Sants-Montjuïc · 16
la Bordeta
La Bordeta va néixer d'un hostal vora la riera Blanca i va créixer al voltant de Can Batlló, una fàbrica de cotó oberta el 1880 i tancada als anys seixanta, el Bloc 11 de la qual autogestionen avui els veïns.[1][2][3]
Comenceu al carrer de la Constitució, on hi ha dues portes l'una al costat de l'altra: l'església de Sant Medir, al número 17, i una de les entrades de Can Batlló, al 19. Un cop dins, fixeu-vos en com les naus de maó es reutilitzen com a biblioteca, tallers i parc.[4][3][5][6]
La Bordeta va néixer d'un antic edifici al peu del camí de Sant Boi de Llobregat, vora la riera Blanca, que ja al segle XVI feia d'hostal: l'hostal de la Provençana. Amb la industrialització hi van arribar els primers obrers de la part occidental de Barcelona, i el 1857 es va convertir en un dels quatre barris en què es va dividir Sants.[1][2]
Avui limita amb Sants-Badal, Sants, Hostafrancs, la Font de la Guatlla i la Marina de Sants, i a l'altra banda de la riera Blanca amb Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat.[1]
La peça més gran és Can Batlló; l'acompanyen l'església de Sant Medir, on va néixer Comissions Obreres de Catalunya el 1964, i La Borda, una cooperativa d'habitatge sobre sòl públic.[4][7][8]
la Bordeta (barri 16) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, Sants - Badal.
Abans del barri
El Canal de la Infanta, construït entre el 1817 i el 1819, va dur aigua de reg a la plana i va ajudar a la represa econòmica de la zona. Cap al 1840 la Bordeta era encara majoritàriament rural i aprofitava l'aigua del canal.[1][2][9]
Sants va ser un municipi independent fins al 1897, quan tot el terme de Santa Maria de Sants va ser annexionat a Barcelona.[1][2][9]
Com es van fer els carrers
Can Batlló és la gran peça del barri. El 1878 Joan Batlló i Barrera va comprar terrenys de la finca de Can Mangala, vora el Canal de la Infanta, i la fàbrica de cotó, projectada per l'enginyer Juan Antonio Molinero, es va inaugurar el 1880: 19.000 m² edificats en una sola planta sobre un terreny de 26.000, amb 722 telers i 950 treballadors.[3]
El 1964 es van acomiadar 500 treballadors i la producció va cessar poc després. Des del 1966 les naus es van llogar com a magatzems i tallers, una mena de «ciutat dels oficis». El 2013 l'Ajuntament va començar a enderrocar dos murs, als carrers de la Constitució i de Parcerisa, per obrir el recinte a la resta del barri.[3][10]
Dates que el van canviar
- 1817-1819 es construeix el Canal de la Infanta, que du aigua de reg a la plana.[1][2][9]
- 1857 la Bordeta esdevé un dels quatre barris en què es divideix Sants.[1][2]
- 1880 s'inaugura la fàbrica de cotó de Joan Batlló, Can Batlló.[3]
- 1897 tot el municipi de Santa Maria de Sants és annexionat a Barcelona.[1][2][9]
- 1960 el 4 de setembre, primera missa al temple actual de Sant Medir, al carrer de la Constitució 17.[4]
- 1964 el 20 de novembre neix a Sant Medir Comissions Obreres de Catalunya; la fàbrica Batlló acomiada 500 treballadors.[3][4]
- 1976 el Pla General Metropolità destina els 81.000 m² de Can Batlló a equipaments i zones verdes.[3]
- 2006 es modifica el planejament: es manté el conjunt industrial i es preveu un parc de 4,7 ha, equipaments i habitatges.[3]
- 11 de juny del 2011 data fixada pels veïns per iniciar la transformació de Can Batlló; el Bloc 11 passa a ser autogestionat.[3]
- 2024 s'obre el Parc de Can Batlló.[5][6]
Persones i vida col·lectiva
Joan Batlló i Barrera
Industrial del cotó que el 1878 va comprar els terrenys de Can Batlló; va morir sense descendència el 1892 i el van succeir els nebots Romà i Domènec.[3]
