Eixample · 09
la Nova Esquerra de l'Eixample
L’Eixample occidental on una fàbrica es va convertir en campus, una presó en espai de memòria i un escorxador en parc: una quadrícula més tardana i densa, modelada per indústria, educació, control, ferrocarril i habitatge.
Entreu al recinte de l’Escola Industrial des del carrer d’Urgell. Darrere la façana urbana apareixen naus, patis, maó, voltes i equipaments: la forma d’una fàbrica reutilitzada per ensenyar. Després compareu-la amb el mur de la Model o amb l’obertura del parc de Joan Miró. La Nova Esquerra es llegeix com una successió de grans recintes que interrompen i reprogramen la graella.
La Nova Esquerra de l’Eixample estén la quadrícula cap a l’oest, en direcció a Sants, Les Corts i els corredors ferroviaris. “Nova” no significa ciutat recent ni homogènia. Designa el sector consolidat més tard que l’Antiga Esquerra, amb una barreja d’habitatge de Cerdà, blocs del segle XX, fàbriques transformades, equipaments educatius, una gran presó històrica, parcs i carrers sotmesos a la gravetat de l’estació de Sants.
La seva història fa més gruixuda la imatge habitual de l’Eixample burgès. Aquí la quadrícula va absorbir treball fabril, formació tècnica, disciplina penitenciària, escorxador, magatzems i mobilitat regional. Molts d’aquests usos han desaparegut o s’han convertit, però continuen condicionant la mida de les parcel·les, els murs, els patis i els fluxos.
la Nova Esquerra de l'Eixample (barri 09) ressaltat. Altres barris de Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.
la Nova Esquerra de l'Eixample (barri 09) ressaltat. Altres barris de Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.
D'on ve el nom
“Nova Esquerra” diferencia aquesta part de l’Esquerra de l’Eixample del sector més pròxim al centre, oficialment l’Antiga Esquerra. La divisió administrativa actual es va formalitzar el 2006, però la distinció té una base històrica: la construcció i densificació van arribar més tard a aquesta zona occidental.
El nom pot induir a error perquè amaga memòries molt antigues dins la ciutat contemporània. No és una extensió nova sense passat. És una capa administrativa sobre camps, camins, fàbriques, institucions i recintes que precedeixen molts dels blocs residencials actuals.
Cap a Sants-Montjuïc, s'acosta les Corts, Antiga Esquerra i passadissos ferroviaris.
Abans del barri
Abans de la urbanització hi havia la plana, camins cap a Sants i Les Corts, agricultura i terrenys progressivament ocupats per indústria. La distància respecte de la ciutat emmurallada i la proximitat de vies ferroviàries i grans accessos feien l’oest adequat per a usos que necessitaven més sòl o produïen molèsties.
La fàbrica tèxtil dels Batlló, el futur recinte de l’Escola Industrial, és una peça decisiva d’aquesta transició. Altres tallers, magatzems i instal·lacions productives van coexistir amb la construcció residencial. La quadrícula no va esborrar l’economia industrial d’un cop; la va envoltar, fragmentar i finalment reutilitzar o desplaçar.
Com es van fer els carrers
Cerdà hi va projectar la mateixa lògica general d’illes i xamfrans, però l’execució es va trobar amb recintes grans, vies, antics camins i una urbanització més tardana. Els blocs residencials del segle XX sovint tenen més profunditat, alçada i densitat que els primers edificis de l’Eixample. A prop de Sants, carrers com Tarragona, Entença i Numància canalitzen moviments que superen l’escala del barri.
Els grans recintes produeixen una segona geometria. Escola Industrial ocupa diverses illes i conté carrers interns, patis i edificis de diferents èpoques. La Model va imposar murs continus i una organització panòptica. El parc de Joan Miró va obrir espai públic sobre l’antic escorxador. Cada cas mostra una manera distinta de tallar, tancar o reobrir la quadrícula.
Dates que el van canviar
- Finals del segle XIX: expansió industrial i residencial cap a l’oest de l’Eixample.
- Dècades de 1860–1870: Primera construcció i explotació del conjunt fabril de Can Batlló, posteriorment Escola Industrial; la seva cronologia precisa es conserva en registres patrimonials.
- 1904: s’inaugura la presó Model, concebuda com una institució penitenciària moderna i organitzada al voltant d’un centre de vigilància.
- Primera meitat del segle XX: consolidació de l’habitatge, de la formació tècnica i dels serveis; augment de la densitat.
- 1979–1983: desmantellament de l’antic escorxador i obertura del parc avui anomenat Joan Miró.
- 2006: separació administrativa oficial entre Antiga i Nova Esquerra.
- 2017: tancament de la presó Model després de més d’un segle de funcionament.
- Dècades de 2010–2020: debat i fases de transformació de la Model, pacificació, mobilitat ciclista, escoles i habitatge.
Persones i vida col·lectiva
Obrers tèxtils, mecànics, tècnics, estudiants i professors expliquen l’herència productiva i educativa. La fàbrica i l’escola comparteixen una idea material: coneixement lligat a eines, tallers, laboratoris i oficis. Les instal·lacions esportives i educatives mantenen una població diürna que travessa el recinte i els carrers adjacents.
La Model introdueix altres actors: presos comuns i polítics, funcionaris, advocats, famílies que esperaven a l’exterior i moviments que van denunciar repressió, pena de mort, tortura o condicions penitenciàries. La memòria no s’ha de reduir a una llista de presos famosos. També pertany a milers de vides anònimes i a les lluites per convertir l’antic recinte en equipaments, habitatge, verd i espai de memòria.
Persones darrere els edificis
Can Batlló i Escola Industrial permeten explicar arquitectura fabril, voltes, ferro, maó i adaptació institucional. Rafael Guastavino és una figura rellevant en les primeres construccions del complex, però la transformació posterior correspon a múltiples arquitectes, enginyers, administracions i escoles.
La Model va ser projectada per Josep Domènech i Estapà i Salvador Vinyals i Sabaté amb una estructura radial de vigilància. El parc de Joan Miró és una operació urbana postdictatorial sobre el sòl de l’escorxador, amb l’escultura monumental Dona i ocell com a fita, però el seu valor quotidià és també l’espai obert, l’ombra, el joc i la connexió amb l’entorn de Sants.
Institucions
El recinte de l’Escola Industrial agrupa centres educatius, esportius i administratius dins una antiga geografia fabril. La Model funciona avui com a espai de memòria i com a gran projecte de transformació encara sotmès a fases i decisions. El parc de Joan Miró és una infraestructura verda i cívica en una zona d’alta densitat.
Escoles, biblioteques properes, centres de salut, mercats, associacions i equipaments esportius completen la vida institucional. L’estació de Sants, encara que quedi a la costura o fora del polígon segons el punt, actua com una institució de mobilitat: modifica fluxos, hotels, taxis, autobusos i comerç molt més enllà del seu recinte.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: El trànsit de pas relacionat amb Sants i els grans eixos competeix amb la vida local. Les demandes de carrers més calmats, arbres, voreres i rutes escolars segures intenten reduir aquesta fricció. Però desplaçar trànsit d’un carrer a un altre no equival necessàriament a reduir-lo; documenteu àmbit i efectes.
Resultat: Projectes de pacificació gradual
Reivindicació: La transformació de la Model concentra una lluita sobre el repartiment del sòl: memòria, parc, habitatge assequible, escoles, equipaments i continuïtat urbana. Les promeses s’han de separar de les obres lliurades. L’habitatge és la pressió transversal: la centralitat i les connexions eleven preus, mentre els grans recintes públics generen expectatives i especulació.
Resultat:
El que encara es pot veure
A Escola Industrial es poden llegir les naus de Can Batlló, les voltes, els patis i la successió de reformes educatives. Els murs, galeries i centre radial de la Model fan visible una arquitectura del control. Al parc de Joan Miró, l’espai obert permet entendre l’escala de l’antic escorxador i el canvi de ciutat productiva a ciutat de serveis i lleure. Als carrers residencials, els xamfrans continuen, però la proximitat de recintes i vies n’altera el ritme.
Grid edges
On Cerdà es troba amb camins més antics
El que va desaparèixer
Moltes fàbriques i tallers van ser enderrocats o convertits. L’escorxador va desaparèixer com a funció i edificació per deixar pas al parc. La Model va deixar de ser presó el 2017, però la seva materialitat i memòria romanen. Interiors d’illa, magatzems i baixos productius han estat substituïts per aparcaments, habitatge, oficines o comerç. El repte és fer visible la producció que hi havia sota una aparença avui principalment residencial.
El barri avui
La Nova Esquerra de l’Eixample tenia 59.117 residents el 2026, una densitat de 440,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 29.378 € el 2023, una superfície de 134,1 hectàrees i un 24,9% de població amb nacionalitat no espanyola. És un dels sectors residencials més densos de l’Eixample i, alhora, conté recintes excepcionalment grans.
Nacionalitat no espanyola (2026): 24,9%
El que està canviant
Què està canviant
La relació amb Sants canvia amb obres ferroviàries, mobilitat i reurbanització. Escola Industrial actualitza usos educatius i esportius. La Model avança per fases, de manera que cal indicar què està obert, en obres, aprovat o només previst. Les escoles i els serveis han d’acompanyar la densitat. L’ombra i el verd guanyen urgència climàtica, especialment en carrers sense grans espais oberts.
El que les guies no diuen
La Nova Esquerra no és només una versió més tardana de la quadrícula. És un arxiu de grans institucions: fàbrica, escola, presó, escorxador, parc, estació. Cada una va organitzar treball, disciplina, alimentació, moviment o lleure a escala urbana. La pregunta útil no és “quina façana modernista hi ha?”, sinó “quin recinte va fer aquest buit, aquest mur o aquest flux?”.
Flux d'estudiants
L'educació com a economia urbana
Llegir-lo a peu
Inici: Entença / Hospital Clínic oest · Final: vora Sants
Camí (sense aturades): 11 min · 790 m · Visita estimada (amb aturades): 11 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Nova Esquerra de l'Eixample (barri 09) ressaltat. Altres barris de Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.
la Nova Esquerra de l'Eixample (barri 09) ressaltat. Altres barris de Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — CartoBCN (2006+). Unitats administratives de la ciutat de Barcelona — límits de barris. Tipus: cartography. Localització: cartobcn-barris. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona (2006). Nova divisió territorial de Barcelona en districtes i barris. Tipus: municipal_reference. Localització: divisio-2006. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona / Fabra i Coats Fàbrica de Creació (n.d.). Fabra i Coats — fàbrica i reutilització cultural. Tipus: industrial_heritage. Localització: fabra-coats. Consulta: 2026-07-17.
- [9] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [12] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [13] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 14 fonts consultades