Sants-Montjuïc
Sants-Montjuïc: la vila industrial de Sants, el Paral·lel i la muntanya de Montjuïc amb el port al sud.
Aquest districte combina l'antic municipi industrial de Sants, els paisatges de turó i exposicions de Montjuïc, les Marines del pla portuari i barris populars densos com el Poble-sec i Hostafrancs. Mostra com un sol districte pot contenir topografies i històries de classe desconnectades. El districte agrupa 8 barris amb una població registrada conjunta d'aproximadament 196.040 habitants (padró 2026). La taula comparativa següent fa servir les mateixes definicions i anys per a tots els barris. Dins del districte, la renda, la densitat, el turisme i la història urbana poden variar d'un barri a l'altre. Compara'n les pàgines i consulta les fonts de cadascuna.
Directori de barris
| Barri | Població (2026) | Densitat (hab/ha) · població 2026 ÷ superfície oficial 2021 | Renda disponible mitjana per persona a les seccions censals · darrer any disponible: 2023 |
|---|---|---|---|
| el Poble-sec | 40.136 | 87,5 | 20.890 € |
| la Marina del Prat Vermell | 3.174 | 2,2 | 19.074 € |
| la Marina de Port | 31.768 | 250,3 | 19.717 € |
| la Font de la Guatlla | 10.869 | 366 | 24.528 € |
| Hostafrancs | 17.021 | 415,1 | 23.353 € |
| la Bordeta | 21.153 | 369,8 | 23.278 € |
| Sants - Badal | 25.243 | 608,3 | 22.539 € |
| Sants | 46.676 | 426,3 | 25.562 € |
- el Poble-sec — El Poble-sec va néixer a partir del 1858 al vessant nord de Montjuïc, fora del pla de l'Eixample, com a tres barriades obreres —la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran— sota els teatres del Paral·lel.
- la Marina del Prat Vermell — La Marina del Prat Vermell pren el nom dels camps on s'eixugaven les robes tenyides de les fàbriques d'indianes, i és avui una de les principals zones de creixement d'habitatge de Barcelona, amb prop de 12.000 habitatges previstos sobre sòl que fou industrial.
- la Marina de Port — La Marina de Port no és un sol barri obrer al costat del port, sinó un mosaic de nuclis —el Port del castell medieval, Can Clos, el Polvorí, Sant Cristòfol de la SEAT— lligats pel passeig de la Zona Franca.
- la Font de la Guatlla — La Font de la Guatlla és un barri petit al peu de Montjuïc que porta el nom d'una font que ja no raja, i al seu voltant s'hi apleguen una fàbrica modernista, torretes cooperatives de treballadors municipals i blocs de pisos de lloguer a la Gran Via.
- Hostafrancs — Hostafrancs va créixer a la Creu Coberta, el camí d'entrada a Barcelona, on un carreter d'un poble de la Segarra va aixecar cap al 1839 un hostal que ha donat nom al barri; amb el mercat, el tramvia i les fàbriques, va ser una barriada obrera i menestral.
- la Bordeta — La Bordeta va néixer d'un hostal vora la riera Blanca i va créixer al voltant de Can Batlló, una fàbrica de cotó oberta el 1880 i tancada als anys seixanta, el Bloc 11 de la qual autogestionen avui els veïns.
- Sants - Badal — Sants-Badal és l'extrem occidental del vell Sants: un barri molt dens que porta el nom d'una rambla oberta el 1885 pels germans Badal, a tocar de la riera Blanca, la frontera amb l'Hospitalet.
- Sants — Sants, nucli de l'antic municipi de Santa Maria de Sants, va créixer entre la carretera de Sants i dues fàbriques de vapor, el Vapor Vell i l'Espanya Industrial; avui l'estació de Sants encara està en obres.