Sant Martí · 73
la Verneda i la Pau
La Verneda i la Pau és un barri fet de capes que encara es poden distingir: camps i recs, fàbriques, polígons d'habitatge, cooperatives, blocs reconstruïts i equipaments conquerits. Els seus dos noms uneixen un paisatge d'aigua i arbres amb una consigna del franquisme que el veïnat va acabar resignificant.
Comenceu a la plaça de la Palmera. Mireu la xemeneia, la palmera replantada, els blocs que l'envolten i el mur corbat de Richard Serra. En pocs metres hi ha agricultura desapareguda, indústria, una promoció immobiliària aturada per la mobilització veïnal, art públic i el manteniment quotidià d'una plaça guanyada. Després compareu-la amb Via Trajana i amb el polígon de la Pau: el barri no es va construir en una sola operació.
La Verneda i la Pau ocupa l'extrem nord-oriental de Sant Martí, entre teixits residencials, antics sòls industrials, la Gran Via, la rambla de Prim, la frontera municipal amb Sant Adrià de Besòs i l'àmbit ferroviari de la Sagrera. El barri administratiu actual, definit el 2006, agrupa peces que van néixer en moments, règims d'habitatge i fins i tot municipis diferents.
Fins a mitjan segle XX hi predominaven camps, hortes, masies, recs i fàbriques disperses. Després arribaren Via Trajana, les promocions de la Verneda, el polígon de la Pau, habitatges cooperatius i blocs vinculats a empreses o cossos públics. Moltes cases van precedir escoles, clavegueram, semàfors, centres de salut i espais verds. La ciutat quotidiana va ser completada durant dècades per l'organització veïnal.
la Verneda i la Pau (barri 73) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
la Verneda i la Pau (barri 73) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
D'on ve el nom
Verneda designa un indret poblat de verns, arbres propis de sòls humits i vores d'aigua. El topònim conserva la memòria d'un paisatge modelat per braços i recs relacionats amb el Besòs i la riera d'Horta, però no prova que hi hagués una verneda intacta exactament sota cada bloc actual.
La Pau prové del polígon d'habitatges construït per l'Obra Sindical del Hogar i inaugurat oficialment el 1966 en el marc propagandístic dels «25 años de paz» de la dictadura. El nom, nascut d'una operació política que esborrava la violència de la Guerra Civil i la repressió posterior, va ser apropiat pels residents amb el significat ordinari i positiu de pau. Cal explicar totes dues històries, no convertir-lo en una etiqueta innocent ni negar la identitat adquirida pel barri.
cap a Besòs, Sant Martí de Provençals, i municipal edges.
Abans del barri
El territori formava part de la plana agrícola de Sant Martí de Provençals. Hortes, camps, masies com Can Riera i Can Planas, sèquies i camins aprofitaven una terra baixa i fèrtil, alhora exposada a inundacions i condicionada pels cursos d'aigua. A finals del segle XIX, pintors vinculats a la Colla del Safrà van representar camps de la Verneda, però aquelles imatges no han de congelar el lloc com un paisatge rural sense treballadors, propietat o conflicte.
La indústria hi arribà abans que la urbanització residencial fos completa: tèxtil, química, metal·lúrgia, magatzems i altres usos van ocupar parcel·les grans al costat dels conreus. La domesticació del Besòs, la canalització de la riera d'Horta, el ferrocarril i les carreteres metropolitanes van transformar l'aigua, la mobilitat i el valor del sòl.
Com es van fer els carrers
No hi ha una única gramàtica urbana. Via Trajana va començar el 1953 com un grup de blocs baixos sobre la frontera entre Barcelona i Sant Adrià, desconnectat de la trama consolidada. La Verneda Alta, l'entorn de la Palmera, Guipúscoa i altres promocions van combinar cooperatives, iniciativa privada i ajuts públics. El polígon de la Pau introduí torres i blocs alts, espais lliures amplis però inicialment incomplets i una separació clara entre habitatge, comerç i vies principals.
La rambla de Guipúscoa i la rambla de Prim esdevingueren eixos cívics i de transport, mentre carrers com Cantàbria, Menorca, Concili de Trento i Ca n'Oliva van cosir peces que al principi funcionaven com illes. La renovació integral de Via Trajana entre 1994 i 2004 substituí els blocs defectuosos i redibuixà patis, espais públics i equipaments sense esborrar del tot la seva identitat liminar.
Dates que el van canviar
- Segles medievals–XIX: camps, masies, recs i camins de la plana de Sant Martí; documentar cada masia i curs d'aigua.
