle XVII hi ha una capella al cim del turó del Putxet.[5]
  2. 1868 comença la urbanització del passatge de Mulet.[4]
  3. 1870 comencen a construir-se torres d'estiueig al Putxet.[1]
  4. 1889 Joan Caballé i Fàbregas projecta la Casa Tosquella.[2]
  5. 1899 Josep Comas i Solà s'instal·la a Vil·la Urània.[3]
  6. 1906 Eduard Maria Balcells reforma la Casa Tosquella.[2]
  7. 1915 Comas descobreix l'asteroide Hispania des de Vil·la Urània (20 de març).[3]
  8. 1949 un reglament municipal fixa l'alçada màxima del passatge de Mulet en 7,80 metres.[4]
  9. 1963 es desmunta l'observatori de Vil·la Urània.[3]
  10. 1970 es formalitza el parc públic del turó del Putxet.[5]
  11. 2018 Vil·la Urània obre com a centre cívic (març).[3]
  12. 2021 l'Ajuntament compra la Casa Tosquella (novembre).[2][6]

Persones i vida col·lectiva

Josep Comas i Solà

Astrònom; va viure a Vil·la Urània des del 1899, hi va descobrir l'asteroide Hispania el 1915 i la va llegar a la ciutat.[3]

Antoni Mulet i Orfila

Menorquí veí de Gràcia que va comprar una parcel·la de Can Regàs i hi va començar el passatge de Mulet el 1868.[4]

Eduard Maria Balcells i Buïgas

Arquitecte que va reformar la Casa Tosquella el 1906–1907.[2]

Institucions

Vil·la Urània

Centre cívic des del març del 2018 a la casa de l'astrònom Josep Comas i Solà, amb un espai didàctic dedicat a ell.[3]

Jardins del Turó del Putxet

Parc públic de gairebé 4 hectàrees des del 1970, ampliat el 2011, amb mirador, observatori geodèsic i estació meteorològica.[5]

Lluites que van deixar ciutat

Salvar Vil·la Urània

Reivindicació: Des dels anys noranta la casa va estar a punt de ser venuda i enderrocada diverses vegades; els veïns i la família Comas, amb el suport d'historiadors i arquitectes, en van reclamar la conservació.[3]

Resultat: L'Ajuntament en va assumir la conservació i el març del 2018 es va inaugurar la rehabilitació com a centre cívic.[3]

El que encara es pot veure

Casa Tosquella

Casa modernista de planta quadrangular amb escalinata central, dues torres-mirador, rajola vidriada, esgrafiats i forja; catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[2]

Passatge de Mulet

Una vintena de cases entre mitgeres amb petit jardí davanter, un reglament d'alçada del 1949 i la casa modernista de Josep Sendrós, del 1912.[4]

El que va desaparèixer

Observatori de Vil·la Urània

L'observatori de Vil·la Urània, amb un telescopi refractor de 156 mm, va ser desmuntat el 1963.[3]

Part del jardí de la Casa Tosquella

Als anys setanta, l'enderroc de la finca veïna va afectar la Casa Tosquella i li va fer perdre part del jardí.[2]

El barri avui

El Putxet i el Farró tenia 30.795 habitants el 2026, una densitat de 363,1 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 34.779 € el 2023, 84,8 hectàrees i un 20,5% de població amb nacionalitat no espanyola.

Nacionalitat no espanyola (2026): 20,5%

El que està canviant

L'Ajuntament va comprar la Casa Tosquella el novembre del 2021 per fer-hi un casal per a la gent gran. El desembre del 2024 es preveia una rehabilitació de 3,5 milions d'euros, amb obres a partir de l'estiu del 2026, i l'Ajuntament va ordenar modificar la proposta guanyadora del concurs després de les crítiques de veïns i experts. A 3 d'octubre del 2026 no s'ha trobat confirmació que les obres hagin començat.[2][6]

La premsa situa a l'àrea del Putxet l'esvoranc de la L9 del 7 de juliol del 2026, als carrers de Sant Gervasi de Cassoles, Rubinstein i Teodora Lamadrid; aquests carrers pertanyen oficialment al barri de Sant Gervasi - la Bonanova.[7]

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia (2026). El Putxet i el Farró. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Viquipèdia (2026). Casa Tosquella. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Viquipèdia (2026). Vil·la Urània. Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] Viquipèdia (2026). Passatge de Mulet. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Viquipèdia (2026). Jardins del Turó del Putxet. Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Diari el Jardí (2024-12-10). La rehabilitació de la Casa Tosquella ja té calendari. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Tot Barcelona (2026-09-07). Dos meses del socavón de la L9 en Sant Gervasi: «Es un viacrucis». Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  9. [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  10. [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 10 fonts consultades

Torna amunt