Mossèn Amadeu Oller
Rector de Sant Medir des del novembre del 1948; el 1949 va inaugurar la primera església provisional al carrer de la Constitució 52, vora Can Batlló.[4]
Institucions
Església de Sant Medir
Parròquia creada el 1945 i temple actual de Jordi Bonet i Armengol, de 1960; avui hi tenen seu entitats com la Colla Sant Medir, la Coral Sant Medir i l'Esplai Sant Medir.[4]
Biblioteca Popular Josep Pons
Biblioteca autogestionada pels veïns al Bloc 11 de Can Batlló, que també acull un espai de trobada, un auditori i tallers d'arts plàstiques, escèniques i audiovisuals.[3]
Lluites que van deixar ciutat
Can Batlló per al barri
Reivindicació: El Pla General Metropolità del 1976 va reservar el recinte per a equipaments i zones verdes, però durant dècades no s'hi va fer res. El 2009 la plataforma «Can Batlló és pel barri» va fixar l'11 de juny del 2011 com a inici de la transformació.[3][10]
Resultat: L'Ajuntament va aconseguir la cessió del Bloc 11, autogestionat pels veïns; el 2013 es van obrir murs al recinte i el 2024 es va inaugurar el parc.[3][10]
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
La ciutat dels oficis
Després del tancament de la fàbrica, les naus van acollir empreses i tallers de tota mena; el juliol del 2007 en quedaven 75, que van acceptar traslladar-se a la Zona Franca, i el recinte es va buidar.[3]
El barri avui
La Bordeta tenia 21.153 habitants el 2026, una densitat de 369,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció censal de 23.278 € el 2023, 57,2 hectàrees i un 22,5% de població amb nacionalitat no espanyola.[11][12][13][14]
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,5%
El que està canviant
Can Batlló: l'arxiu i les fases
A l'octubre del 2026, el Parc de Can Batlló es va obrir el 2024 i la nau central, el bloc 8, ha d'acollir l'Arxiu de la Ciutat, que reunirà 23 arxius municipals. Segons betevé, l'Ajuntament vol començar les obres a principis del 2027, per fases fins al 2034; encara no han començat.[5][6]
El que les guies no diuen
Una fàbrica amb església pròpia
Vora la porta del carrer de la Constitució 19, dins el recinte, hi ha una masia i l'església de la fàbrica, amb una façana blanca d'inspiració gòtica.[3]
Llegir-lo a peu
Inici: Hostafrancs (L1) · Final: La Borda[7][8]
Camí (sense aturades): 7 min · 560 m · Visita estimada (amb aturades): 52 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Bordeta (barri 16) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, Sants - Badal.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). La Bordeta (Sants-Montjuïc). Consulta: 2026-10-03.
- [2] Gran Enciclopèdia Catalana (2026). la Bordeta. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Can Batlló (la Bordeta). Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Església de Sant Medir. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Meet Barcelona (2026). Can Batlló. Consulta: 2026-10-03.
- [6] betevé (2026-07-01). El nou Arxiu de Barcelona començarà les obres el primer trimestre del 2027. Consulta: 2026-10-03.
- [7] betevé (2016-03-12). Cooperatives d'habitatge en cessió d'ús, l'alternativa al lloguer o la compra. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Fundació Mies van der Rohe — Catalan Architects (2022). La Borda - Cooperative Housing. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Gran Enciclopèdia Catalana (n.d.). Canal de la Infanta. Consulta: 2026-10-09.
- [10] betevé (2013-04-16). Comencen els treballs d'obertura de Can Batlló a la resta del barri de la Bordeta. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 14 fonts consultades