Sant Martí · 68
el Poblenou
El Poblenou va ser horta, aiguamoll, barri obrer, “Manchester català”, platja industrial i laboratori de reutilització fabril abans de convertir-se en marca creativa. La seva força no és una sola època, sinó la convivència conflictiva entre Rambla, habitatge popular, fàbriques, cementiri, tallers, artistes, tecnologia i vida veïnal.[1][2]
Atureu-vos a la Rambla i mireu cap als carrers laterals. L’eix sembla ordenat, però al darrere apareixen passatges, parcel·les industrials, cases estretes i naus. Aquesta diferència entre carrer cívic i interior productiu és una clau del Poblenou.
El Poblenou es va formar al segle XIX sobre terrenys baixos de Sant Martí de Provençals, prop del mar i fora de les restriccions de la Barcelona emmurallada. Indústria, ferrocarril i habitatge obrer creixeren amb gran intensitat, fins al punt que el sector fou anomenat el “Manchester català”. La Rambla i el carrer de Marià Aguiló articularen una vida local amb mercats, cooperatives, ateneus i societats.
La desindustrialització va deixar naus buides, atur i sòls disputats. Des dels anys noranta, artistes i tallers ocuparen alguns espais; des de 2000, el 22@ accelerà oficines, habitatge, campus i grans inversions. El barri actual no és el resultat inevitable de “progrés”, sinó una negociació sobre què es conserva, què es transforma i qui pot continuar-hi.
el Poblenou (barri 68) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
D'on ve el nom
Les fonts del segle XIX registren Pueblo Nuevo / Poble Nou per a la nova concentració d’habitatge i activitat que creixia al sud de Sant Martí, sovint associada també al Taulat. “Nou” ho era respecte dels nuclis rurals i parroquials més antics, no perquè el terreny estigués buit.[1][2]
El nom va acabar designant una identitat obrera i urbana pròpia. Cal mantenir separats el Poblenou històric, el barri administratiu actual i l’àmbit molt més ampli que el màrqueting immobiliari anomena Poblenou.[1][2]
Barri de Sant Martí entre la Diagonal, el litoral, la Vila Olímpica i altres teixits del Poblenou ampli. El polígon de 2006 no coincideix del tot amb la memòria del «Poblenou industrial».[1][2]
Abans del barri
Hi havia aiguamolls, llacunes, hortes, pastures, masies, camins i una costa utilitzada per pescadors, treballadors i banyistes. L’aigua era recurs i problema: permetia conreu i certes indústries, però afavoria insalubritat i inundació.[1][2]
La proximitat al mar, el sòl assequible i la disponibilitat d’aigua facilitaren blanqueig, estampació, tèxtil, metal·lúrgia, alimentació i magatzems. La indústria no arribà sobre un buit; reorganitzà un paisatge productiu anterior.[1][2]
Com es van fer els carrers
La Rambla del Poblenou es consolidà com a passeig cívic entre fàbriques i habitatge. Marià Aguiló, Pere IV i els carrers del Taulat connectaven comerç, transport i treball. Passatges estrets i cases baixes coexistiren amb recintes fabrils que ocupaven illes senceres.[1][2]
La quadrícula Cerdà arribà de manera desigual, negociant amb camins, parcel·les i fàbriques preexistents. El 22@ ha reurbanitzat molts carrers i ha obert interiors, però també ha augmentat edificabilitat, preus i pressió sobre activitats productives de baix cost.[1][2]
Dates que el van canviar
- 1819: inauguració del cementiri del Poblenou en la seva configuració moderna.[1]
- 1840s–1850s: les fonts identifiquen la concentració com Pueblo Nuevo/Poble Nou.[1][2]
- Segona meitat del XIX: gran expansió industrial i obrera.[3]
- 1856–1885: desenvolupament del complex fabril de Can Felipa.
- 1858–1884: formació i ampliació de Can Saladrigas.
- 1897: annexió de Sant Martí a Barcelona.
- 1960s–1980s: tancaments industrials i pèrdua d’ocupació.
- 1989–1991: obertura de piscina i centre cívic a Can Felipa després de reivindicació veïnal.
- 2000: aprovació del marc 22@.
- 2006: definició administrativa actual.
- 2022: entrada en vigor de la modificació 22@2022; separar objectius i resultats.
Persones i vida col·lectiva
El Poblenou el van fer obrers tèxtils, metal·lúrgics, ferroviaris, tintorers, blanquejadors, carreters, estibadors, pescadors, botiguers i llogaters. Les dones treballaven en fàbrica, rentat, costura, comerç, alimentació, servei domèstic i cura, sovint sense aparèixer als relats empresarials.
Cooperatives, corals, ateneus, parròquies, clubs esportius, festes i associacions veïnals construïren una esfera pública densa. Després s’hi afegiren artistes, migrants, estudiants, dissenyadors i treballadors tecnològics. No tracteu els grups nous com si haguessin descobert un territori culturalment buit.
Artistes a les naus (anys 1990–2000)
Usos intermedis de les naus buides: tallers, estudis i vida cultural abans de la reconversió completa.
Treballadors de la tecnologia
Capa productora actual del 22@ i dels serveis de coneixement.
