Nou Barris · 46
el Turó de la Peira
El Turó de la Peira és un barri de gran densitat construït sobre un relleu que havia estat finca i parc, marcat per habitatge accelerat, dècades d’organització veïnal i el trauma de l’aluminosi. La història no acaba amb l’esfondrament de 1990: continua en rehabilitacions, enderrocs, reconstruccions, equipaments i la pregunta de qui paga el manteniment d’una ciutat edificada de pressa.
Davant un bloc rehabilitat, busqueu diferències de façana, juntes, balcons i accessos. No intenteu endevinar quin edifici “tenia aluminosi” per l’aspecte. La lliçó és una altra: materials, inspecció, administració i mobilització veïnal poden convertir un problema químic invisible en una crisi urbana visible.
El barri ocupa els vessants del turó que li dona nom, entre teixits de Vilapicina, Can Peguera i altres sectors de Nou Barris. El creixement residencial de mitjan segle XX hi va concentrar blocs sobre terrenys difícils, amb espai públic i serveis que arribaren sovint després de la població.
El parc al cim, els blocs densos, els equipaments i el vell nucli de Santa Eulàlia a la vora formen una geografia desigual. La pàgina ha d’explicar la relació entre pendent, construcció massiva, qualitat material i acció col·lectiva.
el Turó de la Peira (barri 46) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
el Turó de la Peira (barri 46) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
D'on ve el nom
Turó descriu l’elevació. L’origen documental de Peira necessita una comprovació específica al nomenclàtor i als arxius de propietat; no s’ha de traduir automàticament com “pedra” ni inventar una llegenda. El nom ja era associat a la finca i al turó abans de la consolidació del barri.
El topònim històric és diferent de les etiquetes administratives posteriors. Santa Eulàlia de Vilapicina, a prop, ajuda a explicar els records i els usos que travessen els límits actuals.
Segons la recerca de l'atles: Elevated Nou Barris sector among other polígons.
Abans del barri
Abans de la urbanització densa hi havia terrenys de conreu, vegetació, camins, finques i pedreres o usos extractius a escala dels turons. L’Ajuntament adquirí la finca del turó el 1933; un projecte de parc de 1936 quedà afectat per la guerra i les transformacions posteriors.
Després de la guerra, la pressió d’habitatge accelerà la construcció. Blocs amb sistemes i materials econòmics s’aixecaren per allotjar una població treballadora creixent. La ciutat residencial avançava més ràpid que la urbanització de carrers i equipaments.
Com es van fer els carrers
La trama combina carrers de pendent, blocs que s’adapten o imposen al relleu, murs, escales i eixos perimetrals. L’edificació massiva va produir espais intersticials i recorreguts difícils, especialment per a persones amb mobilitat reduïda.
La reforma del parc a partir dels anys setanta i els equipaments posteriors han intentat recuperar sòl i continuïtat. El centre esportiu contemporani superposa piscina i pavelló per alliberar espai verd, una resposta arquitectònica directa a l’escassetat de terreny pla.
Dates que el van canviar
- 1933: adquisició municipal de la finca del Turó de la Peira.
- 1936: projecte de parc atribuït a Lluís Riudor; la guerra interromp la trajectòria.
- Dècades de 1950–1970: gran creixement residencial i densificació.
- 1977: restauració del parc dirigida per Joaquim Casamor, segons la cronologia habitual.
- 11 de novembre de 1990: s’esfondra l’edifici del carrer Cadí 33; mor una veïna i l’aluminosi es converteix en crisi pública.
- Anys 1990–2000: inspeccions, reallotjaments, enderrocs, rehabilitacions i reconstrucció.
- 2019–2020: entra en servei el nou complex esportiu del Turó de la Peira.
- 2025–2028: Un Pla de Barris conjunt amb Can Peguera avança mitjançant diferents intervencions.
Persones i vida col·lectiva
El barri va ser construït i mantingut per treballadors de la indústria, construcció, neteja, comerç i cures, moltes famílies arribades d’altres regions de l’Estat i, més tard, d’altres països. Les comunitats d’escala van ser unitats essencials per detectar esquerdes, compartir informació i pressionar administracions.
Després de 1990, la por material es convertí en organització: associacions, plataformes d’afectats, tècnics i veïns exigiren inspecció, seguretat, habitatge alternatiu, reparació i responsabilitat.
Persones darrere els edificis
Els blocs tenen promotors, arquitectes, enginyers, empreses, funcionaris i obrers al darrere; també residents que els han reparat i adaptat durant dècades. La història de l’aluminosi ha de separar responsabilitats documentades de generalitzacions sobre tot el parc d’habitatge.
El nou poliesportiu d'Anna Noguera i Javier Fernández utilitza un tram apilat i una galeria verda per combinar esport i parc. La seva solució física importa juntament amb les persones que hi treballen i les que la poden utilitzar.
Institucions
El parc, el complex esportiu, escoles, CAP, mercat i entitats veïnals sostenen el barri. El parc és infraestructura climàtica i de salut, però l’accés depèn de pendent, escales, horaris, ombra i manteniment.
El Pla de Barris 2025–2028 és una estructura de finançament i governança, no una llista d’obres ja acabades. Cada projecte ha d’aparèixer amb estat i data de comprovació.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: Les lluites per serveis bàsics, transport, escoles i espai públic precediren l’aluminosi. Després de l’esfondrament, la demanda de seguretat estructural va revelar desigualtats en materials, supervisió i capacitat de negociar amb l’administració.
Resultat: Major public programmes després conflict
Reivindicació: La rehabilitació no és només tècnica: implica decidir qui és reallotjat, on, durant quant temps, què passa amb lloguers i comunitats, i com es conserva la memòria d’una víctima i d’un barri estigmatitzat.
Resultat:
El que encara es pot veure
Queden llegibles les diferents generacions d'illa, la rehabilitació de façanes, els espais reconstruïts, els murs, les escales i els nivells abruptes. El parc conserva una important zona verda contra la densitat immediata.
L'aluminosi no es pot assignar a un edifici només per aparença. Les inspeccions documentades, les juntes estructurals i les intervencions de façana pertanyen a una història pública de manteniment.
El que va desaparèixer
Camps, vegetació original, edificis enderrocats després del diagnòstic i la illa del Cadí 33 desapareguda. Durant el reallotjament també es van perdre llars, rutines i xarxes.
Els comptes dels mitjans de comunicació van reduir durant molt de temps Turó a “el barri de l'aluminosi”. Aquesta simplificació esborra el parc, l'organització quotidiana, les cultures migrants i les generacions que van continuar fent vida després de crisi.
El barri avui
El 2026 el Turó de la Peira tenia 17.378 habitants, una densitat de 490,9 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 17.500 € el 2023, 35,4 hectàrees i un 27,1% de població amb nacionalitat no espanyola.
La densitat és extraordinàriament alta per a un terreny amb pendent. Això converteix ascensors, accessibilitat dels portals, espais d’estada, ombra, ventilació i manteniment estructural en política distributiva.
Nacionalitat no espanyola (2026): 27,1%
El que està canviant
El Pla de Barris 2025–2028, la rehabilitació energètica i estructural, els itineraris accessibles, l'ús del parc i l'activitat esportiva estan canviant. No s'ha d'informar cap anunci com a resultat completat.
Les obres, els programes, els accessos i les fases són temporals. Les intervencions compartides amb Can Peguera tenen una ubicació física concreta i serveixen comunitats identificables.
El que les guies no diuen
Els guies ofereixen la vista o el parc i potser una nota sobre l'aluminosi. Ometen mecanismes: ciment ric en alúmina, inspecció, comunitats afectades, reallotjament, decisions públiques i rehabilitació llarga. També ometen la vida que no encaixa dins d'una crisi.
Turó mostra el manteniment com a justícia urbana: els materials envelleixen, però el risc depèn de qui inspecciona, qui informa i qui pot demanar la reparació.
Llegir-lo a peu
Inici: Vilapicina / bus · Final: Nucli de la finca
Camí (sense aturades): 15 min · 1150 m · Visita estimada (amb aturades): 50 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
el Turó de la Peira (barri 46) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
el Turó de la Peira (barri 46) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] PAH (n.d.). Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Tipus: civil_society. Localització: pah. Consulta: 2026-07-17.
- [10] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Historiografia de l'habitatge / Ajuntament de Barcelona (1929). Cases barates de Barcelona (política d'habitatge social interwar). Tipus: housing_history. Localització: cases-barates. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [13] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 13 fonts consultades