Sants-Montjuïc · 11
el Poble-sec
El Poble-sec va néixer a partir del 1858 al vessant nord de Montjuïc, fora del pla de l'Eixample, com a tres barriades obreres —la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran— sota els teatres del Paral·lel.[1]
Des de l'avinguda del Paral·lel, les tres xemeneies de maó vermell, de 72 m, marquen l'entrada al barri; uns carrers més amunt, al carrer Nou de la Rambla, hi ha els túnels del Refugi 307.[2][3][4][5][6][7]
El Poble-sec ocupa l'estreta llenca urbana entre Montjuïc i l'avinguda del Paral·lel. Fins al segle XVIII eren terres agrícoles; els prats d'indianes de les Hortes de Sant Bertran i les pedreres de Montjuïc van portar-hi els primers canvis.[1]
Després de l'enderroc de les muralles, el 1854, els propietaris van parcel·lar els terrenys des del 1858 i hi van aixecar cases senzilles per a famílies obreres. Tres veïnats —la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran— i el petit nucli de la Satalia continuen diferenciats dins el barri.[1]
el Poble-sec (barri 11) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[8]
«Poble Sec» vol dir literalment «poble eixut». La Viquipèdia cita l'historiador Miquel Badenas, segons el qual el nom ve del fet que l'activitat de les fàbriques instal·lades a mitjan segle XIX va assecar els pous d'aigua.[8]
L'estreta llenca urbana entre Montjuïc i l'avinguda del Paral·lel.[8]
Abans del barri
A l'edat mitjana, les terres fora de la muralla eren agrícoles i les lleis militars prohibien edificar prop dels murs; el 1751 es va encarregar l'actual castell de Montjuïc.[1]
El vessant nord de Montjuïc, molt pròxim al centre però poc valorat pels forts pendents, no va quedar inclòs en el pla de l'Eixample, aprovat el 1859, i els propietaris el van poder urbanitzar sense les seves estrictes regulacions.[1]
Com es van fer els carrers
Les Tres Xemeneies, a l'avinguda del Paral·lel 39-49, són el que queda de la central tèrmica Mata: 72 m de maó vermell aixecats el 1896, el 1908 i durant la dècada del 1910. La central es va desmuntar a finals dels anys vuitanta i a mitjan anys noranta es van fer jardins públics al voltant.[2][3][4]
El barri el formen tres veïnats —la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran— més el petit nucli de la Satalia, tots sorgits de la parcel·lació de terrenys a partir del 1858.[1]
Dates que el van canviar
- Final del segle XVIII els prats d'indianes de les Hortes de Sant Bertran i les pedreres de Montjuïc porten els primers canvis a la zona.[1]
- 1854 s'enderroquen les muralles medievals de Barcelona.[1]
- 1858 comencen les parcel·lacions i la construcció de cases per a famílies obreres; neixen la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran.[1]
- 1896 s'aixeca la primera de les Tres Xemeneies de la central tèrmica Mata; les altres dues seguiran el 1908 i durant la dècada del 1910.[2][3][4]
- 1898 neix La Pajarera, la taverna que després serà El Molino.[9]
- 1937 els veïns comencen a excavar el Refugi 307 a la muntanya de Montjuïc.[5][6][7]
- 1987-89 es desmunta la central tèrmica; les tres xemeneies queden dretes.[2][3][4]
- 2010 el 18 d'octubre El Molino reobre després de tretze anys tancat.[9]
- 2026 l'Ajuntament presenta Millorem Paral·lel, un pla de 22 actuacions fins al 2028.[10]
Persones i vida col·lectiva
Persones darrere els edificis
Manuel Joaquim Raspall i Josep Alemany i Juvé
Raspall va redissenyar El Molino el 1910 i Alemany i Juvé li va afegir el 1929 la façana amb el molí de vent giratori; a la reforma de 2006-2010 només es va conservar la façana original de Raspall.[9]
Institucions
MUHBA Refugi 307
Museu d'Història de Barcelona al carrer Nou de la Rambla 175. Només es pot visitar amb guia i reserva prèvia, en els horaris que fixa el MUHBA (consulteu-los al web del museu).[5][6][7]
El Molino
Teatre i cafè-concert del Paral·lel, a Vila i Vilà 99. Va tancar el 1997 i va reobrir el 2010; l'Ajuntament el va comprar el 2021.[9]
Lluites que van deixar ciutat
Mobilitzacions veïnals davant els canvis lligats al turisme
Reivindicació: Segons la Viquipèdia, els canvis urbans lligats al turisme afecten l'arquitectura i la vida dels veïns, que des del 2013 s'han mobilitzat en protesta.[8]
Resultat: Mobilitzacions iniciades el 2013
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
El barri avui
El Poble-sec tenia 40.136 residents el 2026, una densitat oficial de 87,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 20.890 € el 2023, una superfície de 458,5 hectàrees i un 37,5% de població amb nacionalitat no espanyola. La densitat aparentment baixa és enganyosa perquè el polígon inclou una gran superfície de Montjuïc; la franja edificada és molt més compacta.[11][12]
Nacionalitat no espanyola (2026): 37,5%
El que està canviant
Millorem Paral·lel
El 18 de març de 2026, segons Betevé, l'Ajuntament va presentar un pla de 22 actuacions i 22 milions d'euros fins al 2028 per fer de l'avinguda del Paral·lel un escenari cultural i comunitari. Inclou la transformació dels jardins de les Tres Xemeneies.[10]
Un nou equipament esportiu al Pavelló 2
El 15 de juny de 2026, segons Ara, l'Ajuntament va aprovar inicialment la fase 1, de 3 milions d'euros, de la conversió del Pavelló 2 de la Fira de Montjuïc, a la cantonada del Paral·lel amb el carrer de Lleida, en un equipament esportiu. Les obres estaven previstes de setembre del 2026 a la primavera del 2027.[13]
El que les guies no diuen
Llegir-lo a peu
Inici: Poble Sec (L3) · Final: Refugi 307[5][6][7]
Camí (sense aturades): 12 min · 920 m · Visita estimada (amb aturades): 43 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Poble-sec (barri 11) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona, Districte de Sants-Montjuïc (2026). Història del Poble-sec. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Les Tres Xemeneies. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Ajuntament de Barcelona (Meet Barcelona) (n.d.). Jardins de les Tres Xemeneies. Consulta: 2026-10-09.
- [4] Turisme de Barcelona (n.d.). Tres Xemeneies de Barcelona. Consulta: 2026-10-09.
- [5] Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) (2026). MUHBA Refugi 307. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Refugi 307. Consulta: 2026-10-03.
- [7] MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (n.d.). MUHBA Refugi 307 (visitor information). Consulta: 2026-10-09.
- [8] Viquipèdia (2026). El Poble-sec. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Viquipèdia (2026). El Molino. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Betevé (2026-03-18). Millorem Paral·lel: injecció de 22 milions d'euros. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Open Data BCN (2026). Padró municipal. Consulta: 2026-07-17.
- [12] CartoBCN (2006+). Límits de barris. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ara (2026-06-15). Barcelona invests three million in the first phase of the new Poble-sec sports complex. Consulta: 2026-10-03.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 16 fonts consultades