- Mitjan segle XIX–primera meitat del XX: expansió industrial entre hortes i grans parcel·les.
- 1953: construcció del grup inicial de Via Trajana pel Patronat Municipal de l'Habitatge; aproximadament dinou blocs i 656 habitatges, amb recompte exacte a verificar.
- Anys 1950–1960: ràpida construcció de promocions de la Verneda, cooperatives i habitatge vinculat a empreses i administracions.
- 1966: inauguració oficial del polígon de la Pau en la campanya franquista dels «25 años de paz».
- 1968: constitució de l'Associació de Veïns del Barri de la Pau.
- 1977–1984: mobilització, compra municipal i obertura de la plaça de la Palmera; verificar cada fita de l'expedient.
- 1978: naixement de l'Escola de Persones Adultes La Verneda–Sant Martí com a projecte popular i autogestionat.
- 1979 endavant: governs democràtics i pressió veïnal acceleren escoles, salut, clavegueram, il·luminació, semàfors i equipaments.
- 1982: La Pau obre com a terminal de l'L4; l'L2 hi arriba el 1997.
- 1994–2004: remodelació de Via Trajana i reallotjament de les famílies; els primers blocs nous s'entreguen el 1997.
- 2006: definició del barri administratiu actual.
- 2022: inauguració del mural comunitari de Via Trajana, format per milers de fotografies aportades pel veïnat.
- 2025–2026: Els plans d'habitatge i transformació de la zona de Prim avancen en diferents etapes d'execució.
Persones i vida col·lectiva
Les primeres generacions dels blocs provenien en gran part de migracions interiors, barraques i habitatges precaris, però el barri mai no ha estat una població homogènia. Hi han conviscut treballadors industrials, ferroviaris, personal de serveis, petits comerciants, famílies de cooperatives, funcionaris, població gitana, migracions internacionals i veïnat arribat en dècades molt diferents.
Les dones van sostenir cures, neteja, criança, xarxes de compra, escoles, salut i mobilitzacions, sovint sense aparèixer als relats centrats en arquitectes o dirigents veïnals. Les entitats de cultura andalusa i gallega, clubs esportius, parròquies, associacions, festes i xarxes de suport mutu van convertir un conjunt de dormitoris en vida col·lectiva. L'Escola d'Adults, governada democràticament i sostinguda per voluntariat i participants, és una de les institucions d'educació popular més influents nascudes en un barri europeu.
Persones darrere els edificis
Els blocs van ser projectats per patronats, organismes sindicals, cooperatives i promotors, però la seva habitabilitat depengué de paletes, instal·ladors, porteries, manteniment i famílies que adaptaren habitatges mínims. A Via Trajana, la remodelació no és només autoria arquitectònica: és també la història de 656 llars negociant reallotjament, memòria i continuïtat comunitària.
La plaça de la Palmera reuneix la xemeneia d'una activitat industrial anterior, una palmera substituïda després de la plaga de morrut i El mur de Richard Serra. L'obra pública no funciona sense jardineria, neteja, reparació i usos veïnals, i la seva recepció local —inclosa la incomprensió o apropiació quotidiana— forma part de la història. El mural de Via Trajana, impulsat per xarxes de suport mutu i artistes vinculats al territori, converteix arxius familiars en façana col·lectiva.
Institucions
Centre Cívic Sant Martí, Escola de Persones Adultes La Verneda–Sant Martí, Mercat de Sant Martí, CAP La Pau, escoles i instituts, casals, parròquies, clubs, biblioteques properes, associacions veïnals i coordinadores constitueixen una xarxa més important que qualsevol monument aïllat. El Centre Cívic ha funcionat com a infraestructura compartida per entitats de la Verneda i de Sant Martí de Provençals.
La Pau és un intercanviador de L2 i L4, no només de L4. L'estació de Verneda es troba a l'L2 però es troba a Sant Adrià de Besòs i no sense ambigüitats dins del barri de Barcelona. Els horaris, l'accessibilitat, les obres i les interrupcions canvien amb el temps.
Connectivitat
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: El veïnat va reclamar clavegueram, llum, asfalt, semàfors, escoles, centres de salut, transport, zones verdes i equipaments que no havien arribat amb els pisos. A la Pau, les lluites es prolongaren per defectes constructius, aluminosi, humitats, connexions deficients i rehabilitació. A Via Trajana, l'organització va ser imprescindible perquè la substitució dels blocs mantingués el dret de retorn i no dissolgués la comunitat.
