Horta-Guinardó · 38
la Teixonera
La Teixonera no és un topònim de fauna, sinó una urbanització amb autor: Joaquim Taxonera va parcel·lar l’antiga finca de Can Grau i hi va impulsar, des de 1915, una colònia d’estiueig. Aquella trama de parcel·les, pous i jardins es va densificar fins a convertir-se en un dels barris més compactes de la muntanya, encaixat entre pendents i grans infraestructures.
Comenceu davant la Casa dels Taxonera, al carrer del Besòs, 17–19. Des d’aquí no busqueu un “badger” amagat al nom: busqueu la lògica immobiliària de la colònia. Seguiu un carrer horitzontal i després una escala. El canvi de direcció explica com una parcel·lació regular va topar amb el relleu i, més tard, amb la densificació.
La Teixonera va començar com una operació de baixa densitat sobre Can Grau i es va formar principalment entre 1915 i 1930. Les cases inicials ocupaven parcel·les relativament horitzontals, sovint amb pou i jardí. La postguerra va portar més població, subdivisions i construcció en pendent, mentre els serveis arribaven tard.
Avui és un barri molt dens, físicament petit, situat entre el Carmel, Sant Genís, la Vall d’Hebron, la Clota i els accessos cap al Coll. La proximitat a hospitals i rondes produeix fluxos, però no n’explica per si sola la identitat.
la Teixonera (barri 38) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
la Teixonera (barri 38) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
D'on ve el nom
El nom prové de Joaquim Taxonera i Cassà (1858–1934), industrial sabater i propietari que va impulsar la Colònia Taxonera. L’ortografia oficial actual és Teixonera, però les formes Taxonera/Teixonera han de conservar-se segons la font i el context històric.
La versió live que deriva el nom de teixó és incorrecta i s’ha de substituir, no ampliar.
entre Carmel, Vall d'Hebron i turó roads.
Abans del barri
Abans de la colònia hi havia la finca de Can Grau, camins de muntanya, conreus i terrenys vinculats a la geografia rural d’Horta i Sant Genís. L’àrea no era un buit entre barris moderns: era travessada per rutes cap a Collserola i per cursos d’aigua adaptats al relleu.
La bòbila recorda una altra economia del lloc: terra, maó, forn, transport i treball manual que alimentaven la construcció de la ciutat.
Com es van fer els carrers
El projecte de colònia ordenava carrers i parcel·les més regulars del que suggereix la imatge actual. Entre 1915 i 1930 s’hi van aixecar cases amb jardí i pou; després, les parcel·les es van subdividir, els edificis van créixer i els desnivells es van resoldre amb escales, murs i itineraris tortuosos.
La Ronda de Dalt, els campus sanitaris i les vies perimetrals van introduir escales metropolitanes al costat d’una trama domèstica molt petita.
Dates que el van canviar
- 1902: projecte inicial de parcel·lació de Can Grau; verificar plànol, aprovació i fases.
- 1915–1930: formació principal de la Colònia Taxonera, amb tretze carrers segons la documentació local.
- Postguerra–anys 1980: densificació, migració i lluites per serveis i urbanització.
- 30 de juliol de 2010: obre l’estació El Coll | La Teixonera de l’L5.
- 2011: un sot després de pluges obliga a desallotjar un edifici a la plaça d’Esop; contextualitzar sense confondre’l amb el Carmel.
- 2026: El projecte de rehabilitació de la Bòbila proposa un ús cívic i cultural; la seva fase i el seu horari romanen subjectes a actualitzacions verificades.
Persones i vida col·lectiva
Les primeres famílies de la colònia, els treballadors del maó, els migrants de postguerra, comerciants i persones que pujaven diàriament escales van donar continuïtat al barri. La parròquia de Sant Cebrià va funcionar durant anys com a centre social quan faltaven equipaments.
Les associacions veïnals van reclamar urbanització, transport, accessibilitat i espais col·lectius. La densitat actual no elimina la memòria d’una colònia on moltes persones es coneixien pel carrer i pel pou.
Persones darrere els edificis
La Casa dels Taxonera connecta el propietari amb els constructors, fusters i veïns. La Bòbila —datada l'any 1906 en l'actual projecte municipal— connecta els treballadors del maó i la producció amb l'extracció de terra utilitzada per construir la ciutat.
La transformació en centre cívic no ha d’esborrar el caràcter industrial de l’edifici.
Institucions
El Centre Cívic Teixonera, la parròquia de Sant Cebrià, escoles, equipaments de proximitat i l’estació El Coll | La Teixonera sostenen una vida que no es pot mesurar només per la distància a Vall d’Hebron. La Bòbila pot ampliar aquesta xarxa si la rehabilitació es completa.
Els hospitals propers aporten feina i serveis, però també trànsit, barreres i una població diürna que travessa les vores del barri.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: Les lluites principals han estat per aigua, paviment, clavegueram, transport, escales segures, connexió amb els barris veïns i equipaments propis. El Pla de Barris de Sant Genís i la Teixonera va reconèixer desigualtats acumulades, però cada actuació s’ha de descriure per resultat, no només per programa.
Resultat: parcial connections
Reivindicació: La defensa de la Bòbila combina patrimoni, memòria obrera i dret a un equipament.
Resultat:
El que encara es pot veure
Casa dels Taxonera, carrers de colònies, cases baixes entre illes, pous residuals o jardins on es poden veure legalment, escales, murs i l'escala industrial de la Bòbila.
Observeu on els carrers tenen una corba de nivell i on el pendent els trenca. Aquesta tensió és el mapa original de la colònia.
El que va desaparèixer
Can Grau com a finca coherent, van desaparèixer molts jardins, pous, parcel·les de conreu i primeres cases. Sovint, la intensificació ocupava més l'antic patró en lloc d'esborrar-lo.
La lectura correcta del nom també va desaparèixer de molts comptes. La restauració de la Taxonera substitueix la vida salvatge imaginada per una història de propietat i desenvolupament de la terra.
El barri avui
El 2026 la Teixonera tenia 12.727 habitants, una densitat de 376,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 20.277 € el 2023, 33,8 hectàrees i un 23,4% de població amb nacionalitat no espanyola.
És una de les densitats més altes de Barcelona en un territori petit i inclinat. La qualitat urbana depèn tant dels habitatges com de la continuïtat de voreres, escales, ascensors, busos i espais per seure.
Nacionalitat no espanyola (2026): 23,4%
El que està canviant
La reconversió de la Bòbila, les obres d'accessibilitat, la rehabilitació residencial i les relacions amb el campus de la Vall d'Hebron segueixen sent processos actius. Proposta, licitació, obres i obertura són fases diferenciades.
S'hauria de comprovar la mobilitat i la construcció metropolitana; no presentar un programa de barri completat com a activitat actual.
El que les guies no diuen
Els guies redueixen la Teixonera a un apèndix del Carmel o de l'hospital. Ometen la Colònia Taxonera, la casa del promotor, el paper social de Sant Cebrià, la maó i el xoc entre parcel·les planes i ciutat vertical.
El més important és que enyoren que el nom enregistri una persona i una operació de propietat, no teixons.
Llegir-lo a peu
Inici: El Coll | La Teixonera (L5) · Final: Nucli de la Teixonera
Camí (sense aturades): 12 min · 920 m · Visita estimada (amb aturades): 42 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Teixonera (barri 38) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
la Teixonera (barri 38) ressaltat. Altres barris de Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, Sant Genís dels Agudells, Montbau.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [12] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 12 fonts consultades