Eixample · 05
el Fort Pienc
Barri de l'Eixample nascut sobre una plana de camins i infraestructures fora de muralla: li dona nom un fort desaparegut, i una part dels antics terrenys ferroviaris acull avui un parc, un auditori i un teatre.[1][2][3]
A la plaça del Fort Pienc fixeu-vos en l'illa d'equipaments del davant, entre els carrers de Ribes i d'Alí Bei: hi caben una biblioteca, una escola bressol, un mercat, un centre cívic i una llar de gent gran, fruit d'una llarga reivindicació veïnal.[1]
El Fort Pienc és un barri de l'Eixample que s'estén al voltant d'on hi havia l'antic fort militar anomenat Fort Pius. Fins a mitjan segle XIX una llei impedia construir habitatges a prop de les muralles, i la plana només tenia camins i infraestructures; la història del barri comença amb l'enderroc de les muralles i el Pla d'Eixample de Cerdà de 1859.[1][2]
Aviat van arribar les noves infraestructures que el caracteritzarien: les línies de ferrocarril i l'Estació del Nord. Durant dècades el barri va conviure amb platges de vies, estacions de mercaderies i tallers; amb els Jocs Olímpics de 1992 es va remodelar àmpliament, i part dels terrenys ferroviaris van esdevenir parc, teatre i auditori.[3][1][4]
el Fort Pienc (barri 05) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, la Sagrada Família.
D'on ve el nom
El nom ve del Fort Pius, l'antic fort militar entorn del qual es va formar el barri; segons la Viquipèdia, es va dir així en homenatge a Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel Rodrigo i capità general de Catalunya. «Pienc» és un adjectiu català que vol dir «relatiu a Pius».[1][2]
El barri abasta l'àrea delimitada, entre altres vies, per l'avinguda Diagonal, l'avinguda Meridiana, el carrer dels Almogàvers, el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Nàpols.[1]
Abans del barri
Abans de l'Eixample, la plana només tenia infraestructures de la ciutat: la carretera d'Horta, el carrer de Ribes i el col·lector del Bogatell, que recollia les aigües interceptades pel tram nord de la muralla. El traçat de la carretera d'Horta es conserva a l'illa entre Ausiàs Marc, Nàpols, Alí Bei i Roger de Flor.[1]
Com es van fer els carrers
L'Estació del Nord, construïda el 1861, va ser ampliada entre el 1910 i el 1915 per Demetri Ribes i Marco amb un cos central de ferro i vidre; la van tancar el 1972 i el 1983 l'Ajuntament va comprar els terrenys, que més tard es van convertir en terminal d'autobusos. El 1988 va obrir el Parc de l'Estació del Nord, i a l'angle nord-est dels antics terrenys ferroviaris es van construir el Teatre Nacional de Catalunya (1996) i l'Auditori (1999).[3][1][4]
El centre cívic del barri és la plaça del Fort Pienc, davant de l'illa d'equipaments entre els carrers de Ribes i d'Alí Bei, que acull biblioteca, escola bressol, mercat, centre cívic i llar de gent gran.[1]
Dates que el van canviar
- 1859 s'aprova el Pla d'Eixample d'Ildefons Cerdà, després de l'enderroc de les muralles.[1]
- 1861 es construeix l'Estació del Nord, terminal de la línia de Saragossa i Lleida.[3][1][4]
- 1910–1915 Demetri Ribes i Marco amplia l'Estació del Nord amb un cos central de ferro i vidre.[3][1][4]
- 1972 es tanca l'Estació del Nord i els serveis passen a l'Estació de França.[3][1][4]
- 1980 la llei d'ordenació municipal passa al districte de Sant Martí la zona entre la Ciutadella i l'Estació del Nord, i el barri queda dividit.[1]
- 1983 l'Ajuntament compra els terrenys de l'Estació del Nord a RENFE.[3][1][4]
- 1988 s'obre el Parc de l'Estació del Nord.[1][3]
- 1992 les andanes de l'Estació del Nord acullen el tennis de taula dels Jocs Olímpics.[1][3]
- 1996–1999 es construeixen el Teatre Nacional de Catalunya (1996) i l'Auditori (1999).[1][3][5]
- 2026 comencen les obres del pont de Marina (27 de juliol) i la construcció del nou CAP i 64 habitatges (primera pedra el 14 de febrer).[6][7][8]
Persones i vida col·lectiva
Ildefons Cerdà
Autor del Pla d'Eixample aprovat el 1859, amb el qual es va urbanitzar la plana on avui hi ha el barri.[1]
Demetri Ribes i Marco
Arquitecte que va ampliar l'Estació del Nord entre el 1910 i el 1915; abans havia projectat l'Estació del Nord de València.[3][1][4]
Rafael Moneo
Arquitecte de l'Auditori, inaugurat el 22 de març de 1999.[5]
Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas
Autors del projecte del Parc de l'Estació del Nord, inaugurat el 1988.[1][3]
Francesco Pio di Savoia
Marquès de Castel Rodrigo i capità general de Catalunya, en homenatge al qual es va batejar el Fort Pius.[1][2]
Associació Ateneu Transformadors
Gestiona el Casal de Barri Transformadors amb voluntaris i una subvenció municipal; el casal va néixer d'una assemblea veïnal sobre el servei de pediatria del CAP.[8]
Institucions
Illa d'equipaments del Fort Pienc
Entre els carrers de Ribes i d'Alí Bei: biblioteca, escola bressol, mercat, centre cívic i llar de gent gran, fruit d'una llarga reivindicació veïnal.[1]
Estació del Nord
Antiga estació de ferrocarril; avui hi ha una terminal d'autobusos, una caserna de la Guàrdia Urbana i el gimnàs CEM Estació del Nord.[3][1][4]
