Sarrià-Sant Gervasi · 24
les Tres Torres
Les Tres Torres porta el nom de tres cases senyorials bastides entre el 1901 i el 1903 sobre la finca de la Nena Casas; avui encara hi ha una escola de Gaudí, la casa d'un escultor convertida en biblioteca, un mercat i el solar de l'estadi de Sarrià.[1][2][3][4][5][6][7]
Al carrer de Can Ràbia, de vianants, els blocs de pisos s'alcen on hi havia l'Estadi de Sarrià: el 1982 hi va guanyar Itàlia al Brasil per 3 a 2 i el 20 de setembre de 1997 es va enderrocar amb 78 quilos d'explosius.[7][2]
El barri va sorgir a la segona meitat del segle XIX amb el nom de Gironella, al sud-est del nucli de Sarrià, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril. La major part pertanyia al municipi de Sarrià fins que aquest va passar a Barcelona el 1921.[2][8][1]
Era al començament un barri de cases unifamiliars burgeses amb jardí, amb alguns nuclis de cases menestrals; unes i altres han estat substituïdes en gran part per blocs d'habitatges de luxe.[2][8]
les Tres Torres (barri 24) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.
D'on ve el nom
El barri deu el nom a tres cases senyorials, les torres, construïdes entre el 1901 i el 1903 per un grup de Sants format per Climent Mas i els germans Romaní. Segons la Viquipèdia en català, les va projectar Bonaventura Conill. El nom va substituir el de Gironella, amb què el sector s'havia conegut durant el segle XIX, i la finca on es van alçar era la de la Nena Casas. D'aquelles tres cases, només una es conserva.[1][2]
Els límits són la Via Augusta, els carrers del Doctor Carulla i de Ganduxer, l'avinguda Diagonal, l'avinguda de Sarrià, el passeig de Manuel Girona i els carrers de Bosch i Gimpera, del Cardenal Vives i Tutó, de Font Coberta, de Bonaplata i dels Vergós.[2]
Abans del barri
L'àrea era terreny sense urbanitzar entre els pobles de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles, amb el petit nucli de Gironella i la finca de la Nena Casas. Can Gironella, important possessió del baró de Quatre Torres, va ser adquirida el 1883 pels jesuïtes.[8][1]
Com es van fer els carrers
El nucli més antic és al voltant del mercat, entre els carrers dels Vergós i de les Escoles Pies. El sector de Can Ràbia, més al sud, és format per edificis residencials construïts al solar de l'estadi de Sarrià.[2]
El tren de Sarrià hi passava des del 1863 i l'estació de les Tres Torres es va obrir com a baixador el 1906. La línia es va soterrar el 1952 i la Via Augusta en segueix ara el traçat, de manera que talla el barri en dos.[9][1]
Dates que el van canviar
- 1883 els jesuïtes adquireixen can Gironella, possessió del baró de Quatre Torres.[8][1]
- 1888 Antoni Gaudí rep l'encàrrec del col·legi de les Teresianes, que s'acaba el 1889.[3][4]
- 1901 comença la construcció de les tres cases que donen nom al barri; s'acaben el 1903.[1][2]
- 1906 s'obre el baixador de les Tres Torres al ferrocarril de Sarrià.[9][1]
- 1921 Sarrià, amb el sector de les Tres Torres, s'integra a Barcelona.[2][8][1]
- 1923 s'inaugura l'Estadi de Sarrià, camp de l'RCD Espanyol.[7]
- 1952 la línia ferroviària se soterra i s'inaugura l'estació subterrània de les Tres Torres.[9][1]
- 1969 s'inaugura el Museu Clarà a la casa-taller de l'escultor Josep Clarà.[5][6]
- 1982 l'Estadi de Sarrià acull tres partits del Mundial, entre ells l'Itàlia-Brasil (3-2).[7]
- 1997 l'Espanyol juga l'últim partit a Sarrià (21 de juny) i l'estadi s'enderroca el 20 de setembre.[7]
- 2000 s'inaugura la Biblioteca Clarà a l'antiga casa de l'escultor.[5][6]
Persones i vida col·lectiva
Josep Clarà
Escultor olotí, va comprar la finca el 1942 i hi va treballar al taller, remodelat per Raimon Duran i Reynals, del 1947 fins a la mort el 1958. Va fer hereu universal l'Ajuntament, amb prop de 800 escultures i uns 10.000 dibuixos.[5][6]
Enric d'Ossó
Va fundar el 1876 a Tarragona la Companyia de Santa Teresa de Jesús i el 1888 va encarregar a Gaudí el projecte del col·legi de Ganduxer.[3]
Institucions
Mercat de les Tres Torres
Mercat municipal del carrer dels Vergós, 2, a la cruïlla amb el carrer de les Escoles Pies, al cor del nucli més antic del barri.[10][2]
Lluites que van deixar ciutat
El tancament del Museu Clarà
