Eixample · 09
la Nova Esquerra de l'Eixample
La Nova Esquerra de l'Eixample és la part més nova de l'Esquerra de l'Eixample, on la quadrícula va absorbir una fàbrica de cotó, una presó, un escorxador i una plaça de toros, i on avui hi ha una escola industrial, un parc i un centre comercial.[1][2][3]
A la cantonada dels carrers d'Entença i del Rosselló, l'enderroc d'edificis de la presó el 2015 va obrir una placeta, que dos anys després van ocupar els barracons d'una escola; uns carrers més avall, un parc de palmeres i pins ocupa quatre illes on hi havia l'escorxador municipal.[4][5][6][7]
La Nova Esquerra és la part de l'antiga Esquerra de l'Eixample que queda a l'altra banda del carrer d'Urgell i de l'avinguda de Sarrià. «Nova» la distingeix de l'Antiga Esquerra, amb què va formar un sol barri fins al 2006.[2][3][1]
Aquí la quadrícula va acollir parcel·les grans. La fàbrica Batlló, oberta cap al 1870, tenia 1.500 telers i entre 2.000 i 2.500 obrers; la presó Model es va obrir el 1904 envoltada de camps, i l'escorxador va ocupar quatre illes fins que s'hi va fer el parc, el 1983.[8][4][5][6][7]
la Nova Esquerra de l'Eixample (barri 09) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.
D'on ve el nom
«Esquerra» designa el costat de ponent (l'esquerra) del carrer de Balmes, i «Nova» assenyala el sector més nou. La Nova i l'Antiga Esquerra formaven originàriament una sola unitat, l'Esquerra de l'Eixample, fins a la divisió administrativa del 2006.[2][3][1]
El carrer d'Urgell i l'avinguda de Sarrià separen la Nova Esquerra de l'Antiga Esquerra de l'Eixample.[1]
Com es van fer els carrers
Les grans institucions hi ocupen molt espai. L'Escola Industrial, antiga fàbrica Batlló, ocupa quatre illes entre el Comte d'Urgell, París, Viladomat i Rosselló; la Model en ocupa dues, entre Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença, i el Parc de Joan Miró n'ocupa quatre, les de l'antic escorxador.[8][4][5][6][7]
Les Arenes es van aixecar el 1900 al turó de la Vinyeta, i la Casa Golferichs (1900-1901) manté un xalet gòtic amb jardí enmig de les illes de pisos. Els jardins d'interior d'illa, com els d'Emma de Barcelona, són dels més grans de l'Eixample.[9][10][11]
Dates que el van canviar
- 1869-1875 es basteixen els edificis de la fàbrica de cotó Batlló, segons projecte de Rafael Guastavino.[8]
- 1887 comença la construcció de la presó Model.[4]
- 1889 tanca la fàbrica Batlló.[8]
- 1900 s'inaugura la plaça de toros de les Arenes (29 de juny) i s'encarrega la casa Golferichs.[9]
- 1904 s'inaugura la presó Model (9 de juny).[4]
- 1906 un patronat compra la fàbrica Batlló per fer-hi un campus educatiu.[8]
- 1914 obre l'Escola Elemental del Treball al recinte.[8]
- 1974 l'última execució a la Model, la de Salvador Puig i Antich (2 de març).[4]
- 1977 l'última cursa de braus a les Arenes (19 de juny).[9]
- 1983 s'inaugura el Parc de Joan Miró als terrenys de l'escorxador.[5][6][7]
- 1989 reobre la casa Golferichs com a centre cívic.[10]
- 2011 les Arenes obren com a centre comercial (24 de març).[9]
- 2017 tanca definitivament la presó Model (8 de juny).[4]
Persones i vida col·lectiva
Rafael Guastavino i Moreno
Arquitecte de la fàbrica Batlló (1869-1875), especialitzat en edificis industrials de voltes de maó; va emigrar als Estats Units el 1881.[8]
Feliu i Joan Batlló i Barrera
Germans empresaris tèxtils d'Olot que van tirar endavant la gran fàbrica de cotó després de la mort de dos germans el 1866; Feliu va morir el 1878.[8]
Joan Rubió i Bellver
Arquitecte de la casa Golferichs (1900-1901) i, com a arquitecte en cap de la Mancomunitat, de l'ampliació de l'Escola Industrial (1927-1931).[8]
Macari Golferichs i Losada
Enginyer de camins, comerciant de fustes i home de negocis a Amèrica que va encarregar la casa el 1900; la família hi va viure fins a l'estiu del 1936.[10]
Lluís Maria Xirinacs
Entre el 1975 i el 1977 es va asseure gairebé cada dia davant de la Model, on havia estat pres, en una campanya personal per l'amnistia dels presos polítics.[4]
Institucions
Escola del Treball de Barcelona
Hereva de l'Escola Elemental del Treball, oberta el 1914 al recinte de l'antiga fàbrica Batlló; el conjunt depèn de la Diputació i acull també la Piscina Sant Jordi.[8]
Casa Golferichs (centre cívic)
Centre cívic a la casa Golferichs des del 1989, que també acull la Fundació Carles Pi i Sunyer.[10]
Lluites que van deixar ciutat
Salvar la casa Golferichs
Reivindicació: El 1972 la casa es va vendre a una immobiliària que la volia enderrocar per fer-hi habitatges; l'Associació de Veïns de Sant Antoni i altres entitats van començar una campanya que va paralitzar l'enderroc durant més d'una dècada.[10]
Resultat: L'Ajuntament la va comprar el 1984 i va reobrir el 1989 com a centre cívic.[10]
Una presó al mig del barri
Reivindicació: Des del 1976 el veïnat va demanar el trasllat de la Model i la construcció d'equipaments als seus terrenys.[4]
Resultat: L'Ajuntament va aprovar la transformació el 2009 i la presó va tancar el 2017; es preveu que els equipaments arribin entre el 2028 i el 2035.[4]
El que encara es pot veure
Edifici del Rellotge
Catalogat com a bé cultural d'interès local; l'edifici de maó i pedra de la primera fase de Guastavino té una torre quadrada a cada extrem de la façana del Comte d'Urgell.[8]
Casa Golferichs
Casa modernista d'arrel gòtica de Joan Rubió i Bellver, amb una tribuna d'angle sobre set columnetes de pedra i obertures de maó i ceràmica vidrada verda i ocre.[10]
Dona i ocell
Escultura de Joan Miró de 22 m sobre un estany artificial, revestida en part de trencadís de Joan Gardy Artigas, al Parc de Joan Miró.[5][6][7]
Panòptic de la presó Model
Sala central amb cúpula metàl·lica sobre columnes de ferro de la foneria de Dionís Escorsa, d'on arrenquen sis galeries radials; en el futur n'ocuparà una part l'espai memorial.[4]
El que va desaparèixer
El barri avui
La Nova Esquerra de l'Eixample tenia 59.117 residents el 2026, una densitat de 440,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana per secció censal de 29.378 € el 2023, una superfície de 134,1 hectàrees i un 24,9 % de residents de nacionalitat no espanyola.[14][15][16][17]
Nacionalitat no espanyola (2026): 24,9%
El que està canviant
La Model: calendari actualitzat (juny del 2026)
El 5 de juny del 2026 l'Ajuntament va actualitzar el calendari de l'antiga presó. Els primers equipaments han de ser a punt el 2028: l'Institut Escola Xirinacs, que passa de mòduls a l'edifici Tallers del carrer de Nicaragua el curs 2028-2029, un centre d'energia, un dipòsit freàtic i un poliesportiu. Una segona fase, entre el 2031 i el 2034, inclou habitatges dotacionals, escola bressol, espai per a joves i centre memorial al panòptic; la tercera i última arriba fins al 2035.[18]
L8 dels FGC i el Parc de Joan Miró (a l'octubre del 2026)
El perllongament de l'L8 entre plaça d'Espanya i Gràcia fa servir part del Parc de Joan Miró com a zona logística de la tuneladora. L'octubre del 2024 l'ocupació es va reduir de 8.800 m2 i 178 arbres a 5.300 m2 i 118 arbres, i el 2024 es va talar una part de l'arbrat. A 28 de setembre del 2026 la tuneladora havia de començar a l'octubre entre els carrers de Llançà i de Vilamarí, i el tram llarg cap a Gràcia, a partir del febrer del 2027.[12][13][5]
El que les guies no diuen
Una «Mică Românie» a l'Eixample
La Wikipedia en anglès recull que la Nova Esquerra ha estat anomenada «Little Romania». Un reportatge de La Vanguardia del 2014, traduït al romanès per Economica.net, descrivia una empresa de missatgeria, botigues d'alimentació i restaurants de romanesos al carrer de Provença i voltants, on la gent venia de tota Catalunya a recollir paquets i a comprar.[2][19]
Una plaça de braus damunt d'un turó
Les Arenes es van construir sobre el turó de la Vinyeta; per això, en reformar-les, la façana conservada va necessitar un porxo d'acer i formigó per salvar la diferència de cota amb els carrers.[9]
Llegir-lo a peu
Inici: Entença (L5) · Final: Espanya (L1/L3)[9]
Camí (sense aturades): 49 min · 3640 m · Visita estimada (amb aturades): 95 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els cinc punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Nova Esquerra de l'Eixample (barri 09) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, el Fort Pienc, la Sagrada Família.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). La Nova Esquerra de l'Eixample. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Wikipedia (2026). La Nova Esquerra de l'Eixample. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Wikipedia (2026). L'Antiga Esquerra de l'Eixample. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Presó Model de Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Parc de Joan Miró. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Dona i ocell. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Ecologia Urbana (n.d.). Mirades del verd: Parc de Joan Miró. Consulta: 2026-10-09.
- [8] Viquipèdia (2026). Can Batlló (Eixample) / Escola Industrial. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Viquipèdia (2026). Plaça de toros de les Arenes. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Viquipèdia (2026). Casa Golferichs. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona (2026). La Nova Esquerra de l'Eixample (L'Eixample). Consulta: 2026-10-03.
- [12] Ara (2026-09-28). A second tunnel boring machine will drill Barcelona starting in October. Consulta: 2026-10-03.
- [13] Ara (2024-10-21). Las obras de la L8 reducen el impacto sobre el Parc Joan Miró, pero no le indultan. Consulta: 2026-10-03.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [17] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
- [18] betevé (2026-06-05). La Model anirà enllestint equipaments entre 2028 i 2035. Consulta: 2026-10-03.
- [19] Economica.net (after La Vanguardia, 2014) (2014). Mica Românie, cu restaurante și magazine românești, înflorește într-un cartier din Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 19 fonts consultades