Sants-Montjuïc · 16
la Bordeta
La Bordeta va créixer entre carretera, canal, fàbriques i habitatge obrer; avui Can Batlló mostra una cosa rara a Barcelona: un recinte industrial que no només es converteix en parc o promoció, sinó també en espai produït, negociat i gestionat des del barri.
Entreu a Can Batlló i no mireu només la xemeneia. Observeu els accessos oberts dins un recinte abans tancat, els usos que conviuen, les naus encara en transformació, els espais comunitaris i el parc nou. La pista és el canvi de règim: un lloc organitzat durant més d’un segle per a la producció privada es converteix, peça a peça, en sòl públic, equipament, habitatge cooperatiu i infraestructura veïnal. Després sortiu cap als carrers de la Bordeta. L’escala baixa, la parròquia de Sant Medir, els petits comerços i els blocs recorden que Can Batlló no és el barri sencer. El recinte és la gran reserva de sòl i memòria; la vida quotidiana continua al seu voltant.
La Bordeta se situa al sud-oest de Sants, entre Gran Via, la Riera Blanca, Sants-Badal i la Marina. Va passar d’un paisatge agrícola i de camins a una de les principals àrees industrials de la plana de Barcelona. El Canal de la Infanta, inaugurat al segle XIX, va millorar el reg i va facilitar activitats productives; fàbriques tèxtils i tallers van atraure mà d’obra; l’habitatge va créixer a prop de la feina, sovint amb carrers estrets i serveis insuficients.
Can Batlló és la peça més gran i visible, però la història de la Bordeta inclou també masies, hostals o edificis de carretera associats al topònim, la parròquia de Sant Medir, cooperatives, escoles, associacions de veïns i una frontera urbana marcada per vies ferroviàries i Gran Via. El barri s’ha fet tant dins com fora de les fàbriques.
la Bordeta (barri 16) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, Sants - Badal.
la Bordeta (barri 16) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, Sants - Badal.
D'on ve el nom
“Bordeta” és un topònim rural. Les fonts locals el relacionen amb una petita borda, edifici agrícola o hostal situat a la carretera prop de la Riera Blanca. No cal forçar una única interpretació si els documents no coincideixen: la idea comuna és una construcció modesta de marge, anterior al barri industrial, que va acabar donant nom a tot l’entorn.
El diminutiu és revelador. Una peça petita de paisatge rural va sobreviure lingüísticament a fàbriques gegants i blocs densos. Com en altres barris de Sants, el nom conserva una escala que la urbanització va fer desaparèixer.
Entre Sants, aproximacions de Marina i passadissos ferroviaris.
Abans del barri
La plana contenia camps, masies i camins entre Sants i l’Hospitalet. La Riera Blanca funcionava com a curs d’aigua i després com a límit municipal. El Canal de la Infanta, obert el 1819, va transformar el reg de la plana del Llobregat i va afavorir hortes, molins i usos industrials. Encara que moltes traces siguin subterrànies o desaparegudes, el canal ajuda a entendre per què la indústria es va instal·lar aquí.
La carretera de la Bordeta connectava nuclis, camps i accessos occidentals. La industrialització no va arribar a un buit: va ocupar i subdividir propietats rurals, aprofitar aigua i proximitat ferroviària, i convertir camins en carrers. Les masies i els camps van persistir al costat de fàbriques durant dècades.
Com es van fer els carrers
La trama va créixer entorn de la carretera, límits de finca, instal·lacions fabrils i connexions amb Sants. Les grans parcel·les industrials interrompien la continuïtat del carrer i concentraven milers de treballadors darrere murs. Al voltant, habitatges baixos i blocs van omplir espais amb una densitat que no sempre deixava places o verd.
Can Batlló n’és l’exemple extrem: unes catorze hectàrees de recinte industrial iniciat a partir de 1878, amb naus, carrers interns, murs i infraestructura pròpia. Quan la producció tèxtil principal va cessar, el recinte va allotjar centenars de petits negocis, però va continuar essent una gran peça opaca. L’obertura veïnal de 2011 va canviar la relació entre fàbrica i ciutat.
