Sant Martí · 72
Sant Martí de Provençals
Sant Martí de Provençals conserva, enmig d’un barri residencial molt dens, un dels nuclis més antics del pla de Barcelona: església, masies, camins i terres de conreu. La seva història no és un salt del món rural als blocs, sinó una llarga successió de parròquia, municipi, indústria, habitatge massiu, parc i equipaments culturals.
Comenceu davant l’església i gireu-vos d’esquena a la façana. Can Cadena, camins, murs, horts i parc fan visible que el temple no era un monument aïllat: era el centre d’un territori agrícola habitat. Després camineu cap als blocs i observeu com aquella centralitat antiga sobreviu dins una ciutat construïda a una altra escala.
Sant Martí de Provençals va donar nom a un municipi molt extens que incloïa bona part dels barris orientals actuals de Barcelona. El nucli parroquial és documentat a l’alta edat mitjana i es desenvolupà entre camps, masies i rutes cap al litoral i el nord-est. La industrialització del segle XIX desplaçà el centre de gravetat cap a altres nuclis, però la parròquia mantingué valor territorial i simbòlic.
El barri administratiu actual, definit el 2006, és molt més petit que l’antic municipi. Combina el conjunt històric, habitatge construït sobretot durant el segle XX, el Parc de Sant Martí, equipaments i una població molt densa. Cal distingir sempre municipi històric, parròquia, barri actual i districte.
Sant Martí de Provençals (barri 72) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Sant Martí de Provençals (barri 72) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
D'on ve el nom
Sant Martí prové de la parròquia dedicada a sant Martí de Tours. L’església és documentada al segle X, amb reconstruccions posteriors que expliquen la barreja d’elements gòtics, barrocs i moderns.
Provençals apareix en documents medievals com Provincialis. Una interpretació el relaciona amb agri provincialis, camps associats al territori provincial romà; altres lectures depenen de la història d’una possible vila o assentament. Presenteu l’origen com a hipòtesi documentada, no com una traducció indiscutible de “provençals”.
Entre Verneda, Provençals del Poblenou, sistema del Clot i s'acosta la Pau.
Abans del barri
El pla era un mosaic de camps, vinyes, hortes, masies, recs i camins. El nucli parroquial servia una població dispersa. Can Cadena, Ca l’Arnó i altres masies supervivents permeten entendre habitatge, treball, animals, emmagatzematge i circulació.
Les vies antigues connectaven Barcelona amb el Maresme i el Vallès i el territori amb la costa. La industrialització es va superposar a aquesta xarxa agrària abans que l’habitatge del segle XX n’omplís els buits.
Com es van fer els carrers
A prop de l’església, camins i parcel·les conserven una lògica anterior a Cerdà. Les fases residencials del segle XX introduïren blocs, grans espais oberts, equipaments i vies ràpides. La densitat actual resulta de la superposició de teixits i de la proximitat amb la Verneda i la Pau.
El Parc de Sant Martí, desenvolupat per fases des de finals dels anys setanta i durant els vuitanta i noranta, va preservar part del nucli rural dins una gran zona verda. Cal documentar quines masies, camins i usos es conservaren, traslladaren o desaparegueren.
Dates que el van canviar
- 986–989: primeres mencions documentades de Provincialis i de la parròquia/territori; citar text exacte.
- 1052: dependència eclesiàstica documentada de Santa Maria del Mar; verificar context.
- Segles XV–XVII: reconstruccions de l’església actual, inclòs el portal gòtic i parts barroques.
- 1714–1716: canvis polítics i administratius; precisar efecte local.
- Segle XIX: industrialització del municipi i creixement de nous nuclis.
- 1897: annexió de Sant Martí de Provençals a Barcelona.
- 1936: incendi de l’església durant la Guerra Civil; documentar pèrdues i restauració.
- 1950s–1970s: gran expansió residencial a l’entorn.
- 1979–1992: desenvolupament per fases del Parc de Sant Martí; verificar cronologia d’obertura.
- 1995: programa d’agricultura ecològica a Can Cadena; des de 2004, horts urbans segons fonts municipals.
- 2006: definició del barri actual.
- 2022: obertura de la Biblioteca Gabriel García Márquez; verificar autoria i premis abans de publicar.
Persones i vida col·lectiva
Pagesos, masovers, carreters, artesans, clergat, treballadors industrials, constructors, comerciants i llogaters han habitat el territori. Les dones sostenien la casa, el camp, els animals, el mercat, el rentat, la indústria i la cura, però apareixen poc als contractes i cròniques.
Parròquia, associacions veïnals, escoles, clubs, horts i biblioteca formen capes de vida col·lectiva. La immigració interior del segle XX i la migració internacional posterior canviaren llengües, menjars, creences i xarxes sense esborrar el nucli anterior.
Persones darrere els edificis
L’església és resultat de múltiples mestres, artesans i reconstruccions, no d’un únic moment medieval. Les fonts atribueixen parts a mestres d’obra concrets, com Joan Aymerich; comproveu cada autoria abans de publicar-la.
Can Cadena i Ca l’Arnó són arquitectura rural i també generacions de masovers i treballadors. La Biblioteca Gabriel García Márquez fou dissenyada per SUMA Arquitectura, però la seva vida depèn de bibliotecàries, mediadors, neteja, manteniment i comunitats lectores.
Institucions
Església de Sant Martí, Can Cadena, horts urbans, Parc de Sant Martí, Biblioteca Gabriel García Márquez, escoles, CAP, mercat, centres cívics, parròquies i associacions formen l’estructura quotidiana. Algunes institucions comparteixen públic amb la Verneda i la Pau.
Can Cadena ha de presentar-se com a masia, centre d’educació ambiental, espai d’horts i petita granja segons ús vigent. Verifiqueu visites, animals, tallers i accessibilitat.
Accés
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La preservació del nucli rural, de Can Cadena, Ca l’Arnó i altres elements no fou automàtica. Mobilitzacions veïnals han defensat patrimoni, parc, habitatge, escoles, transport, salut i equipaments.
Resultat: Treball patrimonial
Reivindicació: Les lluites actuals inclouen rehabilitació, calor, qualitat del parc, seguretat viària, comerç i accés a habitatge. L’èxit d’una biblioteca o parc ha de mesurar-se també per personal, horaris, ús i equitat territorial.
Resultat: Campanyes locals
El que encara es pot veure
L'església conserva una portalada gòtica i fases posteriors; Can Cadena és una masia activa; Ca l’Arnó conserva l’arquitectura rural; el parc conserva camins, murs, arbres i relacions espacials.
Més enllà del centre, illes, passatges, escoles i comerços mostren la ciutat del segle XX. La transició és la força de la ruta, no una postal rural aïllada.
El que va desaparèixer
Van desaparèixer la majoria de camps, vinyes, jardins, masies, rec i vistes obertes, juntament amb dependències, eines, animals, topònims menors i relacions laborals.
Urbanització residencial esborrada o camins tancats. Inventariar masos, parcel·les i noms perduts mentre perviu el coneixement oral.
El barri avui
El 2026 Sant Martí de Provençals tenia 27.035 habitants, una densitat de 368,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 21.756 € el 2023, 73,4 hectàrees i un 20,7% de població amb nacionalitat no espanyola.
La densitat alta conviu amb un parc gran perquè els habitatges es concentren en blocs. Desagregueu edat, tinença, renda, soledat, salut, ombra, distància a equipaments i estat dels edificis.
Nacionalitat no espanyola (2026): 20,7%
El que està canviant
La biblioteca ha creat un centre cultural que atrau usuaris de fora del barri. Parc, jardins i masies necessiten manteniment sota calor i sequera. La rehabilitació d'habitatges i la qualitat dels espais entre blocs són igualment importants.
El personal i l'horari de la biblioteca, els arbres i el reg, l'ús del jardí, els habitatges protegits, la rehabilitació, els comerços i l'accessibilitat són parts sensibles al temps de la vida del barri.
El que les guies no diuen
Mostren l´església com a sorpresa rural i ometen que era centre d´un municipi enorme i que el paisatge preservat resulta de parc i lluita.
També converteixen la biblioteca en premi sense explicar ús i feina.
Llegir-lo a peu
Inici: Sant Martí (L2) · Final: Nucli parroquial
Camí (sense aturades): 14 min · 1070 m · Visita estimada (amb aturades): 51 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Sant Martí de Provençals (barri 72) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Sant Martí de Provençals (barri 72) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona / historiografia municipal (1897). L'agregació de municipis a Barcelona (documentació municipal). Tipus: administrative_history. Localització: oyarzun-annexions. Consulta: 2026-07-17.
- [8] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [10] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [12] PAH (n.d.). Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Tipus: civil_society. Localització: pah. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Historiografia de l'habitatge / Ajuntament de Barcelona (1929). Cases barates de Barcelona (política d'habitatge social interwar). Tipus: housing_history. Localització: cases-barates. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [15] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 15 fonts consultades