les Corts · 19
les Corts
Les Corts va ser un poble de masies que el 1836 es va separar de Sarrià i el 1897 va ser agregat a Barcelona; avui encara conserva l'ajuntament de 1884, una masia del segle XVIII i la façana d'una cristalleria, i el parc ocupa els terrenys d'una colònia obrera.[1][2][3][4][5][6][7][8]
A la Plaça de Comas, el frontó de l'antiga casa consistorial porta un medalló amb la data de construcció, i una placa a l'escala interior recorda la inauguració el 1884. Tretze anys després, el 1897, el municipi que hi tenia la seu va ser agregat a Barcelona.[2][3][1]
El barri de les Corts conserva el nucli de l'antic municipi homònim, que va aconseguir la plena autonomia respecte de Sarrià el 1836 i va ser agregat a Barcelona per un decret reial del 20 d'abril de 1897, juntament amb Sants, Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar. El municipi era més gran que el barri: comprenia les actuals les Corts i la Maternitat i Sant Ramon, mentre que Pedralbes pertanyia a Sarrià.[1]
Fins al segle XX va ser un poble camperol, amb moltes masies construïdes vora els torrents que baixaven de Collserola. Al segle XIX hi van arribar els prats d'indianes, les rajoleries i els negocis de productes químics, i als anys trenta la zona comptava prop de 300 empreses. A partir dels seixanta una urbanització ràpida va fer desaparèixer bona part de les masies; la indústria va decaure des dels setanta i els solars de les fàbriques es van convertir en equipaments i habitatges.[1]
les Corts (barri 19) ressaltat. Altres barris de les Corts: la Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[1]
El nom s'ha explicat de dues maneres. Una el fa derivar del llatí curto i curtibus, formes que apareixen en els primers documents que anomenen el territori, entre ells un de 1066 copiat al cartulari de Sant Cugat del Vallès; es relacionarien amb escorç i amb els cognoms i noms de casa que en deriven (Escorç, Cors, Corts). L'altra el fa venir del llatí cohors, cohortis, 'terrenys i cases rústiques', i recorda que en època romana la vida s'organitzava al voltant de vil·les, que més tard van substituir les masies medievals.[1]
Viquipèdia presenta la primera com la més versemblant de les versions populars; la qüestió no està resolta.[1]
Abans del barri
Les primeres restes de vida humana trobades al barri són romanes: el 1959, a l'encreuament de Travessera de les Corts, Marquès de Sentmenat i Joan Güell, van aparèixer sepultures d'una necròpolis de mitjan segle I. La primera menció escrita de les Corts és de l'any 1066, al cartulari de Sant Cugat del Vallès.[1]
El 1219 Jaume I va concedir el privilegi de les Franqueses de Llobregat i Maresme, que les Corts van conservar fins al 1714. Un primer ajuntament independent de Sarrià, elegit el 5 de gener de 1823, va durar només fins al novembre; la plena autonomia va arribar el 1836.[1]
Com es van fer els carrers
Tres eixos històrics van formar el barri. La Travessera, un camí antiquíssim a través del Pla de Barcelona, va ser el primer. El carrer de les Corts, el carrer Major original, és el nucli més antic que ha arribat fins avui (les Corts Velles). A mitjan segle XIX va néixer el tercer, les Corts Noves, al voltant de la parròquia de la Plaça de la Concòrdia i del primer eixample; el carrer Major va passar llavors a ser l'actual carrer d'Anglesola.[1]
La indústria hi va deixar poc en peu. De les Cristalleries Planell, obertes al carrer d'Anglesola el 1913, es va enderrocar quasi tot el conjunt l'octubre de 1985; la façana modernista del carrer d'Anglesola, obra del mestre d'obres Josep Graner i Prat, es va conservar i avui forma part d'un equipament municipal d'Harquitectes enllestit el 2016.[4][5]
Dates que el van canviar
- 1066 primera menció escrita de les Corts, al cartulari de Sant Cugat del Vallès.[1]
- 1836 les Corts aconsegueix la plena autonomia respecte de Sarrià.[1]
- 1884 s'inaugura l'ajuntament de la Plaça de Comas.[2][3]
- 1897 un decret reial agrega les Corts a Barcelona; el mateix any Josep Deu i Mata compra el solar de Can Deu.[1][9][10]
- 1913 s'inaugura el primer forn de vidre de les Cristalleries Planell, al carrer d'Anglesola.[4][5]
- 1922 el FC Barcelona inaugura el Camp de les Corts.[11]
- 1923 es projecta la Colònia Castells amb cases barates per a obrers.[12]
- 1957 s'inaugura el Camp Nou i el Camp de les Corts deixa de ser l'estadi del primer equip.[11]
- 1966 comença l'enderroc del Camp de les Corts.[11]
- 1985 s'enderroca quasi tot el conjunt de les Cristalleries Planell, llevat de la façana del carrer d'Anglesola.[4][5]
- 2010 comencen els enderrocs de la Colònia Castells.[12]
- 2024 obre el parc de la Colònia Castells.[7][8]
Persones i vida col·lectiva
Leopold Planell i Porqueras
Fundador de les Cristalleries Planell: el 1913 va crear amb socis Planell i Borràs, que el 1943 tenia 525 treballadors. El treball per torns les vint-i-quatre hores del dia va reforçar la presència de la CNT, amb tres vagues i dues aturades entre el 1917 i el 1921.[4][5]
Josep Deu i Mata
Va comprar el 1897 el solar de la Plaça de la Concòrdia i hi va fer construir la casa que avui és Can Deu, amb projecte d'Eduard Mercader. La família Deu, destil·ladora d'alcohols des del 1874, va deixar en la parla popular dites com «va ser un banquet de Cal Deu».[9][10][1]
Les famílies de la Colònia Castells
Immigrants sobretot d'Andalusia, Aragó, Castella, Múrcia i València, atrets per la demanda de feina de l'Exposició Internacional de 1929. Quan es va aprovar el pla de 2002 encara hi vivien 220 famílies, que van ser desnonades.[12]
Institucions
Antic Ajuntament de les Corts