Persones darrere els edificis
Can Felipa s’associa a Felipe Ferrando i a successives empreses tèxtils, però cal explicar també els treballadors i la lluita que n’obtingué l’ús públic. Can Saladrigas porta el nom d’Antoni Saladrigas; la nau supervivent de 1884 s’atribueix a l’enginyer Francisco Pasqual.[4][3]
La biblioteca de Can Saladrigas recorda Manuel Arranz, mestre i activista de la memòria local. Arquitectes i promotors del 22@ importen, però també netejadores, vigilants, tècnics, treballadors de repartiment i personal de manteniment que sostenen la nova economia.
Institucions
Rambla, Mercat del Poblenou, Can Felipa, Biblioteca Manuel Arranz, cementiri, escoles, CAP, ateneus, casals, comerç i platja formen el sistema local. Cada antiga fàbrica reconvertida ha d’explicar tant l’ús actual com l’activitat anterior.[4][3]
El cementiri és un arxiu social i artístic, però també un lloc de dol. Incloeu normes de respecte, accessibilitat i horaris actualitzats.[1]
Rambla del Poblenou
Espina social
Comunitat
patrimoni reuse
Cemetery of Poblenou
Paisatge de la memòria
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: La recuperació de Can Felipa i altres espais, la defensa del patrimoni industrial, el conflicte de Can Ricart, l’habitatge, els equipaments i la preservació d’activitat productiva han marcat el barri. Les victòries patrimonials sovint conservaren façanes sense conservar treball ni assequibilitat.[3][4]
Resultat: El 2023 el complex encara s’esperava en un estat de «llanguiment» patrimonial mentre el 22@ avançava. L’estat posterior cal documentar-lo amb fonts datades més tard.[3]
Reivindicació: Avui es discuteixen lloguers, hotels, residències d’estudiants, oficines, soroll, comerç, superilles i ús dels baixos. El criteri no és només quants edificis es protegeixen, sinó quina vida permeten.
Resultat: Conflicte obert: reconversió, habitatge i usos productius en tensió.
Creixement del turisme
Reivindicació: Balanç dels residents i usos quotidians del barri.
Resultat: Tema creixent: habitatge, espai públic i turisme industrial-cultural.
El que encara es pot veure
La Rambla, Marià Aguiló, passatges, cases baixes, Can Felipa, Can Saladrigas, xemeneies, coberts i cementiri descobreixen diferents capes. Busqueu portes de càrrega, sostres de dents de serra, estructures àmplies i noms d'empreses.[4][3]
Les parets no s'expliquen.[1]
Xemeneies conservades com a monuments
Memòria industrial selectiva
Cemetery of Poblenou
s. XIX ciutat dels morts
El que va desaparèixer
Van desaparèixer aiguamolls, jardins, platges de treball, centenars de fàbriques i tallers, habitatges, oficis i xarxes laborals. Una fàbrica també pot desaparèixer socialment quan la seva closca sobreviu, però la producció assequible no.[1][2]
Les discogràfiques, el desplaçament, la contaminació i la memòria familiar, no només els monuments supervivents.
Moltes xemeneies
Enderrocades; en queden algunes com a monument.
El barri avui
El 2026 el Poblenou tenia 34.736 habitants, una densitat de 221,7 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 27.093 € el 2023, 156,7 hectàrees i un 27,1% de població amb nacionalitat no espanyola.[1][2]
Les mitjanes barregen Rambla, front marítim, habitatge antic, promocions noves i sectors de transformació. Desagregueu renda, tinença, edat, origen, preus, calor i distància a equipaments.[1][2]
Nacionalitat no espanyola (2026): 27,1%
El que està canviant
Pla 22@Barcelona (des de 2000)
El 22@ continua sumant oficines, habitatges, universitats i espai públic a velocitats desiguals. La revisió del 2022 promet habitatges assequibles, producció compatible i espais verds; terra assegurada, habitatges lliurats i instal·lacions obertes revelen la implementació. El comerç de la Rambla, els tallers, els lloguers, les residències d'estudiants, els solars buits, el patrimoni i l'arbrat segueixen canviant.[1][2]
El que les guies no diuen
Salten del Manchester català a les startups. Ometen crisis, atur, ocupació artística, lluita patrimonial, treball femení i organització veïnal.[1][2]
També confonen barri administratiu i Poblenou històric.
El cementiri al costat de la ciutat de platja
Dos Poblenous en un mateix pla: memòria industrial/funerària i economia davant del mar.
Llegir-lo a peu
Inici: Metro L4 Poblenou / tramvia T4 · Final: Can Ricart (Marroc / Emília Coranty)
Camí (sense aturades): 46 min · 3420 m
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Geometria del recorregut revisada: 2026-07-17
el Poblenou (barri 68) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, el Besòs i el Maresme.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Daniel Paül i Agustí (2014). De Manchester català a districte de la innovació. Els canvis urbanístics al Poblenou. Consulta: 2026-07-16.
- [2] 22@Barcelona / District Energy Award materials (2011). 22@. Sant Martí District. Barcelona Public-private enterprise. Consulta: 2026-07-16.
- [3] 3CatInfo (2023-02-05). Can Ricart, un conjunt patrimonial que llangueix enmig de la transformació del 22@. Consulta: 2026-07-16.
- [4] Pobles de Catalunya (n.d.). Can Ricart (Barcelona | Provençals del Poblenou). Consulta: 2026-07-16.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 16 de juliol de 2026 · 7 fonts consultades