Horta-Guinardó · 42
la Clota
La Clota és una depressió verda que ha sobreviscut dins Barcelona no perquè el temps s’hi aturés, sinó perquè dècades de planejament incomplet, treball agrícola i resistència veïnal van frenar una transformació total. Horts, cases baixes, tallers i camins estrets conviuen ara amb projectes de parc, habitatge i equipaments que poden conservar-ne l’estructura o esborrar-la.
Busqueu primer una línia de reg, una paret baixa o la vora irregular d’una parcel·la. Després mireu els blocs i grans equipaments de l’entorn. La Clota es llegeix en aquesta diferència d’escala: el buit aparent és una xarxa de propietat, aigua, treball, espera urbanística i memòria.
La Clota és un dels barris més petits i menys poblats de Barcelona, situat en una fondalada entre Horta, la Vall d’Hebron i la Teixonera. Conserva una morfologia de cases baixes, antics horts, tallers, camins i parcel·les que no segueixen la quadrícula urbana convencional.
Descriure-la com a “últim racó rural” és insuficient. El caràcter semirural ha estat mantingut per persones, usos i conflictes, però també per gairebé mig segle d’afectacions urbanístiques que van dificultar inversions, reparacions i transmissió d’habitatges.
la Clota (barri 42) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
la Clota (barri 42) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
D'on ve el nom
Clota deriva de clot: una depressió o fondalada del terreny. El nom descriu una condició física que va afavorir l’acumulació d’aigua, els conreus i una xarxa de drenatge i reg adaptada al lloc.
La topografia explica el paisatge, però no el determina tota sola. Les decisions sobre propietat, urbanització i infraestructura van convertir aquesta fondalada en barri.
Els límits de la Clota es llegeixen al plànol oficial i al terreny (referències: Wedged, Horta).
Abans del barri
Abans de l’expansió urbana, la Clota formava part del món agrícola d’Horta: masies, horts, vinyes, arbres fruiters, recs, pous i camins de servei. La proximitat de l’aigua i els sòls de la fondalada sostenien conreus que alimentaven la ciutat.
Durant el segle XX s’hi afegiren cases, petits tallers, magatzems i usos periurbans. La Clota no va passar directament de camp a bloc; va acumular capes d’economia domèstica, producció i habitatge.
Com es van fer els carrers
Els carrers actuals conserven lògiques de camí rural i límit de parcel·la. Són estrets, irregulars i sovint sense la secció urbana estàndard. Les cases s’adapten a desnivells, recs i patis; els murs defineixen propietats però també dirigeixen l’aigua.
El planejament de la segona meitat del segle XX va preveure transformacions àmplies que no s’executaren completament. Aquesta espera va preservar formes antigues, però també va deixar clavegueram, enllumenat, accessibilitat i manteniment en situació precària.
Dates que el van canviar
- Segles anteriors: consolidació del paisatge agrícola d’Horta i de la fondalada de la Clota.
- Segle XX: incorporació progressiva d’habitatges, tallers i magatzems.
- Prop de cinquanta anys: afectacions i incertesa de planejament frenen reformes i degraden part del teixit.
- 2008: aprovació dels instruments de millora urbana que diferencien un àmbit de conservació i un de reordenació.
- 2010: diagnòstic municipal identifica manca de serveis, deteriorament, accessibilitat i valor integrador dels horts.
- 2024–2026: La participació aborda un futur parc, habitatges i equipaments; l'estat i les dates del projecte estan subjectes a canvis.
Persones i vida col·lectiva
Pagesos, hortolans, famílies residents, llogaters, propietaris, artesans i treballadors de petits tallers han sostingut el barri. El coneixement de l’aigua, la terra, els límits i els accessos és una forma de patrimoni.
L’associació veïnal i altres entitats van oposar-se a una transformació radical i van defensar la preservació d’una part del teixit. Infants i joves també han tingut espais de socialització vinculats a la Clota i a Martí-Codolar.
Persones darrere els edificis
Les cases i masies no s’han d’atribuir només a propietaris o mestres d’obres. Jornalers, dones que mantingueren horts i llars, paletes que repararen sense seguretat urbanística i tallers familiars van donar forma material al lloc.
Cal Senyorito i altres edificis supervivents
Edificis com Cal Senyorito i altres peces supervivents requereixen nom, cronologia, protecció i accés documentats. La propietat privada no és un espai de visita.
Institucions
La Clota ha tingut pocs serveis propis i ha depès d’Horta, Vall d’Hebron i altres barris per a mercat, salut, educació i transport. Aquesta manca és una dada estructural, no prova que el lloc estigui “buit”.
Els espais associatius i juvenils, els horts i els futurs parc, CAP/CUAP o equipaments —si es confirmen— han de descriure’s pel servei real, calendari i governança.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La lluita principal ha estat pel dret a decidir com transformar-se. Els residents han defensat conservació, reallotjament, serveis, manteniment i participació davant plans que podien esborrar el barri sota una nova trama.
Resultat: Vigilància
Reivindicació: També s’ha reclamat clavegueram, enllumenat, paviment, accés d’emergència i reparació d’habitatges. L’afectació urbanística va produir una paradoxa: protegir el futur va deteriorar el present.
Resultat:
El que encara es pot veure
Jardins, murs, canals, carrerons, cases baixes, tallers i canvis bruscos d'escala queden visibles al costat de grans edificis. Les llargues parcel·les irregulars conserven la memòria d'un sistema agrícola.
Busqueu senyals d'espera: façanes reparades en pedaços, solars tancats, infraestructures interrompudes i límits que han aparegut provisionals durant dècades.
El que va desaparèixer
Camps, masies, arbres fruiters, regs continus i molt acte agrícola
Van desaparèixer camps, masies, arbres fruiters, regadiu continu i molta activitat agrícola. Altres elements es van deteriorar perquè les restriccions urbanístiques dificultaven la inversió o el permís.
El coneixement també desapareix quan els que entenien els jardins i l'aigua moren o se'n van. El testimoni conserva aquest coneixement juntament amb la forma física.
El barri avui
El 2026 la Clota tenia 1.123 habitants, una densitat de 63,1 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 24.289 € el 2023, 17,9 hectàrees i un 16,4% de població amb nacionalitat no espanyola.
La petita població pot alimentar la ficció de la terra disponible. Les persones, els habitatges, les activitats i els drets existents passen abans de les descripcions de projectes futurs.
Nacionalitat no espanyola (2026): 16,4%
El que està canviant
El parc central, els habitatges i les instal·lacions proposats poden millorar el servei i l'accés, però també poden alterar la topografia, els jardins i els camins. El disseny i la construcció participatius es desenvolupen a través de diferents fases datades.
Pregunteu què es manté físicament, qui pot continuar vivint-hi, quant de verd queda productiu, quina memòria es guarda i qui mantindrà el resultat.
El que les guies no diuen
Els guies romanticitzen la Clota com un poble secret. Ometen la plaga urbanística, l'habitatge deteriorat, els conflictes immobiliaris, la manca de serveis i la mà d'obra que produeix espais verds.
També confonen baixa densitat amb absència. El seu valor rau en una altra relació entre habitatge, sòl, aigua i ciutat.
Llegir-lo a peu
Inici: Horta (L5) / bus · Final: Nucli de la Clota
Camí (sense aturades): 10 min · 760 m · Visita estimada (amb aturades): 45 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Clota (barri 42) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
la Clota (barri 42) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [12] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 12 fonts consultades