Horta-Guinardó · 40
Montbau
Montbau és un polígon d'habitatges planificat el 1957 pel Patronat Municipal de l'Habitatge a la falda de Collserola i edificat en fases a partir del 1958 (la segona, des del 1961); la segona va doblar la densitat prevista, i a la part alta s'hi van afegir les casetes blanques.[1][2][3][4]
Comenceu al Pla de Montbau, la plaça on hi ha l'escultura «Ritme i projecció». Els carrers del barri porten noms d'arts i d'artistes, i els blocs es van edificar en dues fases amb densitats diferents.[1][2][3]
El 1957 el Patronat Municipal de l'Habitatge va aprovar un pla d'ordenació per alleujar la manca d'habitatge que causava l'afluència immigratòria. El polígon es va edificar en fases a partir del 1958 (la segona, des del 1961), amb uns 1.300 habitatges previstos segons la línia racionalista del CIAM.[1][2][3]
La segona fase va doblar la densitat prevista i entre 1964 i 1968 es va aixecar a la part més alta un grup de cases unifamiliars de Joan Bosch i Agustí, les casetes blanques.[1][2][3][4]
Montbau (barri 40) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[1]
Es creu que el nom del barri prové del topònim del torrent de Montbau, anterior al polígon d'habitatges.[1]
Montbau és al peu de la serra de Collserola, per sobre de la Ronda de Dalt i del passeig de la Vall d'Hebron. Part del territori és dins el Parc Natural de Collserola; el polígon d'habitatges ocupa unes 31 hectàrees. A llevant hi ha el campus de Mundet i a ponent la ciutat sanitària de la Vall d'Hebron.[1][2]
Abans del barri
En època medieval tota la zona entre els Tres Turons i la serra de Collserola era la vall d'Hebron, terres del monestir de Sant Jeroni. El territori actual del barri havia pertangut a l'antic municipi de Sant Joan d'Horta i comprenia terres d'heretats com can Barret i can Frares, amb algunes cases més modestes de masovers i de gent de servei.[1]
Com es van fer els carrers
La primera fase va ser projectada per Guillermo Giráldez, Pedro López-Iñigo i Xavier Subias; la segona, pels arquitectes municipals Josep Soteras, Pedro López-Íñigo, Manuel Baldrich i Bonet Castellana.[1][2][3]
Les casetes blanques, a la part alta, s'adapten al pendent amb escales i passos que corren sota les cases, formant ponts. Van ser projectades el 1963 i acabades el 1968.[1][4]
Dates que el van canviar
- 1957 El Patronat Municipal de l'Habitatge aprova el pla d'ordenació de Montbau.[1][2][3]
- 1958 Es col·loca la primera pedra del polígon; una segona fase comença el 1961.[1][2][3]
- 1964–1968 Es construeixen les casetes blanques de Joan Bosch i Agustí a la part alta.[1][4]
- 1976 Se celebra la primera Mostra d'art de Montbau durant la festa major.[1]
- 1985 La L3 del metro arriba a Montbau, que en serà terminal fins al 2001.[1]
- 2025 L'Ajuntament anuncia el Pla de Barris 2025-2028 per als barris de muntanya, entre ells Montbau.[5]
Persones i vida col·lectiva
Giráldez, López-Iñigo i Subias
Els arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López-Iñigo i Xavier Subias van projectar la primera fase del polígon.[1]
Joan Bosch i Agustí
Arquitecte de les casetes blanques, projectades el 1963 i acabades el 1968 a la part alta del barri.[1][4]
Francesc Barret i Druet
El 1851 va adquirir el mas can Gelabert, on ara hi ha la segona fase de Montbau, i hi va construir jardins, templets, estanys i jocs d'aigua.[1]
Institucions
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
Can Barret
La finca de can Barret, amb jardins, templets, estanys i jocs d'aigua, ocupava el lloc de la segona fase de Montbau.[1]
El barri avui
El 2026 Montbau tenia 5.353 habitants, una densitat de 26,0 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 22.919 € el 2023, 205,5 hectàrees i un 21,1% de població amb nacionalitat no espanyola.[9][10][11][12]
Nacionalitat no espanyola (2026): 21,1%
El que està canviant
El març de 2025 l'Ajuntament va anunciar un Pla de Barris 2025-2028 que inclou Montbau, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells i les Planes en un pla de barris de muntanya: les intervencions se centren en l'espai públic i en les desigualtats que provoca l'orografia, amb accessibilitat més gran i ascensors per salvar els desnivells. No hem trobat un balanç oficial posterior sobre què s'ha executat a Montbau a l'octubre de 2026.[5]
El que les guies no diuen
Un barri més de bosc que de blocs
Una part del territori de Montbau és dins el Parc Natural de Collserola; el polígon d'habitatges de finals dels anys cinquanta, on viu la gent, ocupa unes 31 hectàrees.[1][2]
Carrers amb noms d'arts i d'artistes
Els carrers de Montbau tenen noms d'arts, com Arquitectura, Escultura, Música, Poesia o Dansa, o d'artistes, com Vayreda o Domènech i Muntaner.[1]
Llegir-lo a peu
Inici: Montbau (L3)[1] · Final: Jardins del Palau de les Heures[7][8]
Camí (sense aturades): 10 min · 770 m · Visita estimada (amb aturades): 42 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Montbau (barri 40) ressaltat. Altres barris d'Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, el Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Montbau. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Ajuntament de Barcelona (2010). Montbau: una aproximació al barri (January 2010). Consulta: 2026-10-09.
- [3] Ajuntament de Barcelona — La Virreina (2023). Exhibition catalogue (Montbau chronology, pp. 16-17). Consulta: 2026-10-09.
- [4] Arquitectura Catalana (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya) (2026). Habitatges unifamiliars del Polígon Montbau. Consulta: 2026-10-03.
- [5] VilaWeb (2025-03-25). Barcelona desplega el pla de barris amb 315 actuacions previstes fins al 2028. Consulta: 2026-10-03.
- [6] Universitat de Barcelona (n.d.). Facultat d'Educació — La Facultat. Consulta: 2026-10-09.
- [7] Viquipèdia (2026). Palau de les Heures. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Diputació de Barcelona (n.d.). Palau de les Heures. Consulta: 2026-10-09.
- [9] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades