Sant Martí · 72
Sant Martí de Provençals
Sant Martí de Provençals és el barri que conserva el vell centre parroquial del municipi que va cobrir bona part de l'est de Barcelona: una església en una plaça petita, masies i antics camps convertits en parc, tot envoltat d'habitatge dens.[1][2][3][4]
Atureu-vos a la plaça d'Ignasi Juliol i mireu la portalada de gòtic florit de la façana de ponent de l'església, amb la rosassa al damunt. Busqueu després la rectoria del costat, unida a una masia per un volum estret que deixa passar el carrer per sota d'un arc de mig punt: l'església era al centre d'un poblat agrícola.[2]
Sant Martí de Provençals va ser un municipi creat arran del Decret de Nova Planta de Felip V, al nord-est del pla de Barcelona; el poble del mateix nom era un dels seus tres nuclis principals. El decret d'agregació a Barcelona es va signar el 20 d'abril de 1897, i des de la divisió de 1984 el districte de Sant Martí coincideix en gran part amb el seu territori.[1]
El barri és la part que va conservar el nom antic: el centre parroquial i l'habitatge que l'envolta. La Viquipèdia el situa entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el Clot, la Sagrera i la Verneda i la Pau.[1]
Sant Martí de Provençals (barri 72) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[1]
Sant Martí fa referència a sant Martí de Tours, a qui està dedicada l'església parroquial.[1]
Per a Provençals la Viquipèdia recull dues teories: la veu llatina agri provintialis, camps habitats i conreats des de l'època romana, que qualifica de la més erudita però menys fiable, o uns habitants de Provença que podrien haver arribat després de la conquesta franca de Barcelona el 801. El nom consta per primera vegada el 989.[1]
La Viquipèdia situa el barri entre la Gran Via de les Corts Catalanes al sud-est, el Clot al sud-oest, la Sagrera al nord-oest i la Verneda i la Pau al nord-est.[1]
Abans del barri
La primera constància de població és del 989, amb el nom de Provençals. El poblament va créixer gràcies al Rec Comtal, la séquia que portava l'aigua del Besòs a Barcelona i va permetre construir molins i masies; una fortificació apareix als documents com a oppidum el 995 i com a fortitudo el 1097.[1][2]
L'església va néixer com una petita capella privada de sant Martí de Tours que el 1052 va passar a la demarcació de Santa Maria del Mar i va adquirir així ús col·lectiu. Es va reedificar a partir de finals del segle XV i l'obra no es va acabar fins al 1688.[1][2]
Com es van fer els carrers
El Parc de Sant Martí es va iniciar el 1979 sobre antics camps de conreu al voltant de l'església, amb un projecte de Nicolau Maria Rubió i Tudurí que van acabar Antonio Armesto, Carles Martí i Miquel Sodupe; la primera fase es va enllestir el 1985 i la segona el 1992.[3][4]
Hi sobreviuen tres masies: Can Cadena, Can Planas i Ca l'Arnó. La part més gran del parc és un triangle irregular de gespa amb un llac, arbres escadussers i poc paviment, amb un camp de futbol, un mercat i un institut pel costat del carrer de Menorca.[3][4][5][6]
Dates que el van canviar
- 989 consta per primera vegada el nom de Provençals per al territori.[1][2]
- 1052 una capella privada de sant Martí passa a la demarcació de Santa Maria del Mar i adquireix ús col·lectiu.[1][2]
- 1432 Joan Sellerer contracta l'escultor Joan Aymerich per fer la façana de l'església.[2]
- 1688 s'acaba la reedificació de l'església, amb tocs barrocs.[1][2]
- 1897 el 20 d'abril es signa el decret d'agregació de Sant Martí de Provençals a Barcelona.[1]
- 1979 s'inicien les obres del Parc de Sant Martí; la primera fase s'acaba el 1985 i la segona el 1992.[3][4]
- 1982 l'Ajuntament compra la masia de Ca l'Arnó, les terres de la qual treballava fins llavors l'últim masover.[7]
- 1991 Can Cadena es restaura i esdevé escola-taller de l'Ajuntament.[5][4][6]
- 2022 el 28 de maig s'obre la Biblioteca Gabriel García Márquez.[8][9][10]
Persones i vida col·lectiva
Joan Aymerich
Escultor contractat el 1432 per Joan Sellerer per fer la façana de l'església, amb els donants als peus de sant Martí al timpà.[2]
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Autor del projecte original del Parc de Sant Martí, iniciat el 1979 i acabat per altres arquitectes després de la seva mort.[3][4]
Isidre Crusens
Últim masover de Ca l'Arnó, que va treballar les terres fins al 1982, les regava amb l'aigua del Rec Comtal i venia les verdures al mercat del Clot.[7]
Institucions
Biblioteca Gabriel García Márquez
Biblioteca del districte oberta el 28 de maig de 2022, la tercera més gran de Barcelona, especialitzada en literatura llatinoamericana i amb un fons local sobre l'antic municipi.[8][9][10]
Can Cadena
Masia del Parc de Sant Martí amb un hort urbà de 16 parcel·les treballades per gent gran, animals de granja i una aula d'agricultura ecològica, que serveix per a l'educació ambiental escolar.[5][4][6]
Ca l'Arnó
Masia del Parc de Sant Martí que acull una ludoteca municipal.[7]
Lluites que van deixar ciutat
Una biblioteca central per al districte
Reivindicació: Els veïns de Sant Martí reclamaven des de feia anys una biblioteca central; l'única era una biblioteca a la quarta planta del Centre Cívic, que data dels anys seixanta.[10]
Resultat: Les obres es van licitar el 2015 i la Biblioteca Gabriel García Márquez es va inaugurar el 28 de maig de 2022.[10]
El que encara es pot veure
Església de Sant Martí de Provençals
Bé cultural d'interès local amb portalada de ponent de gòtic florit, rosassa i un campanar cobert de teules vidriades policromes, al costat d'una rectoria unida a una masia.[2]
Can Cadena
Bé cultural d'interès local: una masia senzilla d'estil rural català, amb planta baixa, un pis i golfes sota una coberta a dos vessants, envoltada de feixes de conreu.[5][4][6]
Ca l'Arnó
Bé cultural d'interès local: una masia amb una làpida de 1689 i un finestral gòtic probablement tret d'una construcció més antiga.[7]
El que va desaparèixer
Camps de conreu de la Verneda de Sant Martí
El parc es va crear sobre antics camps de conreu, dels últims del passat agrícola de Barcelona, que van ocupar bona part del districte de Sant Martí fins a mitjan segle XX.[3][4]
Les escultures de la façana de l'església
El timpà amb els donants als peus de sant Martí i les imatges de sant Pere i sant Pau del 1688 han desaparegut de la portalada.[2]
El barri avui
El 2026 tenia 27.035 habitants, 368,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 21.756 € el 2023, 73,4 hectàrees i un 20,7% de població amb nacionalitat no espanyola.[11][12][13][14]
Al costat dels blocs densos, el Parc de Sant Martí dona al barri un gran espai verd sobre antics camps. Des del maig del 2022, la Biblioteca Gabriel García Márquez fa també de biblioteca del districte, amb un fons local sobre l'antic municipi.[3][4][8][9][10]
Nacionalitat no espanyola (2026): 20,7%
El que està canviant
A l'octubre del 2026, les obres del tramvia són el canvi principal en curs. El desdoblament de la via del Trambesòs i la urbanització de la Gran Via van tallar la T4, la T5 i la T6 entre el 3 de juliol i el 13 de setembre de 2026. Des del 14 de setembre la T4 funciona amb normalitat; la T5 i la T6 van quedar tallades entre Glòries i Sant Martí de Provençals fins al 30 de setembre, i des de l'1 d'octubre només queda tancat el tram entre Glòries i Can Jaumandreu fins que acabin les obres, previstes per a la primavera del 2027.[15][16]
El que les guies no diuen
Pedres romanes en una finestra de masia
El 1989 Josep de la Vega va documentar dos carreus romans reaprofitats en un finestral gòtic de Ca l'Arnó, avui colgats sota morter de calç després d'una restauració, i tres fragments més a l'enllosat del pati de l'església.[7][1]
El sant que va escalfar la tardor
Una llegenda recollida per Joan Amades diu que sant Martí es va allotjar aquí a casa d'un vilatà un dia fred de tardor i va suavitzar el fred, cosa que va originar l'estiuet de Sant Martí; la casa es va convertir després en l'església.[1]
Una font com una bomba de poble
La font-escultura d'Antoni Roselló, de gairebé 5 m d'alçada, de coure, travertí romà i pedra calcària, recorda les bombes d'aigua de la zona rural que va ser aquesta part de la ciutat.[3]
Llegir-lo a peu
Inici: Sant Martí (L2)[17] · Final: Església de Sant Martí de Provençals[2]
Camí (sense aturades): 9 min · 650 m · Visita estimada (amb aturades): 53 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. La distància indicada no inclou el trajecte des de l'estació de metro de Sant Martí (L2) fins a l’inici del recorregut.
Sant Martí de Provençals (barri 72) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (n.d.). Sant Martí de Provençals. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (n.d.). Església de Sant Martí de Provençals. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (n.d.). Parc de Sant Martí. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Parc de Sant Martí (Barcelona.cat). Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (n.d.). Can Cadena. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona (2022). Hort Urbà Masia Can Cadena. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Viquipèdia (n.d.). Ca l'Arnó. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Biblioteques de Barcelona (n.d.). Biblioteca Gabriel García Márquez. Consulta: 2026-10-03.
- [9] 3Cat Info (ACN) (2022). Obre als lectors la Biblioteca García Márquez, la tercera més gran de Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Viquipèdia (n.d.). Biblioteca Gabriel García Márquez. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Districte de Sant Martí, Ajuntament de Barcelona (2026). La línia T4 de tramvia recupera la normalitat el 14 de setembre. Consulta: 2026-10-03.
- [16] Districte de Sant Martí, Ajuntament de Barcelona (2026). Interrupción parcial del Trambesòs durante el verano. Consulta: 2026-10-03.
- [17] Wikipedia (n.d.). Sant Martí (Barcelona Metro). Consulta: 2026-10-03.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 17 fonts consultades