Gràcia · 31
la Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia va ser un municipi independent del 1850 al 1897, i el campanar de la plaça de la Vila, les places i els mercats encara en porten la memòria.[1][2][3]
Comenceu a la plaça de la Vila de Gràcia i mireu el campanar. Durant la revolta de les Quintes del 1870 va tocar a sometent sense parar mentre els veïns, sobretot dones, assaltaven l'ajuntament. Fixeu-vos després en els bancs, les terrasses i les portes de la plaça: la gent que hi viu al voltant la fa servir per trobar-se, passar-hi i estar a l'aire lliure.[3][2]
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, va ser un municipi independent entre el 1850 i el 1897, quan va ser annexionat a Barcelona. La Viquipèdia en català la defineix com un dels barris més populars i actius de la ciutat.[1][2]
Hi ha moltes associacions de castellers, gegants, música i lleure, i cada agost se celebra la Festa Major de Gràcia.[1]
la Vila de Gràcia (barri 31) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
D'on ve el nom
Etimologia: segura[2]
Gràcia ve del convent de Nostra Senyora de Gràcia, que els frares carmelites van aixecar el 1626.[2]
Entre Eixample (frontissa Diagonal/Passeig de Gràcia), altres barris de Gràcia i aproximacions de turó.
Abans del barri
El 1626 uns frares carmelites van construir el convent de Nostra Senyora de Gràcia, d'on ve el nom del poble que va créixer al voltant.[2]
Com es van fer els carrers
La plaça del Diamant deu el nom al joier Josep Rossell Imbert, que va comprar els terrenys el 1860 i va batejar carrers i places amb noms de materials preciosos. La plaça de la Vila de Gràcia ha tingut diversos noms: plaça de l'Orient, de la Vila, de la Constitución i de Rius i Taulet, fins que el 2009 va recuperar el nom actual.[4][3]
Dates que el van canviar
- 1626: frares carmelites construeixen el convent de Nostra Senyora de Gràcia.
- 1850: Gràcia es constitueix en municipi independent.
- 1862–1864: es construeix el campanar de la plaça de la Vila, projectat per Antoni Rovira i Trias.
- 1870: revolta de les Quintes: els veïns, sobretot dones, assalten l'ajuntament i cremen els documents de reclutament.
- 1888–1893: es construeix el Mercat de la Llibertat.
- 1897: Gràcia és annexionada a Barcelona.
- 1992–2001: unes obres descobreixen el refugi 232 de la plaça del Diamant, rehabilitat a partir de l'abril del 2001.
- 2009: la plaça de la Vila de Gràcia recupera el nom i el Mercat de la Llibertat és reformat.
- 2018: el Mercat de l'Abaceria tanca per obres i les parades passen a un mercat provisional al passeig de Sant Joan.
Persones i vida col·lectiva
Antoni Rovira i Trias
Va projectar el campanar de la plaça de la Vila de Gràcia, una torre octogonal amb rellotge de quatre esferes i una campana coneguda com la Marieta.[3][2]
Josep Rossell Imbert
Joier que va comprar els terrenys de la plaça del Diamant el 1860 i va batejar-hi carrers i places amb noms de materials preciosos.[4]
Institucions
Mercat de la Llibertat
Mercat municipal de projecte signat per l'arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintorer, atribuït també a Francesc Berenguer i Mestres, amb estructura metàl·lica i tres naus; es va construir entre el 1888 i el 1893 i es va reformar el 2009.[5]
Castellers de la Vila de Gràcia
Colla castellera que actua a la plaça de la Vila de Gràcia durant la Festa Major.[1]
Lluites que van deixar ciutat
El que encara es pot veure
Torre octogonal d'uns 33 metres, construïda entre el 1862 i el 1864 i projectada per Antoni Rovira i Trias, símbol del municipi independent.[3][2]
Refugi 232 de la plaça del Diamant
Refugi antiaeri de la Guerra Civil descobert el 1992 a dotze metres de fondària, amb capacitat per a unes 200 persones; es va rehabilitar a partir de l'abril del 2001 i es pot visitar.[4]
El barri avui
La Vila de Gràcia tenia 51.477 habitants el 2026, una densitat de 389,7 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 28.444 € el 2023, 132,1 hectàrees i un 28,7% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 28,7%
El que està canviant
El Mercat de l'Abaceria torna a l'edifici de la Travessera de Gràcia
El mercat és tancat per obres des del 2018 i funciona en un mercat provisional al passeig de Sant Joan. Havia de reobrir l'estiu del 2026; a petició dels paradistes, que volen tornar tots junts, la reobertura es va ajornar al setembre o octubre del 2026. El mercat nou tindrà 51 parades i un supermercat. A 3 d'octubre del 2026 el web del mercat no anuncia cap data de reobertura i les parades continuen al mercat provisional.[6][7][8][9]
Llegir-lo a peu
Inici: Fontana (L3) · Final: Mercat de la Llibertat
Camí (sense aturades): 14 min · 1080 m · Visita estimada (amb aturades): 44 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Vila de Gràcia (barri 31) ressaltat. Altres barris de Gràcia: Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Vila de Gràcia. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Wikipedia (2026). Gràcia. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Plaça de la Vila de Gràcia. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Plaça del Diamant. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Mercat de la Llibertat. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Betevé (2025-03-25). L'obertura del Mercat de l'Abaceria s'ajorna fins passat l'estiu a petició dels paradistes. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ara (2025). Final stretch for Barcelona's new Abaceria market: here's the schedule. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ara (2023-10-23). Les obres del nou Mercat de l'Abaceria comencen cinc anys després del trasllat provisional. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Mercat de l'Abaceria Central (2026). Mercat Abaceria Central. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades