Sarrià-Sant Gervasi · 24
les Tres Torres
Les Tres Torres va néixer quan tres cases van donar un nom nou a l’antiga finca de Nena Cases; després, el tren, les torres amb jardí, les clíniques i els blocs d’alt nivell van fabricar un barri residencial on la privacitat és molt visible i la vida col·lectiva s’ha de buscar al mercat, la biblioteca, l’estació i les memòries d’allò que ja no hi és.
Busqueu la cantonada de Via Augusta amb Vergós i intenteu identificar la torre supervivent, molt modificada, relacionada amb les tres construccions que batejaren el barri. No espereu tres monuments intactes: la pista és precisament la dificultat de veure l’origen sota reformes, blocs i trànsit. Després camineu fins on hi havia el Camp de Sarrià. Un barri que sembla estable ha substituït cases, jardins i un estadi sencer en poques generacions. Les Tres Torres s’entén observant aquesta transformació discreta: el volum canvia, però els carrers continuen semblant tranquils.
Les Tres Torres és un barri petit i densament edificat entre Sarrià, Sant Gervasi-Galvany i la Bonanova. Va créixer al començament del segle XX com a urbanització residencial al límit dels antics municipis de Sarrià i Sant Gervasi. El ferrocarril en va accelerar la connexió amb Barcelona i la conversió en barri de torres.
Durant la segona meitat del segle XX, moltes cases unifamiliars van ser substituïdes per blocs residencials d’alt valor. El barri manté arbres, jardins privats i una imatge de baixa intensitat, però la densitat real és elevada i una part considerable de la vida diürna prové de clíniques, escoles, serveis i treball domèstic.
les Tres Torres (barri 24) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.
les Tres Torres (barri 24) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.
D'on ve el nom
Abans de dir-se les Tres Torres, el sector era conegut com Nena Cases, nom d’una finca. Entre 1901 i 1903, els germans Romaní i Climent Mas, procedents de Sants, hi construïren tres torres, una per a cadascun. Les cases es convertiren en referència popular i acabaren substituint el topònim anterior.
Una de les tres torres sobreviu molt transformada prop de Via Augusta i Vergós. El nom és, per tant, un petit arxiu urbanístic: conserva tres edificis encara que dos hagin desaparegut i el tercer sigui difícil de reconèixer. El topònim anterior, Nena Cases, conserva una capa encara més antiga del paisatge.
Entre els sectors de Sarrià i Sant Gervasi a la vora del turó.
Abans del barri
El territori estava format per camps, vinya, masies, torrents i grans finques entre els nuclis de Sarrià i Sant Gervasi. Els camins seguien propietats i relleu. Era una franja perifèrica, no un centre urbà, i això en va facilitar la parcel·lació residencial.
La proximitat del ferrocarril i de Sarrià feia atractiva la zona per a famílies que volien aire, jardí i accés a Barcelona. La ciutat-jardí que en resultà no era rural: depenia de transport modern, promoció immobiliària i treball de servei.
Com es van fer els carrers
Les primeres parcel·lacions van obrir carrers entre finques i van reservar lots per a torres amb jardí. L’arribada d’estacions ferroviàries entre 1906 i 1916 va donar estructura i nom als desplaçaments. Via Augusta, sobre el corredor ferroviari, es convertí després en la gran espina metropolitana.
A partir de mitjan segle XX, la normativa i el valor del sòl van afavorir la substitució de torres per blocs. Molts edificis es retiren de l’alineació i mantenen jardins davanters o laterals, de manera que la densificació no sempre sembla agressiva des del carrer. La parcel·la, més que l’illa, és la unitat de lectura.
Dates que el van canviar
- Abans de 1900: el sector és conegut com Nena Cases i manté usos rurals i grans finques.
- 1901–1903: Romaní i Climent Mas construeixen les tres torres que donen nom al barri.
- 1906–1916: noves estacions i millores ferroviàries consoliden la urbanització residencial.
- 1923: s’inaugura el Camp de Sarrià del RCD Espanyol, al marge del barri.
- 1921: l’annexió de Sarrià a Barcelona integra definitivament el sector en la ciutat; la relació administrativa exacta amb Sant Gervasi s’ha d’explicar cartogràficament.
- Mitjan segle XX: augmenten equipaments educatius i sanitaris i s’intensifica la substitució de torres.
- 1960s–1990s: blocs residencials d’alt nivell transformen gran part de la ciutat-jardí inicial.
- 1997: el Camp de Sarrià és enderrocat després de l’últim partit; el solar es reurbanitza.
- Finals del XX–XXI: mercat, biblioteca, clíniques i escoles actuen com a principals centralitats, mentre continua la renovació parcel·la a parcel·la.
Persones i vida col·lectiva
Els germans Mas són útils per explicar l’origen, però el barri no el van fer sols. Paletes, jardiners, ferroviaris, criades, porters, mestres, personal sanitari i comerç van sostenir la urbanització. L’ideal de casa amb jardí depenia d’una economia de treball sovint externalitzat o invisible.
