Horta-Guinardó · 43
Horta
Horta va ser un municipi independent fins al 1904 i encara té un centre propi: una plaça que va començar com a mercat, un carrer de cases de bugaderes amb pous i safareigs, una masia convertida en biblioteca i un mercat pendent de reforma.[1][2][3][4][5][6][7]
A la plaça d'Eivissa, mireu l'escultura Eivissenca, una dona d'Eivissa amb el vestit típic, inaugurada el 1965, i el bar Quimet, en una cantonada de la plaça des del 1927. La plaça es va projectar el 1889 com a plaça del Progrés, es va dir plaça del Mercat quan hi van aixecar 28 barraques i va rebre el nom actual el 1907, després de l'agregació d'Horta a Barcelona.[1][2][3]
Fins al 1904, Horta era el municipi independent de Sant Joan d'Horta, a uns sis quilòmetres de la Barcelona antiga, en la vall entre el vessant de Collserola i els turons de la Peira, de la Rovira, del Carmel i de la Creueta del Coll. Era més extens que el barri actual: arribava fins a Vallcarca i incloïa Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d'Hebron i gran part del Carmel.[1][8]
El nucli antic conserva l'estructura al voltant de la plaça d'Eivissa, amb un eixample residencial. Al barri hi ha també el parc del Laberint d'Horta, el jardí més antic que es conserva a la ciutat.[1][2][3][8][9][10]
Horta (barri 43) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
D'on ve el nom
Segons la Viquipèdia, el nom prové de la família Horta, que va ser propietària del territori del 1036 al 1260. El primer document escrit que anomena explícitament la parròquia de Sant Joan d'Orta és del 18 de març de 1095, i la primera església parroquial es va consagrar el 12 de juny de 1260; la vall d'Horta ja s'esmenta el 965.[1][11]
Abans del barri
Horta sempre ha estat rica en aigua i era un nucli rural ja des de l'època romana. El conreu era l'activitat principal, i per això hi havia més de cinquanta masies; moltes van desaparèixer i moltes es van convertir després en cases senyorials, on estiuejaven els barcelonins.[1]
L'abundància d'aigua va afavorir indústries que en depenien: adoberies de pell, com can Fontaner, la més gran; bugaderies; la fàbrica de midó de la família Oliver; bòbiles; i oficis com els d'aiguader o pouater.[1]
Com es van fer els carrers
Els carrers que envolten Can Mariner es van traçar cap al 1870, quan els propietaris van parcel·lar la finca en petits solars edificables. Altres barris de cases baixes d'Horta, com les del torrent de Carabassa i les de can Travi, van desaparèixer amb remodelacions urbanístiques modernes.[11][1][3]
Dates que el van canviar
- 965 la vall d'Horta es documenta per primera vegada.[1][11]
- 1260 es consagra la primera església parroquial de Sant Joan d'Horta.[1][11]
- c. 1791-94 comencen les obres del jardí del Laberint per als Desvalls.[8][9][10]
- 1886 s'estableix el primer mercat a la plaça, amb 28 barraques.[4][2]
- 1901 arriba el tramvia elèctric des de Barcelona.[1][2][3]
- 1904 Horta s'agrega a Barcelona.[1][2][3]
- 1951 s'inaugura el Mercat d'Horta del carrer del Tajo, el 25 de gener.[4][2]
- 1967 s'inaugura l'estació d'Horta del metro, amb sortida a la plaça d'Eivissa.[1][2][3]
- 2023 obre el mercat provisional a la confluència dels carrers de Porto i de Lisboa, el 28 de novembre.[4][5][6][7]
Persones i vida col·lectiva
Les bugaderes d'Horta
Des de començaments del segle XVII i fins ben entrat el XX, bona part de la roba de la gent benestant de Barcelona es rentava a Horta; les dones, que a més de la feina de la casa rentaven roba aliena als safareigs propis per obtenir un ingrés complementari, la recollien el dilluns i la tornaven neta el dissabte.[3][1]
Institucions
Mercat d'Horta
Edifici del carrer del Tajo 75-79, obra de l'arquitecte municipal Ramon Termes i Mauri, inaugurat el 25 de gener de 1951 per substituir les barraques de la plaça; la reforma mantindrà l'estructura de formigó armat amb tancaments de vidre i una gran claraboia.[4][2][5][6][7]
Biblioteca Horta–Can Mariner
Biblioteca pública instal·lada a la masia de Can Mariner, a la confluència dels carrers d'Horta i del Vent.[11]
El que encara es pot veure
Carrer d'Aiguafreda
Conjunt de cases de bugaderes, cadascuna amb el seu pou, que encara conserven els safareigs; és un dels pocs llocs on es conserva un estil d'habitatge que també es trobava al torrent de Carabassa i a can Travi.[3][1]
Can Mariner
Masia coneguda el 1200 com a mas de Fàbrica i després can Ferrer; als Mariner des de principis del segle XVI, que cap al 1870 van parcel·lar la finca. Restaurada el 1949, té planta baixa, dos pisos i golfes.[11]
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 Horta tenia 31.116 habitants, una densitat de 101,4 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.912 € el 2023, 307 hectàrees i un 23% de població amb nacionalitat no espanyola.[12]
Nacionalitat no espanyola (2026): 23%
El que està canviant
El Mercat d'Horta, inaugurat el 1951, ha de ser reformat de dalt a baix. Des del novembre de 2023 els paradistes són al mercat provisional, una gran estructura de fusta d'uns 1.400 m² a la confluència dels carrers de Porto i de Lisboa, que l'Ajuntament preveu conservar com a part d'una futura zona verda. El març de 2025 el govern municipal va aprovar inicialment el pla especial i fixava l'inici de les obres a principis de 2026 i la reobertura el 2028; un document de l'octubre de 2025 xifrava la reforma en uns 15 milions d'euros i preveia més de 3,8 milions per al 2026. A l'octubre de 2026 no s'ha trobat cap confirmació que les obres hagin començat.[4][5][6][7][2]
El que les guies no diuen
Llegir-lo a peu
Inici: Horta (L5) · Final: Carrer d'Aiguafreda[3][1]
Camí (sense aturades): 11 min · 820 m · Visita estimada (amb aturades): 49 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Horta (barri 43) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2025). Horta (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2025). Plaça d'Eivissa. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2025). Carrer d'Aiguafreda. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2025). Mercat d'Horta. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona, Districte d'Horta-Guinardó (2023-11-28). Obre el mercat provisional d'Horta. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Tot Barcelona (2025-03-29). Barcelona aprova el pla inicial per reformar el Mercat d'Horta. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Tot Barcelona (2025-10-25). Mercats invertirà 22 milions d'euros en reformes el 2026, de l'Abaceria a Horta. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Viquipèdia (2025). Parc del Laberint d'Horta. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Parc del Laberint d'Horta (parks and gardens). Consulta: 2026-10-09.
- [10] Gran Enciclopèdia Catalana (n.d.). Laberint d'Horta. Consulta: 2026-10-09.
- [11] Viquipèdia (2025). Can Mariner (Horta). Consulta: 2026-10-03.
- [12] Ajuntament de Barcelona — padró (2026). Population and density stats (barri 43). Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 15 fonts consultades