Reivindicació: El 1994 l'Ajuntament va decidir tancar el museu, que rebia de mitjana quatre visitants al dia, i repartir-ne les obres entre el MNAC i el Museu de la Garrotxa. Hi va haver manifestacions de centenars de persones el 16 de març i el 27 d'abril, i es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà per reclamar-ne la reobertura.[5][6]
Resultat: Josette Clarà, nebota de l'artista, va denunciar l'Ajuntament per incompliment de la voluntat del seu oncle: la sentència li va donar la raó moral, però va afirmar que el dret civil català no obliga el consistori a mantenir obert el museu. El 1996 es va aprovar convertir la casa en biblioteca, que va obrir el 2000.[5][6]
La venda de l'Estadi de Sarrià
Reivindicació: Els problemes econòmics de l'Espanyol van obligar el club a vendre l'estadi a promotors immobiliaris.[7]
Resultat: L'operació la va liderar el Grup Sanahuja amb Argentaria, l'RCDE Espanyol i OCP; el club en va ingressar uns 60 milions d'euros i l'estadi es va enderrocar el 20 de setembre de 1997 per fer-hi pisos d'alt nivell.[7]
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
L'Estadi de Sarrià
Camp de l'RCD Espanyol del 1923 al 1997, amb capacitat inicial de 10.000 espectadors; el 1992 va acollir part del torneig olímpic de futbol. L'últim partit va ser el 21 de juny de 1997 i l'estadi es va enderrocar el 20 de setembre; avui hi ha el sector residencial de Can Ràbia.[7][2]
El barri avui
Les Tres Torres tenia 16.341 habitants el 2026, una densitat de 207,4 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 49.258 € el 2023, 78,8 hectàrees i un 14,4% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 14,4%
El que està canviant
El juny de 2026 es va anunciar que el Col·legi de les Teresianes, de Gaudí, es convertirà en el Museu Gaudí Teresianes, un equipament previst per a principis del 2028 que obrirà al públic un edifici fins ara inaccessible. Tindrà una planta d'exposició permanent, l'Espai Gaudí 360º.[11]
El maig de 2026 el districte incloïa entre les seves actuacions la reobertura de la Biblioteca Clarà, amb millores a la façana, la climatització i l'accessibilitat; els Jardins d'Oriol Martorell, sobre les cobertes dels Ferrocarrils a Sarrià, que han de facilitar la comunicació entre Sarrià i les Tres Torres; i la supressió de 435 metres de cablejat aeri en carrers com Ganduxer.[12]
El que les guies no diuen
Un palau per a un sultà
La Casa Muley Afid, de Josep Puig i Cadafalch (1914), es va construir per al sultà del Marroc Abd al-Hafid; avui és el consolat de Mèxic a Barcelona.[1]
Itàlia 3, Brasil 2
El 1982 l'Estadi de Sarrià va acollir tres partits del grup C de la segona fase del Mundial, amb Argentina, Brasil i Itàlia. El decisiu, que Itàlia va guanyar per 3 a 2, es considera un dels millors partits de la història dels mundials.[7]
Llegir-lo a peu
Inici: Les Tres Torres (L6/S1/S2)[9][1] · Final: Carrer de Can Ràbia[2]
Camí (sense aturades): 20 min · 1530 m · Visita estimada (amb aturades): 54 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
les Tres Torres (barri 24) ressaltat. Altres barris de Sarrià-Sant Gervasi: Sant Gervasi - la Bonanova, el Putxet i el Farró, Sant Gervasi - Galvany, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Sarrià.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Wikipedia (2026). Les Tres Torres. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Les Tres Torres. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Col·legi de les Teresianes (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Coneix Barcelona (2026). El Col·legi de les Teresianes. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Biblioteca Clarà. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Biblioteques de Barcelona (2026). Biblioteca Clarà. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Estadi de Sarrià. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Enciclopèdia Catalana (2026). les Tres Torres, a la Gran Enciclopèdia Catalana. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (2026). Estació de les Tres Torres. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Comerç (2026). Mercat Tres Torres. Consulta: 2026-10-03.
- [11] 3Cat (2026-06-08). El Col·legi de les Teresianes de Barcelona serà un nou museu dedicat a Gaudí. Consulta: 2026-10-03.
- [12] Línia Sarrià (2026-05-04). L'Ajuntament de Barcelona inverteix més que mai a Sarrià-Sant Gervasi. Consulta: 2026-10-03.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 15 fonts consultades