Nou Barris · 51
Verdun
Verdun és un triangle de 23,7 hectàrees nascut de les Cases del Governador del 1952, aixecades de pressa per reallotjar barraquistes. El nom encara és objecte de debat: Verdun, per una batalla de la Primera Guerra Mundial, o Verdum, per un ocell.[1][2][3][4][5]
Mireu els rètols dels carrers i de les places mentre camineu: al voltant del barri n'hi ha que diuen Verdum i d'altres que diuen Verdun.[3][6]
Verdun el formen principalment dues grans promocions d'habitatges dels anys cinquanta. La primera són les Cases del Governador: el 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic, les autoritats van traslladar els barraquistes de l'avinguda Diagonal a 41 blocs aïllats amb 900 habitatges de 17 a 25 m², que requerien reparacions contínues i que es van inaugurar el 10 de juliol de 1953.[1][2]
La segona és el polígon de l'Obra Sindical del Hogar, de la mateixa entitat promotora que va edificar la Trinitat Nova. Després, en l'etapa democràtica, les reivindicacions veïnals van fer substituir els blocs del Governador per habitatges nous i van portar espais públics i serveis.[5][2][1]
Verdun (barri 51) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, la Prosperitat.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[3][4][1][5]
El nom oficial, Verdun, ve del passeig de Verdun, batejat el 1919 en record de la batalla de la Primera Guerra Mundial. Però el nom més antic documentat al barri és Verdum, el d'un ocell habitual a la zona: apareix en anuncis de terrenys dels anys vint i en una acta notarial del 1924, i als anys trenta va batejar una associació ornitològica.[3][4][1][5]
Un triangle de 0,23 km² entre la Via Favència (les Roquetes), la Via Júlia (la Prosperitat) i el carrer de l'Artesania, que segueix el barranc de l'antic torrent de Canyelles (la Guineueta).[5][2]
Abans del barri
El territori era bosc, transformat al segle XIX en terres de conreu, sobretot vinyes, a l'oest de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, annexionat a Barcelona el 1897.[1][2]
A principis del segle XX hi van néixer les primeres casetes d'estiueig dels treballadors de les grans fàbriques de Sant Andreu, en dos nuclis: un entorn dels carrers de Batllori, de Viladrosa i de Joaquim Valls, i la barriada d'en Charlot, al carrer de Casals i Cuberó, promoguda per Carmel Tusquellas, conegut com a Charlot.[1]
Com es van fer els carrers
La remodelació de l'etapa democràtica va deixar espais públics nous: la plaça de Joan Riera, un aparcament subterrani sota la plaça de Francesc Layret, la plaça del Verdum remodelada i carrers de vianants com els de Joaquim Valls i de Casals i Cuberó. El barri té dos espais principals: el primer al voltant de la placeta de Charlot i el segon amb la plaça del Verdum com a eix.[1][5]
Dates que el van canviar
- 1897 Sant Andreu de Palomar, que inclou el territori de Verdun, s'annexiona a Barcelona.[1][2]
- 1919 l'Ajuntament aprova el nom de passeig de Verdun, en record de la batalla de la Primera Guerra Mundial.[3][4][1][5]
- 1924 una acta notarial parla de la «barriada Verdum»: és el primer document històric que menciona el barri.[4]
- 1952–1953 es construeixen les Cases del Governador; s'inauguren el 10 de juliol de 1953.[1][2]
- 1984 el territori passa a formar part del districte de Nou Barris.[3][6]
- 2006 es delimiten els barris tal com són avui i es recupera la forma Verdun.[3][6]
- 2026 del 8 de maig al 3 de juliol, el veïnat tria Verdum per 429 vots contra 118; el ple municipal ha de decidir.[3][6][4]
Persones i vida col·lectiva
Carmel Tusquellas, «Charlot»
Torero bufó conegut artísticament com a Charlot's. Va promoure la barriada d'en Charlot, al voltant del carrer de Casals i Cuberó, i hi va fer arribar el corrent elèctric.[1]
Lluites que van deixar ciutat
Equipaments i serveis per a un barri dens
Reivindicació: A principis dels anys seixanta Verdun era un dels barris més densos de la ciutat i li mancaven molts equipaments i serveis bàsics.[3][1][5]
Resultat: En l'etapa democràtica els blocs del Governador es van substituir per habitatges nous i la remodelació va portar espais públics, equipaments i serveis.[3][1][5]
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 Verdun tenia 13.507 habitants en només 23,7 hectàrees: 569,9 habitants per hectàrea, la densitat més alta d’aquest lot. La renda mitjana de secció era de 16.925 € el 2023 i el 25,2% de la població tenia nacionalitat no espanyola.
Aquestes xifres fan que l’espai exterior, l’ombra, el soroll i la ventilació dels habitatges siguin qüestions estructurals, no detalls de disseny.
Nacionalitat no espanyola (2026): 25,2%
El que està canviant
A l'octubre del 2026, la qüestió oberta és el nom. Entre el 8 de maig i el 3 de juliol de 2026 el veïnat de més de 14 anys empadronat a Nou Barris va votar a la plataforma Decidim: 429 vots a Verdum i 118 a Verdun. El resultat no és vinculant: el districte ha de portar la proposta al ple municipal, que decidirà. Segons les darreres notícies, que arriben fins a l'1 de setembre de 2026, el barri es continua dient oficialment Verdun i no hi ha data per al ple.[3][6][4]
A la vora, el carrer de l'Artesania, que fa de frontera amb la Guineueta, tindrà voreres més àmplies i més arbres en el tram entre la Via Júlia i el carrer de Ponce de León: un projecte de 2,72 milions d'euros aprovat inicialment el juny del 2026, amb obres previstes a partir de principis del 2027.[7]
El que les guies no diuen
Un barri que porta el nom d'un carrer que no és seu
El passeig de Verdun, del qual el barri va heretar el nom oficial, queda fora del barri. I el primer document que menciona el barri, una acta notarial del 1924 trobada per un col·laborador de l'Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, parla de la «barriada Verdum», amb m.[4]
Llegir-lo a peu
Inici: Via Júlia (L4) · Final: Placeta de Charlot[1][5]
Camí (sense aturades): 6 min · 430 m · Visita estimada (amb aturades): 30 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Verdun (barri 51) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, la Prosperitat.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris (2026). Història de Verdun. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Wikipedia (2026). Verdún (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [3] 3Cat Info (2026-07-24). Verdum s'imposa clarament a Verdun en el procés participatiu sobre el nom del barri. Consulta: 2026-10-03.
- [4] El Nacional (2026-07-26). Un barri de Barcelona fixa la denominació oficial: VerduM s'imposa a VerduN. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Verdun (Nou Barris). Consulta: 2026-10-03.
- [6] Línia Nou Barris (2026-07-28). Verdun, més a prop de ser Verdum: els passos que queden per al canvi de nom. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona, Servei de Premsa (2026-06-14). L'Ajuntament invertirà 2,7 milions en la reforma del carrer de l'Artesania, al barri de la Guineueta. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 10 fonts consultades