Sant Martí · 70
el Besòs i el Maresme
El Besòs i el Maresme és un barri d’habitatge massiu, migració, indústria, escola, associacionisme i frontera metropolitana. Entre els polígons de mitjan segle XX i el Fòrum s’hi concentra una història de ciutat construïda ràpid, completada pels residents i ara sotmesa a una regeneració material de gran escala.
Mireu un bloc abans de mirar el Fòrum. Observeu juntes, balcons, tancaments, plantes baixes i espais entre edificis. Allò que sembla una repetició abstracta és el lloc on milers de famílies han adaptat habitatges, creat xarxes de cura i lluitat perquè una promoció residencial es convertís en barri.
El barri actual combina principalment els sectors del Besòs i del Maresme, construïts durant la gran expansió migratòria i residencial de les dècades de 1950 i 1960. El polígon Sud-oest del Besòs, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge entre 1959 i 1966, va aixecar desenes de blocs sota fortes restriccions de temps i cost. Equipaments, comerç i qualitat constructiva no sempre arribaren al mateix ritme que les claus.
La vora litoral i el Fòrum afegeixen una història diferent: indústries, barraques, Camp de la Bota, execucions franquistes, grans infraestructures i renovació des de 2004. El barri no s’ha d’explicar només com a dèficit ni com a apèndix del Fòrum. És un sistema residencial i cívic propi.
el Besòs i el Maresme (barri 70) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
el Besòs i el Maresme (barri 70) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
D'on ve el nom
Besòs remet al riu i al territori de la seva desembocadura. Maresme identifica el sector i els conjunts que prengueren el nom de la comarca i dels eixos orientals cap a ella. La història exacta de cada denominació urbanística s’ha de fixar amb plans i padrons.
El nom doble reconeix dues parts que comparteixen serveis i lluites, però no són idèntiques. Conserveu subàrees i noms populars en mapes i testimonis.
Riu, aproximacions marítimes, Diagonal Mar, sistemes de la Verneda.
Abans del barri
Abans dels grans blocs hi havia camps, hortes, algunes masies, fàbriques i terrenys costaners travessats per rieres, vies i carreteres. Fonts locals recorden conreu de tomàquets i altres productes, al costat d’indústria del ferro i espais sense serveis urbans complets.
Més a prop del litoral, el Camp de la Bota concentrà usos militars i, després, barraquisme. Durant el franquisme fou lloc d’execució. No confongueu l’emplaçament històric exacte, el memorial actual i els límits administratius d’avui.
Com es van fer els carrers
Els polígons es projectaren amb blocs separats, espai lliure i jerarquia viària, sovint sobre superilles. La distància entre edificis podia oferir llum i aire, però la separació de comerç, equipaments i habitatge produïa recorreguts llargs i plantes baixes poc actives.
Els habitants transformaren el pla amb botigues, escoles, parròquies, associacions, mercats informals i apropiació dels espais intermedis. Reformes posteriors afegiren metro, rambles, parcs, ascensors i rehabilitació. La ciutat real és el projecte més totes aquestes correccions.
Dates que el van canviar
- Segles XIX–XX: agricultura, fàbriques i usos militars a la costa; documentar per sector.
- 1939–1952: execucions franquistes al Camp de la Bota; el memorial actual recorda les víctimes documentades.
- 1956–1960s: construcció dels primers blocs del Maresme i organització veïnal inicial.
- 1959–1966: desenvolupament del polígon Sud-oest del Besòs.
- 1961–1964: formació i legalització de l’associació veïnal del Maresme; precisar noms.
- 1980s–2000s: rehabilitacions, equipaments i millores de transport.
- 2004: Fòrum Universal de les Cultures i transformació de la vora litoral.
- 2019: instal·lació del memorial del Camp de la Bota; verificar abast i autoria.
- 6 de maig de 2026: acord institucional anunciat per a la regeneració del Besòs i el Maresme; tractar imports i calendari com a dades vives.
Persones i vida col·lectiva
Famílies arribades d’Andalusia, Extremadura, Galícia, Castella i altres llocs, i després de nombrosos països, van donar vida als blocs. Construcció, indústria, neteja, transport, comerç, port, cures i servei han sostingut el barri.
