Sants-Montjuïc
Sants-Montjuïc: la vila industrial de Sants, el Paral·lel i la muntanya de Montjuïc amb el port al sud.
Aquest districte combina l'antic municipi industrial de Sants, els paisatges de turó i exposicions de Montjuïc, les Marines del pla portuari i barris populars densos com el Poble-sec i Hostafrancs. Mostra com un sol districte pot contenir topografies i històries de classe desconnectades. El districte agrupa 8 barris amb una població registrada conjunta d'aproximadament 196.040 habitants (padró 2026). La taula comparativa següent fa servir les mateixes definicions i anys per a tots els barris. Les desigualtats internes — renda, densitat, turisme, història d'autoconstrucció o d'eixample — es llegeixen millor barri a barri. Cada barri té pàgina pròpia amb les seves fonts.
Directori de barris
| Barri | Població | Densitat | Renda (mitjana de seccions) |
|---|---|---|---|
| el Poble-sec | 40.136 | 87,5 | 20.890 |
| la Marina del Prat Vermell | 3.174 | 2,2 | 19.074 |
| la Marina de Port | 31.768 | 250,3 | 19.717 |
| la Font de la Guatlla | 10.869 | 366 | 24.528 |
| Hostafrancs | 17.021 | 415,1 | 23.353 |
| la Bordeta | 21.153 | 369,8 | 23.278 |
| Sants - Badal | 25.243 | 608,3 | 22.539 |
| Sants | 46.676 | 426,3 | 25.562 |
- el Poble-sec — Un barri obrer que s’enfila entre els teatres del Paral·lel i la roca de Montjuïc, fet de carrers estrets, immigracions successives, fàbriques, refugis, escales i associacions: la ciutat popular a la frontissa entre espectacle, treball i muntanya.
- la Marina del Prat Vermell — Una nova ciutat s’aixeca sobre prats drenats, camps d’indianes, colònies fabrils, habitatge obrer, magatzems i logística: la Marina del Prat Vermell és el lloc on Barcelona pot veure, gairebé illa per illa, com es fabrica un barri i qui assumeix el cost de la transformació.
- la Marina de Port — La Marina de Port no és un únic barri obrer al costat del port, sinó un mosaic de nuclis nascuts entre camps, fàbriques, habitatge d’empresa, reallotjaments i grans infraestructures; per llegir-lo cal seguir les distàncies entre peces, no buscar un centre monumental.
- la Font de la Guatlla — En menys de trenta hectàrees, la Font de la Guatlla comprimeix una font desapareguda, camps i fàbriques, habitatge obrer, una ciutat jardí inacabada, un bloc de 240 pisos i la vora monumental de Montjuïc: el barri es llegeix en els canvis bruscos d’escala.
- Hostafrancs — Hostafrancs va créixer on els camins de Barcelona, Sants i el Llobregat es trobaven: primer hostal i carretera, després mercat, fàbriques, habitatge obrer i comerç migrant; encara avui el barri funciona com una porta, però una porta també suporta tot el trànsit que travessa.
- la Bordeta — La Bordeta va créixer entre carretera, canal, fàbriques i habitatge obrer; avui Can Batlló mostra una cosa rara a Barcelona: un recinte industrial que no només es converteix en parc o promoció, sinó també en espai produït, negociat i gestionat des del barri.
- Sants - Badal — Sants-Badal sembla un barri sense monuments perquè la seva història està incrustada en allò ordinari: una densitat extrema, la frontera de la Riera Blanca, els carrers oberts sobre antics camps i molins, els rails que divideixen i una vida col·lectiva obligada a fabricar espai on gairebé no en quedava.
- Sants — Sants va ser poble, municipi industrial, laboratori cooperatiu i nus ferroviari abans de convertir-se en un barri de Barcelona; encara avui es pot llegir la tensió entre una comunitat que fabrica centralitat des de baix i una estació que reorganitza el territori des de dalt.