Dates que el van canviar
- 1819: entra en servei el Canal de la Infanta, decisiu per al reg i la industrialització de la plana.
- Segle XIX: la carretera, la Riera Blanca, camps i primeres fàbriques estructuren el creixement de la Bordeta.
- 1878: Joan Batlló adquireix terrenys de Can Mangala i inicia el complex que esdevindrà Can Batlló.
- Finals del segle XIX–primera meitat del XX: Can Batlló i altres indústries concentren ocupació; el complex arriba a tenir més de 2.000 treballadors en el seu moment de màxima activitat.
- 1897: Sants és annexionat a Barcelona i la Bordeta queda incorporada a la ciutat.
- Anys 1950: la parròquia de Sant Medir consolida una centralitat religiosa i veïnal en un barri dens i obrer.
- Inicis dels anys 1960: cessa la gran producció tèxtil de Can Batlló; les naus allotgen després més de 200 petites empreses i tallers.
- 1976: el Pla General Metropolità reserva Can Batlló per a zona verda i equipaments, però l’execució s’allarga dècades.
- 11 de juny de 2011: després d’una llarga mobilització, el veïnat entra al Bloc Onze i comença l’autogestió comunitària del recinte.
- 2018: La Borda consolida un model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús sobre sòl públic.
- 2024: s’obre una gran fase del parc de Can Batlló; altres equipaments i l’Arxiu de la Ciutat continuen en desenvolupament.
Persones i vida col·lectiva
Treballadors tèxtils, metal·lúrgics i de tallers van donar a la Bordeta una cultura de proximitat entre fàbrica, habitatge, parròquia i associació. Les sirenes, torns i entrades de Can Batlló organitzaven el temps del carrer. Les dones combinaven treball industrial, domèstic i de cura, sovint sense reconeixement equivalent.
Sant Medir va esdevenir espai de reunió, solidaritat i cultura popular, més enllà de la funció religiosa. Les festes, agrupaments, clubs i associacions van crear un barri amb identitat pròpia encara que administrativament sovint quedés absorbit per “Sants”. La campanya de Can Batlló va mobilitzar generacions i sabers diferents: veïnat històric, cooperativistes, arquitectes, activistes, tècnics i nous residents.
Persones darrere els edificis
Joan Batlló i la família Batlló representen el capital industrial que va construir el gran recinte tèxtil. La pàgina ha d’explicar propietat, treball i arquitectura en el mateix relat: qui va promoure les naus, quants treballaven, en quines condicions i com es va fragmentar l’activitat després del tancament tèxtil.
Lacol i les cooperativistes de La Borda representen una autoria col·lectiva contemporània. L’edifici no és només una peça arquitectònica de fusta i espais comuns; és resultat d’un règim de tinença no especulatiu, una cessió de sòl i decisions compartides pels futurs residents. El Bloc Onze i altres espais de Can Batlló tenen també autoria distribuïda entre centenars de persones que han netejat, dissenyat, construït i programat.
Institucions
Can Batlló conté o projecta una combinació inusual: biblioteca i espais culturals autogestionats, tallers, cooperatives, Coòpolis, habitatge, parc i el futur arxiu de la ciutat. Cada component té el seu propi estat actual; un cobert previst encara no està obert, i una fase de construcció parcial no és una transformació completa.
La parròquia de Sant Medir, escoles, comerç de proximitat, associacions i espais de la carretera de la Bordeta sostenen la vida fora del recinte. La Borda és una institució residencial a més d’un edifici: un precedent de cessió d’ús i desmercantilització parcial del sòl públic.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La lluita per Can Batlló va néixer d’una promesa urbanística ajornada. El PGM de 1976 destinava el recinte a equipaments i verd, però dècades d’inacció van mantenir murs, activitats i interessos privats. El veïnat va fixar l’11 de juny de 2011 com a termini i va obtenir el Bloc Onze. La transformació posterior és inseparable d’aquesta pressió.
Resultat: Resultats mixtes
Reivindicació: El conflicte actual és com institucionalitzar sense domesticar. La inversió pública permet el parc, l'arxiu i la rehabilitació, però pot desplaçar els usos autogestionats o convertir una conquesta en una marca de ciutat. Els acords, la governança, el cost i els espais que queden sota control comunitari defineixen l'equilibri.