Les dones foren decisives en les associacions, l’escola, la salut, l’alimentació i les demandes de serveis. L’associacionisme del Maresme i del Besòs va aparèixer gairebé amb els primers edificis. La diversitat lingüística i religiosa actual forma part de la mateixa història de migració urbana.
Persones darrere els edificis
Els polígons van ser promoguts per organismes públics, projectats per equips tècnics i construïts sota condicions industrialitzades. Cal identificar arquitectes, empreses, sistemes de prefabricació, controls i responsabilitats per patologies.
Darrere de la rehabilitació hi ha residents que suporten obres, tècnics, mediadors, comunitats, paletes i administracions. No descriviu el reforç o substitució d’un bloc com un procés purament material: altera lloguers, xarxes de suport, comerç i memòria domèstica.
Institucions
Escoles, instituts, CAP, mercats, centres cívics, parròquies, mesquites i oratoris, associacions, equipaments del Fòrum, metro, tramvia i espais esportius formen el sistema. Alguns equipaments del Fòrum tenen escala metropolitana però afecten mobilitat, soroll i ocupació local.
Incloeu llengües, accessibilitat, horaris i barreres d’empadronament o cita. Un mapa de serveis ha de mostrar travesses segures, no només punts.
Camins del parc fluvial
Verd
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: Les lluites han demanat escoles, transport, salut, mercats, urbanització, habitatge segur i reconeixement de la memòria del Camp de la Bota. L’aluminosi i altres patologies convertiren la qualitat original de la construcció en una qüestió de justícia urbana.
Resultat: parcial Forum-era attention
Reivindicació: L’acord de regeneració anunciat el 2026 preveu una inversió pública molt elevada i treball durant anys. Publiqueu separat edificis diagnosticats, projectes aprovats, famílies reallotjades, obres iniciades i obres acabades. Un anunci no és una reparació.
Resultat: en curs
El que encara es pot veure
Repetició de blocs de lectura, orientació solar, espais entre edificis, balcons adaptats, plantes baixes, equipaments i infraestructures del Fòrum. Les diferències entre fases revelen sistemes constructius i pressupostos.
El memorial del Camp de la Bota requereix una interpretació respectuosa i basada en el nom, no com a escenari davant del mar.
El que va desaparèixer
Camps, masies, fàbriques, barraques, instal·lacions militars i costes anteriors van desaparèixer. La renovació també elimina els interiors, les entrades i les relacions espacials que els residents han adaptat durant dècades.
Arxiu plànols, fotografies domèstiques, comerços, escoles i contes abans de la intervenció. El patrimoni immobiliari inclou formes d'habitar-lo.
El barri avui
El 2026 el Besòs i el Maresme tenia 30.695 habitants, una densitat de 253,9 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 16.908 € el 2023, 120,9 hectàrees i un 42,0% de població amb nacionalitat no espanyola.
Aquestes dades fan del barri un dels més diversos i amb menor renda mitjana de Barcelona. Eviteu convertir-les en etiqueta de vulnerabilitat: desagregueu habitatge, ocupació, salut, edat, origen, educació i càrrega de les despeses.
Nacionalitat no espanyola (2026): 42%
El que està canviant
La reparació d'habitatges afectats per defectes estructurals i energètics és fonamental. L'acord anunciat el maig de 2026 es referia a 415 milions d'euros d'inversió pública conjunta; l'import final, els edificis i el calendari depenen de successives etapes oficials.
Rehabilitació de via sense desplaçament, factures d'energia, ombra, ascensors, accessibilitat i retorn dels residents.
El que les guies no diuen
Porten al Fòrum i salten el barri residencial. Ometen habitatge públic, migració, defectes, associació i reparació.
Memòria de Camp de la Bota i comunitats actuals han d'aparèixer juntes
Memòria de Camp de la Bota i comunitats actuals han daparèixer juntes.
Llegir-lo a peu
Inici: Besòs Mareme (L4) · Final: Camí fluvial
Camí (sense aturades): 12 min · 860 m · Visita estimada (amb aturades): 47 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Besòs i el Maresme (barri 70) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
el Besòs i el Maresme (barri 70) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] PAH (n.d.). Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Tipus: civil_society. Localització: pah. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Historiografia de l'habitatge / Ajuntament de Barcelona (1929). Cases barates de Barcelona (política d'habitatge social interwar). Tipus: housing_history. Localització: cases-barates. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [14] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 14 fonts consultades