La diagnosi municipal ha descrit històricament una vida associativa i comercial menys intensa que en barris veïns. Això no significa absència de comunitat, sinó una morfologia que afavoreix la vida privada i distribueix els punts de trobada. Mercat, biblioteca, escoles, parròquies, clubs i carrers al voltant de l’estació són especialment importants perquè concentren allò que les parcel·les privades dispersen.
Persones darrere els edificis
Romaní i Climent Mas transformen una finca en un topònim. L’escultor Josep Clarà està relacionat amb la torre-estudi i jardins que avui donen lloc a la Biblioteca Clarà; cal documentar exactament la trajectòria de l’edifici i la col·lecció.
El Camp de Sarrià va ser molt més que arquitectura esportiva. Directius, jugadors, treballadors i aficionats del RCD Espanyol hi van produir una memòria col·lectiva durant set dècades. La seva desaparició també s'explica per l’economia del club, la venda del sòl i la transformació residencial, no només per l’últim partit.
Institucions
El Mercat de les Tres Torres és el principal ancoratge comercial. La Biblioteca Clarà i els seus jardins ofereixen espai cultural públic dins un barri dominat per propietat privada. L’estació FGC és un node quotidià que connecta residents, treballadors i estudiants.
Clíniques, consultes, escoles i centres privats formen una geografia institucional potent. Generen ocupació i trànsit, però no sempre vida de carrer. El servei públic, el servei privat i els equipaments amb accés comunitari ofereixen graus diferents d'espai comú; “tenir moltes institucions” no equival a disposar de molts espais comuns.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La gran lluita urbana és la substitució de torres i jardins. Cada parcel·la planteja una tensió entre dret de propietat, capacitat edificatòria, protecció patrimonial, arbrat i memòria. Quan només es protegeix una façana o un arbre, pot desaparèixer la relació espacial que donava sentit al conjunt.
Resultat: Decisions cas per cas
Reivindicació: La desaparició del Camp de Sarrià mostra una altra forma de pressió: un equipament intens i popular convertit en valor immobiliari. El conflicte no es resol idealitzant l’estadi; cal explicar deutes, propietat, venda i conseqüències per a identitat i espai.
Resultat:
Reivindicació: També hi ha una disputa menys visible per l’espai públic i el comerç. La baixa densitat de botigues i places pot augmentar dependència del cotxe o d’altres barris. Conservar mercat, biblioteca i trajectes caminables és una política de cohesió.
Resultat:
El que encara es pot veure
La torre supervivent prop de la Via Augusta i Vergós, per molt alterada que sigui, és el rastre més directe del nom. Carrers arbrats, jardins davanters, contratemps i algunes vil·les mostren la primera urbanització. Els blocs posteriors mostren com la densificació va mantenir un aspecte verd.
Mercat, Biblioteca Clarà, estacions i passatges són centralitats visibles. A l'antic Camp de Sarrià, noms, plaques i forma parcel·lària mantenen fragments de memòria.
El que va desaparèixer
Dues de les torres fundadores, moltes altres vil·les, jardins, camps i el nom de Nena Cases van desaparèixer de l'ús quotidià. El Camp de Sarrià va desaparèixer completament com a estadi l'any 1997, deixant una pèrdua d'espai que la reurbanització fa difícil de veure.
La vida al carrer també pot desaparèixer quan una casa es converteix en un bloc d'apartaments tancat o una botiga es converteix en un servei amb poca relació amb el carrer. La densitat pot augmentar mentre disminueix el contacte.
El barri avui
Les Tres Torres tenia 16.341 habitants el 2026, una densitat de 207,4 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 49.258 € el 2023, 78,8 hectàrees i un 14,4% de població amb nacionalitat no espanyola. És un dels barris amb renda mitjana més alta de Barcelona, però la densitat mostra que no és simplement una zona de mansions aïllades.
La població diürna augmenta per escoles, clíniques, consultes, personal domèstic i serveis. Analitzeu la mobilitat d’aquests treballadors i usuaris, no només la dels residents amb cotxe.
Nacionalitat no espanyola (2026): 14,4%
El que està canviant
La transformació continua progressivament: substitució i ampliació, reforma de luxe, soterranis i aparcament, canvi de clínica i escola, renovació comercial. La suma de decisions privades pot alterar la permeabilitat, la cobertura arbòria i el perfil social sense un gran projecte.
La pacificació del trànsit, les voreres, el mercat, els equipaments i el patrimoni canvien gradualment. Els diagnòstics municipals antics expliquen l'estructura, mentre que l'estat actual depèn de dades recents.
El que les guies no diuen
Les guies solen ignorar les Tres Torres perquè no té un monument turístic dominant. Precisament per això és valuós: mostra com la Barcelona benestant es va densificar sense abandonar completament el llenguatge de la torre i el jardí.
Deixen fora el Camp de Sarrià, Nena Cases, la torre supervivent i el treball que manté habitatges, escoles i clíniques. També confonen verd privat amb espai públic i silenci amb absència de conflicte.
Llegir-lo a peu
Inici: Les Tres Torres (FGC) · Final: Centralitats del barri
Camí (sense aturades): 14 min · 1060 m · Visita estimada (amb aturades): 49 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
les Tres Torres (barri 24) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.
les Tres Torres (barri 24) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [12] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 12 fonts consultades