Resultat: Projectes parcials de pont/camí
Reivindicació: Habitatge i barreres completen el mapa. Gran Via, ferrocarril i Riera Blanca separen recorreguts; el lloguer i la renovació poden expulsar. La Borda ofereix un model, no una solució a escala suficient. Cal comparar nombre de llars, demanda i règim de cada promoció.
Resultat:
El que encara es pot veure
A Can Batlló encara es poden llegir naus, xemeneies, carrers interns, façanes industrials i la dimensió d’una fàbrica-ciutat. El parc nou no esborra aquesta escala; la reutilitza. Els punts on un mur s’obre o una nau canvia d’ús són especialment eloqüents.
Fora del recinte, Sant Medir, carrers residencials baixos, petites places i el traçat de la carretera mostren la ciutat obrera que creixia al voltant. La Riera Blanca continua sent frontera perceptible amb l’Hospitalet, encara que el curs d’aigua original ja no sigui visible.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer camps, masies, la major part de les traces obertes del Canal de la Infanta i moltes fàbriques. Dins Can Batlló van cessar telers, torns i relacions de producció que cap restauració arquitectònica pot reproduir. També han desaparegut tallers petits a mesura que avança la transformació.
La memòria pot desaparèixer per simplificació: “fàbrica abandonada convertida en parc” esborra dècades d’empreses actives, la promesa de 1976, la mobilització de 2011 i la negociació posterior. Manteniu la cronologia completa.
El barri avui
La Bordeta tenia 21.153 habitants el 2026, una densitat de 369,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció censal de 23.278 € el 2023, 57,2 hectàrees i un 22,5% de població amb nacionalitat no espanyola. Can Batlló ocupa una part enorme del territori, de manera que les mitjanes de densitat no descriuen els carrers residencials més compactes.
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,5%
El que està canviant
Què està canviant
Can Batlló continua en construcció i negociació. El parc es va inaugurar l'any 2024, mentre que els projectes de rehabilitació, l'arxiu de la ciutat i les noves instal·lacions canviaran els accessos, els fluxos i la percepció. Cada cobert i projecte té el seu propi promotor, ús, pressupost, estat, data prevista i model de govern. La popularitat pot atraure visitants i inversions al lloc. Això pot donar suport al comerç local i l'espai públic o augmentar els lloguers. L'habitatge assequible, els desnonaments, la substitució de comerços i la quota d'usos dissenyats per als residents revelen aquests efectes. Un espai comunitari d'èxit no garanteix un entorn residencial assequible.
El que les guies no diuen
Can Batlló no va ser “descobert” quan es va obrir al públic. Va ser lloc de treball, després mosaic de tallers, i objecte d’una promesa urbanística de trenta-cinc anys abans de l’entrada veïnal. El barri va produir l’espai que avui sembla una iniciativa institucional inevitable.
Les guies també poden quedar-se dins del recinte. Sortiu-ne: la Bordeta és la relació entre la gran reserva industrial i una trama de cases, parròquia, comerç, escola i fronteres metropolitanes. Sense aquesta trama, Can Batlló es converteix en una atracció descontextualitzada.
Llegir-lo a peu
Inici: Zona Sants / Badal · Final: carrers Bordeta
Camí (sense aturades): 8 min · 620 m · Visita estimada (amb aturades): 8 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Bordeta (barri 16) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, Sants - Badal.
la Bordeta (barri 16) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, Sants - Badal.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — CartoBCN (2006+). Unitats administratives de la ciutat de Barcelona — límits de barris. Tipus: cartography. Localització: cartobcn-barris. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona (2006). Nova divisió territorial de Barcelona en districtes i barris. Tipus: municipal_reference. Localització: divisio-2006. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona / Fabra i Coats Fàbrica de Creació (n.d.). Fabra i Coats — fàbrica i reutilització cultural. Tipus: industrial_heritage. Localització: fabra-coats. Consulta: 2026-07-17.
- [9] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [12] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [13] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 14 fonts consultades