Sant Martí · 68
el Poblenou
El Poblenou va créixer al segle XIX com el districte industrial de Barcelona, el «Manchester català»; des del 2000 el pla 22@ transforma els seus terrenys fabrils, i la Rambla, Can Felipa i el cementiri hi continuen presents.[1][2]
El Poblenou vol dir «el poble nou». Al segle XIX va esdevenir un dels centres de la indústria catalana, amb fàbriques i barris obrers que li van valdre el nom de «Manchester català». Sant Martí de Provençals, el municipi al qual pertanyia, es va integrar a Barcelona el 1897.[1][3]
Els Jocs Olímpics de 1992 van accelerar la transformació de la zona. Des del 2000 el pla 22@ ha convertit l’antiga àrea industrial en un districte d’innovació i tecnologia, amb lofts, galeries i estudis a les antigues naus.[1][2]
el Poblenou (barri 68) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
D'on ve el nom
Etimologia: segura[3]
El Poblenou vol dir «el poble nou»: abans de ser part de Barcelona era un nucli independent. El nom designa avui el barri oficial, però també s’aplica a altres barris veïns de Sant Martí.[3]
El Poblenou és un dels barris de Sant Martí que porten el nom: els barris veïns són Provençals del Poblenou, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou i Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou. La Rambla del Poblenou va de la Gran Via a prop de la platja del Bogatell.[4][3]
Com es van fer els carrers
La Rambla del Poblenou, antic passeig del Triomf, va de la Gran Via a prop de la platja del Bogatell i al pla Cerdà és el carrer número 50. Avui és l’eix comercial del barri.[4][3]
Can Felipa va començar el 1856 com a petit taller de blanqueig tèxtil de Felipe Ferrando; la família Vilà la va comprar i ampliar el 1877. Va tancar el 1978 i, després de la mobilització veïnal, va esdevenir piscina (1989) i centre cívic (1991).[5]
Dates que el van canviar
- 1816–1819: el cementiri del Poblenou, destruït el 1813, es reconstrueix segons el projecte d’Antonio Ginesi.[6]
- 1856: Felipe Ferrando funda el taller de blanqueig tèxtil que serà Can Felipa.[5]
- 1897: Sant Martí de Provençals perd la independència municipal i s’integra a Barcelona.[1]
- 1978: tanca Can Felipa; la mobilització veïnal el converteix després en equipament públic.[5]
- 1989–1991: s’obren la piscina (1989) i el centre cívic (1991) a Can Felipa.[5]
- 2000: s’aprova el pla 22@.[1][2]
- 2022: el 7 de juny entra en vigor la modificació 22@ 2022.[7][1]
- 2025–2026: a Can Ricart, una fase d’urbanització s’acaba l’octubre de 2025 i la nau annexa del Casal de Joves obre el gener de 2026.[8][9]
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
El que encara es pot veure
Can Felipa
L’edifici principal és una fàbrica de disseny d’inspiració nòrdica, amb grans finestrals; un edifici lateral modernista porta un medalló amb el número 17.[5]
Cementiri del Poblenou
Antonio Ginesi el va reconstruir el 1816-1819 amb referències egípcies, com discos solars i formes de piràmide; el portal és de Josep Mas i Vila (1840).[6]
El que va desaparèixer
El primer cementiri del Poblenou
El cementiri inaugurat el 1775 va ser destruït durant l’ocupació francesa, el 1813; l’actual és la reconstrucció de 1816-1819.[6]
Can Felipa com a fàbrica en actiu
Can Felipa va funcionar durant uns cent anys, des que va obrir el taller de blanqueig tèxtil el 1856; el 1974 va començar a reduir la plantilla i va tancar el 1978.[5]
El barri avui
El 2026 el Poblenou tenia 34.736 habitants, una densitat de 221,7 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 27.093 € el 2023, 156,7 hectàrees i un 27,1% de població amb nacionalitat no espanyola.[1][2]
Nacionalitat no espanyola (2026): 27,1%
El que està canviant
Pla 22@Barcelona (des del 2000)
El pla 22@ es va aprovar el 2000 per transformar l’antiga àrea industrial en un districte d’innovació. Des del 7 de juny de 2022 s’hi aplica la modificació «22@ 2022», que permet el coliving en algunes zones i prohibeix residències d’estudiants i allotjament turístic a les noves zones.[7][1]
Can Ricart, antiga fàbrica d’estampació tèxtil protegida, ocupa sobretot terrenys del barri veí de Provençals del Poblenou. El 2023 se la descrivia com un patrimoni que «llangueix» mentre creixia el 22@. L’octubre de 2025 l’Ajuntament va acabar una fase d’urbanització amb places noves i connexions públiques, entre elles la prolongació del carrer d’Emília Coranty (4.390 m² dels 17.923 m² del projecte); queden uns 13.533 m² per a fases posteriors. El gener de 2026 va entrar en funcionament la nau annexa rehabilitada del Casal de Joves del Poblenou–Can Ricart. La transformació continua incompleta.[8][9][10]
Llegir-lo a peu
Inici: Metro L4 Poblenou / tramvia T4 · Final: Cementiri del Poblenou (Carrer del Taulat)
Camí (sense aturades): 25 min · 1840 m · Visita estimada (amb aturades): 65 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L’aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Poblenou (barri 68) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Daniel Paül i Agustí (2014). De Manchester català a districte de la innovació. Els canvis urbanístics al Poblenou. Consulta: 2026-07-16.
- [2] 22@Barcelona / District Energy Award materials (2011). 22@. Sant Martí District. Barcelona Public-private enterprise. Consulta: 2026-07-16.
- [3] Wikipedia (2026). El Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Rambla del Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Viquipèdia (2026). Can Felipa. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Cementiri del Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Uría Menéndez (2022). Modificación del Plan General Metropolitano de Barcelona (MPGM 22@2022). Consulta: 2026-10-03.
- [8] Barcelona al Día (nota de l'Ajuntament de Barcelona) (2025-10-08). Finaliza una nueva fase de urbanización del recinto histórico de Can Ricart. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Metrópoli Abierta (nota de l'Ajuntament de Barcelona) (2026-01-18). Barcelona completa la restauración de una histórica fábrica protegida del siglo XIX tras invertir un millón de euros. Consulta: 2026-10-03.
- [10] 3CatInfo (2023-02-05). Can Ricart, un conjunt patrimonial que llangueix enmig de la transformació del 22@. Consulta: 2026-07-16.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 13 fonts consultades