Sant Andreu · 61
la Sagrera
La Sagrera va néixer com a recinte protegit al voltant d’una església parroquial, va créixer com a barri industrial i avui s’estén vora una estació d’alta velocitat on ja circulen trens però que encara no s’ha obert als viatgers.[1][2][3][4]
La Sagrera pertany administrativament a Sant Andreu, però històricament formava part de Sant Martí de Provençals, que Barcelona va absorbir el 1897. Al segle XIX s’hi van instal·lar fàbriques metal·lúrgiques, tèxtils i de sabó; el 1911 Hispano-Suiza hi va inaugurar una fàbrica que va arribar a ocupar més de vuit hectàrees.[1]
L’estació ha concentrat tanta atenció pública que pot amagar el lloc que ja hi era: Plaça de Masadas, Nau Bostik, Parc de la Pegaso i els carrers que els uneixen.[5][1][6]
la Sagrera (barri 61) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor, Sant Andreu, el Congrés i els Indians, Navas.
D'on ve el nom
Etimologia: segura[1]
Una sagrera era una zona protegida de trenta passes al voltant d’una església, on les persones i els béns gaudien d’asil; el sistema es lliga a l’abat Oliba, al segle XI. Un document de l’any 998 ja parla de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí de Provençals, i el barri en va conservar la paraula com a nom.[1]
La Sagrera limita amb Sant Andreu al nord, la Verneda i la Pau a l’est, Navas al sud i el Congrés i els Indians a l’oest. Forma part del districte de Sant Andreu.[1]
Abans del barri
Un document de l’any 998 esmenta un conjunt de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí de Provençals. Segles després, el 1897, aquell municipi va perdre la independència i es va integrar a Barcelona.[1]
Com es van fer els carrers
La Plaça de Masadas, construïda el 1876, és una de les poques places porxades que queden a la ciutat. Hi havia un mercat cobert que es va enderrocar als anys noranta.[5]
El 1946 el negoci espanyol d'Hispano-Suiza va passar a la nova empresa ENASA i el 1971 es va traslladar a la Zona Franca. Els seus terrenys van esdevenir el Parc de la Pegaso i blocs d’habitatges.[1]
Dates que el van canviar
- 998: un document esmenta cases al voltant de la sagrera de Sant Martí de Provençals.[1]
- 1897: Sant Martí de Provençals perd la independència municipal i s’integra a Barcelona.[1]
- 1911: Hispano-Suiza inaugura una fàbrica a la Sagrera, que arribarà a ocupar més de vuit hectàrees.[1]
- 1946: la fàbrica passa a la nova empresa ENASA.[1]
- 1971: ENASA es trasllada a la Zona Franca; els terrenys esdevindran el Parc de la Pegaso i blocs d’habitatges.[1]
- 2015: la Nau Bostik s’obre com a espai cultural gestionat per artistes en una antiga fàbrica.[1][6]
- 2025: al març, tres vies d’alta velocitat entren en servei a l’estació encara sense obrir.[2][3][4]
- 2026: el 9 d’abril l’estructura de l’estació és acabada; encara no hi ha data d’obertura.[2][3][4]
Institucions
El que encara es pot veure
Plaça de Masadas
Construïda el 1876 i batejada amb el nom del propietari Pacià Masadas, és una de les poques places porxades que queden a la ciutat; el seu mercat cobert es va enderrocar als anys noranta.[5]
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 la Sagrera tenia 31.247 habitants, una densitat de 316,9 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 22.790 € el 2023, 98,6 hectàrees i un 20,9% de població amb nacionalitat no espanyola.
És un barri dens i complet, no una reserva de futur.
Nacionalitat no espanyola (2026): 20,9%
El que està canviant
L’estació de la Sagrera encara no és oberta. Segons l’últim balanç oficial, del 9 d’abril de 2026, l’estructura de formigó i la coberta de 23.400 m² estan acabades i les vuit vies d’alta velocitat estan instal·lades, però només tres són en servei, des del març de 2025; les altres cinc esperen electrificació i senyalització. Uns 34 trens diaris, en dies feiners, hi passen sense poder-hi parar. L’arquitectura i les instal·lacions de l’estació són pendents, no s’havia anunciat cap data d’obertura i la premsa situa el servei de viatgers cap al 2032. Al voltant de l’estació es preveuen uns 10.000 habitatges (desembre de 2025).[2][3][4]
Llegir-lo a peu
Inici: Sagrera (L1/L5/L9/L10) · Final: Parc de la Pegaso
Camí (sense aturades): 10 min · 780 m · Visita estimada (amb aturades): 50 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L’aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Sagrera (barri 61) ressaltat. Altres barris de Sant Andreu: la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Bon Pastor, Sant Andreu, el Congrés i els Indians, Navas.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). la Sagrera (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [2] Europa Press / Infobae (2026-04-09). Puente visita la estación de La Sagrera (Barcelona), con 1.065 millones de inversión ejecutada. Consulta: 2026-10-03.
- [3] El Nacional (2026-04-09). Óscar Puente visita las obras de la estación de la Sagrera en solitario y sin aviso previo. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Metrópoli Abierta (2025-12-08). Així avancen les obres de la Sagrera: vista aèria de la futura estació més important de Catalunya. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Nació Digital (2026). Fins a 10 racons de Barcelona per descobrir aquest estiu. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Betevé (2019). La Fundació Basiana vers la Sagrera i la Nau Bostik. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 9 fonts consultades