Sants-Montjuïc · 14

la Font de la Guatlla

La Font de la Guatlla és un barri petit al peu de Montjuïc que porta el nom d'una font que ja no raja, i al seu voltant s'hi apleguen una fàbrica modernista, torretes cooperatives de treballadors municipals i blocs de pisos de lloguer a la Gran Via.[1][2][3][4]

Al final del carrer de la Font Florida, el 1930 la Cooperativa d'Obrers i Empleats Municipals va comprar uns terrenys i hi va fer un seguit de torretes amb jardí a l'estil anglès; cada juny, durant la República, hi feien una festa major de carrer que avui és de tot el barri.[1]

La Font de la Guatlla ocupa la franja sota Montjuïc entre la plaça d'Espanya, la Gran Via i la riera de Magòria. El sector més arrecerat sota la muntanya és la Font de la Guatlla pròpiament dita; el més proper a la plaça de Cerdà és Magòria, i el carrer de Trajà és la línia que els separa.[2][1]

Tot i ser petit, el barri reuneix una antiga zona rural, dues grans fàbriques, habitatges que els obrers es van construir, cases cooperatives amb jardí i els blocs de la Gran Via. Els carrers pugen cap a Montjuïc i duen noms de flors.[1][2]

la Font de la Guatlla (barri 14) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.

D'on ve el nom

Etimologia: segura[1][2]

El nom ve d'una font natural, la font de la Guatlla, que era al final del carrer del Rabí Rubèn, dins la fàbrica Butsems, al costat d'una alzina. La contaminació de l'ús industrial i de l'abocament d'escombraries a Montjuïc als anys seixanta la va fer desaparèixer: en queden el record, un monòlit i l'himne del barri, que explica que la guatlla va fer un crit agut mentre cantava la font.[1][2]

El barri es troba al vessant nord-oest de Montjuïc, vora la Gran Via de les Corts Catalanes entre la plaça d'Espanya i la plaça de Cerdà. L'extrem occidental, entre els carrers de Trajà i de la Mineria, forma part de Magòria, un petit barri santsenc sense reconeixement administratiu.[2][1]

Abans del barri

Abans que el 1908 s'urbanitzés la plaça d'Espanya i que la Gran Via comencés a agafar forma, aquí només hi havia una zona rural que de vegades s'atribuïa a Hostafrancs i de vegades a la França del Poble-sec. El 1910 hi havia poques masies, que conreaven alfals, blat i arbres fruiters, i vuitanta-dues cases en vuit carrers al voltant del carrer de Sant Fructuós.[1]

Malgrat la mida, la tradició associativa és antiga: Els Hereus (1889), El Recreo (1890), el cor La Nova Lira d'Hostafrancs (1910) i Panxeta (1912). Bona part d'aquesta activitat la generaven els obrers de les dues grans fàbriques del barri.[1]

Com es van fer els carrers

Les cases baixes amb jardí de la part més propera a la muntanya contrasten amb els edificis alts del sector de la Gran Via. Després de la guerra, els nou carrers que es van obrir pujant cap a Montjuïc es van batejar amb noms de flors —Dàlia, Gessamí, Crisantem— i el 1949 la parròquia de Santa Dorotea es va erigir sobre un antic camp de blat.[1][2]

Dates que el van canviar

  1. 1889 es crea Els Hereus, la primera entitat d'esbarjo del barri, al carrer de Sant Fructuós.[1]
  2. 1908 s'urbanitza la plaça d'Espanya, i la Gran Via comença a agafar forma.[1]
  3. 1910 el barri compta amb poques masies i vuitanta-dues cases en vuit carrers al voltant del carrer de Sant Fructuós.[1]
  4. 1912 la fàbrica de teixits Casarramona s'instal·la al carrer de Mèxic, en un conjunt modernista de Puig i Cadafalch.[1][3][2]
  5. 1929 durant les obres de l'Exposició, Can Butsems arriba a tenir un miler d'obrers que produeixen pedra artificial.[1]
  6. 1930 la Cooperativa d'Obrers i Empleats Municipals compra terrenys a la Font Florida i hi fa les torretes amb jardí.[1]
  7. 1949 s'erigeix la parròquia de Santa Dorotea sobre un antic camp de blat.[1][2]
  8. 1978 tanca Can Butsems.[1]
  9. 2002 l'antiga fàbrica Casarramona s'obre com a CaixaForum.[3]
  10. 2026 comencen les obres de reurbanització del turó, amb una inversió de quatre milions d'euros.[5][6]

Persones i vida col·lectiva

Pau Forns

El drapaire enriquit que va fer aixecar sis blocs de pisos entre els números 272 i 282 de la Gran Via, les Cases del Drapaire.[1][4]

Josep Puig i Cadafalch

Arquitecte de la fàbrica Casarramona; segons la Viquipèdia també va fer el restaurant de la Font del Gat i obres d'urbanització al parc de la muntanya.[1][3][2]

Institucions

Font de la Guatlla (Centre Cívic)

Al carrer del Rabí Rubèn 22-26; figura com a accessible per a persones amb discapacitat física.[7]

CaixaForum Barcelona

Centre cultural a l'avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8, a l'antiga fàbrica Casarramona; la Caixa va comprar l'edifici el 1963 i hi va obrir el 2002.[1][3][2]

Lluites que van deixar ciutat

Un centre de barri i una escola guanyats pel veïnat

Reivindicació: Durant el franquisme tardà, la cooperativa escolar Magòria, Veïns i Amics de Magòria i l'Associació de Veïns Font de la Guatlla van mantenir viva l'activitat social i reivindicativa.[1]

Resultat: Ja en democràcia, els veïns van guanyar el centre de barri i el col·legi La Muntanyeta, sense renunciar a l'altra escola pública, la Pau Vila.[1]

El que encara es pot veure

Fàbrica Casarramona

Conjunt modernista de Puig i Cadafalch al carrer de Mèxic; va funcionar com a indústria fins al 1920, després va ser caserna de la policia i des del 2002 és CaixaForum.[1][3][2]

Les cases amb jardí de la Font Florida

Seguit de cases amb jardí a l'estil anglès que la Cooperativa d'Obrers i Empleats Municipals va fer el 1930 al final del carrer de la Font Florida.[1]

Can Cervera

Mas del 1801, l'única casa de pagès que ha subsistit fins avui al barri.[1]

El que va desaparèixer

La font de la Guatlla

La font va quedar contaminada per l'ús industrial i pels abocaments de Montjuïc dels anys seixanta; avui en queden el record, un monòlit i un himne.[1][2]

Can Butsems

La fàbrica de pedra artificial va plegar el 1978; part del solar l'ocupen ara un centre de barri, l'escola La Muntanyeta i un institut en construcció.[1]

Els oficis del carrer

Després de la guerra l'ambient rural es va diluir i van anar desapareixent figures com el matonaire, el pellaire, el mitjonaire o el pinyonaire, que venia cinc cèntims de pinyons als nens mentre els explicava un conte.[1][2]

El barri avui

El 2026 la Font de la Guatlla tenia 10.869 habitants, una densitat de 366 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 24.528 € el 2023, 29,7 hectàrees i un 28,2% de població amb nacionalitat no espanyola.[8][9][10][11]

Nacionalitat no espanyola (2026): 28,2%

El que està canviant

Què està canviant (a 3 d'octubre de 2026)

El 2026 l'Ajuntament reurbanitza el turó dins una inversió de quatre milions d'euros, possible després d'aixecar l'afectació urbanística que pesava sobre les cases baixes amb la modificació del Pla General Metropolità del 2019. Les obres als carrers de la Guatlla i del Lotus van començar a l'abril: paviment nou, soterrament de les línies aèries, nova il·luminació i circulació en sentit únic. Des del 29 de juny s'actua al Pas de Valls i, després, als carrers de la Begònia, del Gessamí i de l'Hortènsia (2.075 m², gairebé dos milions d'euros), amb final previst entre el febrer i l'abril del 2027. L'obra s'emmarca en el Pla de Manteniment Integral del Pla Endreça.[5][6]

Llegir-lo a peu

Inici: Espanya (L1/L3) · Final: Font de la Guatlla (Centre Cívic)[7]

Camí (sense aturades): 17 min · 1310 m · Visita estimada (amb aturades): 52 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El tram final puja pel turó. Algunes obres de reurbanització del turó segueixen en curs fins al 2027.

la Font de la Guatlla (barri 14) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.

1
CaixaForum Barcelona
CaixaForum, Ferrer i Guàrdia 6-8
Mireu els murs de maó vist de les façanes: la Viquipèdia presenta l'edifici com a representatiu de l'arquitectura industrial de maó vist.[1][3][2]
Josep Puig i Cadafalch va dissenyar la fàbrica de teixits Casarramona, que va funcionar com a indústria fins al 1920, va ser caserna de la policia, la Caixa la va comprar el 1963 i des del 2002 és CaixaForum.[1][3][2]
Coordenades
41.37148, 2.14972 · OpenStreetMap
2
Cases del Drapaire
Cases del Drapaire, Gran Via 272-282
630 m · 8 min
Recorreu amb la vista els números 272 a 282 de la Gran Via i observeu com els blocs de pisos formen un mur contra la muntanya.[1][4]
El drapaire enriquit Pau Forns hi va aixecar sis blocs de pisos abans de la Guerra Civil; una descripció de premsa d'arquitectura esmenta l'arquitecte Modest Feu i hi compta 240 pisos de lloguer.[1][4]
Coordenades
41.37118, 2.14444 · OpenStreetMap
3
Carrer de la Font Florida
Carrer de la Font Florida
320 m · 4 min
Pugeu pel carrer i mireu les cases baixes amb petit jardí davant, tan diferents dels blocs de la Gran Via.[1]
El 1930 la Cooperativa d'Obrers i Empleats Municipals hi va comprar els terrenys al baró d'Esponellà i va fer les torretes amb jardí a l'estil anglès; la festa major de carrer de cada juny avui és de tot el barri.[1]
Coordenades
41.36946, 2.14435 · OpenStreetMap
4
Font de la Guatlla (Centre Cívic)
Font de la Guatlla, Rabí Rubèn 22-26
360 m · 5 min
Camineu fins a la part alta del carrer del Rabí Rubèn, on hi havia la fàbrica Butsems i la font, i noteu com puja amb força cap a Montjuïc.[1][2][7]
La font que va donar nom al barri era dins la fàbrica Butsems, al final d'aquest carrer, al costat d'una alzina; la contaminació la va fer desaparèixer i en queden un monòlit i un himne. Can Butsems va plegar el 1978.[1][2][7]
Coordenades
41.37050, 2.14745 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Ajuntament de Barcelona, districte de Sants-Montjuïc (2009). Història de la Font de la Guatlla. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Viquipèdia (2026). La Font de la Guatlla. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Viquipèdia (2026). Fàbrica Casaramona. Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] Arch2O (2020). House Renovation in Cal Drapaire | Parramon + Tahull Arquitectes. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Ajuntament de Barcelona, Info Barcelona (2026-02-02). This year sees the start of the redevelopment of Turó de la Font de la Guatlla. Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Ajuntament de Barcelona, districte de Sants-Montjuïc (2026-06-22). Work to reurbanise Pas de Valls. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Ajuntament de Barcelona, Guia BCN (2026). Centre Cívic Font de la Guatlla. Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  9. [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  10. [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 11 fonts consultades

Torna amunt