Horta-Guinardó · 36
la Font d'en Fargues
La Font d’en Fargues és una ciutat jardí nascuda al voltant d’una font, una finca i un projecte de 1912: torres, pendents i carrers tranquils semblen privats, però el Casal, les cooperatives de periodistes i les campanyes per Can Fargues mostren una història d’organització col·lectiva.
Baixeu fins a la font real, al final del passeig que en porta el nom. La gruta, la pica, els plàtans i el rastre d’un antic quiosc recorden quan l’aigua era destí d’excursió i producte valorat. Després pugeu al Casal: una font convertida en urbanització i un casino privat convertit en centre cívic resumeixen el barri.
La Font d’en Fargues ocupa un vessant residencial entre el Guinardó, Horta i el Carmel. La baixa densitat, les cases amb jardí, els murs i els carrers inclinats li donen una aparença homogènia. En realitat combina antigues finques, promocions de ciutat jardí, cases cooperatives, blocs, escoles, equipaments i espais naturals.
La tranquil·litat té infraestructura: autobusos, manteniment de talussos, escales, arbrat, escoles i treball de cures. També té costos: distància, poca activitat comercial en alguns sectors i dificultat per a persones amb mobilitat reduïda.
la Font d'en Fargues (barri 36) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
la Font d'en Fargues (barri 36) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
D'on ve el nom
El nom combina una font coneguda per la qualitat de l’aigua amb la finca dels Fargas/Fargues. La documentació municipal atribueix la urbanització a Montserrat de Casanovas, propietària vinculada a Can Fargues, i al seu marit Pere Fargas, amb projecte de 1912.
Les variants ortogràfiques Fargas i Fargues apareixen en persones, finca i topònim. La forma oficial del barri es conserva i s'explica la variació sense corregir retrospectivament els noms propis.
Entre Guinardó, s'acosta Horta i sistema Carmel.
Abans del barri
Abans de les torres hi havia Can Fargues, altres masos, camps, vinya, bosc, torrents i la font. L’aigua i el paisatge atraien aplecs, berenars i excursions. Cap a 1900, la gruta i un quiosc ajudaren a convertir la font en lloc de lleure i consum.
El territori se situava a la vora d’Horta, connectat per camins i no per una malla urbana contínua. La urbanització va vendre aire, natura, salut i casa pròpia com a alternativa a la ciutat compacta.
Com es van fer els carrers
El projecte de 1912 seguia ideals de ciutat jardí: parcel·les per a torres, carrers adaptats al pendent i presència de vegetació. No va produir un model únic; les cases variaren en mida, estil i ocupació, i més tard aparegueren blocs i substitucions.
Una cooperativa de periodistes promovia el 1917–1918 un grup de cases a l’entorn de Pedrell i Frederic Rahola; en sobreviuen diverses que cal identificar amb fitxa patrimonial. El carreratge manté corbes, escales i desnivells que la quadrícula hauria ignorat.
Dates que el van canviar
- Abans del segle XX: Can Fargues, masos, cultius, bosc, torrents i font.
- Cap a 1900: La gruta i el quiosc d'oci es van desenvolupar a través de fases associades a diferents promotors.
- 1912: projecte d’urbanització de la Font d’en Fargues.
- 1917–1918: promoció de cases de la cooperativa de periodistes.
- 1928: construcció de l’edifici del Casino/associació de propietaris, futur Casal, projectat per Adolf Florensa.
- Segle XX mitjà: consolidació residencial, escoles i transport; precisar fases.
- Anys 1970: degradació o transformació de l’entorn de la font; documentar establiment i impacte.
- Finals del segle XX–inicis del XXI: campanyes per salvar Can Fargues i recuperar el Casal.
- Cap a 2011: reobertura del Casal rehabilitat com a centre cívic; confirmar data i fases.
- 2020s: futurs usos de Can Fargues, habitatge i adaptació climàtica continuen canviant; datar.
Persones i vida col·lectiva
Propietaris promotors, arquitectes, constructors, jardiners, periodistes cooperativistes, mestres, famílies, comerciants i treballadores de cures van fer el barri. Les torres no s’han de narrar només des de qui les encarregà: personal domèstic, manteniment i treball reproductiu sostenien la vida de baixa densitat.
El Casal va acollir teatre, corals, escoltisme, reunions i associacionisme. La recerca local assenyala una xarxa nombrosa d’entitats culturals i educatives. Les campanyes per Can Fargues i el mateix Casal mostren que el caràcter del barri no es va conservar sol.
Persones darrere els edificis
Adolf Florensa projectà l’edifici del Casal el 1928, però socis de l’associació de propietaris i industrials en finançaren i ocuparen la vida. La seva reutilització pública afegeix tècnics, entitats, talleristes i usuaris.
Les cases dels periodistes requereixen noms de cooperativa, arquitectes, primers residents i oficis de construcció. Can Fargues necessita una biografia de propietaris, masovers i usos, no només una fotografia patrimonial.
Institucions
El Casal de la Font d’en Fargues és l’equipament cívic central: un antic espai associatiu privat reobert a usos públics. Escoles, associacions de famílies i xarxes culturals creen una vida col·lectiva desproporcionada respecte de la densitat.
La font és patrimoni hidràulic i memòria, mentre que la qualitat de l'aigua, l'accés i el manteniment reflecteixen les condicions actuals. La programació, les obres i la inauguració de Can Fargues també són temporals.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: i les campanyes pel Casal van defensar edificis, jardí i ús col·lectiu davant degradació, venda o desenvolupament. Cal explicar qui participà, què s’aconseguí i què continua pendent. Altres tensions són la substitució de torres, la divisió de parcel·les, la densificació, la manca de comerç, el transport i l’accessibilitat. “Conservar baixa densitat” pot protegir patrimoni i verd, però també restringir habitatge i reproduir exclusió; aquest dilema forma part del debat públic.
Resultat: Vigilància local
El que encara es pot veure
La font, la gruta, els plàtans i l'entorn revelen aigua i oci. El Casal conserva la presència institucional de l’associació immobiliària i posterior reconversió cívica.
Xalets, cases cooperatives, murs, jardins, escales i carrers corbats mostren el raval del jardí. Can Fargues connecta la zona actual amb la finca anterior quan és legalment visible o accessible.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer camps, vinyes, boscos productius, masies, algunes vil·les, jardins i la cultura de les excursions massives. Urbanització i cotxes refet vies vies.
La relació pública amb l'aigua també pot desaparèixer si la font es tanca o es manté malament. El patrimoni hidràulic requereix un ús, una interpretació i una cura segurs.
El barri avui
La Font d’en Fargues tenia 9.845 habitants el 2026, una densitat de 149,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 29.694 € el 2023, 65,7 hectàrees i un 11,4% de població amb nacionalitat no espanyola.
La densitat baixa i la renda per sobre de molts barris veïns no descriuen totes les llars. Hi ha persones grans en carrers costeruts, famílies dependents del bus, blocs més intensos i treballadores que es desplacen per sostenir cases, escoles i cures.
Nacionalitat no espanyola (2026): 11,4%
El que està canviant
Les vil·les es renoven, amplien, subdivideixen o substitueixen; El valor de la terra converteix el jardí en un producte immobiliari. La crisi de l'habitatge es demana com afegir habitatges sense destruir el patrimoni, la marquesina i la permeabilitat.
Can Fargues, projectes de primavera i altres obres necessiten estat i data. La sequera, el risc d'incendi, la salut dels arbres i el manteniment de talussos són problemes d'infraestructura actuals.
El que les guies no diuen
“Cases boniques i tranquil·litat” omet la font com a economia d'oci, periodistes cooperatius, casal autofinançat, campanyes i treball domèstic.
La baixa densitat és forma produïda per propietat, mobilitat, regulació i acció col·lectiva.
Llegir-lo a peu
Inici: Bus de la Font d'en Fargues · Final: Entorn de Can Fargues
Camí (sense aturades): 22 min · 1650 m · Visita estimada (amb aturades): 52 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Font d'en Fargues (barri 36) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
la Font d'en Fargues (barri 36) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [12] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 12 fonts consultades