Resultat: Long campaigns amb parcial wins
Reivindicació: La plaça de la Palmera existeix com a espai públic perquè la mobilització va frenar una operació residencial privada i forçà la compra municipal. Les lluites actuals inclouen rehabilitació energètica, ascensors, calor, salut, habitatge assequible, espai juvenil, comerç, cures, seguretat viària i la distribució dels beneficis i costos de la transformació de l'àmbit Prim i de la Sagrera.
Resultat: en curs
El que encara es pot veure
A la plaça de la Palmera, xemeneia, escultura, plantació i blocs permeten una lectura de la fàbrica a l'espai públic. La Via Trajana conserva la forma d'enclavament entre municipis, ferrocarril i indústria; el mural fotogràfic restaura l'escala de vides que la reconstrucció física no pot mostrar.
A la Pau, les torres, els espais entre illes i la relació amb Guipúscoa i Prim mostren la planificació immobiliària dels anys 60. Mercat, escoles, equipaments, comerç de la planta baixa i bancs ocupats revelen la ciutat afegida després. Els noms supervivents, les parcel·les i les masies a les vores connecten el barri amb la plana anterior.
Identitat oficial composta
Dos llocs un codi
El que va desaparèixer
Quasi tots els camps, jardins, hàbitats de verns, canals, masies, fàbriques i vistes obertes van desaparèixer. També es van perdre els blocs, els patis i les relacions espacials originals de la Via Trajana, tot i que la substitució va respondre a greus defectes de construcció. Recordar l'habitatge insalubre no hauria d'esborrar la xarxa humana que s'hi va formar.
Els oficis, els espais infantils informals, les botigues i els topònims menors van desaparèixer. Cal recollir fotografies familiars, contractes, fullets de cooperatives, expedients de reallotjament, testimonis de dones i històries migratòries abans que la història oficial redueixi el barri a les dates de construcció.
El barri avui
El 2026, la Verneda i la Pau tenia 30.938 habitants, una densitat de 273,8 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 20.083 € el 2023, 113 hectàrees i un 21,8% de població amb nacionalitat no espanyola. Manteniu aquestes dades live i la seva metodologia; la densitat publicada prové d'una sèrie de 2021 i no s'ha de presentar com si totes les magnituds tinguessin el mateix any.
La població és nombrosa, envellida en algunes promocions i diversa. Les diferències internes entre Via Trajana, la Pau, la Verneda Alta, la Palmera i els eixos comercials importen tant com la mitjana del barri. Desagregueu ascensors, estat dels edificis, règim de tinença, pobresa energètica, salut, soledat, ombra, soroll, distància a serveis i vulnerabilitat davant la calor.
Nacionalitat no espanyola (2026): 21,8%
El que està canviant
La rehabilitació d'habitatges, els nous habitatges públics, les obres de la Sagrera i la transformació de Prim-zona poden modificar població, preus, trànsit, serveis i nuclis locals. El programa Prim anunciat inclou milers d'habitatges i una alta quota protegida, però cada figura ha de tenir un estatus legal: proposta, aprovació, gestió del sòl, disseny, licitació, construcció o habitatge lliurat.
Els espais entre blocs també estan canviant per ombra, drenatge, joc, recorreguts escolars, manteniment i accessibilitat. Seguiment de la sanitat comunitària, dotació de personal i educació, comerços, xarxes assistencials, lloguer i prolongació L4 cap a Sagrera. Mai descriu la infraestructura futura com un servei existent.
El que les guies no diuen
Els guies arriben poques vegades, i poden reduir la plaça de la Palmera a una curiositat de Serra o Verneda a blocs anònims. Això omet que l'espai públic, els serveis i fins i tot la continuïtat residencial es van negociar durant dècades.
També enyoren la contradicció dels noms: un bosc humit desaparegut i una “pau” propagandística transformada en identitat quotidiana; una escola d'adults amb influència internacional sense façana monumental; i un terme municipal que travessa la Via Trajana. El barri s'entén millor preguntant qui s'ha assegurat cada servei.
Llegir-lo a peu
Inici: La Pau (L4) / Zona de la Verneda · Final: Centre cívic local
Camí (sense aturades): 14 min · 1040 m · Visita estimada (amb aturades): 42 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Verneda i la Pau (barri 73) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
la Verneda i la Pau (barri 73) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [8] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [9] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [10] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] PAH (n.d.). Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Tipus: civil_society. Localització: pah. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Historiografia de l'habitatge / Ajuntament de Barcelona (1929). Cases barates de Barcelona (política d'habitatge social interwar). Tipus: housing_history. Localització: cases-barates. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [14] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 14 fonts consultades