les Corts · 19
les Corts
Les Corts va passar de plana de masies a municipi, barri industrial i centre d’oficines sense perdre del tot el seu nucli de poble; per entendre’l cal mirar alhora les cases baixes de la Concòrdia, les traces del vell estadi, les grans peces de la Diagonal i les absències deixades per la Colònia Castells.
Comenceu a la plaça de Comas. L’antiga casa consistorial, l’església del Remei, Can Rosés i els carrers curts de la Concòrdia formen una escena que no sembla pertànyer a la mateixa ciutat que els blocs corporatius de la Diagonal, a pocs minuts. Aquesta diferència d’escala és la pista. Les Corts no és un barri que hagi substituït una identitat per una altra. Les ha apilat: poble agrícola, municipi independent, sòl industrial, ciutat del futbol, campus universitari, centre terciari i barri residencial. La seva història es llegeix en les transicions sobtades entre aquestes capes.
L’actual barri de les Corts ocupa el centre històric de l’antic municipi del mateix nom, separat de Sarrià el 1836 i annexionat a Barcelona el 1897. El municipi era més extens que el barri administratiu actual; per això la memòria de “les Corts” desborda els límits oficials i s’estén cap a la Maternitat, Pedralbes i la Diagonal.
Durant segles, aquest sector de la plana occidental de Barcelona va ser un territori de masies, camps, torrents i camins. Al segle XIX hi arribaren fàbriques, bòbiles, tallers, habitatges obrers i ferrocarril. Al XX, el futbol, la universitat i les oficines van canviar l’escala. El resultat no és una peça homogènia, sinó una successió de petites centralitats amb històries diferents.
les Corts (barri 19) ressaltat. Altres barris de Les Corts: la Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes.
les Corts (barri 19) ressaltat. Altres barris de Les Corts: la Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes.
D'on ve el nom
Les Corts s'han vinculat tradicionalment a corrals, corrals o dependències de finques. El seu plural apunta cap a diverses cases i unitats productives en lloc d'un nucli fundador. L'evidència documental medieval i moderna admet una lectura prudent en lloc d'un únic origen definitiu.
El nom va passar del paisatge rural al municipi i, després de l’annexió, al districte i al barri. Aquesta continuïtat ajuda a explicar per què plaça de Comas i la Concòrdia encara funcionen com a centre simbòlic malgrat que la major centralitat econòmica s’hagi desplaçat cap a la Diagonal.
Cap a Pedralbes, Sants, Sarrià-Sant Gervasi i l'eix empresarial de la Diagonal.
Abans del barri
Abans de la urbanització, el territori combinava masies com Can Rosés i Can Deu, camps de secà, horts, camins cap a Sarrià i Barcelona i torrents que baixaven de Collserola. Les explotacions produïen aliments i materials per a la ciutat propera. Les propietats i els antics camins van condicionar després la forma dels carrers.
La independència municipal de 1836 no va crear el poble del no-res; va donar govern propi a una comunitat que ja tenia parròquia, activitats, propietaris, jornalers i relacions comercials. El petit ajuntament, inaugurat a la plaça de Comas el 1884, és una prova material d’aquell moment d’autonomia.
Com es van fer els carrers
El nucli de la Concòrdia conserva una trama de carrers estrets, places petites i parcel·les que no segueixen disciplinadament la quadrícula de l’Eixample. La carretera de Sarrià, la Travessera, el carrer de les Corts i antics camins van actuar com a eixos. Les fàbriques i grans finques introduïren murs i recintes que fragmentaven el pas.
Al segle XX, l’avinguda Diagonal va imposar una altra geometria: blocs grans, edificis aïllats, aparcaments, centres comercials i oficines. Entre el nucli vell i aquesta ciutat metropolitana hi ha una franja híbrida de cases, equipaments, passatges i blocs residencials. Llegir el barri significa notar cada canvi d’amplada, alineació i ús.
Dates que el van canviar
- Segles medievals i moderns: masies, corts rurals i camins estructuren la plana.
- 1836: les Corts se separa administrativament de Sarrià i esdevé municipi independent.
- 1884: s’inaugura la casa consistorial de la plaça de Comas, avui seu del districte.
- 1897: el municipi és annexionat a Barcelona.
- Finals del XIX i inicis del XX: creixen indústria, bòbiles, tallers i habitatge obrer.
- 1922: el FC Barcelona inaugura el Camp de les Corts, situat al barri i predecessor del Camp Nou.
- 1923: s’obre el Mercat de les Corts a l’emplaçament històric; l’edifici actual és posterior.
- 1957: el Camp Nou s’inaugura a la Maternitat i Sant Ramon; la seva gravetat transforma tot l’entorn.
- 1966: és enderrocat l’antic Camp de les Corts.
- Dècades de 1960–1990: la Diagonal es consolida com a eix universitari, comercial i d’oficines.
- Finals del XX–segle XXI: la Colònia Castells entra en un llarg procés de planejament, expropiació, enderroc i reallotjament; l’estat de cada fase s’ha d’actualitzar amb data.
Persones i vida col·lectiva
La història de les Corts no pertany només a propietaris de masies, empresaris o directius del Barça. La van construir pagesos, jornalers, obrers de fàbrica i bòbila, botiguers, treballadores domèstiques, personal d’oficines, estudiants i famílies que arribaren en diferents onades migratòries.
La Concòrdia concentra una part visible de la vida associativa: festa major, comerç, equipaments, escoles i entitats. La Colònia Castells va produir una sociabilitat pròpia basada en cases petites, patis, carrer i ajuda veïnal. Encara que moltes construccions hagin desaparegut, la memòria dels residents ha de formar part central del relat, no una nota al peu del planejament.
Persones darrere els edificis
L’antiga casa consistorial parla d’un municipi que volia representar-se; Can Rosés i Can Deu, de propietaris rurals i de treball agrícola; Cristalleries Planell, de l’arquitectura industrial i de la mà d’obra que la feia funcionar. A cada edifici emblemàtic cal associar-hi també usos, treball i conflictes.
El Camp de les Corts va ser construït per un club en creixement, però el seu significat el van produir els espectadors, els treballadors i el barri que absorbia els dies de partit. La Colònia Castells, promoguda als anys vint per allotjar famílies treballadores, s’ha d’explicar a través dels residents, els arrendaments i les xarxes domèstiques, no només del propietari o del projecte urbà que la substitueix.
Institucions
La seu del districte a plaça de Comas, el Mercat de les Corts, la biblioteca de Can Rosés, el centre cívic Can Deu i l’església del Remei formen una xarxa de centralitat local. No són decorat patrimonial: organitzen administració, lectura, proveïment, reunió i calendari comunitari.
La Diagonal aporta institucions d’una altra escala: facultats, escoles de negoci, oficines, comerç i grans equipaments. El FC Barcelona, encara que el seu estadi actual sigui al barri veí, condiciona mobilitat, comerç, identitat i desenvolupament. Una institució mundial conviu amb institucions de proximitat.
Mercats locals
Serveis
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: L’annexió de 1897 va integrar serveis i territori en Barcelona, però també va dissoldre el govern municipal propi. La memòria de poble és una manera de negociar aquella pèrdua institucional.
Resultat: Governança d'un gran projecte en curs
Reivindicació: La Colònia Castells concentra la lluita contemporània més profunda: dècades d’incertesa urbanística, expropiacions, reallotjaments, enderrocs i demandes perquè la transformació no esborrés ni els residents ni la memòria obrera. Cal descriure cada etapa amb data i distingir entre el que s’ha executat, el que està en obra i el que continua projectat.
Resultat:
Reivindicació: La pressió del sòl també apareix en el comerç, l’habitatge i l’espai públic. Les Corts combina rendes relativament altes amb desigualtats internes, habitatge antic, lloguer i població que presta serveis a les zones d’oficines i consum. Lluitar per equipaments, verd, habitatge assequible i carrers habitables és disputar qui pot romandre al barri.
Resultat:
El que encara es pot veure
Concòrdia encara revela el nucli municipal: plaça de Comas, carrers baixos, Remei, Can Rosés, Can Deu i el mercat. Cristalleries Planell conserva una silueta industrial. Al llarg de Travessera i carrers adjacents, els canvis de parcel·la revelen antigues finques i recintes.
L'estadi ha desaparegut, però el seu lloc, plaques, noms i memòria urbana es mantenen. Els rastres de la Colònia Castells són fràgils: cases supervivents, passatges, terrenys desbrossats i noves edificacions conviuen segons fases, i el seu significat canvia a mesura que avança la reurbanització.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer camps, rierols oberts, moltes masies, fàbriques, maons i cases obreres. El Camp de les Corts va ser enderrocat l'any 1966. Bona part de la Colònia Castells ha estat retirada; una placa sola no pot substituir la pèrdua.
La precisió geogràfica també pot desaparèixer. Posar el Camp Nou a les Corts confon barri amb barri i esborra la Maternitat i Sant Ramon. Preservar la influència del club sense moure el límit.
El barri avui
El barri administratiu de les Corts tenia 46.672 habitants el 2026, una densitat de 331 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 32.838 € el 2023, 141,0 hectàrees i un 18,1% de població amb nacionalitat no espanyola. Les mitjanes amaguen diferències entre el nucli vell, la Diagonal, els entorns de la Colònia i els grans conjunts residencials.
Durant el dia, la població efectiva creix per oficines, comerç, universitat i serveis. Els dies de partit o de grans esdeveniments, la mobilitat del Camp Nou s’estén fins aquí. El barri s’ha d’explicar amb residents i també amb aquesta població temporal.
Nacionalitat no espanyola (2026): 18,1%
El que està canviant
Què està canviant
Espai Barça / obres de l'estadi; mercat d'oficines; habitatge d'estudiants.
El que les guies no diuen
Les guies tendeixen a mirar la Diagonal, el Barça o els restaurants i a passar per alt l’antiga casa consistorial, la història industrial i la Colònia Castells. També presenten les Corts com un barri simplement benestant, sense treball, migració ni conflicte de sòl.
El detall més revelador és la proximitat entre mons urbans: una masia-biblioteca, una antiga fàbrica de vidre, una plaça de poble, un solar de memòria obrera i una torre d’oficines poden aparèixer en menys de mitja hora. Aquesta fricció és el barri.
Llegir-lo a peu
Inici: Maria Cristina (L3) · Final: Nucli de les Corts
Camí (sense aturades): 7 min · 520 m · Visita estimada (amb aturades): 7 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
les Corts (barri 19) ressaltat. Altres barris de Les Corts: la Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes.
les Corts (barri 19) ressaltat. Altres barris de Les Corts: la Maternitat i Sant Ramon, Pedralbes.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — CartoBCN (2006+). Unitats administratives de la ciutat de Barcelona — límits de barris. Tipus: cartography. Localització: cartobcn-barris. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona (2006). Nova divisió territorial de Barcelona en districtes i barris. Tipus: municipal_reference. Localització: divisio-2006. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona / historiografia municipal (1897). L'agregació de municipis a Barcelona (documentació municipal). Tipus: administrative_history. Localització: oyarzun-annexions. Consulta: 2026-07-17.
- [8] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [10] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [12] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [13] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 14 fonts consultades