Sant Martí · 73
la Verneda i la Pau
La Verneda i la Pau és un barri de capes: camps i masies fins als anys cinquanta, després habitatge per als immigrants arribats, el polígon de la Pau inaugurat el 1966 i una plaça guanyada per a la ciutat als inicis de la democràcia municipal.[1][2][3][4]
Comenceu a la plaça de la Palmera. Busqueu la xemeneia de l'antiga fàbrica i la gran escultura lineal de formigó de Richard Serra, El Mur, del 1984, i fixeu-vos en els pins i els llambordins disposats al seu voltant. La plaça va ser un dels primers espais guanyats per a la ciutat quan va començar la democràcia municipal.[1][3][4]
La Verneda i la Pau és un dels deu barris del districte de Sant Martí. Fins als anys cinquanta eren sobretot camps de conreu amb unes quantes masies; el barri actual va néixer aquella dècada de la gran demanda d'habitatge deguda a l'arribada massiva d'immigrants.[1]
Es va construir dens i gairebé sense equipaments ni serveis. La reivindicació veïnal contínua va aconseguir, entre moltes altres coses, l'Institut Salvador Seguí, la Rambla Prim, el Parc de Sant Martí i, el 1997, les andanes de la L2 a l'estació de metro de la Pau.[1]
la Verneda i la Pau (barri 73) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
D'on ve el nom
Etimologia: segura[1]
Verneda fa referència als verns, uns arbres que creixen al marge dels rius.[1]
La Pau ve del conjunt d'habitatges construït per l'Obra Sindical del Hogar i inaugurat per Franco el 1966, durant la campanya «25 años de paz», que commemorava els anys des de la fi de la guerra civil. Malgrat aquest origen, avui el nom s'identifica amb les connotacions positives de la pau.[1]
El barri uneix el conjunt de la Pau, entre la rambla de Guipúscoa i la Gran Via, amb les zones de l'entorn de la Palmera, la Verneda Alta i la Verneda Baixa. Queda al nord-est de Sant Martí de Provençals i té molta relació amb el municipi veí de Sant Adrià de Besòs, sobretot amb la zona de Via Trajana-Montsolís.[1]
Abans del barri
Fins als anys cinquanta el territori eren camps i masies com Can Planes, Ca l'Arnó, Can Riera i Can Cadena. A finals del segle XIX un grup de pintors coneguts com la colla del Safrà, entre ells Isidre Nonell, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Ricard Canals, Ramon Pichot i Adrià Gual, hi anava a pintar els camps de la Verneda de Sant Martí.[1]
El lloc és més antic que els camps. L'agost del 2011 van sortir a la llum grans restes d'una vil·la romana, en funcionament almenys fins als segles IV-V, al Pont del Treball Digne, i hi havia restes romanes sota la masia de Can Nyau, ja enderrocada, a la rambla de Prim.[1]
Com es van fer els carrers
No hi ha una única gramàtica urbana. El primer grup d'habitatges, impulsat pel Patronat Municipal de l'Habitatge als anys cinquanta, era a Via Trajana; el conjunt més gran, la Pau, el va construir l'Obra Sindical del Hogar entre la rambla de Guipúscoa i la Gran Via. Al voltant van arribar les zones de la Palmera, la Verneda Alta i la Verneda Baixa.[1][2]
L'encreuament de les Rambles de Prim i de Guipúscoa renovades, al costat de l'estació de metro de la Pau, és un punt de centralitat comercial i cívica. L'estació va obrir per a la L4 el 1982, com a capçalera fins al 1985, i les andanes de la L2 van arribar el 1997.[1][2]
Dates que el van canviar
- Segle I aC: assentaments romans en aquests terrenys; una vil·la trobada el 2011 va funcionar almenys fins als segles IV-V.[1]
- 1952–1953 s'ocupa l'habitatge de Via Trajana: 19 blocs de dues plantes amb patis, 656 habitatges.[5][1]
- 1966 el polígon de la Pau, construït per l'Obra Sindical del Hogar, és inaugurat per Franco durant la campanya «25 años de paz».[1]
- 1971 es construeix una torre a la Pau que avui acull entitats i un centre d'art.[1][6]
- 1976 s'inaugura simbòlicament la plaça de la Verneda, després que els veïns lluitessin perquè no s'hi construïssin edificis de propietat eclesiàstica.[1]
- 1982 s'obre l'estació de la Pau a la L4, que serà capçalera de la línia fins al 1985.[1][2]
- 1984 s'instal·la El Mur de Richard Serra a la plaça de la Palmera.[1][3][4]
- 1997 s'obren les andanes de la L2 a la Pau, després de molts anys de retard; el mateix any s'enderroquen els blocs originals de Via Trajana.[1][5]
- 2011 l'agost es troben grans restes d'una vil·la romana al Pont del Treball Digne.[1]
- 2024 el novembre la Generalitat adjudica la redacció del projecte constructiu del perllongament de l'L4 fins a la Sagrera.[7][8]
- 2026 el juliol l'Ajuntament aprova definitivament l'àmbit Prim; el setembre comença la segona fase d'obres a la plaça de la Palmera.[9][1][3][4]
Persones i vida col·lectiva
Colla del Safrà
Grup de pintors format, entre altres, per Isidre Nonell, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Ricard Canals, Ramon Pichot i Adrià Gual, que a finals del segle XIX van pintar els camps de la Verneda de Sant Martí.[1]
Richard Serra
Escultor nord-americà, autor de l'escultura de formigó El Mur (1984) a la plaça de la Palmera.[1][3][4]
Associació de Veïns de la Verneda Alta
Associació veïnal que va vertebrar la primera etapa de la lluita del barri, a partir del 1975, amb les reivindicacions pròpies d'un barri de la perifèria.[1]
Institucions
Casal de Barri Comunitari La Pau
Equipament públic de barri al carrer de Pere Vergés 1, obert els dies feiners i els dissabtes al matí, amb una sala polivalent, sales poliesportives i una antena jove.[10]
Lluites que van deixar ciutat
Equipaments guanyats carrer a carrer
Reivindicació: Des dels anys setanta els veïns van reclamar el que les noves promocions no tenien: la plaça de la Verneda, un institut, un centre de dia per a gent gran, la Rambla Prim, una escola, un parc i una estació de metro.[1]
Resultat: Moltes es van aconseguir després de llargues manifestacions i negociacions: l'Institut Salvador Seguí al cap de deu anys, la Rambla Prim construïda el 1992, un centre de dia per a gent gran el 1995 i les andanes de la L2 a la Pau el 1997.[1]
El que encara es pot veure
El Mur, Richard Serra
Escultura de formigó del 1984 a la plaça de la Palmera, al costat de la xemeneia de l'antiga fàbrica; les obres municipals del 2026 volen mantenir la relació entre l'escultura, l'arbrat i el paviment original.[1][3][4]
Vil·la romana de la Verneda
Grans restes d'una vil·la romana, en funcionament almenys fins als segles IV-V, es van trobar al Pont del Treball Digne l'agost del 2011.[1]
El que va desaparèixer
Els primers blocs de Via Trajana
Els 19 blocs de dues plantes amb 656 habitatges ocupats el 1952-53 es van enderrocar el 1997 per la mala qualitat del formigó, i les famílies es van reallotjar en blocs reconstruïts.[5][1]
Masia de Can Nyau
La masia de Can Nyau, a l'extrem muntanya de la rambla de Prim, ha estat enderrocada; hi havia restes romanes a sota.[1]
El barri avui
El 2026, la Verneda i la Pau tenia 30.938 habitants, una densitat de 273,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 20.083 € el 2023, 113 hectàrees i un 21,8% de població amb nacionalitat no espanyola. La densitat combina els residents del 2026 amb una sèrie de superfície del 2021, de manera que els indicadors no comparteixen un mateix any de referència.[11][12][13][14]
Dues peces del mateix barri difereixen molt: Via Trajana, els primers blocs de la qual es van reconstruir després del 1997, i el polígon de la Pau, amb els seus blocs dels anys seixanta i una torre del 1971.[5][1][2]
Nacionalitat no espanyola (2026): 21,8%
El que està canviant
El perllongament de l'L4 del metro de la Pau a la Sagrera encara no és un servei. El novembre del 2024 la Generalitat va adjudicar per 2 milions d'euros la redacció del projecte constructiu, prevista per al primer trimestre del 2026. Només queden per fer 320 m de túnel i la nova estació de Santander, per 98 milions d'euros; la resta del traçat existeix i l'usen les L9/L10 Nord. L'abril del 2026 el termini de 15 mesos ja havia vençut i el Govern preveia el servei per al 2032.[7][8]
El 3 de juliol del 2026 l'Ajuntament va aprovar definitivament l'àmbit Prim, entre la rambla de Prim, Via Trajana i les obres de la Sagrera. Permet 3.359 habitatges, 2.041 dels quals públics. Els enderrocs estan previstos el 2027 i la construcció el 2029, amb 21.656 m² d'equipaments i una plaça pública al voltant de la masia de Can Riera.[9]
Des del setembre del 2026 la plaça de la Palmera s'està renovant en una segona fase d'un milió d'euros, que en renova els llambordins i el mobiliari fins al primer trimestre del 2027 i manté la relació entre El Mur, l'arbrat i el paviment original.[1][3][4]
El que les guies no diuen
Una vil·la romana vora un pont
El barri és més antic que els seus blocs: una vil·la romana va sortir a la llum al Pont del Treball Digne l'agost del 2011, i hi ha troballes neolítiques encara per estudiar.[1]
Pintors als camps
Els pintors de la colla del Safrà anaven a pintar els camps de la Verneda de Sant Martí a finals del segle XIX, molt abans dels polígons.[1]
Un nom recuperat
La Pau deu el nom a una campanya de propaganda franquista, «25 años de paz», però avui el nom s'identifica amb les connotacions positives de la pau.[1]
Llegir-lo a peu
Inici: La Pau (L2/L4)[1][2] · Final: Via Trajana[5][1]
Camí (sense aturades): 21 min · 1530 m · Visita estimada (amb aturades): 60 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. Les obres de paviment a la plaça de la Palmera continuen fins al primer trimestre del 2027. La distància indicada no inclou el trajecte des de l'estació de metro de la Pau fins a l’inici del recorregut.[1][3][4]
la Verneda i la Pau (barri 73) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (n.d.). La Verneda i la Pau. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (n.d.). Estació de la Pau. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (n.d.). Richard Serra. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Districte de Sant Martí, Ajuntament de Barcelona (2026). Es renova el paviment de la plaça de la Palmera de Sant Martí. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Wikipedia (n.d.). La Verneda y la Paz. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (n.d.). Piramidón. Consulta: 2026-10-03.
- [7] betevé (Roger Torres i Liñán) (2024). Territori adjudica la redacció del projecte per culminar el perllongament de l'L4 fins a la Sagrera. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Línia Sant Martí (2026). Crítiques veïnals pel retard en l'ampliació de l'L4 del metro. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Metrópoli Abierta (Carla Stavraky) (2026). Barcelona dona llum verda a la construcció d'un nou barri al costat de la futura estació de la Sagrera. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Barcelona Cultura, Ajuntament de Barcelona (n.d.). Casal de Barri Comunitari La Pau. Consulta: 2026-10-03.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 14 fonts consultades