Casa consistorial eclèctica d'Antoni Rovira i Rabassa, inaugurada el 1884 a la Plaça de Comas sobre terrenys de Can Sol de Dalt; avui és la seu del Districte de les Corts (Plaça de Comas, 18).[2][3]
Can Deu
Casa de la família Deu construïda a partir del 1897; l'Ajuntament la va comprar el 1982 i el 1986 hi va obrir l'Arxiu Municipal del Districte i la Biblioteca Popular. Avui és el Centre Cívic Can Deu (Plaça de la Concòrdia, 13).[9][10][1]
Església de Santa Maria del Remei
Parròquia creada el 1846 a la Plaça de la Concòrdia; el temple es va consagrar el 1850 i el campanar es va beneir el 1897. L'interior va quedar quasi destruït durant la Guerra Civil i es va reconstruir entre el 1939 i el 1947 i el 1968.[13]
Lluites que van deixar ciutat
Les Corts contra Sarrià
Reivindicació: El 1814 famílies com els Cuyàs, Piera, Rosés, Grau, Sangés, Closes i Batllori van demanar un ajuntament separat del de Sarrià.[1]
Resultat: La plena autonomia va arribar el 1836; l'agregació a Barcelona del 1897 es va fer contra la voluntat dels cortsencs de l'època.[1]
Què fer amb la Colònia Castells
Reivindicació: El 1976 el sòl es va requalificar com a zona verda, però el desallotjament va durar quaranta anys; el 2002 un pla urbanístic va afectar 220 famílies.[12]
Resultat: Un procés participatiu el 2018 no va evitar que una plataforma d'entitats en demanés la paralització: les pèrgoles al lloc dels antics passatges, deien, desvirtuaven la memòria de la colònia. El parc va obrir el 2024.[12]
El que encara es pot veure
Cristalleries Planell
Antiga fàbrica de vidre catalogada (categoria C) i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; en queda la façana modernista del carrer d'Anglesola, amb una tribuna de volada i el rètol de l'empresa en ceràmica.[4][5]
Masia de Can Rosés
Masia de la primera meitat del segle XVIII, considerada d'interès local; el 1900 se li va afegir una cornisa, esgrafiats a la façana i una galeria a la primera planta, i l'era es va convertir en jardí.[6]
El que va desaparèixer
El Camp de les Corts
Estadi del FC Barcelona entre el 1922 i el 1957, a l'illa entre Numància, la Travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat. L'enderroc va començar el 1966 i el club va vendre el solar a la promotora Hàbitat, que hi va aixecar dos grans blocs de pisos.[11]
El barri avui
El barri administratiu de les Corts tenia 46.672 habitants el 2026, una densitat de 331 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 32.838 € el 2023, 141,0 hectàrees i un 18,1% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 18,1%
El que està canviant
Colònia Castells: el parc obert i nou cases amb els usos pendents de definir
El parc de la Colònia Castells (carrer del Montnegre, 32X) va obrir el 21 d'abril de 2024: més de 9.000 m², 3,64 milions d'euros d'obra i 161 arbres nous. S'hi han mantingut nou cases del passatge de Piera, els usos de les quals s'han de definir amb planejament. El maig de 2024 l'Ajuntament va informar que la restauració començaria a finals del 2025 i acabaria el 2026, amb 1,2 milions d'euros i una modificació prèvia del Pla General Metropolità. A l'octubre de 2026 no s'ha trobat cap comunicat oficial posterior.[7][8][14]
El que les guies no diuen
Els «panarres»
Els cortsencs reben el malnom de «panarres», amb tres versions de l'origen: un any una festa major va esgotar el pa i el cereal, una vaga de forners, o el pa més barat que a les Corts atreia els veïns d'altres pobles. Les versions no concorden.[1]
Qui va posar cara a Pau Farinetes
L'estàtua de Pau Farinetes a la Plaça de Comas, d'autor desconegut, evoca el passat agrícola de les Corts. Segons una versió el model va ser Jaume Esteve, regidor de l'últim ajuntament; segons una altra, el rostre és el de Pau Piera i el cos, el de Jaume Esteve.[1]
Llegir-lo a peu
Inici: Les Corts (L3) · Final: Parc de la Colònia Castells[7][8]
Camí (sense aturades): 18 min · 1330 m · Visita estimada (amb aturades): 60 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els cinc punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
les Corts (barri 19) ressaltat. Altres barris de les Corts: la Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Barri de les Corts. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Antic Ajuntament de les Corts. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Ajuntament de Barcelona (2026). Seu del Districte de les Corts. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Cristalleries Planell. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Districte de les Corts (2026). Cristalleries Planell (equipament). Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Meet Barcelona (2026). Can Rosés. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Servei de Premsa (2024-04-21). Obre al públic el nou parc de la Colònia Castells (21.04.2024). Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Agenda 500 (2026). Àrea de Joc Infantil - Parc de la Colònia Castells. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Can Deu (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ajuntament de Barcelona (2026). Centre Cívic Can Deu. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Camp de les Corts. Consulta: 2026-10-03.
- [12] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Colònia Castells. Consulta: 2026-10-03.
- [13] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Església de Santa Maria del Remei. Consulta: 2026-10-03.
- [14] betevé (2024-05-17). Les Corts restaurarà i convertirà en equipaments les casetes pendents de la Colònia Castells el 2026. Consulta: 2026-10-03.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [17] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 17 fonts consultades