Horta-Guinardó · 36
la Font d'en Fargues
La Font d'en Fargues és un barri situat en un vessant i pren el nom d'una font que els propietaris de Can Fargues van arranjar amb una gruta i un quiosc. La zona es va urbanitzar amb torres a partir del 1912; la masia, bastida al voltant d'una torre dels segles XI-XII, és avui una escola municipal de música.[1][2]
Comenceu a la font que dona nom al barri: la gruta, el quiosc modernista i l'antiga planta envasadora d'aigua s'han restaurat i el quiosc va reobrir l'1 de desembre del 2024. Després pugeu fins a Can Fargues, on la torre medieval de la masia queda dins d'una escola de música.[3][4][2]
La Font d'en Fargues s'estén al sud d'Horta i al nord del turó de la Rovira. Fins al 1897 formava part del municipi de Sant Andreu de Palomar.[1]
A principis del segle XX ja hi havia algunes cases, però la urbanització de les terres de Can Fargues, aprovada el 1912, en va fer una barriada de torres: en temps de tuberculosi, els metges recomanaven passar temporades en llocs més sans i allunyats de la ciutat.[1]
la Font d'en Fargues (barri 36) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
D'on ve el nom
El nom del barri ve de la font que els propietaris de Can Fargas, Montserrat de Casanovas i el seu marit Pere Fargas i Sagristà, van arranjar amb una gruta i un quiosc modernista, mentre l'aigua es comercialitzava en garrafes a Barcelona.[1][2]
El mas, anomenat Pujol al segle XVIII, es va dir després Can Fargas, probablement perquè ja existia Can Casanovas: el cognom és el del marit, no el de la propietària. La grafia oficial actual és Fargues.[1][2]
Entre la font que li dona nom i el torrent d'en Carabassa, al sud d'Horta i al nord del turó de la Rovira.[1]
Abans del barri
Can Fargues, abans mas Pujol, és el nucli més antic: una torre de defensa romànica dels segles XI-XII, convertida al segle XIII en masia fortificada, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional.[2]
El setge de 1713-1714 la va dur a la ruïna; el 1773 Josep Pujol i Pujol hi va comprar la casa i les terres i es va dedicar al conreu de la vinya. La fil·loxera va arruïnar la vinya, i un primer projecte d'urbanització, del 1888, no es va dur a terme.[2]
Com es van fer els carrers
El projecte de 1912 va seguir l'eix del passeig de la Font d'en Fargues, ja obert; el 1915 es va obrir el carrer de Verdi, després de Pedrell, transversal al passeig. A la muntanya hi havia torres en parcel·les petites; més avall, prop de l'actual passeig de Maragall, parcel·les més grans amb jardins.[1]
La Cooperativa de Periodistes va construir xalets per als seus associats, i la Casa Giol (1912, de Guillem Busquets), de maó vist, és una de les primeres cases del passeig de Maragall. Després de la Guerra Civil, moltes torres grans es van convertir en escoles i en llars d'avis, i algunes es van enderrocar per fer-hi pisos.[1][5]
Dates que el van canviar
- Segles XI-XII es construeix la torre de defensa de Can Fargues.[2]
- 1713–1714 el setge de Barcelona deixa la masia en ruïnes.[2]
- 1773 Josep Pujol i Pujol compra la casa i les terres.[2]
- 1888 un primer projecte d'urbanització de les terres no es duu a terme.[2]
- 1912 l'Ajuntament aprova la urbanització de les terres de Can Fargues.[1]
- 1915 s'obre el carrer de Verdi, després de Pedrell.[1]
- 1927 es construeix la parròquia de Sant Antoni de Pàdua després de llargues reivindicacions veïnals.[1][6]
- 1997 Can Fargues es ven a una constructora.[2]
- 2009 l'Ajuntament adquireix Can Fargues després d'un llarg període de reivindicació veïnal.[2]
- 2016 s'inaugura l'Escola Municipal de Música Can Fargues.[2]
- 1 de desembre del 2024 es reobre el quiosc modernista de la Font d'en Fargues.[3][4]
Institucions
Escola Municipal de Música Can Fargues
Escola municipal de música a la masia de Can Fargues (avinguda de Frederic Rahola 2-8), oberta el 2016 després que l'Ajuntament comprés la finca el 2009.[2]
Lluites que van deixar ciutat
El que encara es pot veure
Can Fargues
Torre de defensa romànica dels segles XI-XII, de planta rectangular i amb revestiments del segle XIV a les cares exteriors, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional; és el cos central de la masia.[2]
La font, la gruta i el quiosc
La gruta de rocalla, el quiosc modernista i l'antiga planta envasadora d'aigua de la plaça de la Font d'en Fargues, restaurats i reoberts el 2024.[3][4]
Casa Giol
Casa de maó vist del 1912, de Guillem Busquets, a la cantonada del passeig de Maragall amb el passeig de la Font d'en Fargues.[5]
El que va desaparèixer
La vinya de Can Fargues
Des del 1773 el vi va ser el negoci del mas Pujol; la fil·loxera va arruïnar la vinya i les terres es van acabar urbanitzant.[2]
El barri avui
La Font d’en Fargues tenia 9.845 habitants el 2026, una densitat de 149,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 29.694 € el 2023, 65,7 hectàrees i un 11,4% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 11,4%
El que està canviant
L'última gran obra és la de la font: la restauració del quiosc, la gruta i la planta envasadora (750.000 euros) i la reurbanització de la plaça (2,2 milions) van acabar amb la reobertura del quiosc l'1 de desembre del 2024, que gestionaria la cooperativa Granel. A l'octubre del 2026 no hem trobat notícies d'obres posteriors a la plaça ni de canvis en la gestió del quiosc.[3][4]
Llegir-lo a peu
Inici: Plaça de la Font d'en Fargues (bus 117, V23) · Final: Can Fargues (Escola Municipal de Música)[2]
Camí (sense aturades): 10 min · 780 m · Visita estimada (amb aturades): 44 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Font d'en Fargues (barri 36) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). La Font d'en Fargues. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Escola Municipal de Música Can Fargues (2016). Patrimoni cultural de la masia de Can Fargues. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Betevé (2023-11-30). L'Ajuntament proposa el tancament del quiosc modernista. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Betevé (ACN) (2024-12-01). Barcelona reobre el quiosc modernista de la Font d'en Fargues. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Betevé (2013-12-05). La Casa Giol, patrimoni modernista del 1912 al passeig de Maragall. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Memòria democràtica (2026). Casal de Barri Comunitari Font d'en Fargues. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 9 fonts consultades