L'Auditori
Sala de concerts de Rafael Moneo, amb quatre sales; hi tenen seu l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l'ESMUC i el Museu de la Música.[5]
Casal de Barri Transformadors
Casal veïnal a l'edifici Transformadors, carrer d'Ausiàs Marc 60, amb activitats autogestionades.[8]
Lluites que van deixar ciutat
Equipaments reivindicats pel veïnat
Reivindicació: L'illa d'equipaments entre Ribes i Alí Bei és fruit d'una antiga i llarga reivindicació veïnal, i el nou CAP Fort Pienc és reivindicat des de fa anys pel veïnat.[1][6]
Resultat: L'illa d'equipaments funciona; el nou CAP va rebre la primera pedra el 14 de febrer de 2026 i les obres duraran fins a finals del 2028.[1][6]
L'habitatge i els joves
Reivindicació: Al Consell de Barri del 13 de maig de 2026 una veïna va dir que molts joves marxen del barri per manca d'habitatge; el casal Transformadors fa actes que reivindiquen l'habitatge.[8]
Resultat: El districte va respondre que s'havia comprat per tanteig i retracte un edifici amb vint i escaig habitatges per a joves.[8]
El que encara es pot veure
Estació del Nord
Bé cultural d'interès local: dos cossos paral·lels de la primera estació enllaçats per l'ampliació modernista de Demetri Ribes, de ferro i vidre.[3][1][4]
L'Auditori
Inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; obra de Rafael Moneo, de 1999.[5]
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 el Fort Pienc tenia 37.672 residents registrats, una densitat de 405,5 habitants per hectàrea i un 37,6% de nacionalitat no espanyola.[9][10]
Nacionalitat no espanyola (2026): 37,6%
El que està canviant
Pont de Marina: obres en curs (des del 27 de juliol de 2026)
La rehabilitació integral del pont de Marina, dins del Pla Endreça, va començar el 27 de juliol de 2026 amb 6 milions d'euros i un termini de 14 mesos. Preveu reforçar el tauler amb una nova llosa de formigó armat, impermeabilitzar-lo, millorar el drenatge i restaurar els elements de formigó i les baranes. Les obres al tauler superior comencen l'octubre de 2026, i l'afectació a una segona pista del poliesportiu CEM Fort Pienc s'ajorna fins a l'agost de 2027.[7][8]
El 14 de febrer de 2026 es va col·locar la primera pedra de l'edifici de la Gran Via amb el carrer de Nàpols, reivindicat des de fa anys pel veïnat. Tindrà 64 habitatges dotacionals i, als baixos, el nou CAP Fort Pienc de 2.651 m², que més que doblarà la superfície del CAP Passeig de Sant Joan. El pressupost és d'11,69 milions d'euros i la previsió és acabar a finals del 2028.[6]
Pla de Manteniment Integral 2026 (informat el 13 de maig)
El districte va informar el 13 de maig de 2026 de més de 270 actuacions de pavimentació, clavegueram, àrees de joc, fonts, semàfors i enllumenat a Sagrada Família, la Dreta de l'Eixample i el Fort Pienc; la millora del rec del Parc de l'Estació del Nord ja havia començat, i hi ha previst reurbanitzar quatre interiors d'illa, entre ells el de Clotilde Cerdà.[8]
Estació del Nord: autobusos i contaminació (13 de maig de 2026)
Al Consell de Barri del 13 de maig de 2026 una representant de l'AFA de l'escola Fort Pienc va expressar la preocupació pels fums de l'estació d'autobusos. El districte va respondre que esperava poder explicar durant l'any alguna cosa sobre les entrades i sortides de l'estació, en un procés que no serà senzill ni immediat.[8]
El que les guies no diuen
Una carretera dins d'una illa
El traçat de l'antiga carretera d'Horta es conserva a l'illa entre Ausiàs Marc, Nàpols, Alí Bei i Roger de Flor.[1]
Llegir-lo a peu
Inici: Metro L1 Marina · Final: L'Auditori (Carrer de Lepant 150)[5]
Camí (sense aturades): 14 min · 1040 m · Visita estimada (amb aturades): 54 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Fort Pienc (barri 05) ressaltat. Altres barris de l'Eixample: la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Antoni, la Sagrada Família.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). el Fort Pienc. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Wikipedia (2026). Fort Pienc. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (a partir de l'IPAC 40487) (2026). Estació del Nord (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [4] Barcelona Turisme (n.d.). Parc de l'Estació del Nord. Consulta: 2026-10-09.
- [5] Viquipèdia (a partir de l'IPAC 46069) (2026). Auditori de Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Servei de Premsa (2026-02-14). Primera pedra de l'edifici que acollirà el nou CAP Fort Pienc i 64 habitatges públics a l'Eixample. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Metrópoli Abierta (2026-08-02). El pont històric de Barcelona que uneix dos districtes i travessa un famós parc: inversió de 6 milions d'euros per rehabilitar-lo. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Districte de l'Eixample — Ajuntament de Barcelona (2026-05-13). Consell de Barri del Fort Pienc: resum dels punts de l'ordre del dia i acords (13 de maig de 2026). Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades